Missió Desesperada (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Obi-Wan va dur a Ferus als estrets carrers entrellaçats del Districte Pedra Lunar. Embolicat en una capa, Ferus va travessar els carrers sense ser reconegut.

—Què estem fent aquí? —va preguntar Ferus, amb un indici d'impaciència en la seva veu—. M'estic quedant sense temps.

—Tens set hores més.

—Així que vols anar de compres?

—Anem a trobar-nos amb algú —va dir Obi-Wan—. Un amic teu, el que, a propòsit, em va demanar que et donés un missatge

—Quin missatge?

—Empestes com un bantha.

Ferus va assumir això, després va riure.

—Trever? El nen que sempre estava rondant per l'oficina? —Giraren una cantonada entrant al carreró i van veure al noi, forcejant per treure el seu trineu gravitatori fora de la seva plaça d'aparcament darrere d'un contenidor d'escombraries.

Trever va alçar la mirada i va veure a Obi-Wan.

—No —va dir Trever—. No, no, i no

Ferus tirà cap enrere la caputxa de la capa.

Trever empal·lidí, i va fer un pas cap enrere.

—Estàs viu —l’alleujament va inundar la seva cara, i això li va dir a Obi-Wan tot el que necessitava saber.

—Hem de parlar —li va dir Obi-Wan a Trever.

Trever els va portar al lloc on dormia per les nits, Obi-Wan no creia que la paraula "llar" ho descrivís. Els va conduir per un altre carreró fins a una porta grisa, la qual va obrir amb un codi.

—El capatàs em deixa dormir aquí —va dir ell—. Li pago amb mercaderia —va obrir la porta d'un armari. L’habitació estava sorprenentment calenta.

—Està al costat dels escalfadors —va explicar Trever—. Agradable a l'hivern. Seieu.

L’habitació estava proveïda d'un matalàs per dormir enrotllada en un racó i una cadira. L'altre lloc per seure era el terra, així que Ferus i Obi-Wan es van asseure. Trever va seure al seu costat.

—Puc portar-vos alguna cosa? Pastissos gebrats? Suc de flor de rosada? —Trever va somriure obertament—. Només feia broma. No tinc res.

La seva broma semblava forçada, Obi-Wan va pensar que sabia per què.

—Què vas robar de l'oficina Olin / Lands? —li va preguntar a Trever.

El gest de Trever va desaparèixer completament.

—Res —Ferus va seguir en silenci. Trever no el va mirar.

—Just abans que Ferus i Roan fossin detinguts.

—Ja t'ho he dit, res —va dir Trever—. Per això heu vingut? Perquè...

—Trever, està bé —va dir Obi-Wan—. Crec que necessites dir-ho a Ferus. Era una cosa petita, alguna cosa que vas pensar que no trobarien a faltar?

—Vaig pensar que no era gran cosa —va dir Trever ràpidament—. Vaig pensar... vaig pensar que era una cosa que anaven a llençar. Un vell droide generador amb un motivador espatllat. Solien fer-lo servir com a energia de suport, però el van posar en el munt de ferralla.

Ferus va posar el cap entre les mans.

—L’estàveu tirant! Vaig deixar tota la resta, per si tornaven, que ho trobessin tot com estava. Els imperials es van dur els teus datapads i els teus arxius, així que vaig pensar que un droide espatllat... podria vendre'l al mercat negre.

—El droide —va dir Ferus—. Vam posar els nostres arxius codificats en el motivador. Hi ha una forma d'accedir a una targeta de dades... fa que el motivador sembli espatllat. Era el nostre sistema secret.

—A qui li ho vas vendre?

—A un altre nen. Jo era al districte, i em va preguntar si tenia algun equip en venda. No vaig pensar...

Obi-Wan va mirar a Ferus

—Crec que aquest nen era Boba Fett. Crec que va descobrir que Trever entrava i sortia de la vostra oficina. Crec que va trobar els arxius, i se'ls va emportar a Malòrum, i van poder desxifrar el codi. Així és com Malòrum va saber que tu i Roan havíeu fundat els Onze. Així és com van trobar la vostra llista de clients. No la llista del teu datapad, sinó la llista real... la llista que incloïa a Dona —es va girar cap a Trever—. I tu ho sabies. Sospitaves que havies venut el droide a la persona equivocada

—No ho sabia amb seguretat —va rondinar Trever—. Però sí, ho suposava. Vull dir que Ferus i Roan van ser arrestats just després. Sempre vas ser bo amb mi, Ferus. No t'hauria fet això a propòsit, ni per tots els crèdits de Bellassa. Vull dir, t'he robat de tant en tant, però no et delataria.

—Ara pots compensar-ho —va dir Obi-Wan—. Pots ajudar a Ferus.

—Com?

Obi-Wan li va explicar el que necessitava. Trever ja estava sacsejant el cap abans que Obi-Wan hagués acabat.

—Aquesta és la idea més boja que he sentit mai —va dir ell—. De totes maneres, per què em necessiteu?

—Perquè tu coneixes la rutina de la Mariana —va dir Obi-Wan—. I saps on, i com, robar el que necessitem.

—Mira —va dir Trever—. Sento el que et vaig fer, Ferus. Però no em jugo el coll. Així és com sobrevisc.

Ferus es va inclinar cap a ell.

—T’estem demanant que facis una cosa que és difícil —va dir—. Penses que la resistència és inútil. Això és el que volen que pensis. Penses que si només et preocupes per tu, és suficient. Això és el que volen que pensis. D'aquesta manera fas que la teva vida sigui segura, i segueixes les seves regles. Això és el que volen que facis. I mentrestant, saquegen el teu planeta natal davant dels teus nassos. I et diuen que la teva vida és millor. T’expliquen que t'estan donant pau i llibertat, i esperen que compris el que et venguin. Compten amb que guardis silenci, escoltis la seva HoloNet i creguis les seves mentides. Vas a donar-los el que volen?

Obi-Wan va mirar a Ferus. Aquest era el líder carismàtic del que els altres havien parlat, l'home que parlava tan clarament com podia inspirar. Podia veure el canvi en Trever, podia veure com el noi alçava el cap mentre el propòsit li inundava de nou.

—Ho faré —va dir ell. Els seus ulls brillaven en Ferus—. Però no creguis que és perquè m'has convençut. És perquè m'agrada un bon espectacle.

A la superfície, la ciutat no havia canviat. Els ussans tornaven a casa de la feina, menjaven els seus sopars, tenien cura dels seus nens. Però sota aquestes coses ordinàries bullia un altre propòsit. Després de mesos i mesos d'impotència, a la gent d’Ussa se li va demanar que arrisqués. I van respondre.

Ferus va enviar un missatge a la guarnició. Es rendiria a l'alba, però amb una condició, que tots els presoners fossin alliberats primer.

Ell esperaria fora de les portes de la guarnició, en Els Comuns. Quan cada un dels presoners hagués sortit, ell entraria.

Poc abans de l'alba, Obi-Wan estava assegut en un petit lliscant aeri en un carreró fora de Els Comuns.

La gent d’Ussa poblava els carrers. L'àrea de Els Comuns enfront de la guarnició havia estat buidada pels soldats d'assalt, els quals estaven aturats a l'exterior de les portes de la guarnició, amb les piques de força apuntant cap a la multitud.

La multitud estava en silenci, però no es va moure. Arraulits contra del fred en les seves capes, miraven cap a les portes, contemplant a través de la verda capa d'herba la guarnició, negra i ominosa sota les primeres llums. Més enllà d'aquestes portes hi havia la presó on els seus éssers estimats estaven sent retinguts.

Wil havia estat preocupat per si rebien ordres de dispersar-se, però Obi-Wan havia sospitat correctament que els oficials imperials voldrien que cada ussà veiés l'extensió de la seva crueltat. Fingirien deixar anar als presoners, però una vegada que tinguessin a Ferus, els atraparien a la xarxa de soldats d'assalt que envoltaven Els Comuns. Estava segur d'això. El seu treball era sincronitzar el rescat d’en Ferus perfectament. Si la gent d’Ussa arribava fins al final, ell tindria una oportunitat clara.

La boira es va aixecar de l'herba. El cel estava gris fosc, però les ombres van començar a aclarir-se quan un sobtat silenci es va fer entre la multitud. Ferus caminava lentament a través dels carrers, i ells s'apartaven davant seu.

Va anar caminant pel llarg prat cobert d'herba a soles, una figura alta en una capa de viatge marró. Es va aturar a les portes de la guarnició.

El silenci va augmentar fins que ni tan sols una tos o un pas van poder sentir-se. Ni tan sols una respiració.

Les portes es van obrir lentament. Un home va aparèixer a l'entrada, portant posat el seu brillant uniforme groc de la presó. Un altre va aparèixer. Després una dona. I després tots ells van sortir en massa cap a Els Comuns. Un esquadró de soldats d'assalt caminava al seu costat, mantenint-los units.

Els presoners es van arremolinar a la plaça coberta d'herba, confosos, amb la por a les cares. Van registrar la multitud ansiosament buscant les cares familiars de família i amics.

Malòrum va aparèixer a l'entrada. Va parlar, i la seva veu va ser amplificada perquè cada ciutadà pogués sentir-ho.

—Agraïm als ciutadans d’Ussa la seva cooperació en lliurar el criminal Ferus Olin.

Un murmuri es va elevar de les veus de la gentada. Lliurat! No l’havien lliurat! Va venir per voluntat pròpia.

Un esquadró de soldats d'assalt va envoltar a Ferus, amb els seus rifles làser apuntats cap a ell.

—Desafortunadament, a causa de la revoltosa gentada, lliurarem als presoners un per un a les seves famílies, però només després que realitzen comprovacions addicionals de seguretat...

Un gemec va créixer des de la multitud i va guanyar intensitat. Algú va cridar No! Tan a prop de la llibertat, els presoners van començar a avançar. Res jeia entre ells i els carrers plens amb les seves famílies.

—No —va murmurar Obi-Wan—. No us mogueu. Encara no...

—Els presoners s'estan revoltar! Apresseu-los! —va cridar Malòrum.

Aquí està, va pensar Obi-Wan. La traïció. Va sortir disparat cap al cel amb el lliscant, però el va mantenir surant. Si sortia abans d'hora, els soldats es tornarien contra els presoners. Era agonitzant, però havia d'esperar uns segons més.

La gent d’Ussa va cridar a manera de protesta, i va començar a moure’s cap als presoners. Els soldats d'assalt van alçar les seves piques de força.

Les seves mans s'estrenyien als controls del lliscant. Havia d'esperar fins que els soldats d'assalt estiguessin distrets. Si pensaven que arribava per atacar, començarien a disparar.

La gent d’Ussa es va treure les capes.

Es van llançar cap endavant com una ona. Els soldats d'assalt estaven aclaparats. I confusos, sobtadament hi havia uniformes a tot arreu. Un vast mar d'uniformes grocs de presoner, però també oficials imperials, aquí i allà. No podien disparar els seus blàsters o usar les piques de força si hi havia alguna possibilitat que algun oficial imperial pogués estar entre la multitud.

Obi-Wan va sortir disparat cap endavant mentre els ciutadans fluïen per Els Comuns. Es barrejaven amb els presoners, envoltant-los fins que en qüestió de segons va ser impossible dir qui havia estat un presoner i qui no. I hi havia centenars més darrere d'ells, tots d'uniforme, omplint els carrers, sortint a dojo dels portals.

Trever havia robat els uniformes que Mariana havia recollit per rentar, i fins i tot el material que la prudent modista havia emmagatzemat. Treballant tota la nit, cada ciutadà havia trobat o modelat un uniforme fins que la ciutat sencera va estar llesta per reunir-se amb els imperials.

La idea de ser un presoner es va tornar un sense sentit. Cada ciutadà a Ussa era un presoner. I amb el que Obi-Wan havia comptat va passar, Malòrum no podria donar l'ordre de disparar, perquè no podia -encara no, en qualsevol cas- exterminar als ciutadans de tota una ciutat.

Pujant a la part alta, Obi-Wan va pensar que mai havia vist tal coratge. Cada ciutadà estava disposat a donar la vida.

Tothom estava compromès.

Malòrum, ho va poder veure, estava furiós i frustrat. Amb una ordre precisa, es va girar, i els soldats d'assalt van envoltar a Ferus col·locant-li sobtadament manilles atordidores i empenyent-lo cap a l'entrada.

No! va exclamar Obi-Wan en la seva ment. Si ficaven a Ferus dins d'aquesta guarnició, mai tornaria a sortir. Era massa perillós per permetre-li viure.

Havien estat corrent un risc, és clar. Havien comptat amb la distracció per assegurar que Obi-Wan podria arribar a Ferus a temps. Però les paraules d’en Malòrum havien encès a la gentada, i s'havien llançat cap endavant uns segons crucials abans d'hora. Obi-Wan encara estava massa lluny.

Les portes de la guarnició s’estaven tancant. Obi-Wan no permetria que això acabés així.

No perdria a Ferus.

No d'aquesta manera.

Següent