Advertiment Fosc (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Trever es va enrotllar en una manta termal i es va asseure amb l'esquena contra un penyal polit pel gel. La seva respiració es congelava en l'aire, per la qual cosa va tirar alguns núvols i va observar dissipar-se el vapor. Ho va fer una altra vegada. Llavors va tancar un ull i va tractar d'endevinar on acabava el gel i començava el llac congelat.

Mai un moment avorrit.

Ferus li havia deixat enrere una altra vegada. Just quan això prometia una mica d'acció, era aparcat com un patí d'entrenament. No havia esperat això. Quan s'havia colat a bord del creuer no havia sabut què esperar, però certament no era això. Solament volia escapar del seu món natal i de l'Imperi, i en lloc d'això, estava embullat amb els Jedi. D'acord, havia pogut veure una mica de la galàxia, però anar per aquí amb un heroi de la resistència i un Jedi segur que no es pagava bé. Per a la ment d’en Trever, aventura hauria de significar algun tipus de benefici al llarg del camí. Per a què més servia el perill?

Qui hagués sabut que Ferus resultaria ser tan... noble?

Encara li agradava Ferus, però no es va apuntar per ser la lluna del seu planeta.

Trever va mastegar un comprimit de proteïnes. Tal vegada hauria de separar-se d'aquests tipus i trobar un planeta bonic en alguna part, algun lloc en la Vora Exterior on l'abast d'Imperi no fos tan... possessiu. Algun lloc decent que demanés a crits una mica d'acció de mercat negre, on podria comprar i vendre en pau. Alguna part on un inofensiu lladre com ell podria procurar-se una vida honesta sense una bota Imperial en la seva cara.

Era això un cruixit del gel, o una trepitjada? Trever va deixar de mastegar el seu comprimit. Certament no podia haver estat el vent removent inexistents fulles en aquest erm congelat de planeta. No, definitivament era el que va pensar que era... una trepitjada.

Enrotllant-se més segurament en el camuflatge de la manta termal, es va esmunyir darrere d'un penyal. Directament sota ell un estret camí es corbava al voltant del vessant. En un altre segon va veure dos soldats d'assalt en algun tipus de vestit de neu, caminant cap a ell.

Va veure immediatament que no estaven buscant res. Eren simplement dos soldats, recorrent un perímetre, fent un treball avorrit.

Però no estaven enlloc proper a la seva base. I això significava que havien deixat un vehicle a prop en alguna part. El què podia ser una situació molt interessant.

Silenciosament, Trever va sortir de la manta termal. Va esperar fins que els soldats d'assalt van haver-hi desaparegut de la vista i llavors baixà pel vessant. Va caminar amb dificultat a través de la neu, dirigint-se per on els soldats d'assalt havien vingut.

No li va portar molt trobar el seu transport. Trever va deixar escapar una xiulada baixa. Dolç. Era un petit creuer espacial. Sens dubte estava equipat bastant bé. Podria prendre algun menjar decent, tal vegada unes quantes eines o un impulsor auxiliar fàcilment extraïble... solament algunes coses que no notarien si desapareixien.

La rampa encara estava baixada. Parlant d'una graciosa invitació. Trever va pujar per la rampa i es va ficar a l'interior de la nau.

Primer va assaltar la cuina de la nau i va devorar una mica de menjar mentre buscava. Es va guardar un tallador de fusió completament nou en la butxaca, mai sabies quan podries necessitar-lo, així com un petit parell d’electrobinoculars. Va prendre un parell de grapats de broques per al tallador de fusió, per si els necessitava.

Va vacil·lar davant un sensor tracomp, però va decidir que podrien trobar-ho a faltar. No volia deixar cap evidència de la seva presència. Però es va ficar en la butxaca un grapat de carregadors alfa-plus que va trobar en una caixa d'eines. Eren explosius potents, normalment usats en mineria. Sens dubte els soldats els necessitaven per volar qualsevol roca que s'interposés en el seu camí.

Trever va pensar que hi hauria almenys un parell de crèdits tirats per aquí, o alguna classe de moneda en curs portàtil. Ni tan sols hi havia un xip de crèdit que ficar-se en la butxaca. Però les seves butxaques estaven inflades de totes maneres, i era hora d'anar-se’n.

Sobtadament va escoltar el crepitar d'un transmissor. Els soldats d'assalt estaven tornant. Trever va mirar cap a fora. Encara no estaven a la vista.

Era a punt de baixar corrent per la rampa quan va advertir de cua d'ull que un transport estava aterrant. Li veurien si sortia ara. Maleint la seva mala sort, Trever es va retirar cap enrere i es va quedar rondant per la part superior de la rampa.

Els soldats d'assalt es van aproximar a la nova nau mentre aquesta aterrava. El sostre de la cabina del pilot es va obrir i Trever va sentir clarament a l'oficial de l'interior preguntar:

— Alguna cosa inusual?

—Res que informar —va dir un dels soldats.

—Tornin a la base. Escenari d'atac set en marxa.

—Un altre exercici?

—Negatiu. Una nau va ser albirada. L'escombratge va indicar a una forma de vida prop dels afores de la cova. Està segur que no heu vist res inusual?

—Sí, estem segurs.

Just llavors, una de les broques guardades en la butxaca de la túnica d’en Trever va caure. Va rebotar amb un so metàl·lic i després va baixar rodant per la rampa.

Sabia que no valia la pena ser tan cobejós.

Va haver-hi una pausa d'una fracció de segon. Després els soldats d'assalt es van girar, escanejant l'àrea. Els sensors dels seus cascos centellejaren en vermell quan es van fixar en ell.

Van anar a la càrrega, amb els blàsters apuntant directament a Trever.

Ràpidament va tancar la rampa i es va ficar en la cabina del pilot. Una vegada havia guanyat una competició de fer ponts entre els lladres més joves de Bellassa. Ara va reduir a la meitat el seu temps rècord.

Era hora de fer una passejada.

Següent