Crepuscle Jedi (XLIII)

Anterior

43

De l'empunyadura de l'arma va sortir una prima peça de metall blegat, seguida immediatament per la proscrita ona inversa d'un camp d'energia, amb la longitud d'un cable metàl·lic flexible.

Era un fuet. Un fuet d'energia. Jax va deixar que es desenrotllés en tota la seva brillant longitud verda, llavors va girar el canell. La punta del fuet làser socarrimà un cercle més gran en el sòl en resposta. Ho va sacsejar experimentalment, enviant una ona al llarg de la seva longitud. La punta va produir un satisfactori crack!, més fort que el seu brunzit vacil·lant, quan va trencar la barrera del so. Jax ni tan sols podia començar a imaginar-se la complexitat dels circuits de modulació dins de l'empunyadura.

Com a part del seu entrenament, havia practicat amb fuets làser, però no tan sovint com havia usat un sabre làser. No era tan hàbil amb un fuet com amb una fulla. I no anava a habituar-se a ell sota la millor de les condicions.

—Molt impressionant —va dir Xízor—. Però crec que l'espasa guanya al fuet. En qualsevol cas, estic segur que em perdonaràs si no sóc prou cavalleresc per deixar-te practicar una mica.

Dit això, Xízor va sacsejar el sabre làser cap avall davant de si mateix, va col·locar la seva altra mà sobre l'empunyadura, i va apuntar la punta de la fulla cap a l'ull esquerre d’en Jax mentre atacava.

Jax va retrocedir, intentant guanyar tot el temps possible per familiaritzar-se amb aquesta nova arma. No era tan elegant com una espasa d'energia, o tan poderosa, o capaç de tallar tant. No obstant això, tenia l'avantatge de la longitud, fàcilment dues vegades la de la fulla del seu sabre làser en tota la seva extensió. La longitud del nucli metàl·lic era també elàstica, es va adonar, fins a cert punt.

El falleen va moure la fulla al voltant i cap avall en un intent de tallar el canell del Jedi, però Jax la va bloquejar amb la part gruixuda de la corretja, prop de l'empunyadura. Xízor es va recuperar, fent girar el sabre làser al voltant del seu canell.

Jax va sacsejar de nou el fuet làser, enviant una ona per tota la seva longitud, espetegant la punta amb un altre crack! supersònic que aconsellava a Xízor guardar la distància.

No importava el ben versat que pogués estar el falleen en el maneig d'un sabre làser, es va dir a si mateix. Cap humanoide ordinari podia batre's amb un Jedi en un un contra un i esperar guanyar. Fins i tot un veritable expert en teräs käsi, implementant la seva energia interior i fent ús de dècades d'habilitat esmolada, podia esperar, en el millor dels casos, un empat, i no hi havia més que un grapat d'aquests en tota la galàxia.

El Príncep va avançar a poc a poc, girant cap a la dreta, mantenint el sabre làser davant d'ell. Jax es va girar lleument, tractant d'aconseguir la Força...

I, de nou, no en va trobar gens.

Va mantenir la seva expressió neutral, però podia assegurar per la feresa del somriure d’en Xízor que d'alguna forma el Príncep havia sentit la seva preocupació; olorat la seva por a través de la suor, més probablement. I en aquest instant, Jax es va adonar del que era almenys part del problema. Tots aquests mesos d'amagar-se, de constant vigilància per evitar connectar amb la Força de forma activa, per evitar la possibilitat d'alertar a Vader de la seva presència, s'havia convertit en una segona naturalesa. I ara, en la seva hora de necessitat més extrema, descobria que no podia connectar.

Durant mesos havia arribat a considerar als serfs de l'Emperador, especialment a Vader, com ocells carronyers, volant en cercles sobre el seu cap constantment, la seva vista aguda i freda captant el més lleu moviment per sota. Si invocava la Força, un d'ells ho sabria, descendiria volant ràpidament i arrencaria a Jax d'entre les multituds com a un fleek tret d'un vast esbart. Fins i tot si estava equivocat, fins i tot si Vader i els seus mirmidons no estaven vigilant constantment, l'efecte era el mateix.

Fos quina fos la raó, no podia deixar que la seva incapacitat li derrotés ara. Jax va lliscar el seu peu esquerre cap enrere i es va girar gairebé noranta graus obliquament a Xízor. Va alçar el seu braç i va fer girar el canell, fent girar el fuet làser per sobre del seu cap en un patró circular.

Xízor va assentir, com si reconegués la maniobra. Es va tornar una mica cap a la seva esquerra i va començar a girar el sabre làser al voltant del seu canell, intercanviant mans amb destresa a intervals irregulars mentre es movia cap endavant. Jax es va tibar, esperant l'inevitable moment en el qual el seu adversari vacil·laria, en el qual podria llançar la corretja d'energia cap endavant i llevar-li l'espasa a...

De sobte Xízor va detenir el moviment gairebé hipnòtic de la fulla i va saltar per sobre d'ell, encongint-se i donant un salt mortal mentre acoltellava cap avall.

Jax mai hauria pensat que algú a part d'un Jedi podria realitzar una gesta com aquesta. Frenèticament va atacar cap amunt, enrotllant el fuet d'energia al voltant del sabre làser. Ones inverses blaves i verdes guspirejaven i van cantar en trobar-se, socarrimant els àtoms de l'aire al seu voltant, omplint els seus orificis nasals amb l'olor penetrant de l'ozó.

Però abans que pogués continuar amb el moviment i arrencar el sabre làser de la mà d’en Xízor, el Príncep va apagar la fulla. El fuet làser va caure cap avall, i Jax va haver d'esquivar-lo per evitar la corretja mortal.

Xízor va aterrar i va reactivar la fulla. Des de la seva posició ajupida, Jax va bressolar el seu braç cap enrere traçant un arc baix, llavors una altra vegada cap amunt i sobre la seva espatlla. El fuet làser va cantar per l'aire i va tornar a enrotllar-se en la fulla. Abans que Xízor pogués desactivar el sabre làser una altra vegada, Jax va tirar tan fort com va poder, desequilibrant a Xízor.

L'estirada sobtada va ser suficient per desaccelerar a Xízor, però no prou com per trencar la seva agafada d'una mà. Es va abalançar cap a Jax mentre el fuet làser alliberava al sabre làser, deixant anar més espurnes. Jax es va ajupir, deixant que la fulla lluminosa passés xiulant per sobre del seu cap, llavors es va llançar al sòl i va rodar quan Xízor va atacar de nou, fallant per l'amplària d'un dit. Es va posar a peu dret, a la meitat d'un gir, i, mentre es movia, va moure la seva mà cap a Xízor. El lluent fuet llancejà al falleen, gairebé com si fos una llança llancívola.

Xízor es va ajupir i va fer un gir de 360 graus, deixant caure la fulla fins al nivell del pit mentre es movia, tractant de partir en dos a Jax. Però el Jedi va ser massa ràpid, ja estava retrocedint a tota velocitat, agitant el fuet per cobrir la seva retirada. Xízor va haver d'esquivar l’assotador cable d'energia per evitar que la punta li seccionés un braç.

De nou Jax va tractar d'aconseguir arribar a la Força, i de nou només va trobar un fred buit. Evidentment, comprendre el problema no era el mateix que arreglar-ho. I aquesta era la pitjor situació possible en la qual intentar una reconnexió: enmig de la batalla, fatigat i preocupat.

No hauria d'haver estat tan temerari de desafiar al Príncep Xízor. Simplement hauria d'haver fet que I-5 s'encarregués d'ell; el falleen era més fort que Jax, però no era rival per un androide replet de làsers. Ara estava començant a semblar que la seva postura de mascle podria haver-los condemnat a tots. I-5 estava ocupat amb 10-4TO, i Laranth encara estava fora del joc.

Va sentir un soroll estrany darrere d'ell, però no es podia permetre el luxe d'apartar la vista d’en Xízor, qui caminava simplement d'aquí cap enllà fora de l'abast del fuet làser. El soroll es va fer més fort, un so esquinçador, com un esclat, que Jax va reconèixer massa tard com l'estripada dels tancaments reforçats de plastiacer en l'altre grup de portes. Es va girar a temps de veure un droide de manteniment sobre rodes dirigint-se cap a ell, amb trossos de deixalles de metall dentat soldats al seu pit, projectant-se com ganivets. Balbotejava en binari, una cacofonia incessant de clics, trinats, xiulades, i carrisquejos, mentre s'abalançava directament sobre ell. Jax es va apartar del seu camí i va alçar el fuet làser sobre el seu cap i cap a fora. La trena d'energia va copejar a través del dom arrodonit de la CPU del droide i la va calcinar. Els seus frens es van activar, i Jax va poder percebre l'olor de silicona cremada mentre les rodes es bloquejaven i patinaven sobre el sòl, els giroscopis gemegaven intentant mantenir-lo dret, però massa poc, massa tard. La trena brillant va travessar de costat a costat el cap i el cos del droide en angle, i, amb una descàrrega d'espurnes elèctriques i un guspireig, el droide es va esfondrar, caient en dos trossos.

Jax es va deixar caure en el llardós terra, i no va ser ni un batec massa aviat, la fulla d'energia brunzí a través del lloc on havia estat. Va rodar sobre la seva esquena i es va posar dempeus, amb el fuet làser descrivint un ràpid cercle davant d'ell.

El desavantatge del fuet làser era que necessitava més temps per recobrar-se d'un cop. Jax havia de ser previngut perquè Xízor no li descobrís deixant una obertura. Va inspirar profundament, va deixar escapar la meitat de l'aire. Sens dubte una connexió amb la Força vindria bé en aquests moments...

— Jax! Vigila! —va cridar en Den.

Va donar mitja volta, va intentar ajupir-se, però massa tard. Un tros d'enderroc, llançat per un altre droide feral que entrava per la porta destrossada, li va copejar en el cap. Momentàniament encantat, va deixar caure el fuet làser, el qual es va apagar tan aviat com va deixar la seva mà. Es va trontollar cap a enrere i va veure al droide: un astromecànic, amb un aparell a manera de catapulta afermat en la seva cúpula que llançava trossos de metall i duracret de la grandària d'un puny.

Jax era home mort. Xízor li tenia; Jax ho sabia, i el Príncep sabia que ell ho sabia.

El fuet làser estava fora del seu abast, i Xízor es cerní sobre ell, la seva pell resplendia en carmesí amb l'anticipació de la matança. Jax va acceptar el fet. Ara s'uniria a la Força, i potser totes aquestes preguntes sense resposta serien...

Com si fos manejat per un titellaire desconegut, la seva mà dreta va sortir disparada, amb el palmell cap endavant. Xízor va ser llançat cap enrere com si hagués estat copejat per un raig repulsor, xocant contra la paret a tres metres.

Jax va sentir que la Força s'enroscava al seu voltant, va sentir els fils familiars unint-se a ell una vegada més. Va deixar que li moguessin i li manipulessin. Es va posar dempeus com si levités. Un altre gest, i l’astromecànic llança-roques va sortir volant, xocant també contra la paret, tan fort com per esquerdar la seva carcassa. Van volar espurnes i es va vessar l'oli. La seva ecolàlia binària es tornava una distorsió baixa mentre es descomponia.

Xízor es va posar dret, l'atordiment de la seva cara es va transformar en còlera. Jax va estendre la seva mà, i el sabre làser va volar fins a ell des d'on Xízor l'havia deixat caure. Mentre l’activava, va cridar al fuet làser amb la seva mà esquerra.

Darrere d'ell, va sentir a Den Dhur dir:

—Això és el que jo dic un retorn.

Jax va comprendre el que havia succeït. En acceptar la seva mort imminent, havia tornat al nivell de serenitat necessària per ser un amb la Força. No havia estat una qüestió d'estar perdent la seva connexió amb la Força; havia estat qüestió de la Força triant-lo de nou com a recipient.

La pell d’en Xízor va començar a canviar, de tornada a un to càlid de taronja, i Jax va suposar que el falleen estava activant les seves feromones. Jax va fer un gest, va sentir que els fils de Força al seu voltant s'expandien, conduint els corrents d'aire cap a Xízor. L'expressió del Príncep va canviar a una de sorpresa.

—Rendeix-te —va dir Jax. Xízor no tenia alternativa; Jax tenia ambdues armes, i la Força.

Xízor va riure.

Va saltar, cobrint la distància entre ells fàcilment. El moviment va ser ràpid, molt ràpid. Va volar cap a Jax amb el peu per davant, agafant-li gairebé completament per sorpresa. Fins i tot amb la seva connexió amb la Força recuperada, era difícil endevinar el propòsit d’en Xízor. La ment del Príncep era poderosa, capaç d'ocultar les seves intencions fins a l'últim segon abans d'actuar. Els seus reflexos eren molt més ràpids que els d’un humà, i els seus músculs prou forts com per a propulsar-li gairebé tan lluny com la Força podria propulsar a Jax. El Jedi li va esquivar, llavors es va girar ràpidament, amb el fuet i l'espasa preparats per matar en cas necessari.

Xízor està boig, va pensar. Ja no té possibilitat de victòria, ell...

El falleen va aterrar amb destresa sobre tots dos peus, i Jax es va adonar del que pretenia, massa tard. Descansant sobre el sòl prop del cos d’en Nick Rostu i a l'abast d’en Xízor estava el desintegrador del Major. Xízor el va recollir, es va tornar, i va disparar a Jax, tot això en un moviment suau.

Jax va bloquejar el tret amb el seu sabre làser. La resplendor dels dos camps d'energia col·lidint es va esvair gairebé instantàniament, però en aquest instant el plançó de la Casa Sizhran havia desaparegut en la foscor del corredor.

Jax no va sentir desitjos de seguir-li. El Príncep Xízor quedava fora del joc; ara havia de trobar a 10-4TO i assegurar-se que les dades estaven intactes. Es va donar la volta i es va dirigir cap a la finestra destrossada per la qual havia caigut el droide.

Abruptament va experimentar un pessigolleig sobtat que havia vibrat en les línies de la Força...un batec ressonant dient-li que s'aproximava un nou jugador al desolat paisatge del Districte de les Fàbriques. Algú summament poderós en la Força...més poderós del que mai s'hi havia oposat. Només podia significar una cosa:

Arribava Darth Vader.

Següent