Els Senyors de la Guerra de Balmorra (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

‒Qui ets? ‒Bossk va fer una ganyota al caça-recompenses que havia vingut a recollir-lo del Port de Passatgers de Kuat.

‒Em dic Skorr, ‒va dir el caçador, ignorant als guàrdies de seguretat armats de la Patrulla de l'Espai de Kuat que envoltaven a Bossk a la plataforma d’amarratge‒. Estic amb el Gremi de Caça-recompenses. El teu pare em va enviar. ‒Skorr era un humanoide que portava una capa marró, amb caputxa. Tenia una pell groga pàl·lida i un cap sense pèl cobert de bonys. La part superior de la seva orella dreta acabava en una punta esmolada. Bossk es preguntava si l'orella esquerra d’Skorr tenia una punta similar o si més no existia, però ja que la part esquerra del cap d’Skorr estava embolicada en una coberta metàl·lica, completada amb un ull esquerre mecànic, era impossible saber-ho.

Bossk va encongir els ulls. Sabia que la Patrulla de l'Espai de Kuat havia contactat amb el seu pare i havia estat esperant que Cradossk vingués a recollir-lo. Bossk estava avergonyit i irat perquè un... un subordinat aparegués al seu lloc. Bossk va esbufegar, després va dir:

‒Per què et va enviar el meu pare?

‒Va dir que no podia venir, ‒va respondre Skorr.

Bossk es va doblegar del dolor. Així que així és com vol tractar amb mi el vell estúpid, va pensar ell. Com si fos un equipatge perdut!

El capità de la Patrulla de l'Espai de Kuat va dir:

‒Ets lliure per marxar, ‒però Bossk ja estava allunyant-se dels guàrdies i dirigint-se cap a la nau estel·lar de l’Skorr. Skorr seguia el pas d’en Bossk.

Dins de la nau d’Skorr, Bossk va seguir-lo fins a la cabina de comandaments. Mentre es preparaven per al llançament des de l'estació espacial, Bossk va mirar a Skorr i va dir:

‒Què li va passar al teu cap?

‒El meu esteticista va fer un treballet ràpid, ‒va respondre sarcàsticament Skorr, mentre es lligava al seu seient. Va encongir el seu ull dret, va mirar al capdavant d’en Bossk i va dir‒: Què li va passar al teu?

Bossk va captar el seu propi reflex en la coberta de transpariacer de la cabina de comandaments i va veure la bena embolicada al voltant del seu crani. Gairebé havia oblidat que havia estat disparat al clatell -dues vegades!- Per un caçador sense identificar. Bossk va grunyir, després bramà.

‒Ei! ‒va cridar Skorr‒. Estàs escopint en els controls!

El braç esquerre d’en Bossk es va estendre de cop, i va embolicar la seva arpa al voltant del coll de l’Skorr. Bossk va dir:

‒Mai m'interrompis quan estic bramant!

‒És clar, ‒va panteixar Skorr.

Bossk va deixar anar el coll de l’Skorr i va dir:

‒Espero que la teva nau estigui plena de combustible.

‒Ho està, ‒va dir Skorr‒. Estarem de tornada a Trandosha en un moment.

Bossk va sacsejar el cap.

‒No vaig a tornar a Trandosha. Vaig venir a Kuat per matar la Hurlo Holowan i no vaig a anar-me'n fins que ho faci!

‒Llavors podries estar aquí molt de temps, ‒va dir Skorr‒. Per alguna raó, el teu pare volia que et digués que la recompensa en què estaves treballant ha estat anul·lada. També, de camí a recollir-te, vaig veure les notícies, i un informe que la Hurlo Holowan havia desaparegut.

‒Què? ‒va cridar Bossk, ultratjat.

Ignorant a Bossk, Skorr va continuar:

‒L’informe ho feia sonar com el treball d'un professional. Algú es va colar a la mansió fortificada de la Holowan, la va capturar, després va abandonar Kuat i es va esvair en l'hiperespai.

Bossk estava tan furiós que volia aixafar cada objecte a la cabina de comandaments de l’Skorr, però es va contenir perquè Skorr ja estava guiant la seva nau a través del port d'amarratge de l'hangar cap a l'espai. Bossk es va adonar que no podia resoldre el seu problema amb els seus punys. Pensa. Has de pensar! I mentre Skorr guiava la seva nau cap a l'espai i s'allunyava del Port de Passatgers de Kuat, Bossk va pensar i va pensar fins que li va fer mal el cervell. Hurlo Holowan... desapareguda. El Senador Rodd... desaparegut. Si un altre caçador va arribar fins a ells, potser el hutt... quin era el seu nom?... Groodo? Sí, Groodo!

Llavors, sense adonar-se'n, Bossk va començar a pensar en veu alta, i va dir:

‒Potser el hutt serà el següent objectiu. Però no està a Esseles, perquè ja he mirat allà. I si l'altre caçador va a l’encalç del hutt, i encara té a Rodd i la Holowan, podria tenir una oportunitat de matar a tot el grup!

Skorr va dir:

‒Matar? Quin hutt? De què estàs parlant?

‒Anem a caçar a Groodo el Hutt! ‒Esbufegà Bossk‒. Tens algun problema amb això?

‒Groodo? ‒va dir Skorr, el costat dret de la seva cara traint la seva sorpresa.

‒El meu pare no et va dir les especificacions de la recompensa?

‒No, ‒va dir Skorr‒. Ell només em va ordenar que et digués que la recompensa havia estat anul·lada. No tenia ni idea que estaves caçant la Holowan fins que ho vas esmentar.

‒No hi fa res, ‒va grunyir Bossk‒. Aquesta caça no ha acabat.

‒Però si la recompensa ha estat anul·lada...

‒He dit que aquesta caça no ha acabat!

Skorr estava a punt d'acusar-lo de ser irracional, però ja que no podia imaginar cap resultat positiu, va decidir no fer-ho. En el seu lloc, va dir:

‒Anar darrere de qualsevol hutt és un mal negoci. I si s'assabenta el germà d’en Groodo?

‒Quin Germà?

‒Rigorra, ‒va dir Skorr‒. El Senyor de la Guerra del planeta Balmorra. Qualsevol que es fica amb Groodo està buscant problemes amb Rigorra.

De nadó, Bossk havia devorat als seus propis germans i germanes abans que ni tan sols naixessin, així que trobava difícil entendre per què Rigorra voldria protegir a Groodo. Es preguntava, quin tipus de criatura voldria tenir cura del seu germà? Després de pensar durant uns trenta-set segons, Bossk es va tornar cap a Skorr i va dir:

‒Si fossis un hutt en problemes, i tinguessis un germà, t’amagaries a casa del teu germà?

Skorr va dir:

‒Ho dius de debò?

‒Semblo estar de broma? ‒va deixar anar Bossk‒. Vinga, pensa! Imagina que ets un hutt! Què faries?

Skorr ho va pensar per un moment, després va preguntar:

‒És el meu germà qui em va ficar en problemes?

Bossk va encongir els ulls.

‒Què?

‒Estic preguntant si el meu germà és qui em va ficar en problemes, perquè si és ell, no aniria a casa seva, això és segur.

Perdent el fil de la conversa, Bossk va afegir:

‒Per què creus que el teu propi germà t'ha ficat en problemes?

‒No, no un germà real, ‒va dir Skorr‒. Estem parlant sobre un hipotètic germà a Balmorra, cert?

‒Hipotètic? ‒Bossk va explotar amb ira‒. El teu germà no se suposa que sigui un Hipotètic! Se suposa que és un hutt anomenat Rigorra! I si no traces una ruta cap a Balmorra ara mateix, vaig a fer que la teva cara sigui molt més lletja!

Si no fos pel fet que Bossk era el fill del líder del Gremi de Caça-recompenses, Skorr hauria pressionat el botó d'ejecció i hauria llançat a Bossk fora de la nau cap a l'espai. En canvi, Skorr es va girar cap a l'ordinador de navegació i va traçar una ruta cap a Balmorra. Un minut més tard, estaven de camí.

Següent