dilluns, 4 de juny del 2018

Advertiment Fosc (V)

Anterior


CAPÍTOL 5

El pilot amb el casc posat estava dempeus sobre el casc de la nau, casualment equilibrat, amb ambdues mans en el blàster. Obi-Wan va alçar una mà i li va donar una empenta de Força. El pilot va ensopegar cap enrere... mentre Ferus alçava el seu propi blàster i Obi-Wan saltava cap endavant per col·locar la fulla del seu sabre làser a sobre del coll del pilot.
El pilot va mirar cap amunt amb els ulls blau fosc com plats.
—Vaja —va dir ella—, quines coses passen. Un Jedi.
—Qui ets? —va preguntar Obi-Wan.
—Raina Quill. Sóc una comandant de la resistència d’Acherin. Encantada de conèixer-te. Això en el cas que apartis el teu sabre làser del meu coll.
Era una dona humanoide al voltant de l'edat d’en Ferus. La seva mirada semblava amigable, si bé intensa, però Obi-Wan no anava a deixar-la lliure encara.
—Per què ens vas obligar a baixar?
—Perquè éreu a punt d'aterrar a la meitat de territori controlat per l'enemic, just a l'abast d'un turbolàser. Em va fer l'efecte que no us agradaria això. Escolta, vaig pensar que tots els Jedi estaven morts.
Obi-Wan va desactivar el seu sabre làser.
—No tots.
—Aparentment —es va asseure cautelosament—. Owhh. Pel que sembla, encara estem darrere de les línies enemigues. I tinc la sensació que aquests caces no ens van perdre. Tenien millors coses que fer. Però aposto que difonen el nostre lloc d'aterratge entre la infanteria.
—Qui és l'enemic? —va preguntar Ferus.
—L'Imperi, per descomptat —va dir ella.
—Però éreu un planeta Separatista.
Raina es va posar dempeus i es va llevar el casc, alliberant una llarga trena castany-vermellosa.
—Això no significa que recolzem a l'Imperi. Volíem el dret de separar-nos de la República, no convertir la galàxia en un lloc de poder absolut. Ara tenim un Emperador respirant sobre els nostres colls. De totes maneres, estàvem negociant una treva amb l'exèrcit de la República quan van acabar les Guerres Clon. Després de fer-li una ullada a l'Imperi, decidim cancel·lar la treva i seguir lluitant en el seu lloc.
—I com està anant? —va preguntar Trever.
—Hem estat lluitant durant gairebé un any —va dir ella—. Van pensar que ens aixafarien en qüestió de setmanes. Però no anem a guanyar. Això ho sabem. Estem mantenint un últim reducte a la nostra antiga ciutat d’Eluthan. Tenim el nostre exèrcit concentrat allà. És una ciutat emmurallada, i hem evacuat a la majoria dels civils. Hauríem de tractar d'arribar allà tan ràpid com puguem. I —va agregar amb una mirada pesarosa a les seves naus—, em temo que haurem de caminar.
—Coneixies al Comandant de les Forces de la República? —li va preguntar Obi-Wan.
—Garen Muln? Sí, em vaig reunir amb ell una vegada, quan estàvem negociant la treva. Però hauries de parlar amb el nostre comandant, Toma. Ell va tractar amb Muln. Estava amb ell durant aquest últim dia... el dia que el Canceller va dir que tots els Jedi eren enemics.
El dia de la massacre. Obi-Wan va sentir que Ferus li mirava. Ferus sabia que Garen havia estat un bon amic d’Obi-Wan. Ferus l’havia conegut com a aprenent, en el que encara pensava com la seva vida anterior.
—Mira, serà millor que arribem a Eluthan —va continuar Raina—. Pots parlar allà amb Toma.
Obi-Wan i Ferus van intercanviar una mirada. Realment no tenien una altra opció. Necessitaven una nau per sortir del planeta, i Raina era la seva millor opció per trobar una.
Van mirar a Trever, i aquest es va encongir d'espatlles.
—Crec que estic llest per al passeig.
—Serà millor que ens posem en marxa —els va urgir Raina.
La van seguir a través del canó entrant en un dens bosc.
—La majoria d’Acherin és camp obert —els va dir ella—. Només tenim tres ciutats. Eluthan és el centre de la nostra cultura. La fortifiquem fortament durant les Guerres Clon i tenim un escut funcionant. Per això ens hem retirat allà.
Van caminar ràpidament durant diversos quilòmetres. Ferus li va llançar un paquet de comprimits de proteïna a Trever. Podia veure que el nen estava cansant-se.
—Només ens queden alguns quilòmetres per arribar —va dir Raina en veu baixa—. L'Imperi té acordonades els afores de la ciutat amb el seu exèrcit. Podríem topar-nos amb alguns droides exploradors. Amb una mica de sort podrem escapolir-nos. Conec algunes dreceres.
Van accelerar el pas, a punt de començar a córrer. Van arribar a un vast camp obert tatxonat amb massisses pedres de posició, algunes d'elles de centenars de metres d'alt. Al lluny, va fer aparició una ciutat emmurallada. Estava construïda en un altiplà, i els gruixuts murs de pedra s'alçaven contra un desolat cel groc. Havia estat dissenyada per a la defensa, però estava clar que els constructors també van tenir bon ull per a la bellesa. La pedra estava col·locada en un patró, i els contrastants entre grisos i blaus foscos semblaven formar una escultura de pedra deteriorada i colors profunds. Hi havia certa grandesa que va fer que Obi-Wan i Ferus es detinguessin en el seu camí.
Raina va advertir la seva reacció.
—És el nostre tresor —va dir simplement—. I creiem que ens protegirà de qualsevol cosa.
No de l'Imperi, va pensar Obi-Wan.
Sobtadament un gemec agut va travessar l'aire.
—És un vehicle compacte d'assalt —va dir Raina—. Seguiu-me.
Van córrer darrere d'ella per introduir-se en un àrea densa de pedres de posició. Es van quedar immòbils, les seves esquenes enganxades contra la pedra, mentre el VCA s'acostava, amb un droide pilotant-lo.
Obi-Wan coneixia aquests vehicles. Eren petits i àgils, però propens a les interferències dels sensors. Va suposar que l'Imperi els estava usant principalment per vigilar aquesta àrea. Un droide podria cobrir una gran quantitat de territori, i el vehicle estava equipat amb un canó làser mitjà.
El VCA els va sobrepassar.
—Hi haurà més —va dir Raina.
Van seguir avançant. Van anar refugiant-se de pedra en pedra, fent lents progressos. Ara i adés un VCA els sobrepassava, el seu pilot droide apuntava una sonda de vigilància en l'aire. Van ser capaços d'evitar-lo cada vegada... fins que van ensopegar accidentalment amb un petit esquadró de droides armats fins a les dents. Aquesta vegada, no hi havia forma d'amagar-se. Van escoltar l'espetec metàl·lic quan els droides es van col·locar en posició d'atac.
El foc làser va fer erupció des de l'esquadró droide. Raina va agafar els dos blàsters subjectes en el seu pit i va mantenir una andanada constant mentre Ferus carregava. Obi-Wan va treure el seu sabre làser i va anar pel flanc esquerre, mentre Ferus va anar a la càrrega per la dreta.
Obi-Wan va tallar el cap d'un droide i va usar la seva inèrcia per desactivar el mòdul de control de sensors d'un altre. Ferus va volar per l'aire i va donar una puntada giratòria descendent, escapolint-se d'alguna manera entre les andanades de foc làser sense rebre’n cap.
Els altres dos droides es van retirar darrere d'una alta pedra de posició i van començar a disparar-los rajos làser.
—Aquí arriben els reforços —Raina va assenyalar a la distància amb la seva barbeta, on els VCA s'aproximaven—. Si podeu desfer-vos d'aquests dos, puc arribar a un àrea buidada i activar una granada de fum. El vent és de sud-est, portarà la major part del fum cap als VCA. Puc portar-nos a través del fum fins a l'entrada secreta en la paret. D'aquesta manera no descobriran la nostra posició.
—Fet —va dir Obi-Wan invocant la Força i saltant fins al cim d'una de les pedres més petites. Va saltar d'una a una altra fins que va tenir a la vista els droides. Després va caure darrere d'ells. Abans que tinguessin oportunitat de girar-se i disparar, dos cops del sabre làser els van convertir en ferralla.
Raina va córrer per l'àrea buidada i va apuntar la granada de fum. Encara estava fora de l'abast dels canons dels VCA. La granada va volar per l'aire. L'espès i acre fum va sortir i es va estendre cap als VCA. Obi-Wan va tornar ràpidament fins al grup.
El vent va portar la major part del fum lluny d'ells, però encara havien de travessar-lo, els seus ulls estaven plorosos. Van seguir la lluentor metàl·lica de l'armadura de la Raina mentre ella els dirigia a través del fum. Quan van arribar al que semblava una simple paret, ella va pressionar diverses pedres en el que semblava ser un patró aleatori. Una gran pedra va lliscar.
Ella els va indicar que entressin.
—Benvinguts a Eluthan —va dir ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada