CINC
Existeix una línia
molt fina entre ser neutral i immoral. De fet, pot ser que no existeixi cap
línia.
Comte Dooku
SECTOR OCUPAT PER LA
REPÚBLICA, CIUTAT DE CRISTALL
La ràfega de bales de canó va donar en l'escut d'energia i
només va aconseguir vessar-se sobre ella com el líquid candent. El plasma es
difuminà i va desaparèixer al cap d'uns segons, com si mai hagués encertat en
el seu objectiu.
Rex va baixar els macroprismàtics. Sabia que era inevitable,
però així i tot era el més desmoralitzant que li havia ocorregut mai.
No obstant això, sempre hi havia un pla B.
—Valia la pena intentar-ho —va dir Kenobi—. D'acord,
retireu-vos. Almenys ens dóna un aire convincent, com si ens estiguéssim
retirant perquè passem necessitat.
—Senyor, resultem convincents perquè passem necessitat.
Kenobi li va llançar una mirada. Rex va pensar que un dia li
anava a arrencar un somriure al Jedi.
—Això és somiar impossibles, Rex. Hem desxifrat ja el seu
codi de comunicació?
Amb un parell de parpellejos ràpids, Rex va canviar a un
canal obert desencriptat a l'enllaç del casc. Els Separatistes li sentirien amb
la mateixa claredat que el Gran Exèrcit.
—Retireu-vos! A totes les unitats, retireu-vos i reuniu-vos!
—Sí, això sonava bastant autèntic. Va
tornar al canal segur—. Sí, senyor, ho hem fet.
Va escoltar d'amagatotis el tràfic de veus entre els
comandaments dels tancs separatistes i els oficials dels droides de combat. El General
Whorm Loathsom estava sent informat de la retirada dels clons i semblava
eufòric per la victòria. Ordenava a la seva columna blindada que seguís
avançant.
—El General Loathsom ha donat l'ordre d'anar a pels nostres
canons —va dir Rex—. La part davantera de l'escut arribarà en aquest punt en
uns quinze minuts estàndard.
Kenobi seguia estrenyent l'empunyadura de la seva espasa
làser com si fes un exercici de fisioteràpia. Li encantaven els combats.
—Creus en el determinisme nominatiu, Rex?
—Si em digués cuc fastigós com Whorm Loathsom[1],
preferiria que no, senyor.
—Estic segur que la seva mare li estima. Bé, anem a mantenir
el cap baix fins que l'escut passi per sobre de nosaltres. Vegeu el dany que
podem fer quan els tancs es dirigeixin a un lloc sense sortida.
Existia una manera cruel i fàcil de detenir un avanç armat:
eliminar als tancs de davant i darrere, i deixar a la resta de la columna
atrapada en el mig sense capacitat de maniobra ni fugida. Rex va calcular les
sortides del carrer principal, i va pensar on concentrar el foc contra les
unitats blindades per provocar les màximes molèsties. Tant de bo comptessin amb
el seu suport aeri. Podrien haver atrapat a les forces Separatistes en el
barranc relativament estret que formava el carrer flanquejat per gratacels i
simplement havent llançat foc des d'una altura segura. En canvi, els soldats de
terra haurien d'eliminar tancs i droides d'un en un.
Es pot fer... però té
un preu. Cada vegada costa més definir el que significa una pèrdua acceptable.
Rex es va preguntar fins a on havien arribat el General Skywalker
i Ahsoka. No s'anaven a arriscar a obrir una comunicació. No obstant això, els
Jedi tenien aquesta estranya consciència, i potser Kenobi podia detectar on
estaven. Segur que Kenobi ho percebria si els mataven: Rex havia presenciat en
persona aquesta habilitat seva.
Va fer un senyal als seus homes perquè es col·loquessin en
posició i va seguir a Kenobi cap a l'edifici més proper per esperar.
—I si els fan presoners, general? —va preguntar Rex, sense
fer cas del galimaties de dades i imatges del casc—. Em refereixo a Ahsoka i el
General Skywalker.
Kenobi no apartava la vista del carrer desert i coberta
d'enderrocs. El soroll constant dels peus dels droides i els tancs xiuladors ressonaven
en l'aire.
—Si no hem tingut recursos per fer-nos amb l'escut, tampoc
els tenim per treure'ls.
Rex buscava indicis d'incomoditat, inquietud, fins i tot
emoció. Però Kenobi no va dir res més. Només semblava dedicar una estranya
atenció al carrer.
—Jo em presentaré voluntari si és necessari, senyor.
—Gràcies, Rex. Sé que ell faria el mateix per tu.
El to d’en Kenobi era impossible d'interpretar. Rex va
deixar el tema, i va pensar en quin moment acceptaria que havia d'abandonar al
seu general.
Nosaltres no abandonem
a ningú.
I, de moment, no ho havien fet.
OFICINA DEL CANCELLER
PALPATINE, CORUSCANT
Palpatine va respirar profund diverses vegades abans de
contestar a la transmissió de Jabba. Mirà l'horitzó i el paisatge de la ciutat
a l'altre costat de la paret de transpariacer de la seva oficina, amb el cap
recolzat en el respatller de la cadira, i després es va tornar a poc a poc per
mirar al transmissor de la seva taula, convertit de sobte en icona del benèvol
deure cívic.
—Lord Jabba —va dir en veu baixa—. Com està?
L’androide intèrpret de Jabba, TC-70, estava just al costat
del seu amo, i, a pesar que Palpatine entenia l'idioma dels hutts, li convenia
fingir ignorància. L’androide va resultar ser un intèrpret molt precís.
—Lord Jabba diu que el seu fill encara segueix desaparegut,
i això significa que està molt infeliç, i quan ho està, això tendeix a influir
en el seu enfocament de la diplomàcia.
Un advertiment bastant
acurat. Cal reconèixer-li-ho a Jabba.
—Pot ser que tinguem una pista, Lord Jabba. Tinc als meus
millors agents treballant en això. Tingui per segur que li estem dedicant summa
atenció.
Jabba va entretancar els ulls fins que es van convertir
només en ranures i es va sacsejar lleugerament. TC-70 va escoltar amb atenció
el seu murmuri.
—Lord Jabba diu que s'ha adonat de les vostres dificultats
actuals per traslladar soldats i material a la Vora Exterior. Vol saber si això
pot dificultar la vostra capacitat d'ajudar en la cerca del seu fill.
En realitat fer negocis amb éssers com Jabba era divertit. A
Palpatine li agradava tenir l'oportunitat de bregar, amb educació, elegància,
subtilesa, però bregar al cap i a la fi, amb un ésser que no només gaudia del
seu poder, sinó que sabia exercir-ho. Els polítics de Coruscant eren gent
petita amb amenaces insignificants. Tal vegada Jabba no estigués en el bàndol
de Palpatine —algú l'estava?—, però el hutt era un contrincant més digne que la
majoria, i més subtil del que els altres pensaven.
Així que tots dos
sabem el que hi ha sobre la taula, la qual cosa estem negociant: l'accés a la
Vora Exterior a canvi del retorn del seu fill sa i estalvi. Potser hauria de
dir que tots dos sabem el que vull que ell pensi que és l'objectiu ocult.
Palpatine es preguntava si Jabba suposava que la República
havia organitzat el segrest per pressionar-li, estovar-lo una mica. Aquesta
hauria estat la seva primera hipòtesi, si ell hagués estat el hutt, però hi
havia capes per sota, tan nombroses i finament amuntegades com una dissecció de
les mil capes d'una arrel de nimirot.
—Admeto que poder enviar tràfic per certs sectors ens seria
de gran ajuda, Lord Jabba —va dir Palpatine, amb el punt just de resistència,
martiritzat—. Però busquem, seguim pistes, i trobarem al seu fill.
—Lord Jabba és generós, i mostrarà la seva gratitud si ho
aconseguiu.
Palpatine va esbossar un trist somriure.
—Ho faríem de totes maneres —va mentir, conscient que Jabba
sabia que era fals—. Cap estat civilitzat podria ometre una sol·licitud per
ajudar a un nen innocent. Sé com d’important que és la família per als Hutt.
I el poc comú que és
que un parent traeixi a un altre. Vaja, és una sort per a Ziro que no tinguis
possibilitat de culpar-li.
TC-70 es va parar a escoltar a Jabba.
—El mestre Jabba diu que li alegra que li entengui.
Jabba pensava que estava implicat en un joc arriscat, això
era evident. Estava acostumat. No havia arribat a ser el líder indiscutible del
kajidic més poderós pensant el millor de cadascun.
Palpatine va esbossar aquest tipus de somriure que podria
suggerir que sabia que el hutt sospitava de tothom, tot el temps, però que de
totes maneres mantindria la seva part del tracte.
Sí, Jabba estava acostumat a participar en jocs mortals.
No obstant això, no tenia costum de ser una de les peces. I
això, en la guerra meticulosament preparada de Palpatine en la qual controlava
tots dos bàndols, era el que representava Jabba.
Mai ho sabria.
FRONT SEPARATISTA,
CIUTAT DE CRISTALL, CHRISTOPHSIS
—S'adonaran...
—Estan massa ocupats.
—Mestre, encara necessitem això?
Anakin va fer un alto, el so de respiració entretallada
omplia aquell petit espai. Era difícil navegar sota les runes col·locades del
revés que els cobria com la petxina d'un mol·lusc kasaq.
Arrossegar-se i parar, aquest era el moviment. Podien
avançar per la carretera només fins que haguessin de tornar a mirar fora o
intentar orientar-se pel que veien sota.
Enderrocs. Hi havia multitud d'ells, i tots semblaven
iguals. Sota aquell fragment trencat de conducte, els dos Jedi eren
pràcticament invisibles pels droides de combat, ja que tenien la mateixa
temperatura i el mateix color que el seu entorn. Només el moviment els
delataria, així que avançaven amb gestos bruscs aleatoris, en ziga-zaga,
arrossegant-se a poc a poc.
—D'acord... preparada, Ahsoka? En tres... dos... ja!
Van avançar uns metres i es van detenir.
Anakin va recobrar l'alè. Li feia mal el coll de la pressió
de mantenir-ho en un angle poc natural amb el pes de la petxina i la corretja
del sac de damunt seu. Va sentir el lleu brunzit de l'escut d'energia que
s'aproximava. L'aire es va moure, i li va estarrufar el borrissol dels braços i
el clatell. La fila enemiga, amb molta consideració, estava passant per sobre
d'ells.
—Ah... —va dir Ahsoka, estremint-se.
—Ja gairebé hem arribat.
—És com si algú caminés sobre la teva tomba.
—Què li ha passat a l'alegre i positiva Ahsoka?
Ella no va contestar. Tal vegada les freqüències irritaven
una mica en el sistema nerviós dels togruta del que els humans mancàvem.
Instants després, el pessigolleig va cessar i Anakin va sentir que podia tornar
a respirar amb normalitat.
—Ja està —va dir Anakin—. Estem dins. Ara anem a localitzar
el generador. —Estava bastant segur de poder trobar-ho amb una combinació dels
seus sentits de la Força i els estranys sons infrasònics que estava captant a
mesura que s'acostava a ell—. Vés amb compte.
—Em fallaran les cames —va dir Ahsoka—. Haig de posar-me dreta.
—He dit que vagis amb compte...
Bang. Van colpejar
contra alguna cosa. Anakin va pensar que tal vegada havien xocat amb un tros de
maçoneria, però quan la petxina del conducte es va inclinar i van caure, va
veure que el seu camp de visió s'omplia d'una corba de metall.
L'esfera metàl·lica es va deixar anar. Els panells laterals
es van obrir d'un cop. Els servos van xerrotejar.
—És un droideka! —va cridar Anakin, i es va posar dempeus.
Va treure l'espasa làser i va encendre la fulla blava—. Corre!
La carcassa metàl·lica del droide destructor es va elevar i
va deixar al descobert el seu canó làser muntat al centre. Per un instant
semblava no saber què fer amb ells. Tal vegada estaven massa a prop per
disparar. Ahsoka estava clavada en el seu lloc. Anakin va pensar que simplement
la por li impedia moure's, fins que la va veure amb l'espasa làser a la mà, i
aquella mirada en el rostre.
—Els Jedi no surten corrent! —grunyí—. Ens quedarem a
lluitar!
El droideka havia aconseguit detectar el seu objectiu. Va
retrocedir un parell de metres sobre les seves potes de cranc. El canó es va
col·locar en posició. Aviat serien dos Jedi morts si no sortien corrent.
—No, corre! —va bramar Anakin, i la va agafar de l'espatlla
mentre arrencava a córrer. Ella va sortir disparada, va ensopegar diversos
passos, i el droideka va obrir foc—. En ziga-zaga, que no pugui quedar-se
quiet. Corre!
Van anar esquivant i desviant-se, donant salts en l'aire, es
giraven per desviar les ràfegues de canonades amb
les seves espases làser. El droideka no aconseguia un bon angle. Estaven fora
del seu rang eficaç quan es va alçar de nou per perseguir-los, rodant darrere
d'ells com una bola. Era la seva oportunitat, no podia lluitar i moure's al
mateix temps. Anakin va fer un gest brusc a Ahsoka.
—Atura’t en sec quan t'ho digui —va cridar—. Amb l'espasa
preparada.
—Has dit...
—Obeeix la maleïda ordre, vols? —Va córrer tot el que va
poder. El droideka els trepitjava els talons. Si pogués enganyar-li i fer-li
pensar que anaven a mantenir aquesta velocitat, no tindria temps per
desplegar-se abans que ell tragués la seva arma—. En tres... dos... atura’t!
Ahsoka va derrapar en detenir-se i el droide va passar
rodant entre ella i Anakin durant una fracció de segon crítica massa llarga.
Tots dos es van abalançar sobre ell en un tres i no res, abans que pogués
desenrotllar-se i desplegar-se, i el van fer miques amb les espases làser.
Un fragment suau i polit de l'armadura es va detenir uns
metres més enllà. Es van mirar un instant, sense alè.
Anakin no podria haver-li ensenyat una lliçó millor si ho
hagués planejat.
—Ara entens per què has d'obeir les ordres? Si t'ho penses
dues vegades, estàs morta.
—Les ordres et mantenen amb vida —va dir Ahsoka, com si
repetís una lliçó. S'assemblava molt als ensenyaments d’en Rex—. I ens cobrim
les esquenes uns a uns altres.
Sí, aquest era Rex,
per descomptat. Bé, ara l’havia après per la via més dura. Anakin li va
donar una forta palmada en l'esquena.
—Has donat en el clau, mocosa —va dir—. Ara, anem a buscar
el generador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada