dijous, 6 de juny del 2019

Duel a la Roca Destrossada (I)


Duel a la Roca Destrossada

Missions Secretes 3

Ryder Windham




Després de deixar l'espai Txiss, el Jedi Nuru Kungurama i els soldats clon de l'Esquadró Evasió reben ordres del Canceller Palpatine per escortar als representants de nous aliats de la República a Coruscant. Però la missió es torna mortal amb l'arribada d'un guerrer en armadura amb llaços amb l'Aliança Separatista. Podran Nuru i l'Esquadró Evasió vèncer en aquest vilà, o trobaran el seu final en la Roca Destrossada?



CAPÍTOL 1

Cad Bane va mirar als dos guàrdies gamorreans i va dir:
—Estic aquí per veure a la hutt.
Els gamorreans estaven estacionats en el seu lloc, una entrada àmplia, cuirassada, que era l'entrada privada a les casernes generals de la seva cap en l'asteroide més gran del Sistema Bilbringi. Van fixar els seus ulls petits i brillants sobre Bane i li van mirar per damunt.
Bane, un caça-recompenses durosià de pell blava, tenia uns tubs de respiració artificial col·locats en les seves galtes i portava un barret d'ala ampla i una capa llarga. La capa estava tirada cap enrere per revelar unes pistoles blàster bessones enfundades contra les seves cuixes, i portava un petit saquet de cuir a la seva mà dreta. Cap gamorreà semblava impressionat per la visió del durosià o de les seves armes, però Bane s’adonà que ells van moure les seves formes gruixudes lleugerament, preparant-se per moure les pesades destrals en direcció a ell si feia un moviment brusc.
Lentament, acuradament, Bane va baixar el saquet al terra de pedra, deixant-lo al costat de la seva bota dreta. Alçant-se en tota la seva altura, va enfonsar els seus dits blaus en una butxaca de la capa i va treure dos xips de metall preciós. Va col·locar un a cada mà, després lentament va estendre els braços de manera que els gamorreans poguessin veure els xips que descansaven en els seus palmells.
El guàrdia més proper va mirar als xips que li oferien mentre que l'altre va mantenir la seva pròpia mirada fixa en els blàsters enfundats d’en Bane. El guàrdia més proper va moure la seva destral a la mà dreta, després va atrapar els dos xips de metall amb l'esquerra. Va alçar tots dos xips contra l'extrem del seu ample morro. Les seves fosses nasals van esbufegar mentre els ensumava. Amb un grunyit d'aprovació, ell li va donar un xip al seu company, que el va agafar cobejós.
Bane va somriure educadament, esperant que els guàrdies fessin un pas a un costat i li deixessin passar a través de l'entrada. Cap guàrdia es va moure. El guàrdia més proper, va alçar el seu xip de metall recentment adquirit i grunyí el que va sonar com una pregunta.
El gest d’en Bane es va arrufar cap amunt. Va preguntar:
—Voleu... més?
El guàrdia va assentir.
Els ulls vermells d’en Bane es van moure cap a l'altre guàrdia, la maixella del qual es va retreure en un estúpid somriure que revelava unes dents punxegudes i grogues.
—Molt bé —va sospirar Bane—. Si és més el que voleu... —Ell va inclinar el cap cap enrere, distraient com si res als guàrdies amb el petit moviment de l'ala del seu barret.
Cap guàrdia va veure les mans del caça-recompenses viatjar ràpidament cap a les cartutxeres o als blàsters amb silenciador saltar a les seves mans que estaven en espera. Uns pops esmorteïts van sonar simultàniament de tots dos canons mentre Bane disparava al centre del front de cada guàrdia. Ràpidament va retornar els blàsters a les cartutxeres abans de llançar les seves mans cap endavant i va estirar de les destrals dels guàrdies d’uns dits sobtadament febles. Els gamorreans van trontollar, després van xocar morts sobre el terra.
Bane es va ajupir i silenciosament va col·locar les destrals al costat dels cossos dels guàrdies. Havia tirat dels seus dits cap enrere i recuperat ràpidament els xips de metall preciós que mai havia pretès que es quedessin.
Guardant-se els xips en la butxaca, va agafar el saquet de cuir, després es va alçar i va caminar sobre els cossos, movent-se ràpidament a través de l'entrada cuirassada per entrar en un passadís fosc.
La designació oficial de l'asteroide era Bilbringi VII. El seu assentament primari era el Dipòsit Bilbringi. Encara que el Sistema Bilbringi estava localitzat en una ruta hiperespacial ben recorreguda, pocs viatjaven a través del sistema farcit d'asteroides tret que tinguessin assumptes amb Drixo la Hutt, que posseïa el dipòsit. Bane havia de fet de discutir assumptes amb la Drixo, però creia que seria millor si arribava sense anunciar-se.
Bane va sostenir el saquet mentre caminava cap endavant a través del passadís. Mentre s'acostava a l'extrem del passadís, les seves glàndules olfactòries van percebre una olor estranya oliosa: l'aroma distintiva dels cucs effrikim de dos caps rostits.
El passadís es buidava en una càmera ombrívola, cavernosa. Un anell de bastons de llum groga penjava del sostre de roca negra i il·luminaven un ampli pou circular al centre de la càmera. El fum viatjava des del pou juntament amb el so de dues veus altes que estaven cantant una nana en huttès. L'olor als cucs rostits es va tornar més pungent.
Bane havia esperat trobar més guàrdies, així que no es va sorprendre mentre una dotzena corria cap a ell des de les ombres. Dos guàrdies eren klatooinians amb llances, amb pell olivada i musells canins que sobresortien en els laterals de la seva capa. Darrere d’en Bane, un guàrdia que no havia vist va pressionar la punta del canó d'un rifle blàster contra la base del seu crani. Bane no tenia cap dubte que el guàrdia que no havia vist era un rodià. Només els rodians pudien tan fastigosament.
—No vull problemes —va dir Bane, mantenint la subjecció sobre el saquet mentre alçava la seva mà lliure—. Només necessito veure a la vostra cap.
Les dues veus cantants es van detenir de sobte. Un badall fort va retrunyir des del pou, i llavors una veu profunda, femenina, va bramar:
—Un intrús? Deixa'm veure’l abans que faci que l’empalin.
Els klatooinians van treure els blàsters d’en Bane de les cartutxeres i van ficar les armes en els seus propis cinturons mentre el rodià li llevava el saquet. Bane lentament va alçar ambdues mans en l'aire mentre el grup de guàrdies l’atreien cap a la vora del pou.
Bane va baixar la mirada i va veure a les cantants que havia escoltat. Dues femelles theelin, la seva pell pàl·lida clapejada de punts carmesins que feien joc amb el seu pèl, arraulides contra la corba d'una enorme cua de hutt. La pròpia hutt era una criatura similar a un llimac de pell verda amb un parell d'ulls bulbosos i uns braços de dits gruixuts. Estava bressolada al costat d'un escalfador portàtil, sobre el qual un conjunt de cucs de dos caps xiuxiuava en un ast girant lentament.
La hutt va inclinar el cap cap enrere i va mirar vagament a Bane.
—Tret que tinguis una explicació remarcablement bona per irrompre en les meves estances privades i interrompre l'hora del meu refrigeri, menjaré filet de duro per sopar.
Bane va mantenir les mans alçades.
—Sóc un missatger —va dir ell—. Contractat per portar mil peggats a Drixo la Hutt. Els diners està en el saquet que el rodià em va llevar.
—Peggats? —Els ulls de la Drixo van brillar en la llum dels bastons de llum—. Inspecciona el saquet!
Bane va escoltar un so de remoure des de darrere, i llavors el rodià es va moure al costat d'ell en la vora del pou. Mirant a la Drixo, el rodià va dir:
—La bossa està plena de peggats, Sa Enormitat.
Drixo va mirar a Bane.
—Suposo que així és com vas entrar? Subornant als meus gamorreans?
Bane es va encongir d'espatlles.
—És difícil trobar bona ajuda.
—Qui et va contractar? —Va dir la Drixo amb sospita—. I què vol exactament el teu ocupador de mi?
—El meu client desitja romandre en l'anonimat —estenent els seus dits per fer un gest cap als murs i el sostre, Bane va dir—, vol comprar el Dipòsit Bilbringi.
Drixo va riure.
—La meva propietat val més de mil peggats. Molt més.
—El meu client és molt determinat... i molt generós. Si diu el seu preu, estic segur que ell...
—El teu client no significa res per a mi. El meu asteroide no està en venda.
—Ja veig —va dir Bane—. En aquest cas, haig d'agafar el meu saquet i deixar-la en pau.
Drixo va sospirar.
—Pots marxar-te, però amb un saquet buit. Els peggats es queden amb mi.
—Hmm —Bane va fer una ganyota—. No crec que al meu ocupador li agradi molt això.
—No té molta elecció en realitat. Ni tampoc tu —Drixo va arrencar d'un mos ambdós caps d'un cuc rostit—. Considera't afortunat perquè no hagi ordenat als meus homes que t'espellen viu des d'aquí al Sistema Comra, i després et facin alguna cosa realment horrible.
Els guàrdies de la Drixo van riure bé d'això. Bane va mirar a les dues theelin i va veure que s'estaven rient també. Es preguntava si les theelin reien de por o lleialtat a la seva mestressa hutt. Tornant la mirada cap a la Drixo, va dir:
—Potser hi ha una altra possibilitat. Potser podria...
—Sí? —Va dir Drixo impacientment—. Podries què?
—Matar a tothom de l'habitació.
Un rugit de foc blàster va explotar de l'entrada del passadís darrere d’en Bane. Seguint el camí del durosià, tres droides sentinella IG-86 amb caps cilíndrics com un tambor i cossos esvelts, de gris metàl·lic, es van llançar a la càmera amb les seves armes cremant, llançant un esprai de rajos d'energia a cada forma de vida per sobre del pou de la Drixo excepte Cad Bane.
Bane va retrocedir de la vora del pou i va observar als seus droides sentinella massacrar als guàrdies. El rodià va prémer un únic tret en resposta abans que un droide li tallés per la meitat. Els dos klatooinians estaven tan distrets per l'atac sorpresa que no s’adonaren d’ell estenent el braç cap als seus cinturons per llevar-los les pistoles blàster. Bane va disparar dos trets precisos a frec de roba. Tots dos klatooinians van deixar anar les llances i van caure al terra.
Els droides sentinella van deixar de disparar. Els ulls vermells d’en Bane van escombrar la càmera per confirmar que tots els guàrdies estaven morts abans que tornés a la vora del pou. Va apuntar un blàster al cap de la Drixo i l'altra en la direcció general de les dues theelin.
En veure el blàster d’en Bane, ambdues theelin van xiuxiuar fortament mentre buscaven les seves pròpies armes ocultes, un parell de ganivets per llançar a joc de fulla corba. Una theelin va aconseguir llançar-li el seu ganivet, i l'altra era a punt de fer el mateix, però Bane —en adonar-se que les theelin eren lleials a Drixo— es va ajupir ràpidament i va deixar que el seu blàster escopís dues vegades. El ganivet llançat xiuxiuà passant el seu cap al mateix moment en què ambdues theelin queien i se sacsejaven contra la cua de la hutt.
Drixo va mirar als cossos al costat d'ella. Alçant la mirada per trobar la d’en Bane, va dir:
—No tenies per què matar a les meves mascotes.
—I elles no tenien per què llançar-me ganivets —va respondre Bane secament mentre els tres droides sentinella es movien al costat d'ell—. Tots els teus guàrdies estan morts, Drixo. Què desafortunat, si tan sols no haguessis insistit a mantenir el Dipòsit Bilbringi —ell li va fer un assentiment lleuger cap als tres droides. Els droides van apuntar els seus propis blàsters cap a la hutt en el fons del pou.
—Espera! —Va dir Drixo—. A... alegrement et vendré el Dipòsit Bilbringi!
—Vendre-m'ho? —Bane va sacsejar el cap—. Ho sento, Drixo. Hauria d'haver-t'ho dit. Els peggats eren una oferta única. El meu client va ser molt insistent amb això.
—Vaig dir vendre? —Va dir Drixo—. Ho sento, volia dir donar-te el Dipòsit Bilbringi, i tot l'asteroide, a tu.
—De debò?
—Sí! Pots quedar-te amb tot!
—Però ja ho he fet —va dir Bane—. Dispareu a discreció!
Els droides van obeir com sempre.

***

—El Dipòsit Bilbringi està assegurat —va informar Cad Bane.
—Ho has fet bé, caça-recompenses —va dir el Lord Sith Darth Sidious. Amb el cap encaputxat mirant al projector de l'holograma, estava assegut en el seu cau secret en un districte industrial de gratacel a Coruscant. Conforme la imatge pampalluguejant tridimensional de Bane tornava a la seva mirada, va continuar—, confio que no vas deixar evidències del teu treball.
—Mai deixo un desastre tret que em paguin per deixar un desastre —va respondre Bane cortesament—. Sóc un professional.
—El pagament ha estat transferit al teu compte. Contactaré amb tu quan requereixi dels teus serveis de nou —Darth Sidious va trencar la connexió, i l'holograma d’en Bane es va esvair. Va pressionar un botó en la consola de comunicacions, i un holograma diferent va aparèixer davant seu.
L'holograma representava al Comte Dooku, un antic Mestre Jedi que s'havia convertit en el líder dels Separatistes i la Confederació de Sistemes Independents. Un home entrat en anys amb una mirada perforadora i una barba i bigoti immaculadament pentinats, Dooku era en secret l'aprenent de Darth Sidious, Darth Tyranus. L'holograma d’en Dooku es va inclinar, després va dir:
—Quina és la seva voluntat, Mestre?
—Tenim el Dipòsit Bilbringi. Està preparada la TecnoUnió per transportar materials de construcció de naus?
—Sí, Mestre. Contactaré amb el Supervisor Umbrag i li ordenaré que lliuri els materials a Bilbringi immediatament.
—I què hi ha del teu Jedi captiu?
—Ring-Sol Ambase encara s'està recuperant. Però aviat estarà preparat per dur a terme el següent pas de la nostra aventura.
—Excel·lent.
—Tot està procedint com vostè hi havia previst —va dir Dooku amb admiració—. Les forces de la República han alliberat el planeta Kynachi i han establert relacions diplomàtiques temptatives amb l'espai Txiss. El Dipòsit Bilbringi és nostre, i la una vegada neutral Kynachi pretén aliar-se amb la República.
—I mentre parlem —va afegir Darth Sidious—, Langu Sommilor, un representant de Kynachi, es dirigeix a Coruscant. La seva nau està programada per proveir-se al planeta Vaced. I no per coincidència, el vaixell de càrrega que porta a Nuru Kungurama i a l'Esquadró Evasió viatja per la mateixa ruta hiperespacial. Seria avantatjós que Kungurama i Sommilor es trobin a Vaced.
Dooku va somriure.
—Els nostres plans per a Bilbringi poden ser accelerats.
—La visita de Kungurama a Vaced hauria de ser... desafortunada.
—Mestre, aquesta és una oportunitat perfecta per reclutar als nostres associats de Mandalore.
—Sí —va xiuxiuar Darth Sidious—. Sí. Contacta amb la Guàrdia de la Mort. Digues-los que requereixes del seu millor franctirador.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada