Clons (XVI)

Anterior

Capítol 16

Tash es va submergir en l'exèrcit de clons. Es va obrir pas a través fins que va estar en ple centre de la multitud.

Llavors va aferrar a la clon Tash més propera pel canell i va cridar:

—La tinc! La tinc!

—Bon treball! —va cridar un dels Zaks.

—Eh? —va dir l'altra Tash, tractant d'apartar-se.

—Ajuda! Està lluitant! —va cridar Tash. Diversos clons van agafar a la clon Tash capturada.

—Fantàstic! —va dir un clon Zak—. Portem-la de tornada al cap. Voldrà interrogar-la al costat dels altres.

La Tash clonada va protestar, però els seus forcejaments només van convèncer als altres que ella era el seu objectiu. La van agafar per braços i cames i la van aixecar del terra. Mentre donava puntades i forcejava, la van treure de les ruïnes.

Tash els va seguir, amagant el seu somriure.

El petit exèrcit de clons es va apressar a creuar el pont cap a la base rebel. Tash els va seguir fins a l'edifici central, el que albergava la nau espacial falsa.

A l'interior, Tash va veure que les dues cadires de pilotatge havien estat tretes de la nau i estaven col·locades en el terra. Zak i l'oncle Hoole havien estat lligats a aquestes cadires. Tots dos estaven vestits amb micos de clons. La seva pròpia roba, es va adonar Tash, havia d'haver estat presa pels clons. Davant de cadascun d'ells hi havia un droide similar al que Tash havia vist en la càmera de clonació. Vader estava sobre els dos droides, fent ajustos en els seus circuits.

Un dels clons de Zak es va acostar a Vader.

—El meu senyor, hem capturat a l'altra.

Vader va aixecar la vista del seu treball.

—No la necessito. He decidit utilitzar un escàner mental per obtenir la informació que necessito. Desfeu-vos d'ella.

Els clons van assentir i es van allunyar. La clon Tash capturada va redoblar el seu forcejament, però més mans la van subjectar. En la commoció, la veritable Tash es va lliscar per darrere del tren d'aterratge de la nau espacial incapacitada per observar.

—M'heu donat un regal inavaluable —els va dir Vader a Zak i Hoole—. La tecnologia de clonació és una eina poderosa. Amb ella puc crear a l'instant un exèrcit de clons. L'escàner mental que acompanya al procés de clonació em permet imbuir immediatament a cada clon d’una personalitat. Però al principi vaig tenir poc amb el que treballar. Només el grapat de mostres d'ADN que vaig poder ajuntar d'aquesta base abandonada. Només eren mostres de pell i cabell, sense escàners mentals que acompanyessin el creixement genètic. El resultat va ser una raça d'idiotes. Els vaig deixar a la seva sort. Diverses vegades vaig tractar de capturar dantari a partir dels quals fer clons, però van resultar ser massa esmunyedissos. I llavors vosaltres vau arribar.

Hoole va lluitar contra els seus lligams. Vader es va tornar cap a ell.

—Últim advertiment. Si tractes de canviar de forma, aixafaré al nen amb un sol pensament.

Hoole es va quedar quiet. Vader va continuar.

—Em vau proporcionar el vostre ADN i un escàner mental complet. Vaig ser capaç de clonar a la noia, i aquest clon em va permetre atreure als dantari a un parany. Amb l'ADN dantari, podré crear una raça de poderosos soldats i esclaus.

Amagada darrere del tren d'aterratge, Tash es va adonar del que havia succeït. La maquinària de la clonació estava situada sota la sala circular. Les seves ments van ser escanejades quan van entrar a la sala, i l'escàner mental va ser emmagatzemat pels droides. Llavors, d'alguna manera, Vader va adquirir mostres del seu ADN. No sabia com ho havia fet, però hauria estat fàcil. Amb l'escàner mental i el material genètic, Vader havia creat els seus clons.

—Ara tot el que necessito —va dir el Senyor Fosc—, és la vostra nau. Llavors seré capaç de sortir d'aquest maleït planeta. Vull el codi del control remot.

—No t'ho direm —va dir Zak desafiador.

—No tinc la intenció de preguntar-ho —va dir el Senyor Fosc—. Prendré la informació. Un simple ajust als escàners mentals d'aquests droides de processament hauria de fer-los gairebé tan eficaços com la sonda d'un droide de tortura. I serà encara més dolorós.

Vader va accionar un interruptor en cada droide. Feixos blaus de llum van sorgir de les cares dels droides i van caure sobre Zak i Hoole. Tots dos captius immediatament van fer una ganyota de dolor i van lluitar contra les corretges que els subjectaven.

Tash sabia que havia de fer alguna cosa. Però també sabia que Vader podria aixafar-la com a un insecte. Tal vegada si es movia prou ràpid, podria sorprendre-li.

Mai va tenir l'oportunitat d'esbrinar-ho. Una figura fosca de sobte va sortir de les ombres. La figura tenia àmplies espatlles i portava un destral de pedra. Tash el va reconèixer immediatament.

—Ser d'un altre món! —va bramar Maga—. Allibera el meu poble!

Vader rigué.

—Un altre salvatge primitiu per als meus camps de treball.

—Sóc el garoo del meu poble —grunyí Maga, avançant cap al Senyor Fosc dels Sith.

—Ets un insecte —va respondre Vader.

Va aixecar una mà, i Tash va sentir el Costat Fosc de la Força fluir. Maga va ser llançat per l'aire i es va estavellar contra la paret. Grunyint, el dantari es va posar dempeus tossudament.

—Ets fort —va dir Vader—. Això serà interessant —va fer un pas cap a Maga i va aixecar la mà una altra vegada. Una vegada més, Maga va ser llançat com una nina de drap a través de la sala.

Tash va veure la seva oportunitat. Es va precipitar cap endavant, arribant fins als dos droides d'escaneig mental en uns pocs passos, i els va apagar amb un moviment ràpid.

—Tash! —va dir Zak feblement—. Brutal...

—Vader està distret? —va demandar Hoole.

—Sí —va respondre ella, veient-lo amb Maga a les seves mans.

A l'instant, el cos d’en Hoole va semblar fondre's. Les corretges que el subjectaven es van afluixar quan el shi’ido es va transformar en un petit mico-llangardaix i es va esmunyir apartant-se de la cadira. Per quan Tash va haver alliberat a Zak, Hoole ja havia recuperat la seva pròpia forma. Vader encara estava jugant amb Maga.

—Vinga! —va dir Tash.

—El control remot —va murmurar Hoole.

—Busqueu això?

Tots van aixecar la mirada. Dempeus davant d’ells hi havia un altre Hoole, sostenint el petit dispositiu negre que convocava a la Mortalla.

—Dóna'm això —va dir el veritable Hoole amenaçador.

—Em temo que no —va dir el clon Hoole—. Això pertany a Hoole. I jo sóc Hoole.

—Ja ho veurem —va dir el veritable Hoole.

Els dos Hooles es van abalançar un cap a l'altre, però es movien tan ràpid que Tash amb prou feines podia seguir els seus moviments. El seu oncle va canviar a la forma d'un llangardaix de moltes banyes, mentre que l'altre Hoole es va transformar en una espècie de serp gegantina. Però per quan es van trobar, cadascun ja s'havia transformat dues o tres vegades més, fins que els dos combatents eren una massa tremolosa de crits i carn canviant de forma.

Tash estava impressionada. Mai havia vist al seu oncle tan enfuriat, ni havia vist mai a dos shi’ido lluitant. No és d'estranyar que Hoole sempre estigui tan calmat, va pensar.

—Tash —va dir Zak amb urgència.

—Què? —va preguntar—. Estic tractant de veure-ho, per poder saber quin Hoole és cadascun.

—Crec que tenim problemes més apressants —va dir Zak asprament—. Mira.

Va seguir la seva mirada cap a la porta d'entrada. Allà, a la feble llum de la tarda avançada, hi havia un altre Darth Vader.

Següent