XIII
Una alegre i virolada
multitud de tècnics, mecànics i habitants de la caserna general de l'aliança
s'apinyava al voltant de cada caça quan aquest es posava i lliscava fins a
l'hangar del temple. Alguns dels pilots supervivents ja havien abandonat les
seves naus i esperaven al Luke per felicitar-li.
A l'altre costat del
caça, el grup era molt més reduït i més contingut. Es componia d'un parell de
tècnics i un androide alt i humanoide que observava preocupat als humans que
van pujar a l'abrasat caça i van extreure de la part de darrere una armadura de
metall terriblement socarrimada.
—Ai mare! R2? —va
preguntar C3PO i es va ajupir sobre el carbonitzat robot—. Pots sentir-me? Digues
alguna cosa. —Sense pestanyejar, va dirigir la mirada a un dels tècnics—.
Podran reparar-lo, no?
—Farem tot el
possible. —L'home va estudiar el metall evaporat i els components que
penjaven—. Ha sofert una pallissa terrible.
—Ha de reparar-lo!
Senyor, si algun dels meus circuits o dels meus mòduls serveix, els donaré amb molt
de gust...
Es van allunyar
lentament, ignorant el soroll i el xivarri. Existia una relació molt especial
entre els robots i els humans encarregats de reparar-los. Cadascun compartia
alguna cosa de l'altre, i en ocasions la línia divisòria entre home i màquina
era més confusa del que molts estaven disposats a reconèixer.
El centre de
l'atmosfera carnavalesca es componia de tres figures que lluitaven per veure
quin de les tres felicitava més entusiastament als altres. Quan van arribar als
palmells de congratulació, Chewbacca va guanyar per falta d'adversaris. Van
riure mentre el wookiee es mostrava pertorbat, doncs havia estat a punt
d'aixafar al Luke en la seva impaciència per aclamar-lo.
—Vaig saber que
tornaries —cridava Luke —. Ho sabia! Han, si no haguessis aparegut d'aquesta
manera, ara jo seria pols!
Solo no havia perdut
la seva presumptuosa autosuficiència.
—Bé, no podia permetre
que un camperol volador s'enfrontés ell solet amb aquesta estació. A més, vaig
començar a comprendre el que podia ocórrer i em va semblar terrible, Luke...
permetre que tu poguessis rebre tots els honors i recompenses.
Mentre reien, una
figura prima i amb el mantell al vent va córrer fins al Luke en un estil molt
poc senatorial.
—Ho vas aconseguir,
Luke, ho vas aconseguir! —cridava la Leia.
Va caure en els seus
braços i li va abraçar. Després es va acostar a Solo i va repetir l'abraçada.
Malgrat el que calia esperar, el corellià no es va mostrar tan pertorbat.
Luke es va allunyar, sobtadament
esglaiat per l'adulació de la multitud. Va fer un cop d'ull d'aprovació a
l'esgotat caça i després va elevar la mirada cap a l'alt cel ras. Durant un
segon va creure sentir alguna cosa molt semblada a un sospir d'agraïment, una
relaxació dels músculs que en altres temps un vell boig havia fet en moments de
plaer. Per descomptat, només es tractava del vent calent que entrava des d'un
món selvàtic i humit, però de qualsevol manera, Luke va somriure al que va
creure veure allà dalt.
En l'enorme extensió
del temple existien moltes sales que els tècnics de l'aliança havien adoptat
per als serveis moderns. No obstant això, en la seva desesperada necessitat, hi
havia una cosa massa neta i clàssicament bella en les ruïnes de l'antiga sala
del tron que els arquitectes no s'havien atrevit a modificar. La van deixar com
estava i es van limitar a llevar les males herbes i els enderrocs de la dominadora
selva.
Aquesta càmera
espaiosa estava plena per primera vegada en milers d'anys. Centenars de soldats
i de tècnics rebels estaven reunits en el vell terra de pedra, junts per última
vegada abans de dispersar-se cap als nous llocs i les llunyanes llars. Les
fileres massives d'uniformes atapeïts i de mig armadures llustrades feien per
primera vegada una mostra adequada del poder de l'aliança.
Les banderes dels
nombrosos mons que havien recolzat la rebel·lió onejaven a l'impuls de la suau
brisa que es formava a l'interior. En l'extrem d'un passadís llarg i obert es
trobava una visió abillada de blanc protocol·lari i coberta per ones de
calcedònia: els segells del càrrec de la Leia Organa.
Van aparèixer altres
figures en l'extrem del passadís. Una, imponent i hirsuta, va donar senyals de
córrer a protegir-se, però un company li va obligar a situar-se en la filera.
Luke, Han, Chewie i C3PO van trigar diversos minuts a recórrer la distància
fins a l'altre extrem.
Es van detenir davant de
la Leia. Luke va reconèixer al General Dodonna entre altres dignataris que
estaven asseguts a poca distància. Es va produir una pausa; una resplendent i
coneguda unitat R2 es va unir al grup i va caminar fins a detenir-se al costat
de C3PO, totalment esbalaït.
Chewbacca es va agitar
nerviós i va donar a entendre que desitjava estar en un altre lloc. Solo li va
fer callar mentre la Leia es posava dempeus i s'avançava. En aquest mateix
moment, les banderes van onejar simultàniament i els presents a la gran sala
van dirigir la mirada cap a l'estrada.
La senadora va
col·locar alguna cosa pesada i daurada al voltant del coll d’en Solo, després en
el d’en Chewbacca —va haver d'alçar-se de puntetes— i, finalment, al voltant
del d’en Luke. Després va fer un senyal a la munió i la rígida disciplina es va
relaxar quan es va permetre a totes les dones, homes i mecànics presents
expressar els seus sentiments.
Desconcertat enmig
dels aplaudiments i els crits, Luke va descobrir que no pensava en el seu
possible futur amb l'aliança, ni en la possibilitat de viatjar a la ventura amb
Han Solo i Chewbacca. Malgrat el que Solo havia sostingut en sentit contrari,
va descobrir que tota la seva atenció estava concentrada en la radiant Leia
Organa.
Ella va reparar en la
seva intencionada mirada, però aquesta vegada es va limitar a somriure.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada