Els Senyors de la Guerra de Balmorra (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Jango Fett va ser el primer dels captius en despertar-se. Estava emmanillat a un pal que estava col·locat a terra d'una gran sorra plena de centenars d'espectadors. Jango encara portava tota la seva armadura, incloent el seu casc, però les seves armes les hi havien tret.

Jango va mirar a la seva esquerra i va veure a Aurra Sing emmanillada a un altre pal. Les seves armes també les hi havien tret. Més enllà d’Aurra, hi havia un altre ésser lligat, un home humanoide amb una pàl·lida pell groga -Jango no el reconeixia- que tenia una cuirassa de metall que cobria el lateral esquerre del seu cap. I més enllà de l'estrany de pell groga, hi havia un captiu que li era familiar a Jango.

Bossk, va pensar Jango per a si mateix. Quina sort la meva.

Llavors Jango es va adonar de les flors als peus tant d’en Bossk com l'home de pell groga. Eren les mateixes del camp de pastura. Òbviament, no eren plantes ordinàries. Per la manera en que li feien mal el cap i l'estómac, Jango sospitava que les flors contenien poderoses toxines. Semblava que els altres captius havien estat exposats a les flors també.

Un moment més tard, Aurra va obrir els ulls i va tirar de les cadenes que li lligaven els canells i turmells al pal per reflex. Les cadenes van aguantar, així que ella va relaxar el seu cos i va assimilar l'escena. Quan va veure a Jango, li va fer l'ullet furtivament i va dir:

‒Estem dins!

Jango va escanejar els espectadors en les llotges de la sorra i va veure a Rigorra i a Groodo. Cap dels hutts semblava preocupat en absolut. Des d'un altaveu, una veu va anunciar:

‒Contralts i malfactors! Criatures de totes les edats! Benvinguts a la Cursa de la Mort de Balmorra Espontània Semianual d’en Rigorra el Hutt! ‒Llavors va començar la música, forta i amb un ritme lleuger.

Un focus va lliscar sobre les llotges fins que va aterrar entre els dos hutts. Rigorra va alçar el seu enorme cos en una tarima elevada, i els espectadors van esclatar en aplaudiments, mentre el hutt començava a sacsejar-se i vibrar davant la música. Un parell de segons més tard, Bossk i Skorr van obrir els ulls. En veure els moviments vigorosos d’en Rigorra, Bossk va dir:

‒Que algú em porti una galleda abans que vomiti!

Rigorra es va bellugar una mica més, després va inclinar la seva gruixuda forma per mirar cap avall als quatre captius lligats al terra de la sorra. Va llançar un petó a Aurra Sing, després va agafar un micròfon i va deixar anar:

«Benvinguts, benvinguts a Balmorra!

Sóc el Hutt Senyor de la Guerra Rigorra,

I m'agradaria Sing amb Aurra, però aquest joc de paraules està fora de lloc.

Heu estat caçant al meu germà,

Que és una bava però jo no estic tremolant,

Perquè l’estimo, encara que estigui rosegant tot el menjar que hi ha al meu antre.

Ara, us sentiu una mica melancòlics

Ja que una flor us ha derrotat

I tots morireu en una hora. Que horrible, florit arranjament!

Però si trobeu tres droides distingits

Vials líquids han amagat

En els seus pits, si la barreja adequada beveu sereu guarits.

Així que mentre encara respireu

No hi ha necessitat que fum feu.

Ja que sabeu que us estic donant una forma d'alleujar el vostre dolor.

Entreu, ara, a la meva competició,

I derroteu la vostra oposició

Sense cap intermissió i l'antídot guanyareu!

Us vigilaré competint

Que no us vegi trampes fent.

O obtindreu una adequada pallissa d'una manera que realment faci mal.

Estic divagant, així que aquest és el tracte:

Si no Correu a la Cursa de la Mort, veurem

Com al final us soparem (seríeu uns bons postres)!»

La música es va aturar, i la multitud va embogir amb aplaudiments. Mentre Rigorra s'inclinava i acceptava les ovacions, Bossk va mirar des del seu pal i va cridar:

‒Estàs tractant de dir-nos alguna cosa, o era només un vent que s'ha escapat de les teves galtes?

Hi va haver un panteix col·lectiu des dels espectadors. El llavi inferior d’en Rigorra va tremolar. Mai havia estat obertament insultat abans i no sabia què dir. Groodo, en veure que el seu germà estava abatut, es va tirar cap endavant a la llotja i va cridar:

‒No has escoltat, insignificant engruna? Has estat enverinat per una flor! La teva única opció de supervivència és competir a la Cursa de la Mort! Si haguessis estat escoltant la cançó del meu germà, sabries tot això!

‒Una cançó? ‒va riure en Bossk‒. Dius a això cantar? ‒Bossk va mirar a Rigorra i va dir‒: No abandonis el teu altre treball, cap de greix.

Aurra Sing va riure.

Rigorra, tractant de recuperar les bones formes, va mirar a una àmplia entrada al costat oposat de la sorra. Va alçar la seva mà, després la va baixar abruptament. Una banda d’swoops va arribar rugint a través de la porta, després van procedir a muntar al voltant en un gran cercle envoltant l'interior de la sorra.

Llavors Rigorra va agafar un dispositiu de control remot. Va pressionar un botó mentre l’apuntava cap als quatre presoners lligats, i les manilles dels presoners van caure dels seus canells i turmells.

Groodo va cridar:

‒Que comenci la Cursa de la Mort!

Següent