CAPÍTOL 12
Segons el seu pla de vol, Obi-Wan tenia programat saltar
a l'hiperespai. Va decidir desviar-se lleugerament d'aquest pla, i veure el que
passava.
Va romandre a l'espai real, traçant una òrbita mandrosa
al voltant de Bellassa. Quan va arribar el moment de saltar a l'hiperespai, va
mantenir velocitat de creuer.
La nau Firespray va augmentar la velocitat. Obi-Wan va
seguir el seu exemple.
El pilot havia d'haver modificat el motor de la mateixa
manera que el casc de la nau.
Obi-Wan va augmentar la seva velocitat al màxim. Va
passar rugint a través del cel, i l'altra nau seguia apropant-se. Aviat estaria
dins del seu camp de tir. Però segurament no li dispararia...
Una explosió va sacsejar la nau. Els controls es van
retorçar entre les seves mans i va estar a punt de caure del seu seient. El
Firespray òbviament també havia modificat els seus sistemes d'armament.
Mortífers. Un torpede de protons acabava de detonar al costat de la nau.
Obi-Wan va llançar la seva nau en maniobres evasives
mentre els canons làser enviaven andanades de foc mortífer cap a la nau. Hi
havia passat molt temps des de l'última vegada que havia fet això, tot i que no
havia oblidat res, la sensació dels controls, el coneixement de fins on podia
forçar la nau, la sensació en el seu estómac si un picat era massa pronunciat.
El Firespray va continuar disparant-li. No eren trets
d'advertència. Qui vulgui que fos el pilot, volia fer caure a Obi-Wan.
Obi-Wan va forçar la nau a través de més girs en espiral
i picats, però sabia que només era qüestió de temps abans que el Firespray
encertés un tret.
Si Anakin fos aquí, estaria pilotant. Aquesta era la
classe de desafiament amb la qual gaudia.
El pensament havia sorgit espontàniament. Semblava no
poder aturar aquests pensaments. Encara tenia l'hàbit de pensar en el seu
aprenent, el seu amic, Anakin. No en qui s'havia convertit.
No volia recordar. Li produïa massa dolor.
Amb un ràpid cop d'ull a l'ordinador de navegació, va
veure que era a prop de la remota serralada d'Arno. No volia conduir al seu
perseguidor fins allà, però si tenia èxit no sabrien que havia aterrat. Ara va
forçar els motors aquest poquet extra que sabia que podrien aguantar, fins que
va estar momentàniament fora de l'abast del seu perseguidor. Llavors, va fer un
picat cap a la superfície. Si el seu perseguidor li tenia en el seu ordinador
de seguiment, merament pensaria que Obi-Wan estava intentant perdre’l a les
muntanyes, on els sensors tindrien problemes fixant el blanc en ell.
Només tenia uns pocs segons abans que el Firespray li
seguís la pista visualment. Obi-Wan es va cenyir al vessant de la muntanya,
movent-se ràpidament cap amunt, cap avall i entrant a la vall, passant tan a
prop que gairebé va poder comptar els cristalls de neu dels pics. El pendent
s'inclinava i les profundes valls creaven corrents d'aire que assotaven la nau.
El gel havia buscat les profundes esquerdes de les roques
i brillava blau per sota d'ell. Van aparèixer ponts gegantins fets de gel, i va
passar brunzint a través d'ells. Va mantenir la seva velocitat, però això feia
que la nau fos difícil de manejar. Va mantenir els seus ulls en la superfície
de la neu sota d'ell.
Al final va descobrir el que estava buscant, el que molt
probablement era un prat a l'estiu, ara era un vast camp de neu. Com de
profund, no estava segur, estava obtenint una varietat de lectures, el que
significava que s'havien format dipòsits. En alguns llocs la neu tenia
cinquanta metres de profunditat. Va mirar acuradament la superfície. No podia
veure cap capa de gel, el que significava que no deixaria evidència del seu
aterratge. Tot i així, la neu havia d'estar prou compacta perquè la nau es
posés sense enfonsar-se massa. Això esperava.
Contenint l'alè, Obi-Wan va apuntar la nau directament
cap avall a tota velocitat i després va tallar l'energia. La nau va navegar amb
el que semblava gran gentilesa cap al llit de neu.
Llavors va xocar. El cap d'Obi-Wan es va sacsejar cap
enrere per l'impacte. El so també semblava haver quedat absorbit dins de la
neu. Va escoltar la neu de sobre caure amb un murmuri sobre la part de dalt de
la cabina. La blancor el va envoltar.
La nau soterrada, la neu caient, caient a tot el seu
voltant. Era com ser enterrat viu. La nau es va enterrar uns pocs metres més, i
llavors es va aturar.
Estava fosc, però la llum tenia una curiosa qualitat,
lleument lluminosa tot i la penombra. Va veure el seu alè entelant l'aire. Va
esperar. Hauria de fer servir els seus sentits, no els seus instruments.
Va invocar la Força. La seva consciència es va moure cap
amunt, a través de les molècules de neu, a través dels espais entre les
molècules, a dalt cap al tènue aire superior. Podia escoltar-lo o sentir-lo, no
estava segur, però sabia que el Firespray hi era, buscant-li, volant endavant i
enrere sobre les muntanyes, descendint cap a les praderies de neu i elevant-se
de nou, brunzint com un insecte frustrat.
Després d'un moment va sentir el buit de la seva marxa.
La Força es va allisar. Estava sol.
Obi-Wan va mirar fora de la cabina. No seria capaç
d'enlairar-se des d'aquí. Fins i tot aquesta nau, poderosa com era, no seria
capaç d'obrir-se pas per la neu. Hauria d’arrossegar-se. Va activar el control
de la cabina. Forcejà contra la neu però no es va elevar. Va respirar
profundament i va deixar anar l'aire. No es permetria considerar la
possibilitat que estava atrapat.
Es va posar la seva capa tèrmica i es va lligar la seva
motxilla de supervivència. Llavors va treure el seu sabre làser i va fer un
forat a la cabina. La neu va entrar a l'interior, però va ser capaç de sortir i
arrossegar-se cap a fora. El seu aterratge havia creat una petita bombolla,
suficient per respirar. Va ficar una mà a la neu i va intentar agafar-se. No li
aguantaria.
Va intentar recordar el que hi havia a sobre. Va treure
el cable d'ascensió del seu cinturó d'utilitats. Tenia funció retràctil, així
que podia disparar un filament cap amunt, però l'extrem d'adherència havia d’enganxar-se
en algun lloc. Aclarí un espai per sobre amb el sabre làser, llavors va
disparar el cable cap amunt en un angle, intentant precisar el lloc on
recordava haver vist un petit grup de roques.
El cable va fallar, i es va retreure a la pistola
d'ascensió. Ho va intentar de nou. La funció retràctil va portar de tornada el
cable.
Una i altra vegada Obi-Wan va disparar el cable cap a
l'aire. La neu estava començant a fondre’s causa de la seva calor corporal i al
somort calor de la nau. Trossos de neu es van desprendre sobre d'ell. Si seguia
així, provocaria una allau sobre ell, petita, però suficient per enterrar-lo
definitivament.
Va disparar de nou. Aquesta vegada, es va subjectar. Ho
va comprovar. Havia de funcionar. Va activar el mecanisme, i el cable es va
recollir, traient-li a través de la neu. La tenia als cabells, als ulls i a la
boca, però no va parar de moure’s.
Va travessar la superfície i va saludar al cel gris.
Obi-Wan va jeure estès a la neu. Va prémer el mecanisme i el filament es va
retreure. Va tornar a ficar el cable d'ascensió en el seu cinturó. Llavors es
va aixecar lentament, contemplant esglaiat les vastes muntanyes per sobre i per
sota d'ell.
Es va sacsejar la neu de la túnica i va començar a
caminar.
La nit estava caient el segon dia mentre escalava l'últim
cingle cap a les coordenades que Roan li havia donat. Hi havia pres la ruta més
directa, el que significava que la major part del temps avançava verticalment,
pujant per les cares dels cingles i escalant enormes penyals. Estava exhaust i
gelat. La seva capa tèrmica estava encarcarada pel gel. S'havien format
cristalls de gel en la seva creixent barba i en les seves pestanyes. Però
estava decidit a acabar el seu viatge aquesta nit.
Per fi la va veure, una petita cabana de pedra blanca
fonent-se amb la neu. Alleujat, va caminar cap a ella.
Una veu va arribar des de la seva esquena. Era femenina i
concisa.
—Tens un rifle làser apuntant a la teva esquena. No et
moguis.
—Sóc un amic.
—Jo no tinc amics.
—M’envia Roan.
—Mai he sentit parlar d'ell.
Va escoltar l'inconfusible so d'un rifle làser en ser col·locat
contra l'espatlla. La seva mà va anar cap al seu sabre làser. La porta de la
cabana es va obrir.
—Dona, no disparis —va dir Ferus després d'una llarga
pausa—. Em temo que el meu amic s'ho prendria de manera molt personal si ho
fessis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada