EPÍLEG
ZONA D'ATERRATGE, PALAU
DE JABBA, TATOOINE
Rex esperava en l’escotilla de la nau de guerra LAAT/i
mentre Kenobi i Yoda parlaven asseguts en el seu interior. Ell no sentia la
conversa dels mestres Jedi, una conversa que de totes maneres es va reduir amb
prou feines a unes quantes paraules.
Ell estava esperant al seu general.
En un primer moment, Skywalker i Ahsoka semblaven tenir
només mig cos, vistos a través del miratge d'aire calent que emanava de la
sorra. Conforme es van anar aproximant, van cobrar una forma més sòlida,
precedits pel droide astromecànic. Rex va saltar per reunir-se amb ells i atrapar-los
a mig camí.
Skywalker va tendir la seva mà a Rex i aquest la hi va
estrènyer.
—M'alegro de veure-li, capità.
—Jo també, senyor.
—Sento no haver tornat.
—Cap problema, senyor. Així, el General Kenobi va haver de
fer alguna cosa. Ja sap com s'avorreix.
Skywalker rigué. Tenia un aspecte despentinat i empestava a hutt.
—Tens males notícies per a mi, no?
—Cinc homes.
Ahsoka va aixecar la vista.
—Cinc morts?
—Cinc vius, a part de mi.
—Oh —va dir, en veu sorprenentment baixa—. Quina pena! Els
homes amb els quals parlava en l'hangar...
—Sí, petita. Ells també.
—Doni'm detalls —va dir Skywalker—. No l'informe oficial.
Vull sentir-ho tot. Noms. Vull saber com sis homes van aconseguir mantenir a
ratlla a un exèrcit droide, Rex.
—Oh, un avorriment. —Rex va tornar a la nau, gairebé sense
poder suportar la idea que l'endemà hauria d'aixecar-se i tornar a fer el
mateix—. No és tan important, no?
—Per a mi ho és —li va dir Skywalker.
—I per a mi —va dir Ahsoka.
Rex va assentir.
Aquella era la diferència.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada