CAPÍTOL 7
Groodo el
Hutt estava descansant el seu voluminós cos verd en diversos coixins
descomunals que jeien al terra de la sala de música del castell d’en Rigorra.
Va estendre el braç a un gran bol de mukkmaggots de la mida de dits, agafà un
grapat de les criatures reptants i les va llançar per la seva gola. La sala de
música contenia diverses dotzenes d'altres éssers, i la majoria, com Groodo,
estaven jaient en coixins a terra. Ningú comentava sobre els hàbits alimentaris
d’en Groodo, tampoc, perquè ningú es va adonar, o ningú s'atrevia.
Un gran
escenari, buit, jeia davant Groodo i els altres. Groodo va mirar cap a
l'escenari cautelosament abans d'agafar ràpidament un altre munt de
mukkmaggots. Els músics ja havien entrat a la fossa de l'orquestra davant de
l'escenari, i Groodo volia menjar tant com fos possible abans que comencés el
xou, just per calmar els seus nervis.
Mentre
els llums s'atenuaven i la sala de música s’enfosquia, Groodo es va preguntar
si ocultar-se a Balmorra havia estat tan bona idea després de tot. És cert que,
se sentia fora de perill i segur al castell d’en Rigorra, el qual tenia
defenses infinitament més fortes que la pròpia fortalesa d’en Groodo a Esseles.
I Rigorra havia estat útil ajudant a Groodo amb tots els recursos necessaris i
la tecnologia per crear falses evidències que culparien al propi fill d’en
Groodo, el relativament innocent Boonda, per traçar tot el pla per portar el
caos a les drassanes de naus estel·lars de Fondor.
Infinitament
generós, Rigorra havia arribat fins i tot tan lluny com per fer al seu germà un
Senyor de la Guerra oficial i li havia donat una clau per al celler de begudes
fermentades del castell. Però tot i la seguretat i a l'hospitalitat, hi havia
un problema amb ser un convidat al castell d’en Rigorra: a Rigorra li agradava
entretenir-se... i més específicament, Rigorra sempre era l'entreteniment.
Tot
d'una hi va haver una forta cascada de música ombrívola i una àmplia llum de
focus groga va entrar, il·luminant l’increïblement gran cos d'en Rigorra al
centre de l'escenari. Rigorra portava una corona de metall brillant, i les
comissures de la seva boca estaven estirades cap avall en una ganyota
exagerada. Ell va posar els seus ulls en blanc mirant cap al sostre i va cantar
en veu baixa:
«Tinc pesar en el meu cor, és cert,
Perquè no sé el que haig de fer
Quan sóc tan verd però blau em sento, com el
formatge igual olorava.
Tants pesars no poden ser ofegats
O escanyats, aixafats, i enterrats,
I de vegades les preocupacions s'han
barrejat, per perdre quilos de la meva panxa.»
La
música després va passar a una melodia més moguda, i dotze dones twi'leks de
llargues cames van aparèixer, obrint-se pas a cops de peu alts per l'escenari
després d’en Rigorra. Ell va donar una palmellada amb les seves mans carnoses,
una acció que va fer ploure suor sobre l'audiència, i la seva ganyota
instantàniament es va transformar en un somriure lasciu. Mentre les ballarines twi'lek
es movien cap enrere i cap endavant d’en Rigorra, ell gentilment sacsejava les
seves espatlles carnoses al ritme de la música i cantava en una veu més
brillant, més feliç:
«Quan ets un Hutt, la teva figura pesa
Pesada fins que el teu dia arriba.
Quan ets un Hutt, els teus motius es
balancegen amb cada estupor.
Sabíeu que els Hutts tenen ritme?
Les twi'leks ballen, i amb elles estic.
Els vezpers papissotegen, «aquezt organizme,
Rigorra ez treballador!»
Altres amos del crim criden i s'enreden
I es retorcen i criden i rebolquen,
Però són feliços? Això ho dubto, crec que és
segur impugnar-ho.
Un amo del crim que no canta una cançó
Pot pensar que és dur; jo sé que no,
Perquè no pot ser molt fort, si no pot
mantenir el riiiiiiitme.»
En
l'audiència, Groodo posava els seus ulls en blanc i es preguntava quant més
hauria de resistir l'agonia de ser entretingut per Rigorra. Com en resposta a
les seves pregàries, els llums superiors de la sala de música es van encendre i
la banda va deixar de tocar. A l'escenari, Rigorra arrufava les celles amb
descontentament.
El cap
de seguretat nikto va aparèixer des del lateral de l'escenari i va caminar cap
a Rigorra, després va dir alguna cosa que ràpidament va restaurar el somriure
guanyador del hutt. Rigorra va assentir al nikto, després va fer un gest a
l'audiència. El nikto es va girar per mirar en aquells reunits i va anunciar:
‒Dos caça-recompenses
han estat detinguts mentre intentaven infiltrar-se al castell. És l'exprés
desig de Sa Corpulència Rigorra, El seu Mestre de Cerimònies i Senyor de la
Guerra de Balmorra, que el seu entreteniment continuï a la sorra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada