Crepuscle Jedi (XL)

Anterior

40

Jax va agafar el seu sabre làser i va tractar d'atreure una altra vegada les familiars línies de la Força. Una altra descàrrega de plasma destruiria el panell del transpariacer, i llavors necessitarien tota l'ajuda que poguessin aconseguir per derrotar als...

No, va pensar ell. Una altra vegada no.

Com havia ocorregut abans, va arribar a ell el que semblava una vacil·lació, un quequeig, en el que normalment era una connexió suau i gairebé sense cap esforç. Una incertesa, un buit on normalment sorgien una onada familiar de Força, la sensació de poder i confiança que sempre li havia omplert.

—No està aquí!

Jax va combatre el pànic. Era absurd, aquesta oscil·lació, aquesta connexió ara sí, ara no. Havia usat la Força per saltar sobre un droide obrer feia cinc minuts, i en aquell moment havia funcionat bé.

Bé, ara no està funcionant.

Una altra descàrrega de plasma va impactar en el panell, el qual va esclatar en fragments mig fosos que van banyar la sala. Laranth els va desviar, però la metralla era la menor de les seves preocupacions. Jax va mirar cap a la finestra a temps de veure a un altre droide, òbviament tan embogit com els anteriors, grimpant per la vora.

Era un operador de fosa 8D8, un androide humanoide llargarut dissenyat per resistir la calor abrasadora d'alts forns i els pous de fosa. El seu exosquelet estava fet d'un aliatge de duracer que podia resistir una llarga exposició a temperatures summament altes. Normalment el model anava desarmat, però en el cas d'aquest, havien muntat un desintegrador pesat en la seva espatlla esquerra. I per alguna raó coneguda només pel seu propi processador psicòtic, havia subjectat una tira de metall al voltant del seu cap com una mordassa, cobrint el seu vocalitzador.

El desintegrador va començar a disparar, escombrant l'habitació, tan aviat com la part superior del 8D8 va passar per la vora. Jax sabia que només disposava d'uns segons per actuar. No podia confiar en la seva habilitat per anticipar i bloquejar les descàrregues, així que es va llançar pel sòl, lliscant-se a través de fragments de transpariacer esmolats com fulles, amb el sabre làser estès davant seu. Abans que l'embogit 8D8 pogués ajustar-se, Jax va estar enfront d'ell. Va bressolar la fulla d'energia en un arc curt, desenganxant polidament el desintegrador de la seva muntura. La fulla va fluctuar en el coll de l’androide, però només un moment; la barra mancada de fricció no va haver de travessar la columna de duracer per tallar-la.

Per la seva mala postura, Jax no va poder posar la seva força i velocitat habitual en el cop. Com a resultat, en lloc de tallar el cap netament, la fulla incandescent ressegellava part dels conductes interiors segons els travessava, mentre l'impacte va fer girar parcialment la CPU. El cap del 8D8 va romandre soldat al seu coll, només que mirant més o menys cap enrere.

L’androide va perdre l'equilibri, derrocant a altres dos mentre queia. No obstant això, hi havia altres dos pujant: un sentinella Roche J9 i un droide ASP. Jax es va posar dempeus, part de la seva ment comentava irònicament l'estranya parella que feien aquests dos; el J9 era llest en extrem, si bé una mica esquerp i intractable, mentre que l'ASP era poc més que una calculadora errant. No obstant això, tots dos semblaven units en el seu propòsit. Tots dos tenien microxips, perns de contenció desactivats, i una altra impedimenta distribuïda per tot el seu cos. Tots dos parlotejaven en el mateix balboteig binari continu que havien usat els tres primers. Només el 8D8 "emmordassat" havia guardat silenci.

Jax va retrocedir cautelosament, el seu sabre làser alçat davant d’ell. La suor degotava en els seus ulls; almenys, ell pensava que era suor. Quan va parpellejar se n’adonà per la seva viscositat que era sang. Els fragments esmolats del panell de la finestra li havien deixat una vintena de talls en la cara i les mans. La sang de les seves mans lacerades també li feia difícil agafar l'empunyadura de la seva arma.

No la deixis anar, es va ordenar a si mateix furiosament. Ets un Jedi; aquestes persones estan al teu càrrec. No pot fallar-los!

Però com podia salvar-los? Sense una connexió amb la Força, estava cec, sord, i lesionat. Les seves habilitats de lluita estaven afeblides, els seus reflexos mitigats... sense la Força, no era...

"Fins i tot sense la Força, segueixes sent un Jedi".

El record li va impactar gairebé com un cop físic. Era una cosa que el Mestre Piell li havia dit mesos abans, quan encara havia estat un Padawan. El cor d’en Jax es va saltar una pulsació. Enmig del caos que es desenvolupava al seu voltant —Laranth disparant serenament els seus desintegradors, I-5 usant els seus làsers igual de tranquil— era difícil creure que una veu tan assossegada i petita en el seu cap pogués sentir-se, molt menys arribar tan clarament com ocorria. Però allà estava. Va recordar la conversa, la qual havia tingut lloc a la sala d'entrenament del Temple, vívidament:

—La Força ajuda al poder del Jedi —li havia dit el Mestre Piell—. Completa l'entrenament del Jedi. Però la Força per si sola no fa a un Jedi. Això ve d'un lloc més profund.

—Però la Força ens caracteritza, ens fa únics —havia balbotejat ell—. Sense ella, en què es diferencien els Jedi?

La resposta del lannik havia estat típicament acerba:

—Vaja, estic parlant sol? Para esment! La Força t'ajuda. No et defineix. Abans que et reclamés, ja eres qui ets ara; d'una altra manera, no t'hauria triat com el seu recipient. Comprens?

Una ombra va caure sobre Jax des d'enrere; es va girar i va veure a un altre droide sorgint amenaçadorament. Ni tan sols estava segur de quin tipus era aquest; va captar una impressió de mola mecànica, bandes de tracció, mans de tenalla de dues puntes, calaveres somrients de diverses espècies cobrint-lo pertot arreu. Va esquivar el seu primer cop, llavors va fer un gir i el va incapacitar amb la seva fulla. Amb els servomotors detinguts i cruixint, va anar donant tombs cap a la finestra i va caure per ella, emportant-se amb ell al J9 i a l'ASP.

Sense pensar, simplement reaccionant, Jax es va girar de nou i va alçar el sabre làser. Les dues meitats d'un droide de manteniment, les seves cèl·lules interiors d'energia guspirejant i traient fum, van caure als seus peus. Va sentir un moment de triomf, de goig, i llavors va ser capturat per una poderosa agafada des de darrere i aixecat. Un altre braç articulat i extensible va subjectar el seu braç dret, immobilitzant el sabre làser. L'agafada al voltant del seu coll va començar a estrènyer...

Un raig làser va foradar el tòrax del droide salvatge. Aquest es va congelar, i les agafades en el coll i el braç d’en Jax es van relaxar.

Va caure i es va girar per veure a I-5 a un metre, amb el dit índex estès.

En el ressonant silenci sobtat Jax es va fer un massatge al coll.

—Sota certes circumstàncies —va dir—, podria donar-li les gràcies al meu ordinador de navegació.

I-5 va assentir.

—Pot fer el viatge més segur.

Jax va mirar al seu voltant. El sòl estava cobert de droides encara fumejants i els seus components. Laranth i Den estaven junts. La Paladí va enfundar els seus desintegradors, i el sullustà va desactivar acuradament la vibrodaga que evidentment havia estat usant amb efecte considerable.

—Què estaven dient? —li va preguntar Jax a I-5.

L’androide va sacsejar el cap.

—Només disbarats incoherents. Amanida de paraules.

—Creus que això és tot? —va preguntar Dhur.

—Ara com ara —va contestar la Laranth amb cansament. Llavors es va tibar de sobte alarmada. Va tractar de desenfundar de nou les seves armes, però abans que pogués fer-ho, un fred foc blau els va embolicar.

Següent