Una Nova Esperança (XII-2)

Anterior

A Yavin IV, Leia Organa es va aixecar de la cadira i va començar a caminar nerviosa per la sala. Les seves ungles normalment perfectes estaven desparelles i amb les vores irregulars, doncs no havia deixat de rosegar-se-les a causa dels nervis. Aquest era l'únic indici físic de la seva agitació. L'angoixa visible en la seva expressió revelava molt més els seus sentiments; l'angoixa i la preocupació van dominar la sala després de l'anunci de la mort de Cap Blau.

—Poden continuar? —va preguntar finalment la jove a Dodonna.

El general va respondre, delicadament però decidit:

—Han de fer-ho.

—Però hem perdut tants pilots! Com es reagruparan sense Cap Blau o sense Cap Vermell?

Dodonna es preparava per respondre però va callar, doncs unes paraules més crítiques van sonar pels altaveus.

—Acosta't, Wedge —deia Luke a milers de quilòmetres de distància—. Biggs, on estàs?

—Exactament darrere teu.

Wedge va respondre poc després:

—Molt bé, cap, estem en posició.

Dodonna va mirar la Leia. Semblava preocupat.

Els tres caces d'ala en X es van reunir molt per sobre de la superfície de l'estació de combat.

Luke va estudiar els instruments i va lluitar irritat amb un comandament que semblava funcionar incorrectament.

Una veu va sonar en les seves oïdes. Era una veu jove-vella, una veu coneguda: serena, satisfeta, confiada i tranquil·litzadora... una veu que havia sentit atentament, en un altre temps, en el desert de Tatooine i en les entranyes de l'estació que apareixia per sota.

«Confia en les teves percepcions, Luke», va ser tot el que va dir la veu semblant a la d’en Kenobi.

Luke es va copejar el casc, dubtant si havia sentit realment alguna cosa o no. No era un moment oportú per a la introspecció. L’acerat horitzó de l'estació es va inclinar a les seves esquenes.

—Wedge, Biggs, entrarem —va informar als seus homes-ala—. Entrarem a tota velocitat. No us preocupeu per trobar la trinxera i accelereu després. Tal vegada d'aquesta manera mantinguem els caces a força distancia.

—Ens retardarem prou per cobrir-te —va declarar Biggs —. Podràs sortir a temps si vas en aquesta velocitat?

—Bromeges? —Luke va riure jogasser mentre iniciaven el picat cap a la superfície—. Serà com al Canó del Captaire, a la nostra terra.

—Estic amb tu, Cap —va afirmar Wedge i per primera vegada va emfatitzar el títol—. En marxa...

Els tres esvelts caces van carregar a tota velocitat contra la superfície resplendent i van sortir després de l'últim moment. Luke va passar tan prop de la mola de l'estació que la punta d'un ala va fregar una antena que sobresortia i va acomiadar estelles de metall. Van quedar instantàniament embolicats en una malla de rajos d'energia i de projectils explosius, que es va intensificar a mesura que descendien cap a la trinxera.

—Sembla que els hem alterat —Biggs va riure satisfet i va considerar la mortífera exhibició d'energia com un espectacle que mostraven per entretenir-los.

—Està bé —va comentar Luke, sorprès per la claredat amb què veia—. Ara ho distingeixo tot.

Wedge no es va sentir tan confiat mentre estudiava les seves pantalles de lectura.

—En el meu camp apareix la torre, però no aconsegueixo albirar la portella de fuites. Sens dubte, és terriblement petita. Estàs segur que la computadora pot situar el blanc?

—Millor que ho faci —va balbucejar Biggs.

Luke no va fer una avaluació doncs estava massa ocupat a mantenir el rumb enmig de la turbulència produïda pels rajos explosius. Després, com si hagués rebut una ordre, el foc defensiu va cessar. Mirà al seu voltant i cap amunt a la recerca dels caces TIE esperats, però no va veure res.

Va acostar la mà al visor de blancs per acomodar-lo i, durant un instant, va vacil·lar. Després el va acomodar davant dels seus ulls.

—Aneu amb compte —va ordenar als seus companys.

—I la torre? —va preguntar Wedge ple de preocupació.

—Tu ocupa't dels caces —va replicar Luke—. Jo m'encarregaré de la torre.

Van avançar i, segon a segon, es van acostar al blanc. Wedge va mirar cap amunt i sobtadament la seva mirada va quedar immòbil.

—Aquí vénen... Zero punt tres.

Vader estava acomodant els comandaments quan un dels seus homes-ala va interrompre el silenci d'atac.

—S'acosten massa ràpid... no aconseguiran sortir a temps.

—Romangui amb ells —va ordenar Vader.

—Van massa ràpid per aconseguir una posició —va anunciar l'altre pilot amb plena seguretat.

Vader va estudiar diverses pantalles i els seus sensors van confirmar els càlculs dels seus homes.

—Hauran de reduir la velocitat abans d'arribar en aquesta torre.

Luke va observar el panorama del seu visor de blancs.

—Ja gairebé estem. —Van transcórrer uns segons fins que els anells bessons es van unir. Va prémer convulsivament el comandament de foc—. Fora amb els torpedes! Amunt, amunt.

Dues potents explosions van sacsejar la trinxera, però lleugerament desviades a un costat de la minúscula obertura. Tres caces TIE van sortir de la bola de foc que es dissipava ràpidament i van escurçar la distància que els separava dels rebels en retirada.

—Abatin-los —va ordenar Vader suaument.

Luke va detectar als perseguidors al mateix temps que els seus companys.

—Wedge, Biggs, separem-nos... és l'única forma de lliurar-nos d'ells.

Les tres naus es van llançar cap a l'estació i bruscament es van elevar en tres direccions diferents. Els tres caces TIE van girar i van seguir al Luke.

Vader va disparar contra la nau que tocava el dos eixelebradament, va errar i va arrufar les celles.

—La Força és poderosa en aquest. Què rar. Jo mateix l’abatré.

Luke va saltar entre les torres defensives i va traçar una intricada sendera al voltant de les badies d'atracada que sobresortien, però sense èxit. L'únic caça TIE que quedava va continuar enganxat a la seva cua. Un raig d'energia va fer impacte en una ala, prop d'un motor. Aquest va començar a llançar espurnes en forma irregular i amenaçadora. Luke es va esforçar a compensar-ho i mantenir el domini ple de la nau.

Va tornar a caure en la trinxera en un nou intent per lliurar-se del persistent seguidor.

—M'han donat —va anunciar—, però no és greu. R2, esbrina què pots fer.

El petit droide va abandonar el seu seient i es va ocupar del motor avariat mentre els rajos d'energia espetegaven perillosament a prop.

—Aferra't! —va aconsellar Luke a R2 mentre traçava un rumb entorn de les torres excel·lents.

El caça girava i es retorçava afanyosament en la topografia de l'estació. El foc va continuar amb intensitat mentre Luke canviava atzarós de rumb i de velocitat. Una sèrie d'indicadors del panell de comandaments va mudar lentament de color; tres indicadors vitals es van desbloquejar i van ocupar el lloc que els corresponia—. Crec que ho has aconseguit, R2 —va prosseguir Luke, agraït—. Crec que... bé, ja està. Intenta subjectar-ho perquè no pugui tornar a deixar-se anar.

R2 va llançar un bip de resposta mentre Luke estudiava el panorama arremolinat darrere i damunt d'ells.

—Crec que també ens hem lliurat d'aquests caces. Grup Blau, sóc Cinc Blau. Esteu lliures?

Va manipular diversos comandaments i la nau amb ala en forma d’X va sortir disparada de la trinxera, seguida pel foc dels emplaçaments.

—T'espero aquí a dalt, Cap —va anunciar Wedge des del seu lloc a la part alta de l'estació —. No puc veure't.

—Estic de camí. Tres Blau, estàs lliure? Biggs?

—Vaig tenir algunes dificultats —va explicar el seu amic —, però crec que me’n vaig lliurar d'ell.

Lamentablement, una cosa va tornar a aparèixer en la pantalla d’en Biggs. Una mirada cap enrere va mostrar que el caça TIE que li havia perseguit durant els últims minuts tornava a situar-se darrere d'ell. Girà una altra vegada en direcció cap a l'estació.

—No, encara no —va informar Biggs als altres —. Aguanta, Luke. Aviat estaré allà.

Pels altaveus es va sentir una prima veu mecànica.

—Resisteix, R2, resisteix! —En la caserna general del temple, C3PO es va allunyar dels sorpresos rostres humans que s'havien girat per mirar-li.

Mentre Luke s'encastellava a la part alta de l'estació, una altra nau en X se li va enganxar a la cua. Va reconèixer l'aparell d’en Wedge, però no va veure al seu amic.

—Estem per entrar, Biggs... reuneix-te amb nosaltres. Biggs, et trobes bé? Biggs! —No hi havia senyals de l'altre caça—. Wedge, el veus per algun costat?

El cap cobert amb el casc es va bellugar lentament sota la coberta transparent del caça que es balancejava a poca distància.

—Res —va informar Wedge pel comunicador—. Espera una mica més. Ja apareixerà.

Luke va mirar preocupat al seu voltant, va estudiar alguns instruments i després va prendre una decisió.

—No podem esperar; hem de fer-ho ara. Crec que no va aconseguir escapar.

—Ep, nois —va dir una veu alegre—, què esteu esperant?

Luke va girar bruscament cap a la dreta i va veure una altra nau que passava a tota velocitat i frenava lleugerament davant d'ell.

—No renuncieu mai al vell Biggs —es va sentir per l'intercomunicador mentre la figura asseguda en la nau amb ala en forma d’X els somreia.

A la sala central de comandaments de l'estació de combat, un nerviós oficial va córrer fins a una figura que observava l'enorme pantalla i li va lliurar un grapat d'impresos.

—Senyor, hem conclòs l'anàlisi del pla d'atac. Existeix un risc. Interrompem el combat o realitzem plans per evacuar? La seva nau està preparada.

El governador Tarkin va mirar incrèdulament a l'oficial i aquest va retrocedir.

—Evacuar! —va rugir—. En la nostra hora de triomf? Som a punt de liquidar les últimes restes de l'aliança i vostè proposa l'evacuació! Sobreestima vostè excessivament les possibilitats que poden tenir... Ara, marxis!

Aclaparat per la fúria del governador, l'humiliat oficial es va girar i es va retirar de la sala.

—Anem a entrar —va declarar Luke mentre iniciava el picat cap a la superfície.

Wedge i Biggs li van seguir immediatament després.

«En marxa, Luke», va dir en la seva ment una veu que ja havia sentit. Va tornar a colpejar-se el casc i va mirar al seu voltant. Semblava que l'orador es trobava a les seves esquenes. Però no hi havia res, excepte metall silenciós i instruments muts. Desconcertat, Luke va tornar a concentrar-se en els comandaments.

Una vegada més, els rajos d'energia van arribar fins a ells i van passar innòcuament per tots dos costats a mesura que la superfície de l'estació de combat s'acostava. Però el foc defensiu no era la causa del renovat tremolor que Luke va experimentar sobtadament. Diversos indicadors crítics es van emplaçar una vegada més a la zona de perill.

Es va acostar el fonocaptor:

—R2, els elements estabilitzadors han tornat a deixar-se anar. Tracta d'acomodar-los... necessito total control de la nau.

El robot va ignorar l'agitat viatge, els rajos d'energia i les explosions que il·luminaven l'espai al voltant i es va acostar a reparar l'avaria.

Algunes incansables explosions addicionals van seguir sacsejant els tres caces a mesura que queien en la trinxera. Biggs i Wedge es van retardar per cobrir a Luke mentre aquest s'acomodava el visor de blanc.

Per segona vegada, una estranya vacil·lació li va recórrer. La mà es va moure amb lentitud quan finalment es va acomodar el visor davant dels ulls, gairebé com si els seus nervis li fallessin. Com era d'esperar, els rajos d'energia es van detenir com si haguessin rebut un senyal i va disparar sobre la trinxera sense que ningú intentés desviar-ho.

—Estan novament aquí —va declarar Wedge en albirar tres caces imperials que es llançaven sobre ells.

Biggs i Wedge van començar a creuar-se darrere d’en Luke, en un intent per lliurar-se del foc proper i per confondre als seus seguidors. Un caça TIE va ignorar les maniobres i es va acostar inexorablement a les naus rebels.

Luke observava atentament l'aparell de blancs... i després es va acostar amb lentitud per apartar-lo.

Durant un llarg minut va estudiar l'instrument desactivat i el va mirar com hipnotitzat. Després se’l va acomodar bruscament sobre el rostre i va observar la minúscula pantalla on apareixia la canviant relació de la nau en X amb la portella de fuites cada vegada més propera.

—Dóna't pressa, Luke —va cridar Biggs mentre desviava la nau amb el temps just per evitar un potent raig—. Aquesta vegada s'acosten més ràpidament. No podrem distreure'ls molt més.

Darth Vader va prémer el comandament de foc del seu caça amb inhumana precisió. Un crit escruixidor i punyent va ressonar pels altaveus i es va fondre amb l'últim xiscle agònic de la carn i el metall mentre el caça d’en Biggs esclatava en un bilió d'estelles resplendents que van caure fins al fons de la trinxera.

Wedge va sentir l'explosió pels altaveus i va buscar frenèticament a les seves esquenes les naus enemigues de persecució.

—Hem perdut a Biggs! —va cridar a través del seu fonocaptor.

Luke no va respondre immediatament. Se li van omplir els ulls de llàgrimes i les hi va assecar, enfuriat. Li impedien la visió de la pantalla de lectura de blancs.

—Som un parell d'estels fugaços, Biggs —va murmurar roncament—, impossibles de detenir.

La seva nau va oscil·lar lleument a causa d'un tret proper i va dirigir la paraula a l'home-ala que quedava, marcant amb força el final de cada frase:

—Acosta't, Wedge. Ja no pots fer res allà. R2, intenta donar major energia als nostres reflectores posteriors.

La unitat R2 va obeir ràpidament, en tant Wedge se situava al costat de la nau d’en Luke. Els caces TIE perseguidors també van augmentar la velocitat.

—Estic sobre el cap —va informar Vader als seus pilots—. Ocupin-se de l'altre.

Luke va volar davant d’en Wedge, lleugerament a babord.

Els rajos d'energia dels perseguidors imperials van començar a passar prop d'ells. Tots dos pilots van creuar repetides vegades els seus camins i es van esforçar per presentar el blanc més confús possible.

Wedge forcejava amb els comandaments quan diversos llampecs i espurnes van prendre en el seu tauler de comandaments. Un petit panell va esclatar i es va convertir en escòries foses. Va aconseguir mantenir el domini de la nau.

—Tinc un desperfecte seriós, Luke. No puc quedar-me amb tu.

—Està bé, Wedge, buida.

Wedge es va disculpar sincerament i va sortir de la trinxera.

Vader, concentrat en la nau que quedava davant d'ell, va disparar.

Luke no va veure l'explosió gairebé mortal que va tenir lloc a les seves esquenes. Tampoc va tenir temps d'examinar la fumejant armadura de metall retorçat que ara es trobava al costat d'un motor. Els braços del petit droide es van relaxar.

Els tres caces TIE van continuar en la trinxera la persecució de les restants naus amb ala en forma d’X. Poc després una d'elles va infligir al caça bambolejant un cop demolidor. Només quedaven dos imperials perseguidors. El tercer s'havia convertit en un cilindre expansiu de fragments en descomposició i alguns trossos es van encaixar en les muralles del canó.

L'altre home-ala d’en Vader va mirar frenèticament al voltant a la recerca de la font de l'atac. Els mateixos camps de distorsió que havien confós els instruments rebels pertorbaven ara als dos caces TIE.

La nova amenaça es va tornar visible quan el vaixell de càrrega va cobrir totalment el sol. Es tractava d'un transport corellià, quelcom més gran que qualsevol caça, i que es llançava en picat cap a la trinxera. Però, per algun motiu, no es movia exactament com un vaixell de càrrega.

L'home-ala va arribar a la conclusió que el pilot d'aquest vehicle estava inconscient o boig. Va acomodar frenèticament els comandaments per tractar d'evitar la temuda col·lisió. La nau virà cap amunt però, en esquivar a l'home-ala, es va desviar excessivament cap a un costat.

Es va produir una petita explosió quan les dues enormes aletes dels caces TIE paral·lels es van creuar.

L'home-ala va cridar inútilment pel fonocaptor i va volar cap al mur proper de la trinxera. No va arribar a tocar-la, doncs la seva nau va esclatar en flames abans de posar-se.

A l'altre costat, el caça d’en Darth Vader va començar a girar, acomiadat. Els diversos comandaments i instruments, que no es van deixar impressionar per la mirada desesperada del Fosc Senyor, van oferir lectures brutalment sinceres. La petita nau, totalment descontrolada, va seguir girant contra direcció a la de l'home-ala destruït... cap a la interminable extensió del profund espai.

El pilot que es trobava davant els comandaments de l'esvelt Falcó no estava inconscient ni boig... bé, tal vegada una mica desequilibrat, però, no obstant això, mantenia el comandament total de la nau. Va ascendir sobre la trinxera i va girar per cobrir protectorament a Luke.

—Noi, ara estàs totalment lliure —va informar-li una veu coneguda—. Ocupa’t de volar aquesta cosa per poder tornar a casa.

Un grunyit de suport, que només podia haver produït un wookiee especialment voluminós, va acompanyar les reconfortants paraules.

Luke va mirar a través del sostre i va somriure. Però el seu somriure va desaparèixer en tornar a concentrar-se en el visor de blancs. Sentia un pessigolleig a l'interior del cap.

«Luke... confia en mi», va sol·licitar el pessigolleig. Per tercera vegada va sentir les paraules. Luke va fixar la mirada en el detector de blancs. La portella d'emergència de fuites es lliscava una vegada més cap al cercle de foc, com abans... quan va errar. Aquesta vegada, només va vacil·lar lleument i va apartar la pantalla de blancs. Va tancar els ulls i va semblar murmurar dintre seu, com si conversés interiorment amb algú ocult. Amb la confiança d'un cec en terreny conegut, Luke va moure amb el polze diversos comandaments i després va prémer un.

Poc després, una veu preocupada va parlar pels altaveus oberts de la carlinga:

—Base Un a Cinc Blau, el teu aparell de blancs està desconnectat. Què és el que falla?

—Res —va murmurar Luke amb veu amb prou feines audible—. Res.

Va parpellejar i va buidar la seva mirada. S'havia adormit?

En mirar al seu voltant, va descobrir que havia sortit de la trinxera i es trobava a l'espai obert.

Un cop d'ull cap a l'exterior i va distingir la forma coneguda de la nau d'en Han Solo, que li feia ombra.

Una altra mirada al tauler de comandaments li va mostrar que havia deixat anar els torpedes que li quedaven, encara que no recordava haver premut el botó de contacte de foc.

Però indubtablement ho havia fet.

Els altaveus de la carlinga desbordaven agitació.

—Ho vas aconseguir! Ho vas aconseguir! —va cridar Wedge repetides vegades —. Crec que van entrar directament.

—Bon tret, noi! —li va felicitar Solo a plena veu, per fer-se sentir enmig dels desenfrenats udols d’en Chewbacca.

Uns llunyans i apagats baluerns que presagiaven l'èxit, van sacsejar la nau d’en Luke. Havia d'haver disparat els torpedes, o no? Va recuperar gradualment el componiment.

—M'alegro... que estiguessis aquí per veure-ho. Ampliem les distàncies entre aquesta cosa i nosaltres abans que esclati. Espero que En Wedge no s'equivoqui.

Diverses naus en X i en Y, i un vaixell de càrrega d'aspecte atrotinat es van allunyar de l'estació de combat i van accelerar cap a la corba llunyana de Yavin.

Darrere, uns petits centelleigs cada vegada més suaus van assenyalar l'estació en reculada. Sense advertiment previ, en el cel va aparèixer una cosa en lloc d'allò que era més brillant que el resplendent gegant de gas, més brillant que el seu sol llunyà. Durant uns instants fugaços, la nit eterna es va convertir en dia. Ningú es va atrevir a mirar directament. Els múltiples escuts protectors situats al capdamunt no van aconseguir atenuar la terrible resplendor.

Per un moment, l'espai es va omplir de trilions de fragments microscòpics de metall, llançats més enllà de les naus en retirada per l'energia que un petit sol artificial havia alliberat. Els residus caiguts de l'estació de combat seguirien consumint-se durant diversos dies i, durant aquest breu període, formarien la làpida sepulcral més impressionant d'aquell racó del cosmos.

 Següent