CAPÍTOL 4
Bossk es
va despertar a l'oficina de la Plataforma d'Amarratge 32 amb un mal de cap
palpitant. Va grunyir mentre sentia la part posterior del seu cap, després es
va aixecar d'una empenta del sòl i va mirar al voltant. El seu pare ja no hi
era darrere de l'escriptori, i el noi de cabells foscos s'havia anat. Bossk
estava a punt de fer un pas cap a la porta quan va sentir alguna cosa fregar el
seu turmell esquerre. Va baixar la mirada per veure una barra de gravació
enganxada a la cama.
Bossk va
treure la cinta i va examinar la barra de gravació. Mai havia fet servir una
abans, però havia vist al seu pare utilitzar el dispositiu per fer gravacions
de vídeo bidimensionals. Va prémer un botó al lateral de la barra, i després va
observar la petita pantalla de reproducció parpellejar encenent-se. A la
pantalla de reproducció, va veure una imatge de vídeo gravada del seu pare.
–Hola,
Bossk, –va dir Cradossk des de la barra de gravació. Semblava estar assegut a
la cadira de l'escriptori a la mateixa oficina on estava Bossk ara. Bossk va
apartar la mirada de la barra d'enregistrament cap a la cadira buida darrere de
l'escriptori, després va tornar a mirar la imatge gravada del seu pare.
–On estàs?
–va dir Bossk enfadat–. Digues alguna cosa!
La
imatge d’en Cradossk va somriure i va dir:
–Si ets
tan estúpid com sé que ho ets, fill, probablement ja hagis oblidat que estàs
sostenint un dispositiu de gravació, no una unitat de comunicació, i
probablement m'hagis fet una pregunta.
–No sóc
estúpid! –va xiuxiuejar Bossk a la imatge del seu pare–. Tu ets l'estúpid!
Cradossk
va continuar:
–I ara
mateix, probablement estiguis dient que jo sóc l'estúpid, però llavors no sóc
l'estúpid que ha estat disparat al clatell una altra vegada. I si no em creus,
aquí, mira-ho per tu mateix. -La imatge a la pantalla de reproducció va canviar
i Bossk es va veure a si mateix jaient cap per avall a terra de l'oficina.
Bossk va rugir.
–Tranquil,
fill, –va arribar la veu d’en Cradossk des de l'enregistrament, i la pantalla
de reproducció va canviar de nou per centrar-se en el líder del Gremi de Caça-recompenses–.
No vagis a trencar la barra de gravació, perquè tinc un missatge molt important
per a tu. Vaig esbrinar que el caça-recompenses que et va disparar es podria
estar dirigint cap a Kuat. Mira, mentre vas ser noquejat, vaig fer una trucada
a un traficant d'informació, que em va dir que Hurlo Holowan té un pare ric,
poderós, a Kuat. Endevinaria que el caçador que et va disparar va a anar a la
caça de la Holowan, també. Sembla que podries ser capaç de matar dos nerfs d'un
tret, per dir-ho així... atrapar al teu atacant misteriós i també capturar la Holowan.
–Sí? –va
dir Bossk, oblidant-se un cop més que estava veient una gravació.
–I només
per donar-te l'oportunitat de demostrar realment el que vals, fill, ja hauré
abandonat Esseles per quan escoltis això, així que estàs pel teu compte. Si no
pots trobar Kuat, coneixes el camí a casa.
Bossk va
udolar de ràbia i va portar el seu braç cap enrere, preparant-se per llançar la
barra de gravació per l'oficina, quan la veu del seu pare va continuar.
–Oh, i
una cosa més. Suposo que ara mateix, estàs preparat per aixafar la barra de
gravació, així que probablement hauria d’advertir-te que he inserit un poderós
explosiu dins de la nansa de la barra.
–Explosiu?
–va xiuxiuejar Bossk. Va portar la barra de gravació davant dels seus ulls i va
mirar a la pantalla de reproducció. En pantalla, les urpes d’en Cradossk
obscurien la imatge de vídeo mentre feia un ajust a la barra.
–Això ho
arregla, –va dir la veu gravada d’en Cradossk–. L'explosiu està col·locat. I
just perquè aquest missatge no caigui en males mans, la barra s'autodestruirà
en tres segons.
Bossk va
deixar anar la barra a l'escriptori i gairebé ensopega amb els seus propis
peus, mentre es llançava a través de l'entrada fora de l'oficina. Va colpejar
el sòl, va rodar, va cobrir el seu cap i va esperar l'explosió.
No va
passar res.
Bossk va
esperar trenta segons complets, després va escoltar a algú riure des de
l'interior de l'oficina de la plataforma d'amarratge. Es va aixecar, ignorant
les mirades dels vianants curiosos, i va sortir caminant de tornada cap a
l'entrada oberta. Aquí, es va adonar que estava escoltant el riure gravat del
seu pare.
–Buah-Jau-jau!
–va riure entre dents Cradossk–. Segur que desitjaria haver vist la teva cara
Bossk. Ho sento per la falsa alarma. Aquí va l'autèntica advertència de tres
segons. Tres... dos...
–Sí, és
clar, –va dir Bossk.
La barra
de gravació va explotar. L'explosió va llançar a Bossk dels seus peus, i el va
portar a mig camí del carrer, on va aterrar arraulit.
Bossk es
va asseure i va escopir a terra. En moments com aquests, de veritat, de
veritat, odiava al seu pare.
Es va
aixecar i va robar la primera nau estel·lar que va trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada