CAPÍTOL 12
Jango no
va entrar en pànic. Va doblegar el seu guantellet esquerre mentre estava caient
i va disparar un cable cap al sostre de la càmera, apuntant a una àrea d'uns
tres metres escassos del sortint que era el seu destí. El cable acabava en un
cargol ganxo, i en l'instant en què Jango va escoltar el clac mentre el cargol s'assegurava contra el sostre, va agafar el
cable, va alçar les cames i es va balancejar cap al sortint.
Els seus
peus van viatjar pel sortint, i va xutar els talons contra la roca. La calor
era gairebé insuportable mentre Jango lluitava per tirar de si mateix cap al
sortint, però ho va aconseguir. Un cop estava a dalt i dret, va desenfundar un
blàster i va disparar un tret que va arribar a dos centímetres del cargol ganxo
que estava embegut al sostre. El tret va deixar anar un tros del sostre i va
deixar anar el cargol, permetent-li recollir el cable de tornada al seu guantellet.
Si havia de fer-ho, seria capaç d'usar el cargol ganxo de nou.
Allunyant-se
del riu de roca fosa, Jango va enfundar el seu blàster, i va inspeccionar
l'altre extrem de la cambra. La boca d'un túnel semblava ser l'única sortida.
El túnel era d'uns dos metres de diàmetre, prou gran com perquè Jango el
travessés sense un cop al cap.
Jango va
entrar al túnel. Els seus murs i sòl estaven motejats d'un material luminescent
pla, en forma d'oval, que brillava en verd. Mentre s'aproximava a un gir en el
túnel, es va aturar a la vora d'una esquerda de dos metres de profunditat i va
agafar un tros del material brillant. Examinant-lo, es va adonar que no era
artificial, sinó que era, de fet, una escata que havia estat deixada anar per
un rèptil. I a jutjar per la grandària de l'escata, Jango podia fàcilment
determinar que provenia d'un rèptil molt gran, possiblement prou gran com per
empassar-se'l sencer.
Hisssss!
Jango va
escoltar a la serp aproximar-se des de la següent corba. Mirant per la
cantonada, va veure que la serp d'escates luminescents era certament -com l’aràcnid
que acabava de trobar abans- enorme.
Jango va
saltar a l'esquerda, s’estirà al terra, va treure dos blàsters i va esperar.
Segons més tard, la serp va lliscar sobre l'esquerda. Jango no va sentir cap
necessitat de disparar a la criatura mentre es mantingués en moviment. Diverses
escates brillants es deixaven anar contra la vora de l'esquerda i queien sobre
Jango. El caça-recompenses no va moure ni un múscul.
La serp
encara estava viatjant sobre l'esquerda quan, des d'un altre altaveu ocult, la
veu d’en Rigorra va cantar:
«La serp està viva! La meva serp està
empipada!
S'ha perdut la teca que necessita ser
aixecada!»
Jango es
va alleujar que la cançó fos breu, però llavors va escoltar un so de mòlta i es
va sentir alçar-se. Es va adonar que el «sòl» de l'esquerda havia estat
preparat sobre una plataforma elevada oculta i estava sent forçat a tornar a
pujar a través de l'esquerda. La seva armadura va xocar contra la panxa de la
serp, provocant que la serp es girés abruptament.
Un cop
més al nivell del sòl del túnel, Jango va empènyer el cos de la serp lluny del
seu propi per evitar ser aixafat contra la paret per la criatura. Llavors va
veure el cap de la serp inclinant-se cap enrere en direcció a ell, les seves
gargamelles ben obertes. Jango va disparar els blàsters cap al cap de la serp,
i un seguit de tremolors ràpides van viatjar a través del seu cos, fent que se
sacsegés cap enrere i cap endavant en el túnel. Jango va ser llançat contra la
paret del túnel i es va preparar per a un altre cop, però després de la
tremolor final, la serp es va aturar.
Abandonant
a la serp morta, Jango va viatjar a través del túnel fins que va arribar davant
d'una àmplia porta de metall. La porta semblava estar afermada per un mecanisme
de tancament que estava controlat per una roda al centre de la porta. Mentre
Jango s'acostava per examinar la roda, va escoltar un so de tremolor darrere
d'ell. Tornant-se ràpidament, va veure una làmina de metall gruixuda lliscar
cap amunt des d'una estreta escletxa al terra del túnel. La làmina va viatjar
recta cap amunt i es va tancar contra els murs del túnel i el sostre, atrapant-lo
en l'àrea entre la làmina de metall i la porta.
Llavors
Jango va escoltar un so de clic de
dalt, i va alçar la mirada per veure que un panell de roca falsa s'havia
lliscat al sostre per exposar la boca oberta d'una gran canonada de metall. Tot
d'una, va començar a sortir aigua de la canonada amb una força increïble,
tirant a Jango d'esquena contra la porta tancada. En un instant, el sòl de
l'àrea tancada s’estava submergit en aigua i, amb cada segon que passava, el
nivell de l'aigua s'elevava.
El
vestit de vol d’en Jango era a prova d'aigua, així que la va ignorar i es va
centrar en la roda al centre de la porta. Va agafar la roda i li va fer un gir
ràpid. Clanc! Es va trencar de la
porta. Jango va llançar la roda trencadissa a l'aigua que s'elevava. Es va
col·locar contra el mur al costat de la porta, desenfundà un blàster, i va
disparar un ràpid esclat de trets inclinats que van destrossar a través de
l'aigua i van colpejar la base de la porta. La combinació de la pressió de
l'aigua en augment i el poder de foc d’en Jango va ser massa per a la porta, i
es va obrir de cop, portant a Jango a través amb un poderós raig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada