Missió Desesperada (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Bé, aquí hi era, en una missió. Una cosa que mai havia esperat que passés una altra vegada.

Obi-Wan va enrotllar la seva capa en una ajustada pilota i la va llançar darrere d'una caixa. Es va posar una granota de treball. Trever conduïa bé el trineu, executant girs tancats i maniobres arriscades. Va ser Qui-Gon qui li havia ensenyat a Obi-Wan que en una missió, qualsevol podia ser d'ajuda, des d'un ancià fins a un noi com aquest.

Li semblava familiar estar-se dirigint cap a possibles perills. Familiar mantenir la mirada en moviment, revisant el carrer i el trànsit aeri, sempre alerta davant la necessitat d'una possible ruta d'escapament. La lleu elevació en el seu pols li va dir que estava llest per a qualsevol cosa que vingués.

Tot li era familiar, i així i tot havia canviat. Ell estava sol. Un cop s'havia aprofitat d'una florent xarxa de suport, milers de Jedi per tota la galàxia. Hi havia informació i ajuda al Temple quan la necessitava. Ara no hi havia res. No hi havia ningú. I cap planeta buscaria ajuda en els Jedi mai més.

Ell era l'últim. I aquesta missió probablement seria la seva última, també.

Van passar la clínica. Obi-Wan es va encongir darrere de les caixes. No podria entrar utilitzant el cilindre de codis; això estava reservat per a la seguretat de la guarnició.

—No entraràs, —li va dir Trever.

—Entraré.

—Bé, si ho aconsegueixes, cosa que no faràs, troba a la Dra. Amie Antin. Ella és la que va reanimar a Roan. Per aquí —Trever va assenyalar cap a un petit edifici gris, a dalt a l'esquerra. Dos soldats d'assalt estaven fora. —No deixis que aquests dos t'enganyin. Hi ha seguretat per tot arreu. En la teulada, també. Ningú entra o surt sense una comprovació. Si portes la bugada, has d'estar en el manifest.

—Trobaré la manera. Només atura't uns pocs segons, prou perquè baixi d'un salt. Després espera en aquell carreró d'allà. No trigaré.

—Fet.

El trineu va desaccelerar. Alçant el farcell de la bugada sobre la seva espatlla, Obi-Wan va baixar d'un salt. Va pujar les escales sense mirar enrere.

Un soldat d'assalt va avançar cap a ell, amb el rifle làser preparat.

—Exposi els seus assumptes.

—Lliurament de la bugada —va dir Obi-Wan.

—Deixi'm comprovar el manifest.

Obi-Wan va moure la mà.

—No necessita comprovar-ho. La bugada pot continuar.

—No necessito comprovar-ho. La bugada pot continuar —el soldat d'assalt li va indicar amb un gest que seguís endavant. Obi-Wan va passar caminant al seu costat, conservant el farcell a la seva espatlla. Va mirar furtivament cap enrere. Trever s'havia aturat al carreró. Però quan va veure que Obi-Wan passava el punt d'inspecció, va agitar una mà i va marxar.

Així que no podia confiar en el nen. No era una sorpresa. Trobaria la seva pròpia sortida.

A l'interior, va passar ràpidament per les sales inicials de reconeixement on els pacients s'asseien esperant a ser examinats per un droide metge que estava introduint informació. Esperava que Roan Lands estigués retingut en una de les habitacions posteriors.

Va passar a un metge d’assolada aparença.

—La bugaderia està per aquí —va dir el metge bruscament, assenyalant cap a un grup de portes dobles.

A dins hi havia un gran armari de subministraments. Obi-Wan va deixar el farcell de la bugaderia a terra, es va treure ràpidament la granota de treball i el va ficar en un cubell d'escombraries. Va treure una bata de metge de l'armari i se la va posar. Llavors va sortir de nou al corredor.

Ningú el va detenir aquest cop quan va passar de llarg l’escriptori ple de metges introduint informació en ordinadors i comprovant carrets de medicaments. Algú estava repartint safates de menjar. Obi-Wan va passar desapercebut entre l'aldarull.

No li va costar molt trobar l'habitació on tenien a Roan Lands. Dos soldats d'assalt feien guàrdia a l'exterior.

Obi-Wan va avançar cap endavant.

—Estic aquí per examinar el presoner —va dir—. Ho ha sol·licitat la doctora Antin.

—Ella no va esmentar res.

—Ella no ha de consultar les decisions mèdiques amb vostès —va dir Obi-Wan breument. Va començar a envoltar-lo, però el soldat d'assalt va alçar el seu rifle.

—Necessito veure els seus documents d'identificació.

Just llavors la porta es va obrir lleument. Una dona amb una bata mèdica hi era. Era de mitjana edat, i bonica, amb una cara ferma i uns penetrants ulls negres. El seu pèl ros platí estava tallat molt enganxat al seu cap.

—Qui és aquest?

—Diu que vostè li ha cridat per a una consulta, doctora Antin —va dir el soldat d'assalt.

Obi-Wan va col·locar la seva mà casualment a un costat, preparat per assolir el seu sabre làser. Va mirar directament als ulls a la doctora Antin. Només va passar un moment durant el qual va sentir l'agudesa de la seva mirada en ell.

—Sí. Entri, doctor —la doctora Antin va obrir més la porta.

Obi-Wan va entrar. Va poder veure que estava en una sala mèdica per als pacients més malalts. Hi havia una càpsula mèdica en una paret, i una varietat d'instruments. Un home jove jeia al llit. Els seus ulls verds estaven oberts, però mirava inexpressivament al sostre. No es movia. El seu pèl fosc surava fins a les seves espatlles, i semblava ser de constitució forta. Encara estava vestit amb una túnica de presó de color groc brillant.

—El seu diagnòstic, doctor? —La seva veu era clara—. No et molestis, sé que no ets un doctor, i podríem no tenir molt de temps. Ets dels Onze?

A vegades, si no responies a preguntes directes, podies aconseguir la informació que necessitaves. Obi-Wan va esperar.

—Mira, he acabat això amb Wil Asani. Simpatitzo amb el que esteu fent, però no puc involucrar-me. Massa pacients depenen de mi per al seu tractament. Et donaré informació, això és tot, i no molta —la doctora Antin va sospirar i va mirar a Roan—. Pots dir-li a Wil que no sé el que està malament, i no sé si sobreviurà. Volen que el mantingui amb vida, però no em diuen el que li van administrar. No va ser Loquasin o Mangoriza, no els sospitosos habituals. Li he donat Spectacilina, té una lleu infecció, però això no és el que li està matant. I li he fet un lligam de gasos, això hauria de netejar la seva sang de les toxines restants. Però a menys que sàpiga exactament el que li han administrat, no puc tractar-lo. Està massa inestable. Podria matar-lo. He vist abans aquests casos. La Presó Imperial ha d'estar provant una nova droga, una cosa que jo no conec. El que és obvi per a mi, és que ells tampoc tenen un antídot. Només esperen que jo en trobi un. He fet un munt de recerca amb neurotoxines, així que sospito que això és el que és.

Va posar la mà a l'espatlla d’en Roan.

—Està aconseguint aguantar. Esperem el millor.

Va alçar la mirada cap a Obi-Wan.

—Puc treure't d'aquí. Però no tornis. Això és tot el que puc fer.

Obi-Wan va escoltar enrenou a l'exterior. La doctora Antin va arrufar les celles. Va anar ràpidament fins a una videopantalla i el monitor va cobrar vida. A la pantalla va aparèixer la descoratjadora visió de molts soldats d'assalt entrant per la porta principal de la clínica. Enmig d'ells caminava una figura alta, vestida amb una túnica marró en un to tan fosc que gairebé era negre, com si volgués semblar tan proper a l'Emperador que el pogués suplantar, va pensar Obi-Wan. La seva caputxa li cobria completament la cara.

—Malòrum —va dir la doctora Antin amb una exhalació—. Això no és bo.

—Qui és? —va preguntar Obi-Wan.

—Un dels Inquisidors, un grup establert pel propi Emperador. És aquí com a cap de seguretat al planeta. Va arribar amb un equip per entrenar els cossos de Vigilància i Seguretat acabats de formar. Seran part de l'Oficina Imperial de Seguretat. L'OIS necessita una presència local per anar darrere teu i del teu grup —es va girar cap a ell—. No saps això?

—Podries dir que sóc el noi nou —va dir Obi-Wan.

—És massa tard per sortir. Has d’amagar-te.

Obi-Wan va sentir una cosa accelerant-se en l'aire. La Força? No era forta, només una espurna, però havia estat prou llarg ja que l'havia sentit d'una altra font que no era ell mateix.

Va mirar de nou al monitor. Malòrum. Aquesta era la font de la Força.

Qui ets tu, Malòrum?

—Som-hi! —li va apressar la doctora Antin cap al mur. Va prémer un botó i va obrir la càpsula mèdica. Ara podien sentir soroll al vestíbul, botes talonejant.

—No oblidis treure’m d'aquí —va dir Obi-Wan, mentre ella tancava la porta de la càpsula i la bloquejava.

Obi-Wan va haver de reunir la Força per poder escoltar el que estava passant a l'exterior de la càpsula. Les paraules eren esmorteïdes, però va poder distingir-les.

—El meu pacient està molt malalt. No permeto visites!

—Difícilment sóc una visita —la veu era suau—. Un consell, doctora. Recordi que ja l'hem fitxat.

—Sí, són molt bons fitxant coses. Sóc aquí per servir als meus pacients. No a les seves regles.

—I tindria pacients si tanquéssim la seva clínica?

—No pot fer això. Ni tan sols l'Imperi vol tancar hospitals, i tenir els malalts morint als carrers per falta de cures.

—Li asseguro, que l'Imperi fa el que beneficia la galàxia com un tot. No és lògic considerar el drets d'uns pocs enfront dels de molts. Portem llibertat per a molts, però això requereix sacrificis. Sento que no vegi això.

—Bona retòrica. Parla de llibertat, però fica a la presó sense càrrecs ni judici.

—Un ajust necessari a les lleis. Aquests són temps perillosos.

—Administra drogues il·legals amb propòsits de tortura.

Obi-Wan no s’ho podia creure. Sabia que la doctora Antin estava espantada, podia sentir la seva por. Tot i així estava combatent a Malòrum, refusant retrocedir.

Va sentir el rugit de la ràbia d’en Malòrum.

—Suficient. Ha traspassat el meu bon humor, doctora Antin.

Va poder visualitzar la doctora Antin alçant una cella quan va escoltar "bon humor".

—Està en terreny perillós. Sabem que té connexió amb els Onze.

—Això és fals.

—Tracta a un d'ells.

—Sóc aquí per servir als malalts.

—Té un fill, no és cert? Adam, oi? —la doctora Antin no va dir res, però Obi-Wan va poder sentir la seva por augmentant... així com la seva ràbia.

—Té deu anys, crec. Va sol al col·legi, imagini’s.

Obi-Wan volia obrir la porta de la càpsula mèdica i enfrontar-se a Malòrum. Però tenia el pressentiment que la doctora Antin podia tenir cura de si mateixa.

—És cert —va dir la doctora Antin. La seva veu estava tranquil·la, tan suau com la d’en Malòrum—. És un col·legial, i només els covards amenacen els nens. És això part del seu gran esquema per a la galàxia?

—Està amagant a Ferus Olin. L’ha vist. Tenim informes d'un personatge sospitós entrant a la clínica.

—Aquest va ser un doctor al qual vaig trucar. Doctor Merkon —va dir la doctora Antin—. Se n’ha anat.

—No tenim registre d'ell sortint.

—Llavors torni a comprovar els seus registres —va contestar la doctora Antin.

—Tindrà notícies nostres, doctora Antin —Obi-Wan va escoltar els passos retirar-se, i la foscor del mal de l'habitació li va seguir.

Un moment després la porta de la càpsula s'obria.

—No hi ha temps per perdre —va dir la doctora Antin—. He de treure't d'aquí.

—Puc sortir per mi mateix.

—No, han acordonat la zona. Jo tinc una sortida.

—Han amenaçat al teu fill.

El color havia abandonat la seva cara. Tenia els llavis gairebé blancs quan va dir:

—Sí. Aquest va ser el seu error. Abans tractava de ser neutral. Ja no ho faré més —va mirar la llitera mèdica—. I ens hem d’emportar a Roan.

—Dur-lo a on?

—Al vostre refugi, és clar. Amb els Onze.

Obi-Wan només esperava que la doctora Antin conegués el camí.

Següent