CAPÍTOL 8
Mentre
Rigorra i els seus esbirros es movien des de la sala de música fins a la sorra,
una nau estel·lar va descendir a través de l'atmosfera de Balmorra i va arribar
a una posició flotant a prop del castell d’en Rigorra. La nau pertanyia al
caça-recompenses Skorr.
‒Què és
aquesta cosa ardent d'allà? ‒Bossk va fer una ganyota des del seu seient a la
cabina de comandaments de la nau. Skorr va seguir la mirada d'en Bossk i va
veure les flames que s'alçaven a prop del castell d’en Rigorra.
‒Sembla una
torre de comunicacions, ‒va dir Skorr.
‒Au! ‒va
dir Bossk‒. Ja no, no ho és!
Un cop
més, Skorr va resistir la urgència de fer saltar a Bossk de la cabina de
comandaments. Va dir:
‒Potser algú
va arribar aquí abans que nosaltres.
‒Què et
fa dir això? ‒va deixar anar Bossk.
‒Aquest foc,
‒va dir Skorr, assentint en direcció a la torre encesa‒. No pensaràs que
Rigorra la va encendre ell mateix, no?
Bossk va
esbufegar:
‒Porta’ns
a baix!
‒Estàs fora
dels teus... ‒va començar Skorr, després es va contenir, sabent que era millor
no insultar-lo. Va fer un gest a la seva pantalla sensora i va dir‒: Fes-li un
cop d'ull a les dades. Rigorra té canons làser defensant cada angle
d'aproximació des del cel i la superfície. Si ens aproximem a la seva
plataforma d'aterratge sense permís, serem fets trossos!
La pell
groga d’en Bossk es va posar vermella, tornant la seva cara d'un to taronja
desagradable. Ell va grunyir:
‒Qui va
dir res d'una plataforma d'aterratge? ‒Llavors va empènyer a Skorr fora del
seient del pilot i va agafar els controls. Bossk no tenia cap pla en ment.
Suposava que simplement aixafaria a través de la paret d'un edifici i
començaria a disparar a qualsevol cosa que es mogués.
Abans
que Skorr pogués interferir, Bossk va dirigir la nau directament cap a una gran
estructura en cúpula i va prémer l'accelerador. Els canons làser automatitzats
del castell van disparar a la nau, però Bossk va ignorar els raigs mortals de
llum que amartellaven la nau. Hi va haver una explosió increïble mentre el
morro de la nau empenyia a través del mur de la cúpula i xocava contra un ampli
sòl de terra. La pols encara estava volant mentre Bossk obria el sostre de la
cabina de comandaments i saltava fora de la nau, sostenint un rifle blàster a
cada mà.
Però
quan la pols es va assentar, Bossk va veure que estava en algun tipus de sorra
envoltat per files escalonades de seients. També va veure que estava
completament envoltat de més guàrdies en armadura i droides amb armadura de
plaques, més dels quals havia vist mai en un únic lloc en tota la seva vida. I
llavors va veure els dos hutts.
Bossk va
esbufegar:
‒Quin de
vosaltres, llimacs inflats, és Groodo? ‒La seva pregunta va ser seguida pel so
d'un blàster sent disparat. El tret va colpejar a Bossk de ple en la part
posterior del seu cap embenat. Mentre el cos d’en Bossk queia cap endavant al
terra de la sorra, els dos hutts van mirar l'ésser que havia fet el tret. Era
Skorr, que estava fora de la cabina de comandaments de la seva nau estavellada
i tirava el seu blàster.
‒Em rendeixo,
‒va dir Skorr.
Rigorra
va riure, després va cantar:
«Tan content que passis per aquí. No siguis
tímid!
M'agrada la forma en què vas disparar a
aquest paio.
Has d'estar cansat. Sigues el meu convidat!
Olora les flors i podràs estar descansat!»
Una
criatura baixa, de tres potes trotà pel terra de la sorra, portant un ram de
flors. L'alien va col·locar una flor a terra al costat de la cara d’en Bossk,
després es va tornar, va lliurar les flors restants a Skorr, i trotà de tornada
a les grades. Segons més tard, Skorr estava jaient a terra també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada