La Guerra Clon (XX)

Anterior

VINT

Hem afermat la posició Hutt, senyor. La Senadora Amidala ha sortit il·lesa i està tornant al Senat amb el seu androide de protocol. Tenim a Lord Ziro sota custòdia. Ell assegura que el Comte Dooku li va forçar a segrestar al fill de Jabba. No hi ha hagut baixes, tret que vulgui comptar les baixes droides, per descomptat.

Comandant clon Fox, en informar a la caserna del GAR sobre l'èxit del rescat d'ostatges

PALAU DE JABBA, TATOOINE

—Lord Jabba, hem localitzat a Skywalker. —El capità de la guàrdia nikto va arribar caminant amb pas lleuger—. S'acosta al palau en una speeder bike. He situat franctiradors en la teulada. Us demano permís per realitzar un atac letal, milord.

Jabba es va esforçar en no permetre que el dolor li aclaparés. La ira era un bon remei temporal, un breu respir de sang freda.

—No, el vull viu —va dir—. Vull que em digui ell mateix què ha fet amb el cos del meu fill. Després d'això, no vull ser massa ansiós a matar-lo. Potser em prengui unes setmanes per a això. Després, el sarlacc trigarà uns mil anys a digerir-ho. No, no li donaré una mort ràpida a Skywalker.

Jabba tenia a tot el seu seguici al voltant. Volia arrossegar-se fins a un racó fosc i profund fins que l'angoixant buit del seu pit cessés, però havia de mostrar-se fort i amo encara del control. Si no, les famílies kajidic i la pròpia societat Hutt caurien en el caos, i els hutts sortirien afeblits. Necessitava que hi hagués testimonis que, fins i tot en el seu moment més fosc, ell mantenia el comandament.

De fons, un músic nerrian tocava una melodia de lament. El bressol buit de Rotta romania a un costat de la tarima. Finalment, Jabba va sentir els passos d'un androide i TC-70 va entrar portant una espasa làser.

—Skywalker ha lliurat la seva arma sense presentar batalla, milord —va dir l’androide—. Pregunta per la seva padawan.

Pel passadís s'aproximaven passos humans i nikto. Skywalker va entrar gairebé de manera informal, per descomptat no com ho hagués fet un ésser humà que es preparés per morir, i va mirar al voltant com si esperés trobar alguna cosa.

L'objectiu de la seva mirada semblava aquell bressol buit. Llavors, va mirar al músic.

—Lord Jabba, on està la meva padawan? —Parlava la llengua Hutt amb un fort accent de Mos Espa—. On està el vostre fill?

El músic es va detenir just a mitja cançó. Jabba no s'atrevia a mirar més enllà del Jedi, per si la seva ira li desbordés i li feia baixar les defenses.

—El meu fill... està on tu hagis deixat el seu cos, miserable assassí Jedi.

—El seu fill està viu, tret que algun MagnaGuàrdia de Dooku l’hagi matat juntament amb la meva padawan. Ella el portava, el seu fill ja hauria d'haver arribat.

Jabba es va moure una mica cap endavant.

—Si fossis qualsevol altre estúpid humà, prendria el teu obert intent per enganyar-me com una simple ximpleria. Però tu ens coneixes, Skywalker, perquè vas ser criat aquí, com un tros d'escòria, com un esclau, i per això saps que m'insultes en el meu dolor.

Skywalker va fer una pausa, va parpellejar i va estirar la mà. L'espasa làser que sostenia el TC-70 va volar a través de la sala cap al puny del Jedi, i en qüestió de segons el guàrdia nikto es va estavellar contra la paret com si hagués estat llançat per una mà invisible. Skywalker va encendre la seva arma i va repel·lir els trets dels fusells abans de saltar a la tarima i posar el seu brillant feix just davant de la gola de Jabba.

Jabba hauria d'haver-se sentit indignat, però per un instant va creure que trobaria la fi al dolor que li oprimia. Llavors va tornar a la normalitat. Va fer el que sempre havia fet, es va asseure impassible i desafiador. Els hutts no podien córrer. En lloc d'això, havien convertit una defensa fèrria en la seva tàctica de supervivència.

—Dooku tenia raó —va dir Jabba—. Has matat al meu fill, i ara véns a matar-me a mi.

Jabba sabia que la guàrdia nikto no podia obrir foc, perquè corrien el perill de matar-li a ell o Skywalker podia fer-ho en desviar algun dels trets. Tots es van quedar paralitzats.

—No, no he vingut aquí per assassinar-te. —Skywalker va mirar a Jabba als ulls i aquest va poder adonar-se que estava aquí per convèncer-li—. He vingut a negociar.

—Així i tot moriràs, escòria.

—En algun punt del desert, la meva padawan està de camí cap aquí amb Rotta. Jo sé que ha estat atacada per MagnaGuàrdies. He lluitat amb Dooku per arribar. En lloc de fer que el vostre seguici es quedi aquí inútilment, per què no els envieu a buscar-la?

—Un altre inútil intent d'enganyar-me, Jedi?

Skywalker no podria quedar-se allà per sempre. Sabia que tard o d'hora serien massa per a ell, per la qual cosa havia de guanyar temps. Jabba no tenia por. No hi havia buit en ell per a aquest sentiment en aquell instant.

—Guàrdies —va dir—. Aneu a veure si arriben reforços Jedi. Després mateu-los.

Girà el cap per mirar a Skywalker, intentant trobar alguna cosa en el rostre d'aquell ésser humà que expliqués com podia haver matat a un bebè. Els éssers humans, de fet, totes les espècies amb sentiments, se sentien desarmats davant alguna cosa tan petita i indefensa, tot i que no fos un ésser de la seva pròpia espècie. Era un instint molt bàsic. Jabba fins i tot trobava simpàtics als bebès humans, fins que creixien, per descomptat.

Però Skywalker matava als nens. Això li feia perillós i diferent. Jabba es va consolar a si mateix pensant amb quina facilitat els éssers humans es podien matar, i en les moltes maneres com podia fer-se.

Els minuts transcorrien.

El temps de l’Skywalker s'acabava. Jabba podia veure la suor del seu llavi superior.

—Milord Jabba! —La veu d'un guàrdia va sonar des del passadís, el més semblat que Jabba havia sentit a un nikto emocionat—. La Jedi està aquí amb el seu droide! El té! No és un artefacte explosiu!

A ell?

Van passar uns segons abans que Jabba ho assumís. Girà el cap lentament, contenint-se davant la inevitable caiguda cap al més profund dolor, que produeix una esperança esvaïda. No podia estar dient això. No podia.

Una petita femella togruta, malrobada, amb marques de cremades làser i coberta de sorra, va irrompre a la sala carregant un embalum a l'esquena, massa gran per a ella. Girà l'esquena, gairebé caient, i ho va posar sobre la tarima.

No és un artefacte explosiu.

—Ben fet, mocosa —li va dir Skywalker. Va deixar escapar un llarg sospir i va apagar la seva espasa làser—. Tens molt mal aspecte!

La togruta va desembolicar la seva càrrega i Jabba gairebé no va poder mantenir més el seu hieràtic componiment. La seva actitud es va suavitzar, encara que la va recuperar ràpidament.

—El meu... fill —va dir. Rotta grunyí i va emetre un petit crit de felicitat en sentir la veu del seu pare—. Porteu-m'ho... aquí.

—Milord Jabba us demana que poseu al seu fill en els seus braços —va dir el TC-70.

I així ho va fer ella. Semblava com si es tractés d'un esforç més que amb prou feines pogués fer, però va portar a Rotta als seus braços. El seu fill estava més lleuger i prim, però estava viu. Estava viu i fora de perill.

—Ja estàs aquí, pudentet —va dir ella, dedicant-li un d'aquells somriures amb totes les dents—. Segur amb pare, una altra vegada. Et trobaré a faltar.

Jabba podria haver respost en la llengua d'ella, en bàsic, però havia de mantenir una imatge. Aquest era el seu món, els estrangers parlaven el seu idioma.

La cort semblava poder respirar de nou. El músic s'esforçava a tocar la melodia més feliç, mentre els servents parlaven apassionadament.

Jabba tenia al seu fill de tornada. Amb prou feines s’ho podia creure. Dooku l'havia manipulat, però també ho havia fet el Jedi. Tots eren el mateix, humans darrere dels seus favors i del que poguessin treure en els seus interminables intents. Encara no deixaria que els seus assumptes es relaxessin.

—I ara, Jedi —va dir Jabba—, morireu igualment.

Anakin va pensar que l’havia d'haver conegut millor. Es necessitava una mica més que una emotiva reunió, si és que els hutts eren capaços de tenir sentiments profunds, per fer entrar a Jabba en raó.

—D'acord, jo sóc l'únic amb qui tens un problema—va dir Anakin—. Permet a Ahsoka sortir amb el meu droide astromecànic. Ella ha salvat al teu fill una dotzena de vegades des que el va trobar a Teth: no es mereix això.

Els ulls d’Ahsoka anaven d'una cara a l'altra, doncs no parlava la llengua dels hutts. No tenia idea del que passava, només que els problemes encara no havien acabat. Tenia l'aspecte d'haver lluitat contra un exèrcit sencer. Els MagnaGuàrdies no eren droides de combat. Anakin estava sorprès que ella hagués pogut sobreviure.

Ella ha salvat a Rotta. Al cap i a la fi, ella l’ha salvat, no jo. No puc salvar a ningú, encara que ho intenti.

—Digues a Lord Jabba —va dir Ahsoka al TC-70— que és necessari que parli amb la Senadora Amidala. Vaig rebre un missatge pel comunicador quan em vaig poder detenir. El General Kenobi em va dir que ella necessita parlar urgentment amb Jabba sobre el seu oncle Ziro, perquè l’han detingut.

Jabba es va desplaçar fins al comunicador de la seva tarima, fins i tot abans que el TC-70 digués dues paraules. Així doncs, va notar Anakin, Jabba entenia bé el bàsic. Sempre ho havia sospitat. Però el terror del moment era tan intens que, ni tan sols en sentir nomenar a la Senadora Amidala, el seu pols s'havia alterat.

Padmé. La meva dona. Ei, que és la meva dona!

L'holograma de la Padmé va aparèixer a l'instant, com si portés estona esperant poder emetre el missatge.

—Lord Jabba —va dir en to diplomàtic, inclinant el cap—. El vostre oncle Ziro ha estat detingut per tramar, al costat del Comte Dooku, el segrest del vostre fill i intentar deposar-vos, i incriminar als Jedi per sabotejar les negociacions amb la República.

—Demostreu-ho —va dir Jabba.

—Lord Jabba us demana que ho demostreu —va traduir el TC-70.

—Ara mateix podeu parlar amb Ziro, Lord Jabba, des de la cel·la on està custodiat.

Padmé va sortir del camp visual de la imatge i el seu lloc va ser ocupat per l'holograma d'un hutt.

—És millor que tinguis una bona història, Ziro... —li va dir Jabba.

Ziro va començar a suplicar al moment.

—Nebot, jo mai hagués fet mal a Rotta! Dooku em va obligar a fer-ho! Ell em va amenaçar, va amenaçar amb matar-me...

—Hauries d'haver-li-ho permès —li va contestar Jabba—. Perquè quan et pugi posar les mans damunt, et faré entendre per què un Hutt no pot trair a un altre Hutt. Ja he vist suficient. Que es posi una altra vegada la senadora.

Padmé va tornar a aparèixer. Anakin es va col·locar en el camp visual del transmissor perquè ella pogués veure-li. Ella va somriure, una mica distant, encara que ell va poder veure que ella exercia el seu paper de política. El seu matrimoni era un secret, tant pel bé d'ella com pel d’ell.

—General Skywalker —li va dir, inclinant el cap de nou—. Gràcies per la seva ajuda per resoldre aquest assumpte.

—Gràcies a vostè, senadora —va dir Anakin, desitjant mostrar l'expressió d'un guerrer, encara que si s'ha de jutjar pel semblant de l’Ahsoka, clarament no ho estava aconseguint. Era difícil estar a la vora de la mort i veure intervenir al teu amor secret, sense deixar que això influeixi en l'expressió del teu rostre—. La padawan Tano, el Capità Rex i la Companyia Torrent de la 501 van ser tots peces clau per aconseguir això.

I a sobre ve la Padmé, i em salva.

Ella va mostrar el seu somriure més professional, encara que gairebé li picà l'ullet.

—Lord Jabba, potser ara puguem acordar l'ús de les seves rutes per al tràfic militar de la República i posar fi en aquesta guerra.

El TC-70 l'hi va traduir. Jabba, bressolant a Rotta en el seu ventre de la mateixa forma que un humà ho faria en la seva falda, rigué amb veu trencada, tant com el seu vell ésser.

—Digui-li a la senadora que hi ha tracte. I també vull que Dooku sigui portat davant la justícia.

Aquest va ser el moment en què Anakin es va sentir prou segur com per deixar que les seves cames cedissin al pas a l'adrenalina i saltar de la tarima. Però en comptes d'això, es va inclinar una mica, va convidar a Ahsoka a seguir-li, i junts es van retirar de la sala per reunir-se amb R2-D2.

Si alguna vegada tornava de nou a Tatooine, segur que sempre seria massa aviat.

NAU DE DOOKU, ABANDONANT L'ESPAI HUTT

Dooku esperava una bona reprimenda per part de Sidious, però mai li va arribar. L'holograma del Lord dels Sith va romandre assegut en calma, com si escoltés un contratemps menor.

—Mestre, lamento dir-vos que el Jedi ha tingut èxit, i que ara la República té un acord amb els hutts —va dir Dooku—. Això farà que la Vora Exterior sigui molt més difícil de mantenir.

—Ja saps el que es diu sobre les batalles i les guerres, no, Comte Dooku? Pots perdre unes i, no obstant això, guanyar la següent.

—Ho sé, mestre.

—Llavors permet que aquesta vegada s’emportin la victòria. No significarà una gran diferència en el curs general de la guerra. L'expansió afeblirà les seves forces i farà que es confiïn. De fet, la pèrdua d'aquesta petita escaramussa podria ser la causa del seu desastre, quan la història analitzi aquesta guerra durant els pròxims anys.

Dooku havia considerat aquesta possibilitat, encara que més com un consol. Sidious feia que sonés com si hagués estat una derrota deliberada.

—Sou molt amable, mestre.

—No, Comte Dooku. Sóc molt pragmàtic.

L'holograma va desaparèixer, i Dooku va quedar assegut al costat de l'escriptori de la seva fosca estança que, de no ser pels centelleigs de la consola de comandament, podria haver estat un estudi en un gran castell.

Galidraan es va perfilar en la seva memòria una vegada més, envoltat de neu i acusador. Dooku va reflexionar sobre una altra feroç batalla que havia acabat d'una manera imprevista, i va tornar a preguntar-se: Què és el que hem fet?

Ell havia complert amb el seu deure.

I tornaria a fer-ho.

Següent