Missió Desesperada (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

—Ei, toca el dos! —el noi el va intentar empènyer. Era sorprenentment fort.

Obi-Wan va mantenir-lo allunyat amb una mà mentre s'ajupia i agafava els controls amb l'altra. Va veure al soldat d'assalt aturar-se i mirar al seu voltant. Encara no havia vist a Obi-Wan. Les piles de teixit, les caixes i els costats alts del trineu li tapaven.

El noi li va fúmer una coça amb força a la canyella. Obi-Wan es va sobresaltar. El trineu va donar una batzegada, i el soldat d'assalt va mirar cap allà i va cridar.

—Tu! Atura aquest trineu!

Obi-Wan va accionar el fre i va fer un gir invers, dirigint-se en direcció oposada. El maldestre trineu gravitatori amb prou feines va poder executar la maniobra, però ho va aconseguir. Una de les coses que havia après d'Anakin era que la majoria de les màquines podien actuar més enllà de les seves capacitats si les forçaves en el sentit adequat. Havia vist a Anakin fer coses increïbles amb un trineu gravitatori.

Obi-Wan va fer un gir brusc cap a la dreta i es va ficar per un carreró.

—Que estàs fent, pudent mico-llangardaix! —va cridar el noi—. Jo estava aquí primer!

Va fer un gir brusc a l'esquerra i va sobrepassar la velocitat màxima.

—Aquests són soldats d'assalt Imperials! —va cridar el noi.

Amablement, Obi-Wan va empènyer al noi sobre d'una caixa bolcada.

—Relaxa’t.

Una moto va rugir girant una cantonada darrere d'ells, després una altra. Dos soldats d'assalt. Bé. Dos era millor que un.

Cada un es ficaria en el camí de l'altre.

El noi es va aixecar amb els punys premuts i va carregar. Invocant la Força, Obi-Wan va treure una mà dels controls i va alçar l'altra. El noi no es podia moure. Els seus ulls es desorbitaren.

—Et tornaré el teu trineu. Simplement no et moguis —una delicada empenta amb la Força i va aterrar de nou a la caixa. Aquest cop, el noi es va quedar allà.

Els controls del trineu cremaven sota les seves mans. Tremolaven. Estava empenyent la màquina molt més enllà dels seus límits. Aguanta una mica més, li va dir.

Ara estaven en un districte de magatzems. Aparcats al llarg dels carrers hi havia vehicles de construcció amb hidroelevadors, trineus gravitatoris més grans que aquest, i lliscants de transport. Un dels soldats d'assalt va volar més alt, intentant caure sobre ells des de dalt. L'altre es va inclinar cap a la dreta. Estaven intentant encaixar-los contra el gran magatzem de la seva dreta.

La precisió ho era tot. I un trineu gravitatori no era tan àgil com una moto lliscadora. Però una cosa que havia après sobre les tropes d'assalt era que malgrat el seu armament, la seva inesgotable energia i la seva necessitat incansable d'acabar la feina, no tenien molta imaginació. No podien elaborar una estratègia. Només podien seguir ordres.

Movent-se a màxima velocitat ara, Obi-Wan va haver d’invocar la Força i usar-la. La seva visió es va aguditzar. El temps es va alentir. Davant va veure una eruga de construcció muntada en una via que pujava ràpidament pel costat d'un edifici. Els treballadors s'havien detingut a meitat de la feina de restauració d'un mur de pedra a la paret frontal.

Obi-Wan va desenganxar el seu sabre làser i el va mantenir al seu costat, ocult per la seva capa. Havia de mantenir-lo ocult a menys que sigui absolutament necessari, si descobrien que era un Jedi, aviat tindria a tot el planeta buscant-li. Va elevar el trineu una mica més amunt, sabent que només tindria uns pocs segons abans que les motos s'elevessin seguint-lo. Mentre passava l'eruga, va aconseguir donar a la cabina del vehicle i va tallar el panell d'instruments amb un cop net i precís.

L'eruga immensa va caure amb un estrèpit. Va aixafar les dues motos abans que poguessin esquivar-la.

Obi-Wan es va allunyar, lliure... i intranquil.

Obi-Wan va detenir el trineu al carrer fronterer amb el Llac Pedra Blava al costat de Els Comuns. Aquí hi havia trànsit i vianants. Serien menys perceptibles.

Tan aviat com va parar el trineu, el noi es va alçar indignat.

—Podies haver-me matat! I has posat als soldats d'assalt darrere meu!

—No, no ho vaig fer. Ningú et va veure a part dels dos que acaben de ser aixafats per l'eruga —va dir Obi-Wan—. Estaràs bé.

—No estic bé! —va cridar el noi—. No sé el que pretens, però no comptis amb mi —va començar a llançar caixes fora del trineu—. Agafa’l i fot el camp d'aquí!

—Ei! Què estàs...? —Obi-Wan es va aturar, recordant el crit del noi, Jo estava aquí primer! La forma en la qual esperava pel carreró. Hi havia assumit que el noi treballava per Mariana la modista. El noi havia pretès això.

—Espera —va dir, agafant una caixa del noi i tornant a posar-la en el seu lloc—. No estaves fent un lliurament. Estaves robant aquestes robes.

El noi va alçar la barbeta a manera de desafiament.

—Mira qui parla. Tu me les vas robar a mi! Bé, queda-te-les. Veurem que passa quan intentis vendre-les.

Obi-Wan es va recolzar contra una pila de caixes.

—No és molt agradable per part teva aprofitar-te de les desgràcies alienes, ja saps. Aquest sastre està a punt de tancar el negoci.

Es va sentir a si mateix, aquest to de veu al qual l'Anakin sempre s'havia resistit. Obi-Wan esperava l'esmolada resposta d'Anakin... llavors es va adonar que mai més arribaria.

En el seu lloc, estava aquest noi, que va esbufegar amb disgust.

—I ara m'estàs sermonejant. Aquest és el dia perfecte. De què estàs escapant, mestre?

Obi-Wan va deixar passar un moment. Va mirar cap al llac. Un venedor estava venent suc i aperitius sota un flexible i clar para-sol. Prendria el seu següent pas d’en Qui-Gon. Els nois sempre estan famolencs.

—Què et sembla una mica de menjar?

El noi va esbufegar de nou.

—Gràcies per la invitació, però perd-te.

Obi-Wan va saltar del trineu. Va caminar cap al venedor i va comprar un parell de sucs i un paquet de panets de fruitadolça.

Podia sentir que el noi encara dubtava. Va donar una bona mossegada a una mena de panet. No està malament.

Obi-Wan va seure en un banc. Va posar l'altre suc al seu costat i el va empènyer al costat el panet dolç cap al centre del banc. Va prendre un glop del seu suc.

El noi va baixar del trineu i va caminar lentament cap a ell. Es va asseure a l'altre extrem del banc. Llavors, sobtadament, va agafar el panet. El va desembolicar i va començar a mastegar.

—Com et dius? —va preguntar Obi-Wan.

—Què t'importa?

—Només et donava conversa.

—Així que ara que m'has comprat menjar, he de ser el teu amic?

—Bé, amigable, almenys.

El noi va obrir el suc.

—Trever. —Digué.

—Jo sóc Ben —va dir Obi-Wan.

—Bé, Ben, em sembles un foraster —va dir Trever, agitant el panet—. Així que permet-me donar-te un consell. Si vols un tros del mercat negre d'aquí, vas a ficar-te en problemes. Som un grup molt estret. No ens agraden els forasters.

—On són els teus pares?

—Morts.

—Ho sento.

—Per què? Tu no els vas matar.

—Què els hi va passar?

Trever va arronsar les espatlles.

—La meva mare era un capità al Gran Exèrcit de la República. Va morir a la batalla de T'olan, en el sistema Wuun...

Obi-Wan va fer que sí.

—Ho sé. Va ser una batalla terrible.

—Va ser al començament de les guerres.

Trever havia d'haver tingut al voltant de nou anys. Quan Trever no va afegir cap informació més, Obi-Wan va preguntar amablement:

—El teu pare?

—Treballava en una clínica mèdica, era doctor. Va morir just després de la fi de les Guerres Clon. L'Imperi va enviar tropes aquí. Volien assumir el control del sistema de defensa del planeta, per a la nostra protecció, van dir —Trever esbufegà—. Així que un grapat d’ussans van decidir ocupar pacíficament la planta de defensa com a protesta. Ell era dins quan la planta va explotar. Boom. Adéu, Papa.

Obi-Wan sabia que l'actitud del noi emmascarava un profund dolor, un dolor sentit per moltíssims a través de la galàxia.

—Llavors qui té cura de tu? —va preguntar Obi-Wan.

—Ningú.

—No tens una tieta, o un tiet...

—No hi ha ningú, d'acord? —Trever li va donar un altre mossegada al panet dolç. No expressava cap emoció. Obi-Wan va esperar mentre mastegava i empassava—. Puc tenir cura de mi mateix.

Obi-Wan va sacsejar el cap. Ell coneixia cada preu pagat en la guerra, va pensar. Cada patiment. Cada injustícia. Tots ells eren descoratjadors, però un era el pitjor de tots. La guerra creava orfes.

—Per això vas aprendre a robar.

—Vaig molt de dalt a baix. Les forces de seguretat a Ussa estan ocupades amb altres coses. La gent es distreu quan hi ha una ocupació. I conec llocs als quals anar, gent que em donarà menjar o un lloc on dormir. Dorma em dóna un dinar algunes vegades. I Ferus solia...

Trever es va aturar.

—Així que coneixes a Ferus Olin —va assenyalar Obi-Wan.

Trever no va dir res.

Obi-Wan va continuar.

—Ell solia ajudar-te també, oi?

Trever va romandre callat.

—Escolta, Trever, necessito la teva ajuda. Sóc un amic d’en Ferus Olin. Un vell amic. Vaig sentir que estava en problemes. Només intento trobar-lo.

El noi va mastegar, després va fer un glop al suc.

—Què guanyo amb això?

—Ferus et va ajudar. No vols ajudar-lo? No vols fer que l'Imperi deixi de destruir el teu planeta?

—He dit que què guanyo amb això?

Obi-Wan va sospirar i va treure uns quants crèdits.

Mentre Trever els agafava, els seus ulls foscos estudiaven a Obi-Wan.

—Com vas fer que l'eruga s'estavellés? —va preguntar.

—On és Ferus?

—Com vas fer que em parés així? Qui ets?

—Això no importa. El que importa és que puc ajudar a Ferus. Li has vist des que el van arrestar?

La cara es va endurir.

—Està mort.

—Com ho saps?

—Perquè ells li volien mort. I ells aconsegueixen el que volen.

—Però no ho saps segur.

—Sé segur que si no estigués mort, seria aquí. Mai deixaria que Roan seguís a la presó. Intentaria rescatar-li.

Obi-Wan va deixar anar l'alè. Ferus no era mort. Trever no sabia res segur.

—Jo també tenia un germà, ja saps —va dir Trever de sobte—. Tike. Ell estava a la planta de defensa també. Era massa jove per unir-se a l’Exèrcit de la República, però volia defensar Bellassa. Per això va anar el meu pare a la planta. Ell sabia que Tike estava dins, i va oferir negociar un tracte entre els protestants i els Imperials. Però una vegada va estar dins, van fer volar l'edifici.

Un recordat sentiment es va alçar en Obi-Wan, fúria. Sabia del que era capaç l'Imperi. Estaven dirigits per un Sith, i havien massacrat cruelment als Jedi i causat la mort de milions. No havien estat només els soldats d'assalt els que s'havien tornat contra ells. Hauria de lluitar per doblegar la seva fúria, perquè sabia que aquesta només ennuvolaria la seva ment. Havia de convertir-la en acció tranquil·la.

Va prendre aire i va mirar al llac.

—Tothom a qui estimava està mort també, Trever.

Trever va fer una bola amb l'embolcall i amb la seva caixa buida de suc i el va llançar a la paperera.

—Sí, bé. Acaben amb tothom al final. La qüestió és romandre amb vida.

Obi-Wan volia dir-li en aquest noi que merament estar viu no era suficient. Sobreviure era fàcil. Viure amb un propòsit era difícil. Però el noi era massa jove per saber-ho.

—Crec que puc salvar Ferus. Crec que segueix viu.

—Com ho saps?

—Crec que si estigués mort ho sabria, —fins i tot mentre Obi-Wan deia això, es preguntava si era cert. Amb el Costat Fosc tan poderós, podia confiar en la Força? Sent incrèdul a la seva manera, Trever va esbufegar.

—No creus en connexions entre dues persones? —va preguntar Obi-Wan.

—Crec en la meva connexió amb mi mateix. D'això es tracta —Trever el va mirar, llavors va semblar prendre una decisió—. Vine aquí —li va portar de tornada al trineu gravitatori—. Creus que m'estic aprofitant de la Mariana? Què graciós. La seva botiga li va molt bé. Només que ella no vol que ningú ho sàpiga.

—A què et refereixes?

Trever va apartar les coses de la part de dalt d'una de les piles de roba. Per sota hi havia uniformes imperials.

—Rentats i apedaçats —va dir el noi—. Per a ells. Per a la guarnició sencera.

—Bé —va dir Obi-Wan—. Ella ha de guanyar-se la vida, oi? I ells han de rentar la seva roba.

—És clar, per què no ajudar al grup d'assassins que van robar el teu planeta? —la cara d’en Trever estava enrojolada. Li va donar un cop de peu a una altra caixa—. Saps què és això? Uniformes de presoner! Tenen tants de nosaltres a la presó que no poden sortir amb els seus subministraments! I hi ha més piles i piles de material a la seva botiga. S'amaga allà, fent uniformes de presoner per a la seva pròpia gent. Crec que això fa pudor com un mico-llangardaix sota un calorós sol. Es mereix que la robin! Ningú més a Ussa cooperaria amb ells, però ella ho fa.

Obi-Wan va pujar al trineu. Mirà els uniformes, groc brillant, perquè els presoners es puguin veure fàcilment. Hi havia caixes i caixes d'ells, i ella estava emmagatzemant material per més? Quants ussans planejava aturar l'Imperi?

La seva bota va colpejar alguna cosa metàl·lica, i es va ajupir. Els seus dits es van tancar sobre un petit objecte. Era un cilindre imperial de codis, un dispositiu que permetia a l'usuari accedir a informació d'un ordinador o aconseguir entrar en àrees restringides. S'hauria d'haver caigut de la butxaca d'un dels uniformes durant el salvatge passeig. Se’l va ficar a la butxaca.

—Què dius ara, mestre? Per què no hauria de robar les robes? —va preguntar Trever amb impaciència.

Obi-Wan va pensar un minut. El cilindre de codis només valdria durant un curt període, fins que el soldat s'adonés que l'havia perdut. Però posaria la seva habitació cap per avall per trobar-lo, abans d'informar de la seva perduda. Un cilindre de codis perdut li faria guanyar-se un càstig sever.

—Sap Mariana que aquests han estat robats?

—No, ella té una rutina. Vaig esperar a què se n'anés i llavors em vaig colar a la botiga. Va a recollir la roba bruta de la presó cada dia a les deu.

Obi-Wan va mirar el seu crono.

—Hem de tornar les robes a la sastreria —va dir a Trever—. La guarnició no pot saber que han estat robades.

—Nosaltres? —Trever es va tirar cap enrere—. Vols saber el secret del meu èxit? No sóc voluntari per a res. Mai.

—Anaves a vendre aquestes robes, oi? Et pagaré el que hauries tret per elles, si les tornes. Digues un preu.

Trever va dir una xifra.

Obi-Wan va fer una ganyota.

—Et donaré la meitat. I afegiré un extra si pots descobrir alguna cosa sobre Roan Lands -quelcom centellejà als ulls d’en Trever—. Saps alguna cosa —va observar Obi-Wan. Trever va arronsar les espatlles.

Obi-Wan li va donar els crèdits.

—Et donaré la meitat ara, i l'altra meitat després —el noi estava sortint-li car, però tenia la sensació que Trever podia dir-li coses que necessitava saber.

—L’antiga sòcia del meu pare, dirigeix ​​una clínica mèdica. Van portar-hi a Roan Lands. Gairebé el maten, i li volen viu. Li van portar allà en secret.

Un lliscant imperial va passar lentament per allà, i Obi-Wan i Trever es van donar mitja volta casualment. El lliscant va continuar.

Trever va botar d'un peu a un altre.

—No és una bona idea romandre en un lloc massa temps a Ussa, ja saps. Hauríem de moure'ns. Podem tornar el trineu gravitatori ara.

—Primer necessito que em deixis a la clínica mèdica i m’esperis.

—No m'has sentit? No sóc el tipus de persona que s'ofereix voluntari.

Obi-Wan va pujar d'un salt al trineu.

—No sé si t'has fixat, però només t'he pagat la meitat del preu.

—Com saps que no agafaré diners, t'abandonaré, i després robaré les robes de totes maneres?

—M’arriscaré —va dir Obi-Wan.

—Que valent.

—I a més —va dir Obi-Wan—, si marxes, et trobaré.

Següent