Advertiment Fosc (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

—Realment em deixaràs aquí? —va preguntar Trever, incrèdul.

Ferus va comprovar el seu equip.

—Haig de fer-ho. Només algú que sap com usar la Força pot travessar la caverna.

—Qui ho diu?

Ferus va sospirar.

—Faria el meu treball més difícil si estàs allà, Trever. Les visions et confondran i t'espantaran.

Trever va alçar la barbeta.

—No m'espanto de coses que no estan aquí.

—Aquestes estan aquí. Confia en mi. No sé si puc travessar-la. I tampoc vaig a ficar-te en un niu de gorgodons. Si tot va bé, no trigaré molt. Si no va bé... espera aquí a Obi-Wan. I mantingues-te fora de la vista!

—Deixa de donar-me ordres! No sóc un nen!

—Ets un nen —va dir Ferus—. Has vist molt i has fet més, però encara ets un nen, i vaig a protegir-te quan hagi de fer-ho. Fi de la història. Ara espera aquí. Si tinc sort, sortiré amb Garen Muln i un sabre làser.

—I si no tens sort, un gorgodon et mastegarà i t'escopirà, i jo escombraré els trossos —va contestar Trever.

—Encantador —va dir Ferus—. Bona sort per a tu, també. —es va girar. Només havia donat uns pocs passos quan Trever li va cridar.

—Serà millor que tornis!

Somrient lleugerament, Ferus va seguir endavant. Obi-Wan li havia mostrat la ruta fins al niu de gorgodons i a la part posterior de la caverna. Fins i tot li havia donat consells sobre com lluitar amb un gorgodon, en cas que provoqués a un.

—Vigila les seves cues —va remugar Ferus—. I les seves dents. I la seva saliva. I els seus braços, quan t'aixafen fins a morir.

Ílum era un planeta de gel, i la neu era tan suau com el cristall, amb una capa exterior de permafrost. L'aire estava tan fred que sentia com si se li congelessin els pulmons amb cada respiració. Ferus havia de donar petits passos i usar el seu cable líquid per hissar-se a si mateix sobre els penya-segats.

Era una pujada extenuant, i va tractar d'anar a poc a poc malgrat la seva ànsia per aconseguir el cim. Sabia que necessitaria tota la seva força per trobar-se amb els gorgodons. També sabia que dormien durant el dia, així que també podria travessar el niu sense despertar-los.

Mentre grimpava, va haver de llevar-se de sobre el sentiment d'incredulitat pel fet d’estar aquí de nou. Tornar a veure a Obi-Wan li havia catapultat cap a un camí que no havia esperat. Havia deixat al seu món natal adoptat, deixat al seu soci Roan, tot per seguir una recerca per salvar a qualsevol Jedi que pogués trobar. I ja ni tan sols era un Jedi!

No estava segur del que era. Era una criatura estranya, mig Jedi, mig home. Una criatura de carnestoltes espacial que els nens assenyalaven i de la qual reien, esperant que ell es convertís en un o un altre.

Centra't, Ferus, es va dir a si mateix severament.

Ferus va disparar el cable líquid i aquest li va alçar els cent metres restants fins al següent sortint. Gruixudes cortines ondades de gel recobrien la muntanya. Obi-Wan li havia explicat que seria difícil precisar la posició del niu de gorgodons. Hauria d'usar la Força.

Ferus va tancar els ulls un moment. De vegades era un esforç per a ell aclarir la seva ment, aconseguir la Força. Encara que l'ús de la Força havia de ser una cosa sense esforç; no podia intentar-ho. Només podia existir en aquest moment, no esperar el que estava per venir. Va sentir en l'aire les vibracions del gel, la roca, les molècules del cel, el seu propi cos. Tots ells existien conjuntament en un brunzit uniforme d'energia, i d'ells s'alçava el que li unia amb totes les coses de la galàxia: la Força.

La va sentir reunir-se, i va obrir els ulls. Immediatament va veure que el que ell pensava que era una gruixuda cortina impenetrable era de fet una paret construïda. Els gorgodons havien mogut els escarpats blocs de gel com si fos transpariacer, imitant l'empinat pendent del penyal per camuflar-se.

Una vegada que va veure això, la resta va ser fàcil. Ferus va veure la diferència en una ombra blava i corbada del gel. Hi havia una obertura en la paret, impossible de veure fins i tot si un estava mirant acuradament. Va caminar cap a ella.

La Força no li va donar cap advertiment, però sabia que les criatures estaven a prop. Podia sentir-los. Va travessar l'obertura i es va detenir, confós pel que li envoltava. Li va portar un moment identificar les formes. Els gorgodons havien fet el niu usant gel i roques grans per construir refugis que s'assemblaven a les geperudes esquenes de les pròpies criatures. Eren d'aproximadament cinquanta metres d'alt i estaven reunides com pujols ascendents. Usaven la seva enganxosa saliva marró com un tipus de morter per mantenir unides les estructures. Tenia una qualitat elàstica i penjava sobre les obertures, semblant a un volant frunzit en una delicada cortina i onejant lleugerament per la brisa.

Sabia que els gorgodons tenien un excel·lent sentit de l'olfacte. Cap d'ells es va moure mentre comptava els que podia veure. Dos en un costat, dormint a l'aire lliure. Un gorgodon més petit, mig dins mig fora del seu refugi. No sabia quants més jeien a l'interior dels refugis.

No hi havia res a fer excepte caminar directament pel centre del niu. Va veure l'obertura de la caverna davant, només una escletxa en la paret, no prou gran perquè passés un gorgodon. Si podia travessar l'obertura, estaria a resguard d'ells.

Va començar a caminar a través del niu. Un gorgodon s’estirà i es va deixar caure més a prop, i ell va haver de saltar fora del seu camí. El que desafortunadament li va embullar en els pellingots de pudent saliva enganxosa sobre el seu refugi. Silenciosament, Ferus va lluitar per alliberar-se. Era com estar atrapat en la gruixuda saba d'un arbre.

El gorgodon va obrir un ull mandrós. L'ull era groc, i Ferus es va veure reflectit en l'enorme pupil·la negra.

Semblava molt petit. I, es va imaginar, saborós.

El gorgodon va obrir la boca i va rugir, la seva triple fila de dents grogues encara estava tenyida de vermell de la seva última matança. La sang d’en Ferus ja estava freda, i ara començava a congelar-se. Els altres gorgodons s’estiraren, i sobtadament l'aire es va omplir amb els seus crits.

Hi havia un moment per lluitar, i un moment per córrer. Ell va córrer.

La cua va sortir d’enlloc, assotant-li en l'esquena com una salutació massa amigable. Aquesta salutació particular va fer que el dolor recorregués el seu cos i li va llançar volant, volant cap a un altre gorgodon, amb les mandíbules obertes per atrapar-li i sens dubte partir-li en dos.

Si alguna vegada va necessitar la Força, era ara. Ferus es va estendre fins a ella, però no va trobar res, cap corrent que pogués ajudar-li. Sabia que estava massa concentrat en les mandíbules que li esperaven. El moment present no era massa horrible, merament volava per l'aire. Era el següent moment el que suposava un problema. Aquest en el qual les files de dents li estriparien fins a convertir-ho en estelles.

En lloc de tractar d'aconseguir la Força, va tractar d'aconseguir la fibrosa i elàstica saliva que donava voltes sobre el refugi mentre passava volant. La va agafar amb les desesperades puntes dels dits, i aquesta va cedir per ell.

Tot el que necessitava era una ruptura en la seva inèrcia, i la va obtenir. Va tirar de la gruixuda i enganxosa substància, i li va retornar cap enrere. Es va estavellar contra el lateral d'una roca enorme, però almenys això era millor que aterrar en les gargamelles d'un gorgodon.

El gorgodon va deixar escapar un udol de còlera per la distracció del seu esmorzar. Va saltar a l’encalç d’en Ferus. Però Ferus ja s'estava movent, mantenint un ull en aquestes cues letals. La pell del gorgodon era tan gruixuda que els rajos làser no podien matar-los, només molestar-los, així que va deixar el seu blàster enfundat. Necessitava aconseguir arribar al lloc vulnerable darrere dels seus colls per matar-los, i de moment no s'acostaria tant. A més, ell era l'intrús. Havia entrat en el seu niu, i va suposar que tenien tot el dret a estar enfadats amb ell.

Però havien de ser tan perversos per això?

Va usar el següent pellingot enganxós com un gronxador per apujar-se sobre l'esquena d'un gorgodon. Una pota tan gran com un trineu gravitatori va intentar aixafar-li, però de sobte la Força estava amb ell, i va navegar sobre ella. Ara sentia la Força, i la va usar per estendre el seu salt sobre l'últim refugi dels gorgodons.

Gairebé estava en l'obertura de la caverna, es va sentir elevar-se per l'aire. El seu primer pensament va ser de sorpresa. Estic en l'aire una altra vegada, però no he saltat, va pensar confós.

Després va venir el cop de dolor. El costat esquerre del seu cos estava cremant. Es va adonar que havia estat copejat amb una pota de gorgodon. No només això, sinó que el cop havia estat perfectament calculat. Seguia una trajectòria directa cap a l'altra pota, la qual estava aixecada a l'espera. Va veure molt clarament que la criatura tenia la intenció de llançar-li d'una pota a una altra, apallissar-li sense solta ni volta, ficar-se’l a la boca, i triturar-lo.

No era la seva idea d'una tarda agradable. O una defunció decent.

Ferus va donar un salt mortal en l'aire, oblidant el dolor mentre sorgia la urgència per sobreviure. Era conscient de la claredat de l'aire fred, de la bellesa cristal·lina del gel, de l'olor dels gorgodons, ric i fètid en les seves fosses nasals.

Les seves botes van copejar contra el massís palmell del gorgodon. Va doblegar els genolls, i va saltar, usant el poder de la criatura per enviar-se volant. Però en lloc de deixar que el gorgodon dictés la seva direcció, Ferus va utilitzar la Força per catapultar-se sobre el cap del gorgodon. Va aterrar en el pelatge, estava tan relliscós pel gel com el vessant d'un pujol. Ferus va lliscar cap al coll de la criatura, traient la seva vibroespasa de la seva túnica i, amb un ràpid gir del seu cos, va usar tota la seva força corporal per enterrar-la a l'àrea tova darrere del crani de la criatura.

El bram de l'animal ferit va ressonar a través de l'aire i es va llevar de damunt a Ferus com a una fulla seca. De nou Ferus va sortir volant per l'aire, però va aterrar amb seguretat a terra. Va sortir corrent cap a la caverna mentre la criatura girava pel sòl, tractant de treure’s la vibroespasa.

Es va introduir per l'obertura de la cova i va ser ell qui es capbussà en la foscor. Ho havia aconseguit. Els gorgodons estaven darrere d'ell, però sabia que el pitjor encara estava per davant.

Següent