10
Gort's
era un fosc i capritxós restaurant mon calamari en el cinquantè nivell. Música
quarren, en la seva major part interpretacions atonals de quetarra, emeses
suaument des d'altaveus amagats. La clientela era variada: un verpine estava
assegut en la barra de sulyet, com un parell d'humans, un toydarià i un sakiyan.
Jax i Rostu també estaven asseguts en la barra, on podien veure tant l'entrada
davantera com la posterior. Havien pres una ruta indirecta i Jax se sentia
raonablement segur que no els havien seguit.
Era
evident que Rostu no havia provat mai la cuina quarren. Mirava amb considerable
desconfiança la saborosa disposició de sulyet en la safata que el xef acabava
de posar davant d'ells.
—Encara
es mou.
—Això
vol dir que està fresc —Jax va agafar una petita barra oblonga de llavors de
tikit. Tenia una diminuta porció de cuc coralí porpra damunt, la qual es remenava
lentament. Se’l va ficar en la boca i va mastegar, paladejant el fort sabor
dolç i salat.
Rostu
va recollir cautelosament una bola de llavors amb una nudibranca incrustada en
ella. Un diminut ull en una tija es va obrir i li va mirar fixament i ell la va
deixar en la safata precipitadament.
—I
jo que pensava que les racions de batalla eren difícils d'empassar.
—No
tan alt —va dir Jax—. Insultaràs al xef.
—I
què farà? Alimentar-me per força amb més d'aquesta amanida porpra de cucs?
—No
però podria cometre un lleuger error preparant aquest peix nexu en el qual està
treballant. El peix nexu és un verí mortífer si no se serveix exactament de la
forma adequada.
—Alguna
raó particular per la qual vas escollir un restaurant on el marisc és una arma
mortífera o simplement ets misantròpic en general?
En
l'altre extrem de la barra, el sakiyan va acceptar una gran comanda de sulyet
de peix nexu del xef i va començar a devorar-ho. Jax va omplir una tassa amb vi
de llavors de la garrafa.
—Llavors
—va dir ell—, a què dec el plaer d'aquest rescat?
L'expressió
d’en Rostu es va tornar ombrívola.
—Em
temo que tinc algunes males notícies per a tu —va dir ell—. Even Piell era el
teu mentor veritat?
Jax
va sentir una esgarrifança per la seva pell.
—Com
va ocórrer?
Nick
va assentir.
—Ja
ho vas sentir, no?
—Sí
—va sospirar Jax—. No sabia amb seguretat si era ell però no queden molts entre
els quals triar.
—Les
notícies viatgen ràpid a través de la Força, —Nick va vacil·lar, llavors li va
explicar com Even Piell havia trobat el seu destí.
Jax
va mirar fixament la tassa de ceràmica. Més que qualsevol altre, el Mestre
Piell havia estat el seu guia al llarg del camí Jedi. El lannik havia estat
petit en alçada física però per a Jax havia estat un gegant, tant un pare com
un mestre. Sota la instrucció del Mestre Piell havia fet les seves primeres i
tímides incursions en els misteris de la Força, havia modelat el seu sabre
làser, havia après les complexitats del combat. Gràcies a l'acurada i
exhaustiva instrucció del Mestre Jedi, Jax havia passat les seves proves
triomfalment. Tot el Jedi que era —tot l'home que era— tot això i molt més l'hi
havia del Mestre Even Piell.
L'Emperador
i el seu gos faldiller Vader tenien molt pel que respondre.
—Hi
ha més —va dir Rostu.
Jax
va alçar la mirada, i una petita i allunyada part d'ell es va adonar que
certament la seva expressió devia ser fosca, perquè fins i tot els ulls d’en
Rostu es van obrir lleugerament en veure la seva cara.
—Sí
—va dir ell—. D'una altra forma ell no t'hauria enviat a mi.
—Has
sentit parlar de Fuetada?
Jax
va assentir.
—Per
descomptat.
—Hi
ha un droide que has de trobar —Rostu va fer un cop d'ull al seu voltant, i va
baixar la veu—. És un de la sèrie T-O, nombre de classificació Deu-Quatre. El
seu sobrenom és Ulls d'Insecte. Sembla que el seu paràmetre operatiu està
d'alguna forma trastocat i està perdut per a qualsevol propòsit. Porta dades
vitals per al moviment de resistència –quines exactament, no ho sé —va ficar un
dels trossos menys receptius de sulyet en la seva boca, va mastegar, i va
empassar—. No està malament —va dir, en un to de sorpresa lleu.
»Suposo
que no importa quines són les dades —va continuar—. El que importa és que
l'Emperador el vol. Hi ha una frase de comandament que et donarà el control
sobre ell: Zu woohama —es va encongir d'espatlles—. M'han dit que és una frase
descortesa en idioma wookiee. De qualsevol manera, el Mestre Piell estava
intentant que el droide pugés a una nau i sortís de Coruscant quan les tropes
li van atrapar.
—I
vol que jo continuï amb la recerca.
Rostu
va assentir.
—Va
ser el seu últim desig.
—Encara
que no ho fos —va dir Jax—, compta amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada