Missió Desesperada (i XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Una vegada que van estar a l'hiperespai, no van parlar durant una estona. Ferus sentia un enorme dolor en el seu cor. No era un bellassà natiu, però hi havia adoptat aquest món. Era el seu món natal. Hi havia fet una vida allà. Sentia com si hagués estat tallat en dos.

Obi-Wan va introduir les coordenades d'un espaiport que orbitava al voltant d'un parell d'estrelles moribundes anomenades Bessons Vermells. L'abast de l'Imperi no s'estenia fins allà, almenys en termes de vigilància constant. Va realitzar comprovacions en els sistemes, donant-li a Ferus temps per recobrar-se. Ferus havia arribat a conèixer millor a Obi-Wan durant aquests dos dies del que li havia conegut en tots els seus anys al Temple Jedi. Sempre havia sabut que Obi-Wan tenia coratge, però també hi havia vist la seva sensibilitat per emocionar-se.

—Què era això de Polis Massa? —va preguntar Ferus, trencant el silenci—. Semblaves tan blau com un twi'lek quan vaig llegir el nom.

Obi-Wan va mirar fixament a les profunditats de l'ordinador de navegació. La brillantor de la pantalla li feia semblar sobtadament ullerós.

—No puc dir-t'ho —va dir—. Té a veure amb certa... informació que he de mantenir en privat. Si ho expliqués, podria posar-te en perill, i no només a tu... podria posar en perill en el que creus —Obi-Wan es va girar per mirar-li la cara—. No es tracta de confiança. Confio en tu, Ferus. Però retorno on faig el meu exili. Si em necessites, podem idear una manera perquè m’avisis. No ho entens, però crec que el futur de la galàxia rau en la meva habilitat per esperar.

—D'acord —va dir Ferus—. Aquesta és la teva tasca. Però la meva és localitzar tants Jedi com pugui trobar. Hi deu haver d'altres. Éssers sensibles a la Força que necessiten ajuda. Jedi que han passat a la clandestinitat. Sé que hi són a fora. Els trobaré. Si puc establir un lloc segur, podem estar preparats per al que ve.

—Una altra guerra?

—És inevitable. Especialment des que m'has explicat que l'Emperador és un Sith.

—Raó de més per esperar —va dir Obi-Wan sospirant—. Però abans que partim, vull preguntar-te una cosa. Sempre vaig sospitar que Anakin va jugar un paper en la teva marxa dels Jedi.

—Tothom va exercir un paper —va dir Ferus, evitant la pregunta—. Què més dóna? Ara estan tots morts.

Havia vist com de difícil que era per a Obi-Wan dir el nom d'Anakin. Havia de trobar a faltar al seu aprenent. Ferus es preguntava com hauria mort Anakin, però no volia preguntar. No volia remoure un record dolorós per a Obi-Wan.

I ell no volia explicar-li la història real de la seva marxa dels Jedi. Com sospitava que Anakin havia ocultat informació deliberadament sobre el sabre làser d’en Tru Veld, sabent que fallaria en combat. A causa d'això, Darra Thel-Tanis havia mort. Però Ferus s'havia sentit responsable. Hi havia arreglat el sabre làser d’en Tru i ho havia guardat en secret, una violació de les regles entre Mestre i Padawan. Anakin ho havia sabut, i també havia guardat el secret.

Tot havia passat feia molt de temps. Errors comesos per nens, per Padawans amb somnis de convertir-se en grans Mestres Jedi.

Els somnis havien mort. Era molt dur per a Ferus acceptar que l'Orde Jedi també havia mort. No ho creuria. No s’ho permetria creure. Buscaria per tots els llocs de la galàxia fins que els trobés a tots i cada un d'ells. La seva causa havia estat Bellassa. Ara era la supervivència de la pròpia galàxia.

—Hauria d’haver-me adonat —va dir Obi-Wan. Ferus es va adonar que encara estava pensant sobre la marxa d’en Ferus de l'Orde—. Hi hauria d'haver fet més preguntes. Quelcom no semblava correcte en aquell moment.

—No hi fa res —va dir Ferus—. Vaig marxar. Va ser la cosa més difícil que vaig haver de fer alguna vegada, però en certa manera m'alegro que passés.

—Encara ets un Jedi, Ferus.

—No —va dir Ferus lentament—. No ho sóc. Mai podré ser realment un Jedi de nou. No només perquè vaig deixar l'Orde —Mirà cap enrere, en la direcció de Bellassa—. Tinc afeccions.

—Una vegada hi va haver una cosa que volia, cosa prohibida pel codi Jedi —va dir Obi-Wan—. Qui-Gon em va dir una cosa llavors. Va dir, pot ser que en una galàxia diferent les coses canviaran. Els Jedi canviaran. Aquí està el canvi, Ferus. I crec que... en el nou ordre, les inclinacions seran una força. Potser així és com la galàxia se salvarà. Així que sí, segueixes sent un Jedi.

De sobte, un cap amb eriçat pèl blau va sortir d'un armari d'emmagatzematge.

—Ets un Jedi, Ferus? Tu mico-llangardaix... això és galàctic!

Ferus es va aixecar del seu seient.

—Trever! Què fas aquí?

Trever va sortir del diminut espai i va caure al terra de la cabina. Es va aixecar, llevant-se la pols dels seus pantalons.

—Què esperaves que fes quan les alarmes van començar a sonar? Em vaig amagar.

—Sabies que ens dirigiríem cap aquest creuer —va dir Obi-Wan severament—. Podies haver dit alguna cosa abans que saltéssim a l’hiperespai. Per què et vas quedar amagat?

—Necessito unes vacances? —va dir Trever.

—Genial. Gaudeix del passeig —va dir Ferus—. Tan aviat com aterrem et posaré en el primer transport de tornada.

—No pots —va dir Trever—. Em van reconèixer en el punt de control. Tenen la meva imatge en el seu banc de dades. Em ficaran a la presó. Probablement m’executaran per ajudar-te a escapar —va somriure obertament davant l'expressió molesta d'en Ferus—. Sembla que esteu amb mi.

—Què afortunat ets —va dir Ferus.

 Així que malgrat els seus millors esforços per esdevenir exiliat, havia aconseguit convertir-se en un Jedi una altra vegada. Obi-Wan mirava fixament el seu sabre làser. Alguna cosa profunda es va remoure en el seu interior, i per primera vegada en molt temps, no era dolor o penediment. Era un propòsit. Ara entenia, més completament del que ho havia fet, que la justícia s'alçaria de nou. No podia predir quan o com, però sabia que els éssers com Ferus serien una part d'això. Quan li havia dit a Ferus que les afeccions podrien ser una font de la Força, també havia estat parlant per a si mateix. L'estirada que li havia portat al costat d’en Ferus havia estat més que una preocupació pel Luke. Li havia reconnectat amb una cosa que havia perdut. Hi havia passat tants mesos pensant en els morts. Somiant amb ells. Ara era temps d'unir-se als vius.

Aquesta era la raó pel que vetllar pel Luke era tan crucial. Això era pel que no podia perdre l'esperança, no podia vacil·lar. Tot el que sabia s'havia anat, i quan les coses canviaven, no canviaven de la manera que ell volia. No recuperaria tot el que havia perdut. Es va adonar ara de quanta de la seva amargor havia estat lligada amb aquest simple desig infantil, recuperar el que havia estimat.

El que havia estimat s'havia anat per sempre.

El que vindria no ho podia veure.

El que havia de fer per aconseguir que passés, ho faria. Ho faria com una cosa més que el seu deure. Ho faria amb el cor.

Van sortir de l’hiperespai prop del seu destí. Els Bessons Vermells estaven amagats en una densa nebulosa, i van haver d'usar l'ordinador de navegació per obrir-se pas. Després, sobtadament, van tenir contacte visual, una boirina rogenca que semblava una feble estrella.

Obi-Wan va donar la seva posició a l'espaiport, i els hi van concedir permís per aterrar. Ferus va posar el creuer pulcrament en l'àrea d'aterratge i després manualment el va guiar fins a una plaça d'aparcament. Es va estirar.

—Podria prendre un dinar i un descans —va dir ell.

—Em temo que hauràs d'esperar una mica més per això —va dir Obi-Wan.

El pressentiment va reptar a través d'en Ferus. Va seguir la mirada fixa d'Obi-Wan fora del parabrisa cap a l’abarrotat espaiport. Estacionat a escassos metres hi havia la nau d'atac Firespray.

Boba Fett els havia trobat.

FI

Continuarà...