La Guerra Clon (VI)

Anterior

SIS

Als Jedi no els importa el meu planeta ni el seu sofriment. L'únic Jedi al que li va importar va ser al meu pobre difunt mestre, Ky Narec. La República i els seus aduladors paràsits Jedi li van deixar lluitar i morir sol. I ara la correcta, decent i sempre tan moral República es pregunta per què té tants enemics.

Asajj Ventress de Rattatak, usuària de la Força i enemiga acèrrima dels Jedi

PRIMERA LÍNIA, CIUTAT DE CRISTALL

El perímetre davanter de l'escut separatista va passar per sobre d’en Rex i Kenobi quan avançaven ajupits al costat del mur en ruïnes, i Rex va sentir un pessigolleig en el cuir cabellut.

—Bé, anem a fer mal —va dir Kenobi.

Va desembeinar l'espasa làser i la va enfonsar en la primera fila de droides aranya, els va tallar els canons estesos i va aconseguir desviar els trets alhora. Després Rex li va perdre de vista. Quan el capità clon va obrir foc amb les dues armes del cinturó a una distància en la qual disparava gairebé a boca de canó, només era conscient de la metralla que volava davant d'ell, gairebé a càmera lenta, i que xocava contra el seu casc i el peto de l'armadura. Quan un líquid li va esquitxar en el visor, es va esforçar a netejar-ho, ja que en cas contrari es convertiria en una taca oliosa i li encegaria.

Els droides de combat per darrere de les aranyes van reduir la velocitat un instant per intentar superar la barrera que havien format les carcasses caigudes. Rex va aprofitar el moment per posar-se a cobert darrere de la cantonada de l'edifici del post de comunicacions. Va sentir que s'acostava el míssil abans de veure el senyal lluminós en els sensors de la pantalla de casc integrada. Va tenir el temps just per girar el cap i veure que alguna cosa passava per damunt com un raig abans de tirar-se al terra i que li ploguessin enderrocs. Un fragment li va donar directament en l'esquena i el va deixar sense alè. Quan es va posar de genolls, va veure que el post de comunicacions havia rebut l'impacte, i havien desaparegut dues parets i la teulada. Sorprenentment, hi havia un parell d’artillers clon que encara operaven un blàster de repetició entre els enderrocs per rebutjar el foc. Rex mai sabria com havien sobreviscut al raig.

Hi havia armadures de plastoide blanc tirades pertot arreu. Rex no tenia temps de comprovar-ho, però va comptar els cascos escampats com a baixes. Es va apoderar d'ell una barreja de ràbia pels morts amb cert alleujament culpable, «encara estic viu, em moc». Després va tornar a donar instruccions, una cosa tan arrelada en ell que s'havia convertit en un instint, pura memòria muscular.

—Sortiu d'aquí! —va cridar, al mateix temps que feia gestos furiosos als artillers perquè buidessin la zona—. Us heu tornat bojos? Retireu-vos! Aneu a l'artilleria!

Van córrer seguint les ordres i es van unir a la retirada general. Els droides de combat van sortir en tromba a la caça dels soldats. Un va aferrar a un artiller i el va aixecar per la gola. Rex es va tornar per ajudar, però abans de poder apuntar va aparèixer Kenobi del no-res i va partir el braç del droide: no li va donar al soldat en el cap de miracle. El droide de combat va caure com si hagués rebut un cop de puny invisible. Rex va saber que era la Força en acció en veure-ho, però va aixecar el braç canó cap al general i, per llavors, Rex ja l’estava apuntant amb el blàster. Va buidar tot el carregador en ell. Volava metall pertot arreu.

Kenobi es va donar la volta.

—Gràcies, Rex. —Va apartar al soldat ferit. Només el fet que un puny metàl·lic com aquest t'agafés ja feia molt mal—. Treu als teus homes d'aquí. Torneu a la posició d'artilleria.

—Estem atrapats, senyor. Tret que deixem que l'escut avanci al canó, és clar.

—Disparar el canó dins de l'escut?

—Sé que dirigirà el raig i que l'excés de pressió ens destrossarà, però morirem de totes maneres, tret que Skywalker pugui acabar amb aquest generador de l'escut. També podríem eliminar el màxim nombre de màquines que puguem.

Kenobi el va empènyer en direcció a l'artilleria.

—Encara no és una missió suïcida, Rex. Segons el meu rellotge, no. Treu als teus homes i defensa aquests canons. Jo retardaré aquestes màquines escandaloses.

—Senyor, amb tot el respecte, és una bogeria.

—No, sóc el teu general, i és una ordre. Retireu-vos.

Jo no abandono a cap home.

Però Rex ho va fer, perquè era una ordre, i la part del seu cervell intel·ligent de soldat automàtic, entrenada, instruïda i posada a punt per respondre, li va recordar que les ordres tenien una raó de ser. El seu cos s'allunyava ràpid mentre seguia discutint amb si mateix. Va reunir als soldats al mateix temps que corria, però no va poder evitar mirar enrere, i l'últim que va veure abans de sortir disparat cap als canons va ser a Kenobi tallant per la meitat a un droide de combat per la cintura abans que un tanc separatista xoqués contra les últimes restes d'una paret.

SECTOR CONTROLAT PELS SEPARATISTES, CIUTAT DE CRISTALL

Anakin va deduir la direcció general del generador per la intensitat gradual del camp. Com més s'acostava al brogit infrasònic que li provocava una coïssor en la gola i l'oïda interna, més clar era la lluentor taronja. Només era qüestió d'utilitzar els sentits.

—Aquí està —va dir Ahsoka.

Va assenyalar al capdavant. A l'altre costat d'una extensió de terreny obert s'elevava un edifici provisional, d'aquests tan comuns que s'instal·len en els llocs de construcció de tota la galàxia, tan nou i sense desgastar que cridava l'atenció. A mesura que s'anaven acostant, el camp d'energia se sentia amb més força.

—Crec que tens raó —va dir Anakin—. Jo pensava que l’anaven a amagar, però potser estan mandrosos o... eh, on vas? Espera!

De sobte Ahsoka va sortir corrent, com si fora a caçar a una presa, amb el cap baix. Després va ensopegar i Anakin es va adonar de per què. El terra estava cobert de petites projeccions: antenes. Oh, merda. Havia entrat en un camp de mines de droides. Era el que els droides necessitaven. Anava a aconseguir l'amarg rècord de ser el Jedi al que li mataven abans al seu padawan, sense ni tan sols acabar el primer dia.

—Queda't quieta! —va cridar. Ni tan sols podia permetre's la preocupació que algú pogués veure'ls—. No et moguis. Queda't on estàs. Vaig... queda't absolutament quieta, petita...

No obstant això, ella va perdre l'equilibri i va caure sobre una antena. Anakin es va preparar per a una explosió, però no va ocórrer res.

Els dos segons següents van ser llargs, silenciosos i horribles.

Anakin va contenir la respiració, però l'alleujament va durar poc quan va advertir la raó que no s'hagués produït una detonació catastròfica.

El terra va tremolar.

Res explosiu, res dramàtic durant uns segons més..., només una espècie de lenta erupció, com llavors gegantines que germinessin a tot córrer i sorgissin del terra. Unes siluetes taronges es van obrir pas a empentes fins a la superfície mentre se sacsejaven la brutícia, dotzenes d'elles.

—Droides! —va exclamar—. Ahsoka, són droides sentinelles! Has disparat una alarma. Oblida'ls... posa les càrregues, corre!

—Ho sento, mestre! —Va treure l'espasa làser i li va tallar el cap a un dels droides, després va apartar a un altre amb la Força. Va donar a les antenes de sentinelles adormits i van emergir uns altres del terra—. Oh, no...

Anakin es va acostar amb la seva espasa làser per abordar als droides, al mateix temps que ella corria cap al generador i va acoblar càrregues magnètiques hemisfèriques sobre les superfícies planes. Va escalar l'estructura i va deixar altres càrregues en el terrat. Ell estava envoltat, dempeus en un mar taronja de droides. Havia de guanyar més temps per a ella. Ahsoka havia de posar tots els explosius possibles en aquest generador, fins a l'última càrrega, perquè, com deien amb freqüència els clons, la fórmula per calcular una denotació era M de molt: buscar cert excés d'extermini, la devastació, en comptes d'arriscar-se a no eliminar l'objectiu a la primera.

Kenobi, Rex i els soldats no tindrien una segona oportunitat si Ahsoka no ho aconseguia a la primera.

La Força li acompanyava: els droides estaven poc lúcids. Responien a la seva provocació en comptes d'identificar a Ahsoka com l'amenaça prioritària. Molts van emergir del terra, es van concentrar al voltant d'ell i li van fer recular fins a una sola paret en ruïnes en el perímetre, l'última resta d'un edifici bombardejat. Ell estava concentrat en Ahsoka. Ho aconseguiria? Si no era així, seria una llàstima, però havia d'acabar amb aquest generador d'una manera o una altra.

No puc pensar en això amb tanta lleugeresa. Puc pensar que tal vegada jo hagi de morir.

El cas estrany era que li estava ocorrent a un altre Anakin, no a ell, que seguia endavant com si tal cosa i allunyava als droides de la seva padawan. Estava desconnectat, estava com en trànsit.

Qui és prescindible? Tots nosaltres? Ningú?

Li va propinar un cop a un droide taronja, li va donar una puntada a un altre en les cames i el va tallar per la meitat en caure. Ara estava pressionat contra la paret. Tot el que pensés que els Jedi mai es ficaven en dificultats... Bé, era humà, tingués habilitats amb la Força o no.

I puc morir com qualsevol home.

—Llest! —va cridar Ahsoka—. Tot preparat!

Anakin va apartar la vista dels droides un segon. La massa de càrregues que ell i Ahsoka havien transportat durant tot el camí, gran part del trajecte amb les mans i els genolls, van formar una malla de llums que van parpellejar en sincronia. Es va sentir una lleu xiuletada en l'aire.

Passés el que passés llavors, l'escut seria destruït, havia de ser així. El moment de triomf va quedar molt mitigat per una descàrrega d'adrenalina diferent, en caure en el compte que ara havia de treure'ls a tots dos d'aquí vius. Els droides eren relativament petits, no com els enormes SDC, però en aquestes quantitats al final la seva insistència aclapararia fins i tot a un Jedi que desitgés viure amb totes les seves forces.

Ahsoka es va obrir pas cap a ell a força d’espasades i talls. Anakin volia dir-li que es posés fora de perill, que corregués sense parar fins que estigués de nou amb Kenobi i Rex. I esperava que ella li obeís quan l'hi digués, no perquè seguia ordres, sinó perquè ell sentia que, al final, ningú l’anava a salvar amb la mateixa desesperació amb la qual ell volia salvar als altres.

No obstant això, no va tenir oportunitat de descobrir-ho. Ella es va detenir en sec entre la multitud de droides i va mirar amunt, cap a la paret.

Fins que Ahsoka no va estirar la mà i ell va sentir el que estava fent no va percebre que se li encongia l'estómac.

Estava derrocant amb la Força la paret que es trobava darrere d'ell.

—No et moguis, Skywy...

—No ho facis!

—Confia en mi. No moguis ni un múscul.

—No! No!

Ell estava submergit en una ombra que emetia un gran baluern. Es va ajupir i es va cobrir el cap instintivament, aferrat encara a la seva espasa làser. Va sentir un esclat com una explosió i no podia respirar. Estava aspirant pols asfixiant. Alguna cosa li va donar en la cama. La sorra li assotava en la cara. Va escopir i tossir, en un intent de prendre aire net, però no n’hi havia. El sol s'havia esvaït. Va forcejar en una boira grisa i asfixiant.

Estic mort, estic mort, quina manera tan estúpida d'anar-se’n...

Va trigar uns moments en adonar-se que la paret no l’havia aixafat. De sobte es va veure en el terra, a la gatzoneta dins d'un clot una mica més ample que les seves espatlles, envoltat de goma i metall. Un braç d'un droide es movia com una aspa i emetia un repetitiu soroll mentre els servos forcejaven. Anakin va escopir i va panteixar. Se sentia com si hagués inhalat fins a l'últim trosset de permacret polvoritzat del planeta.

—Estàs bé, mestre? Anem, no podem entretenir-nos.

Anakin va alçar la vista i va veure l'esbós d'una petita figura amb protuberàncies en el cap. Tenia les pestanyes endurides per la pols. Alguna cosa li molestava en el globus ocular. Es va escopir en el dit índex per netejar-se l'ull, però només va aconseguir introduir més brutícia en ell.

No obstant això, no estava mort. La força cinètica de la paret que s'esfondrava havia fet detonar una petita bomba en aquella cara, però estava viu. I els droides no.

—Com...?

—La finestra —va dir ella—. Veia que hi havia un buit on abans existia una finestra. Anem.

—Podries haver-me matat!

—No, sabia exactament el que estava fent. —El seu to denotava que estava lleugerament ofesa, Anakin ho notava malgrat la xiuletada que sentia en les oïdes.

—Sóc una togruta. La nostra consciencia espai-visual és molt millor que la dels humans. Sabia que el buit de la finestra et salvaria..., si et quedaves quiet, és clar. —Ella el va mirar. Anakin ja podia veure-la millor. Li queien llàgrimes dels ulls per la pols que li coïa—. Hem de desaparèixer abans que pugui detonar les càrregues.

Anakin se sentia enfadat i desagraït al mateix temps. Ella li havia salvat la vida. Quantes vegades havia calculat ell un moviment de l'espasa làser tan apurat que gairebé frega a un aliat per aniquilar a un enemic?

De debò necessitava ser rescatat per una jove padawan que acabava d'aterrar unes hores abans?

Ella es va inclinar cap al clot i li va tendir un braç.

—Anem, Skywy—va dir—. Rex ens necessita.

BATERIA DE CANONS DEL GRAN EXÈRCIT, CIUTAT DE CRISTALL

Rex encara no havia ordenat als artillers que obrissin foc amb el canó principal, però no podia deixar passar molt més temps.

Els homes queien al seu voltant, els metges estaven desbordats. Les últimes seccions de soldats havien col·locat a ròssec reixes retorçades per bloquejar l'avanç dels droides, i emplenaven els buits amb fragments de carcasses d’SDC i tot el que tenien a mà. Enfront havien cavat una rasa rudimentària amb granades, prou àmplia i profunda per impedir que les màquines els envaïssin durant uns minuts més, i la van omplir de combustible líquid abans de calar-li foc.

Era l'única cosa que els hi quedava. Rex va mirar les flames i la brillant boira de calor cap a un mur de droides i tancs que s'aproximava que, simplement, no s'anava a detenir.

—M'he quedat sense idees, senyor —va dir el Sergent Coric. Va fer un gest a una de les unitats d'artilleria que hi havia darrere d'ells—. A part de fer-los entrar i que s’emportin una bona.

Rex va calcular una descàrrega final que causés la màxima destrucció possible en la columna armada i els droides. Si llançaven algunes càrregues així, perquè s'escalfessin a l'altura del pit en comptes de sofrir un impacte, l'explosió acabaria amb tot el que es mantingués dret, i la metralla dels droides mataria tot organisme situat en el radi de la càrrega.

—Anem a fer-ho, sergent —va dir—. Perquè jo no em rendeixo.

Va alçar la vista cap a la lluentor taronja de l'escut damunt dels seus caps i va recarregar. Era massa tard. On dimonis estava Kenobi? Rex no havia desistit, però la disputa era molt renyida, i mai comptava amb miracles a l'estil holovídeo. Només amb el seu fusell DC-15 i els seus companys.

Al cap i a la fi, era l'única cosa del que un soldat disposava.

—Senyor, senyor, una transmissió! Al canal separatista! —Un dels soldats es donava cops insistentment en un costat del casc per indicar-li a Rex que canviés de canal.

—Kenobi!

Rex es va detenir en sec i va oblidar per un instant els rajos de plasma que abrasaven l'aire sobre el seu cap. Va connectar amb la conversa separatista i va escoltar.

—Rendir-se... Kenobi vol parlar de condicions...

No, no era el general.

«... prenent alguna cosa amb el Repugnant...».

Definitivament no. Kenobi no es rendiria, almenys no sense avisar-li, però si l’havien fet presoner... No, Kenobi li estava prenent el pèl a Loathsom, per guanyar temps.

Era obvi que no estava mort. I això significava que encara era tranquil·litzadorament perillós.

—Creu que és autèntic, senyor, o és un truc separatista per desmoralitzar-nos?

Rex va assenyalar el caos i la destrucció al voltant seu amb un moviment brusc del polze.

—No, això és el desmoralitzant. —Es va tornar cap al seu grup de soldats—. I ha funcionat?

—No, senyor!

—Llavors que vinguin aquests ninots de llauna —va murmurar Rex, i va recarregar per a una resistència final abans de recórrer a la descàrrega del canó. Encara que, en realitat, no volia morir encara—. I que portin també als seus companys kerko.

Va aixecar el fusell. En certa manera, ja no li importava on apuntava, però va albirar a un comandant de tanc kerkoidià, el cap del qual sobresortia per la torreta superior. El reticle es va centrar en la cara del kerko. Rex va contreure el dit a poc a poc en el gallet, va contenir la respiració un moment, i...

Va percebre clarament l'esclat des de l'altra punta de la ciutat. Va ser un baluern distant més que una explosió, i després el cel va canviar de color.

Tornava a ser de color blau tacat pel fum, no taronja.

—Els escuts han caigut! —va cridar Coric—. Han perdut els escuts!

Gràcies, gràcies, gràcies...

Així i tot, Rex va deixar escapar un tret, de pur alleujament, just quan el comandant del tanc contemplava horroritzat la falta de protecció.

Ara era un excomandant de tanc.

—Artiller? Vinga, vinga, vinga!

Els supervivents del contingent 501 es veien superats en nombre més que mai, però tenia un canó, i havien canviat les tornes. El foc es va endinsar en les files de droides i va fer volar les trapes dels tancs. Sorgien flames de totes les soldadures, juntures i obertures. Rex es va permetre sentir-ho com alguna cosa personal, tots els seus homes morts, totes les vides aniquilades, i va saltar entre les flames que s'inflaven des de la trinxera de defensa per buidar càrrega rere càrrega en l'avanç separatista.

Per un instant no va entendre per què un exèrcit que seguia sent superior en nombre a ells per centenars no atropellava sense més la seva posició, amb escut o sense ell, però llavors les interferències i el crepitar en el comunicador del casc li van donar la resposta. Naus de la República, amb retard. Va sentir a l'Almirall Yularen intentant animar a Kenobi. Arribaven naus LAAT/i. Ara les sentia, igual que els Seps. El so característic del motor de les larty significava vida i esperança.

La veu d'un pilot va interrompre el circuit de comunicació del casc.

—501, seguiu amb el cap baix mentre fem la neteja...

—Loathsom ha ordenat que es rendeixin —va dir el soldat que seguia el tràfic d'informació al canal Sep—. S'ha trencat el bloqueig, senyor. El General Yoda està aquí.

—I jo que pensava que eren la nostra artilleria persuasiva i la nostra conducta viril. —Rex va fer un gest als seus homes perquè es retiressin del camí de les naus. Dos van passar gairebé fregant per damunt, i una descàrrega entretallada de trets va provocar una columna de fum i flames que va travessar els tancs de droides—. Ei, almenys ens queden dos homes vius aquí fora. Comproveu els HUD.

Malgrat l'advertiment del pilot, Rex i Coric es van obrir pas entre els enderrocs, contestant als senyals de vida que els transmetien automàticament els monitors integrats en les armadures de cada home. Van trigar una mica. Un d'aquests senyals va cessar mentre movien algunes restes.

Tant de bo hagués aparegut un parell d'hores abans, almirall. Rex va rebutjar aquella idea rancorosa quan se li va ocórrer. Aquesta era la realitat de la victòria, si és que es tractava d'una victòria.

Següent