Duel a la Roca
Destrossada
Missions Secretes 3
Ryder Windham
Després de deixar l'espai Txiss, el Jedi Nuru Kungurama i
els soldats clon de l'Esquadró Evasió reben ordres del Canceller Palpatine per
escortar als representants de nous aliats de la República a Coruscant. Però la
missió es torna mortal amb l'arribada d'un guerrer en armadura amb llaços amb
l'Aliança Separatista. Podran Nuru i l'Esquadró Evasió vèncer en aquest vilà, o
trobaran el seu final en la Roca Destrossada?
CAPÍTOL 1
Cad Bane va mirar als dos guàrdies gamorreans i va dir:
—Estic aquí per veure a la hutt.
Els gamorreans estaven estacionats en el seu lloc, una
entrada àmplia, cuirassada, que era l'entrada privada a les casernes generals
de la seva cap en l'asteroide més gran del Sistema Bilbringi. Van fixar els
seus ulls petits i brillants sobre Bane i li van mirar per damunt.
Bane, un caça-recompenses durosià de pell blava, tenia uns
tubs de respiració artificial col·locats en les seves galtes i portava un
barret d'ala ampla i una capa llarga. La capa estava tirada cap enrere per
revelar unes pistoles blàster bessones enfundades contra les seves cuixes, i
portava un petit saquet de cuir a la seva mà dreta. Cap gamorreà semblava
impressionat per la visió del durosià o de les seves armes, però Bane s’adonà
que ells van moure les seves formes gruixudes lleugerament, preparant-se per
moure les pesades destrals en direcció a ell si feia un moviment brusc.
Lentament, acuradament, Bane va baixar el saquet al terra de
pedra, deixant-lo al costat de la seva bota dreta. Alçant-se en tota la seva
altura, va enfonsar els seus dits blaus en una butxaca de la capa i va treure
dos xips de metall preciós. Va col·locar un a cada mà, després lentament va
estendre els braços de manera que els gamorreans poguessin veure els xips que
descansaven en els seus palmells.
El guàrdia més proper va mirar als xips que li oferien
mentre que l'altre va mantenir la seva pròpia mirada fixa en els blàsters
enfundats d’en Bane. El guàrdia més proper va moure la seva destral a la mà
dreta, després va atrapar els dos xips de metall amb l'esquerra. Va alçar tots
dos xips contra l'extrem del seu ample morro. Les seves fosses nasals van
esbufegar mentre els ensumava. Amb un grunyit d'aprovació, ell li va donar un xip
al seu company, que el va agafar cobejós.
Bane va somriure educadament, esperant que els guàrdies
fessin un pas a un costat i li deixessin passar a través de l'entrada. Cap
guàrdia es va moure. El guàrdia més proper, va alçar el seu xip de metall
recentment adquirit i grunyí el que va sonar com una pregunta.
El gest d’en Bane es va arrufar cap amunt. Va preguntar:
—Voleu... més?
El guàrdia va assentir.
Els ulls vermells d’en Bane es van moure cap a l'altre
guàrdia, la maixella del qual es va retreure en un estúpid somriure que
revelava unes dents punxegudes i grogues.
—Molt bé —va sospirar Bane—. Si és més el que voleu... —Ell
va inclinar el cap cap enrere, distraient com si res als guàrdies amb el petit
moviment de l'ala del seu barret.
Cap guàrdia va veure les mans del caça-recompenses viatjar
ràpidament cap a les cartutxeres o als blàsters amb silenciador saltar a les
seves mans que estaven en espera. Uns pops esmorteïts van sonar simultàniament
de tots dos canons mentre Bane disparava al centre del front de cada guàrdia.
Ràpidament va retornar els blàsters a les cartutxeres abans de llançar les
seves mans cap endavant i va estirar de les destrals dels guàrdies d’uns dits
sobtadament febles. Els gamorreans van trontollar, després van xocar morts
sobre el terra.
Bane es va ajupir i silenciosament va col·locar les destrals
al costat dels cossos dels guàrdies. Havia tirat dels seus dits cap enrere i
recuperat ràpidament els xips de metall preciós que mai havia pretès que es
quedessin.
Guardant-se els xips en la butxaca, va agafar el saquet de
cuir, després es va alçar i va caminar sobre els cossos, movent-se ràpidament a
través de l'entrada cuirassada per entrar en un passadís fosc.
La designació oficial de l'asteroide era Bilbringi VII. El
seu assentament primari era el Dipòsit Bilbringi. Encara que el Sistema
Bilbringi estava localitzat en una ruta hiperespacial ben recorreguda, pocs
viatjaven a través del sistema farcit d'asteroides tret que tinguessin
assumptes amb Drixo la Hutt, que posseïa el dipòsit. Bane havia de fet de
discutir assumptes amb la Drixo, però creia que seria millor si arribava sense
anunciar-se.
Bane va sostenir el saquet mentre caminava cap endavant a
través del passadís. Mentre s'acostava a l'extrem del passadís, les seves
glàndules olfactòries van percebre una olor estranya oliosa: l'aroma distintiva
dels cucs effrikim de dos caps rostits.
El passadís es buidava en una càmera ombrívola, cavernosa.
Un anell de bastons de llum groga penjava del sostre de roca negra i
il·luminaven un ampli pou circular al centre de la càmera. El fum viatjava des
del pou juntament amb el so de dues veus altes que estaven cantant una nana en huttès.
L'olor als cucs rostits es va tornar més pungent.
Bane havia esperat trobar més guàrdies, així que no es va
sorprendre mentre una dotzena corria cap a ell des de les ombres. Dos guàrdies
eren klatooinians amb llances, amb pell olivada i musells canins que
sobresortien en els laterals de la seva capa. Darrere d’en Bane, un guàrdia que
no havia vist va pressionar la punta del canó d'un rifle blàster contra la base
del seu crani. Bane no tenia cap dubte que el guàrdia que no havia vist era un
rodià. Només els rodians pudien tan fastigosament.
—No vull problemes —va dir Bane, mantenint la subjecció
sobre el saquet mentre alçava la seva mà lliure—. Només necessito veure a la
vostra cap.
Les dues veus cantants es van detenir de sobte. Un badall
fort va retrunyir des del pou, i llavors una veu profunda, femenina, va bramar:
—Un intrús? Deixa'm veure’l abans que faci que l’empalin.
Els klatooinians van treure els blàsters d’en Bane de les cartutxeres
i van ficar les armes en els seus propis cinturons mentre el rodià li llevava
el saquet. Bane lentament va alçar ambdues mans en l'aire mentre el grup de
guàrdies l’atreien cap a la vora del pou.
Bane va baixar la mirada i va veure a les cantants que havia
escoltat. Dues femelles theelin, la seva pell pàl·lida clapejada de punts
carmesins que feien joc amb el seu pèl, arraulides contra la corba d'una enorme
cua de hutt. La pròpia hutt era una criatura similar a un llimac de pell verda
amb un parell d'ulls bulbosos i uns braços de dits gruixuts. Estava bressolada
al costat d'un escalfador portàtil, sobre el qual un conjunt de cucs de dos
caps xiuxiuava en un ast girant lentament.
La hutt va inclinar el cap cap enrere i va mirar vagament a
Bane.
—Tret que tinguis una explicació remarcablement bona per
irrompre en les meves estances privades i interrompre l'hora del meu refrigeri,
menjaré filet de duro per sopar.
Bane va mantenir les mans alçades.
—Sóc un missatger —va dir ell—. Contractat per portar mil
peggats a Drixo la Hutt. Els diners està en el saquet que el rodià em va
llevar.
—Peggats? —Els ulls de la Drixo van brillar en la llum dels
bastons de llum—. Inspecciona el saquet!
Bane va escoltar un so de remoure des de darrere, i llavors
el rodià es va moure al costat d'ell en la vora del pou. Mirant a la Drixo, el rodià
va dir:
—La bossa està plena de peggats, Sa Enormitat.
Drixo va mirar a Bane.
—Suposo que així és com vas entrar? Subornant als meus gamorreans?
Bane es va encongir d'espatlles.
—És difícil trobar bona ajuda.
—Qui et va contractar? —Va dir la Drixo amb sospita—. I què vol
exactament el teu ocupador de mi?
—El meu client desitja romandre en l'anonimat —estenent els
seus dits per fer un gest cap als murs i el sostre, Bane va dir—, vol comprar
el Dipòsit Bilbringi.
Drixo va riure.
—La meva propietat val més de mil peggats. Molt més.
—El meu client és molt determinat... i molt generós. Si diu
el seu preu, estic segur que ell...
—El teu client no significa res per a mi. El meu asteroide
no està en venda.
—Ja veig —va dir Bane—. En aquest cas, haig d'agafar el meu saquet
i deixar-la en pau.
Drixo va sospirar.
—Pots marxar-te, però amb un saquet buit. Els peggats es
queden amb mi.
—Hmm —Bane va fer una ganyota—. No crec que al meu ocupador
li agradi molt això.
—No té molta elecció en realitat. Ni tampoc tu —Drixo va
arrencar d'un mos ambdós caps d'un cuc rostit—. Considera't afortunat perquè no
hagi ordenat als meus homes que t'espellen viu des d'aquí al Sistema Comra, i
després et facin alguna cosa realment horrible.
Els guàrdies de la Drixo van riure bé d'això. Bane va mirar
a les dues theelin i va veure que s'estaven rient també. Es preguntava si les
theelin reien de por o lleialtat a la seva mestressa hutt. Tornant la mirada cap
a la Drixo, va dir:
—Potser hi ha una altra possibilitat. Potser podria...
—Sí? —Va dir Drixo impacientment—. Podries què?
—Matar a tothom de l'habitació.
Un rugit de foc blàster va explotar de l'entrada del
passadís darrere d’en Bane. Seguint el camí del durosià, tres droides
sentinella IG-86 amb caps cilíndrics com un tambor i cossos esvelts, de gris
metàl·lic, es van llançar a la càmera amb les seves armes cremant, llançant un
esprai de rajos d'energia a cada forma de vida per sobre del pou de la Drixo
excepte Cad Bane.
Bane va retrocedir de la vora del pou i va observar als seus
droides sentinella massacrar als guàrdies. El rodià va prémer un únic tret en
resposta abans que un droide li tallés per la meitat. Els dos klatooinians
estaven tan distrets per l'atac sorpresa que no s’adonaren d’ell estenent el
braç cap als seus cinturons per llevar-los les pistoles blàster. Bane va
disparar dos trets precisos a frec de roba. Tots dos klatooinians van deixar
anar les llances i van caure al terra.
Els droides sentinella van deixar de disparar. Els ulls
vermells d’en Bane van escombrar la càmera per confirmar que tots els guàrdies
estaven morts abans que tornés a la vora del pou. Va apuntar un blàster al cap de
la Drixo i l'altra en la direcció general de les dues theelin.
En veure el blàster d’en Bane, ambdues theelin van xiuxiuar
fortament mentre buscaven les seves pròpies armes ocultes, un parell de
ganivets per llançar a joc de fulla corba. Una theelin va aconseguir llançar-li
el seu ganivet, i l'altra era a punt de fer el mateix, però Bane —en adonar-se
que les theelin eren lleials a Drixo— es va ajupir ràpidament i va deixar que el
seu blàster escopís dues vegades. El ganivet llançat xiuxiuà passant el seu cap
al mateix moment en què ambdues theelin queien i se sacsejaven contra la cua de
la hutt.
Drixo va mirar als cossos al costat d'ella. Alçant la mirada
per trobar la d’en Bane, va dir:
—No tenies per què matar a les meves mascotes.
—I elles no tenien per què llançar-me ganivets —va respondre
Bane secament mentre els tres droides sentinella es movien al costat d'ell—.
Tots els teus guàrdies estan morts, Drixo. Què desafortunat, si tan sols no
haguessis insistit a mantenir el Dipòsit Bilbringi —ell li va fer un
assentiment lleuger cap als tres droides. Els droides van apuntar els seus
propis blàsters cap a la hutt en el fons del pou.
—Espera! —Va dir Drixo—. A... alegrement et vendré el
Dipòsit Bilbringi!
—Vendre-m'ho? —Bane va sacsejar el cap—. Ho sento, Drixo.
Hauria d'haver-t'ho dit. Els peggats eren una oferta única. El meu client va
ser molt insistent amb això.
—Vaig dir vendre? —Va dir Drixo—. Ho sento, volia dir
donar-te el Dipòsit Bilbringi, i tot l'asteroide, a tu.
—De debò?
—Sí! Pots quedar-te amb tot!
—Però ja ho he fet —va dir Bane—. Dispareu a discreció!
Els droides van obeir com sempre.
***
—El Dipòsit Bilbringi està assegurat —va informar Cad Bane.
—Ho has fet bé, caça-recompenses —va dir el Lord Sith Darth
Sidious. Amb el cap encaputxat mirant al projector de l'holograma, estava
assegut en el seu cau secret en un districte industrial de gratacel a
Coruscant. Conforme la imatge pampalluguejant tridimensional de Bane tornava a
la seva mirada, va continuar—, confio que no vas deixar evidències del teu
treball.
—Mai deixo un desastre tret que em paguin per deixar un
desastre —va respondre Bane cortesament—. Sóc un professional.
—El pagament ha estat transferit al teu compte. Contactaré
amb tu quan requereixi dels teus serveis de nou —Darth Sidious va trencar la
connexió, i l'holograma d’en Bane es va esvair. Va pressionar un botó en la
consola de comunicacions, i un holograma diferent va aparèixer davant seu.
L'holograma representava al Comte Dooku, un antic Mestre
Jedi que s'havia convertit en el líder dels Separatistes i la Confederació de
Sistemes Independents. Un home entrat en anys amb una mirada perforadora i una
barba i bigoti immaculadament pentinats, Dooku era en secret l'aprenent de
Darth Sidious, Darth Tyranus. L'holograma d’en Dooku es va inclinar, després va
dir:
—Quina és la seva voluntat, Mestre?
—Tenim el Dipòsit Bilbringi. Està preparada la TecnoUnió per
transportar materials de construcció de naus?
—Sí, Mestre. Contactaré amb el Supervisor Umbrag i li
ordenaré que lliuri els materials a Bilbringi immediatament.
—I què hi ha del teu Jedi captiu?
—Ring-Sol Ambase encara s'està recuperant. Però aviat estarà
preparat per dur a terme el següent pas de la nostra aventura.
—Excel·lent.
—Tot està procedint com vostè hi havia previst —va dir Dooku
amb admiració—. Les forces de la República han alliberat el planeta Kynachi i
han establert relacions diplomàtiques temptatives amb l'espai Txiss. El Dipòsit
Bilbringi és nostre, i la una vegada neutral Kynachi pretén aliar-se amb la
República.
—I mentre parlem —va afegir Darth Sidious—, Langu Sommilor,
un representant de Kynachi, es dirigeix a Coruscant. La seva nau està
programada per proveir-se al planeta Vaced. I no per coincidència, el vaixell
de càrrega que porta a Nuru Kungurama i a l'Esquadró Evasió viatja per la
mateixa ruta hiperespacial. Seria avantatjós que Kungurama i Sommilor es trobin
a Vaced.
Dooku va somriure.
—Els nostres plans per a Bilbringi poden ser accelerats.
—La visita de Kungurama a Vaced hauria de ser...
desafortunada.
—Mestre, aquesta és una oportunitat perfecta per reclutar
als nostres associats de Mandalore.
—Sí —va xiuxiuar Darth Sidious—. Sí. Contacta amb la Guàrdia
de la Mort. Digues-los que requereixes del seu millor franctirador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada