Els Senyors de la Guerra de Balmorra (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Diversos minuts més tard, Jango Fett i Aurra Sing estaven en una cantina abarrotada balmorrana, asseguts en un cantó que permetia que tots dos mantinguessin les seves esquenes contra la paret. Després que un droide de servei els lliurés les seves begudes, Jango es va inclinar prop de l’Aurra i va dir:

‒Què estàs fent a Balmorra?

‒Treballar, ‒va dir Aurra, després va xarrupar el seu flamejat‒. I tu?

Jango gairebé s'havia oblidat de la dificultat que era portar una conversa amb Aurra. No només era evasiva, sinó que les seves frases rares vegades excedien les dues paraules. Mentre Jango col·locava una palla de plàstic en el seu got d'aigua, va respondre, com a una nena:

‒Estic treballant també, Aurra. Això és el que tu i jo fem. Treballem. Però recordes el que va passar l'última vegada que ens vam topar l'un amb l'altre en un planeta remot?

‒Ho recordo, ‒va dir Aurra amb un sotrac excitat‒. Foc creuat!

‒És cert, ‒va dir Jango‒. Amb nosaltres al mig. M'agradaria evitar això, Aurra, així que vaig a dir-te per què sóc aquí. ‒Escollint les seves paraules acuradament, per no anar directe i dir que estava aguaitant a Groodo, Jango va dir‒: Estic caçant a un criminal que va venir d’Esseles.

‒Esseles? ‒va dir Aurra. Va assenyalar amb un dels seus llargs índexs al sostre i va dir‒: Molt lluny.

‒Sí, ho és. Molt lluny.

‒Estàs caçant al germà d’en Rigorra.

Jango estava sorprès.

‒Així que saps sobre Groodo?

‒D’Esseles, ‒va dir Aurra amb un somriure astut‒. Sóc llesta.

‒Mai vaig dir que no ho fossis, ‒va dir Jango. Va aconseguir ficar la palleta de plàstic sota el seu casc fins que va arribar als seus llavis i va prendre un glop de la seva beguda‒. Així que digues-me. Per què estàs a Balmorra?

‒Rigorra, ‒va dir Aurra.

Jango va romandre calmat. Va baixar la palleta i el contenidor de begudes, després va preguntar:

‒No estàs treballant per Rigorra, oi?

‒Error! ‒Aurra va sacsejar el cap. Llavors murmurà‒: Caçant a Rigorra.

‒Què hi ha d’en Groodo?

‒No estic interessada. Groodo és teu.

Jango va fer un altre glop.

‒Qui t'està pagant?

Aurra va posar els ulls en blanc.

‒No hi ha recompensa. És personal.

‒Venjança?

‒És personal, ‒va repetir Aurra.

Darrere del seu casc, Jango va fer una ganyota. Hi havia sentit un rumor que Aurra havia estat una vegada esclava d'un hutt anomenat Wallanooga, que havia mort sota circumstàncies misterioses i violentes. Jango es preguntava si hi havia alguna connexió entre Wallanooga i Rigorra, però no tenia desitjos de pressionar a Aurra per informació que era, com ella havia dit, personal. En el seu lloc, va afirmar:

‒No pots entrar al castell d’en Rigorra sola.

‒Ni de broma, ‒va dir Aurra‒. Un objectiu difícil. Necessito ajuda. Com tu.

Jango sabia que havia d'haver estat difícil per Aurra acceptar que necessitava ajuda. No obstant això, ell ja havia determinat que un equip de dos caçadors podia infiltrar-se de forma més eficient al castell d’en Rigorra, i Aurra ‒malgrat la seva personalitat inestable era probablement la millor companya que podria trobar en tan poc temps. Jango va dir:

‒Per evitar un altre foc creuat, crec que hauríem de ser capaços de treballar junts.

Següent