CAPÍTOL 2
De
tornada a Trandosha, Cradossk era a la sala de reunions de les casernes
generals del Gremi de Caça-recompenses, preguntant-se què hauria de fer sobre
el seu fill, Bossk. Acabava de rebre una transmissió de la Patrulla de l'Espai
de Kuat, que li notificava que Bossk estava sent retingut, sota una forta
guàrdia, al Port de Passatgers de Kuat.
Bossk
havia estat arrestat per diverses ofenses, incloent el robatori de nau
estel·lar, resistència a l'arrest, escapar d'una cel·la de detenció, i intentar
robar una altra nau. Ja que Bossk era un pinxo tan increïblement repulsiu, i ja
que era alguna mena de miracle que encara no hagués matat a ningú a Kuat,
Cradossk no es va sorprendre que la Patrulla de l'Espai de Kuat estigués
disposada a deixar córrer tots els càrrecs si Cradossk simplement venia al Port
de Passatgers de Kuat, recollia a Bossk, i se l’emportava a casa.
No
obstant això, Cradossk no ho havia acceptat immediatament i li havia dit a la
Patrulla de l'Espai de Kuat que hauria de tornar a contactar amb ells. Cradossk
simplement volia ensenyar al seu fill una lliçó i pensava que seria millor si
Bossk reposés un parell d'hores més a l'estació espacial en òrbita a Kuat.
Cradossk estava tractant de pensar en algun altre càstig per Bossk quan un dels
seus servents va entrar a la sala de reunions i va anunciar:
‒Wat
Tambor, el Capatàs de la TecnoUnió, està en la línia u, senyor.
Cradossk
va considerar si hauria d'ignorar la transmissió. Va ser Wat Tambor el que
havia contractat a Cradossk per caçar i exterminar a Groodo el Hutt, al Senador
Rodd de Fondor i la Hurlo Holowan. Des que Cradossk es va adonar que Jango
estava aguaitant a la mateixa presa, havia retrocedit, esperant guanyar-se el
favor d’en Jango. Per molt que volgués ser pagat per Tambor, volia encara més
que Jango Fett fos un membre del Gremi. El problema, tal com Cradossk el veia,
era que no sabia com anava a explicar-li tot això a Tambor.
Imaginant-se
que no podria defugir de Tambor indefinidament, Cradossk li va fer un senyal al
servent perquè se n'anés, després va anar a la consola de comunicacions d’HoloNet
de la sala de reunions. Cradossk va moure una palanca de la consola, i una
petita imatge tridimensional de la cara vestida amb la màscara de gas d'en Tambor
va aparèixer des del holoprojector de la consola. Cradossk va dir:
‒Salutacions,
Capatàs.
‒Em sorprèn
trobar-li a casa, ‒va dir Tambor‒. Hauria esperat que estigués fora caçant, i
que la meva transmissió fora recanalitzada cap a la seva nau.
Cradossk
va dir:
‒Li asseguro,
Capatàs, estic treballant en el seu cas ara mateix, i jo...
‒Sí, bé,
això és pel que estic trucant. ‒El va interrompre Tambor, el seu to implicant
certa incomoditat‒. Sobre el cas. Ha...? ‒Tambor es va aturar, tractant de
trobar un sinònim civilitzat per a la paraula matar, després finalment va dir‒:
Ha disposat d'algun d'ells ja?
‒No, ‒va
admetre Cradossk‒. No, encara no.
‒Bé, ‒va
dir tambor‒. Perquè queda anul·lat.
‒Com?
‒La recompensa.
L’estic anul·lant. Però no es preocupi. Honraré la finalització del nostre
contracte, i serà pagat per complet.
‒Com desitgi,
‒va dir Cradossk, tractant d'ocultar la seva sorpresa‒. Però està del tot segur
sobre això, vell amic? Semblava tan determinat quan em va contractar per...
‒He dit
que queda anul·lat! ‒Tambor esbufegà, després va trencar la connexió. L’holograma
d’en Tambor es va esvair.
Cradossk
va somriure amb satisfacció. Ser pagat per no fer res era sempre millor que no
ser pagat en absolut. Però llavors Cradossk va pensar en una cosa, i el seu
somriure immediatament es va esfumar. Bossk! La Patrulla de l'Espai de Kuat no
havia esmentat «segrest» o «assassinat» en la llista d'ofenses d’en Bossk, així
que Cradossk imaginava que Bossk havia d'haver fracassat en matar la Hurlo
Holowan. Però i si Bossk escapava dels seus raptors de nou, i realment
aconseguia acabar la feina que havia estat manat a fer? Si Bossk matava la
Holowan -i Wat Tambor ho esbrinava-. Culparia Tambor a Cradossk i es negaria a
pagar?
Cradossk
va decidir que era millor treure a Bossk del sistema Kuat tan aviat com fos
possible. Ja que li hauria portat hores viatjar des de Trandosha al Port de
Passatgers de Trandosha, va decidir que algú més proper a Kuat hauria de
recollir a Bossk. Cradossk va anar al seu ordinador i va buscar els registres
de servei per veure si hi havia algun membre del Gremi de Caça-recompenses
actualment treballant en o prop de Kuat.
‒Skorr! ‒va
dir Cradossk‒. Ell servirà.
Mentre
Cradossk encenia el seu comunicador per fer les trucades necessàries a Kuat, es
va aturar a preguntar-se per què Wat Tambor havia canviat d'opinió sobre matar a
Groodo el Hutt, el Senador Rodd i la Hurlo Holowan.
***
Wat
Tambor es va bressolar en el seu seient, girant-se de la consola d’holocomunicació
al costat del seu escriptori. A través de les lents de les ulleres amb vora de
metall, va mirar a l'home de pèl platejat, alt, elegantment vestit, que estava
a la meitat de la seva oficina a les Casernes Generals de la TecnoUnió.
‒Ja està,
‒va dir tambor‒. Vaig anul·lar la recompensa, just com va demanar.
‒Esplèndid,
‒va dir l'home‒. Li asseguro que és el millor.
‒Sí, és
el millor, ‒va repetir Tambor sense adonar-se'n ‒. No sé per què confio en
vostè tant, però ho faig. ‒Certament, Tambor no confiava en la majoria dels
humans, però hi havia alguna cosa en l'home de pèl platejat, quelcom més enllà
de la seva presència dignificada i el seu carisma, que generava confiança dels
altres.
Ara que
ho pensava, Tambor simplement no podia dir que no al seu convidat. Hi havia acceptat
l'home obertament a què entrés a la seva oficina per a una reunió no programada
-no era la primera reunió d'aquest tipus- i no s'havia oposat ni lleugerament
al suggeriment que hauria de pagar a Cradossk perquè no capturés o matés a
Groodo el Hutt, el Senador Rodd i la Hurlo Holowan. Tot i així, Tambor hauria
almenys d’haver qüestionat els motius de l'home, ja que se sentia impulsat a
preguntar.
‒No està
enfadat amb mi o amb Cradossk, oi?
L'home
va sacsejar el cap.
‒Al contrari,
només tinc el més gran dels respectes cap a tots dos, vostè i el líder del
Gremi de Caça-recompenses. Estava completament justificat el seu desig
d'eliminar a Groodo, Rodd i Holowan. Són criminals mortals, violents, però per
motius que no puc explicar, és imperatiu que jo tracti amb ells. Personalment.
Quelcom
sobre la forma en què l'home va dir personalment
li va provocar un calfred. Vacil·lantment, Tambor va dir:
‒Una cosa
encara em desconcerta... si puc preguntar, com ho va saber?
L'home
va arquejar una de les seves celles cuidades.
‒Saber què?
Tambor
va dir:
‒Jo no
li vaig dir a ningú que havia contractat a Cradossk perquè matés a Groodo i als
seus associats. I sé de fet que Cradossk mai vessaria els seus budells. Així
que com ho va esbrinar?
‒Tots tenim
els nostres secrets, ‒va dir el Comte Dooku amb un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada