La Guerra Clon (XV)

Anterior

QUINZE

No puc definir a un heroi. L'única cosa que sé és que és algú en qui segurament no repares, però que quan t'adones del que ha fet i amb quina modèstia ho ha fet, mai més pots esborrar la sensació de què tu estàs tallat amb un altre patró i descobreixes que els fanfarrons et molesten molt més de l'habitual.

Almirall Yularen, flota de la República, en refusar tractar el tema dels herois de guerra de la República en HoloNet News

SEGONA PLATAFORMA D'ATERRATGE, A TRES QUILÒMETRES DEL MONESTIR DE TETH

Anakin es va preguntar si una mosca carnívora de tres metres era capaç de guardar rancor.

Encara subjectava a la criatura amb la Força mentre volaven en una línia més o menys recta cap a la nau que significava la seva última esperança de superar amb èxit la missió. La mosca no volia anar cap allà ni volia portar passatgers. Anakin va haver de concentrar-se amb totes les seves forces per controlar el seu rumb i impedir que es fiqués entre els arbres per arrencar-se el que, per a ella, eren clarament paràsits o un menjar amb massa pretensions.

—Mocosa, quan estiguem prop de terra ferma, saltarem i correrem.

Ahsoka anava ara muntada a cavall sobre la mosca just per darrere de les ales, de cara a l’Anakin.

—Creus que és perillosa?

—És un ornitòpter amb el cervell d'una rata womp i l’hem capturat atraient-la amb una trucada d’aparellament, així que extreu la teva pròpia conclusió.

—Se suposava que eres bo amb els animals.

—Amb les màquines. Sóc bo amb les màquines. —I amb això era amb el que comptaven. Mentre la pista d'aterratge estava cada vegada més a prop, va poder veure que la nau que hi havia en ella era un vaixell de càrrega que havia viscut temps millors—. Puc fer volar qualsevol cosa, però intentar-ho amb aquest espècimen és temptar a la sort.

I encara que no ho digués en veu alta, Anakin també ho pensava: si no aconseguia mantenir aquesta nau en l'aire, tornarien a estar atrapats en un altre altiplà en territori hostil, sense una altra sortida que la selva que tenien sota, o haurien d'enfrontar-se a la fauna local voladora. Anakin es va girar per comprovar si R2-D2 els seguia. En la motxilla, Rotta plorava i emetia uns desagradables gemecs.

—Sembla que Rotta està bastant malament, mestre.

—Està bé un moment i al següent està malament, i, almenys, està viu. Saps el difícil que és matar a un hutt? Ni tan sols enverinant-los. Regeneren les parts del cos. Poden arribar a viure mil anys. Rotta no és una delicada floreta ni res per l'estil.

—Què et passa amb els hutts?

—Vaig passar massa temps amb ells com per apreciar-los. I això és tot el que necessites saber.

Anakin va lamentar immediatament haver-ho dit. Havia fet que sonés com si tingués un passat salvatge i fosc i res millor que això perquè Ahsoka seguís fent preguntes. Si li explicava que havia estat esclau d'un hutt, ella seguiria indagant fins a treure a la llum tots els draps bruts. Ja havia estat bastant dur dir-ho a la Padmé, i això que ella era la seva esposa.

Esposa.

Quina paraula tan forta i meravellosa! No hauria de ser un secret culpable. Anakin es va preguntar què passaria si li digués a Yoda que tenia una esposa, que no estava d'acord amb totes aquestes arbitràries normes Jedi per evitar l'amor i la inclinació, i li preguntés, respectuosament, què pensava fer sobre aquest tema.

Bé, primer ho hauria de dir a Kenobi. I això seria molt més difícil, perquè sabia que Kenobi s'havia enfrontat en aquesta mateixa disjuntiva, però s'havia allunyat de l'amor de la seva vida i havia fet les coses exactament com manava el llibre Jedi.

Com pot ser correcte això? Com ens pot fer millors Jedi?

No. Anakin no anava a dir res, però notava els efectes esgotadors de la tensió que vivia en el seu interior entre guardar-li secrets al seu vell mestre i la tempesta que es deslligaria si confessava el seu matrimoni.

Jo tinc la meva pròpia guerra. I Padmé és només cosa meva i de ningú més.

—Aquesta nau té pitjor aspecte per moments —va dir Ahsoka—. Però només ens ha de portar a Tatooine, veritat?

—Aquesta és la idea. El got està mitjà ple.

—Com vas a fer aterrar aquesta bestiola?

—De debò?

—Sí.

—Bé, doncs, amb un impuls de la Força vaig a fer que es posi i vaig a mantenir-ho quiet mentre tu fuges amb Rotta. Després desmuntaré jo i l’alliberaré de la Força, i espero que se’n vagi volant, alleujat per haver-se desfet de nosaltres.

Anakin havia tractat de controlar a la mosca caçadora amb la Força i calmar-la tal com havia vist fer-ho a Kenobi amb animals perillosos. No obstant això, la ment d'aquesta bestiola era tan diferent i insondable que Anakin s'hagués tirat enrere si les coses haguessin empitjorat. L'altiplà s'acostava. El que havia estat una taca difusa de vegetació, permacret i transpariacer que es feia nítida a poc a poc, ara se'ls tirava damunt a una velocitat de col·lisió.

Va comprovar una vegada més el seu comunicador, però les freqüències seguien bloquejades.

Rex, hi aniré. T'ho juro. Atrinxera't.

Ahsoka no havia esmentat als homes assetjats de la 501 des que ell li havia donat ànims. Potser tractava de no ficar el dit en la nafra.

—Allà anem...

Anakin va visualitzar a baix, va exercir una pressió creixent en l'esquena de la mosca i en la superfície de les ales i l'animal va començar a descendir amb una suau inclinació. Llavors es va concentrar en el que era, si ho hagués pensat conscientment, com un vent en contra en la Força per frenar la seva aproximació. Sobrevolaven les males herbes i les esquerdes en la superfície de permacret de la pista. La combinació d'influències en la Força va fer descendir a la mosca a una distància segura de la vora i Anakin la va mantenir en aquesta posició mentre Ahsoka s'estirava per llevar-li la motxilla, agafava a Rotta i corria a refugiar-se darrere d'un arbre.

Anakin va saltar de la mosca. Li hagués donat unes palmelladetes en el llom, però amb els assots de la seva cua li deixava clar que era millor que desaparegués mentre tingués avantatge.

—Gràcies, i sento haver-te enganyat —va dir—. Un dia trobaràs una bonica mosca femella, t'ho prometo.

Llavors va córrer, alliberant a la mosca de la subjecció de la Força. Sense el pes del petit hutt a l'esquena, gairebé li va semblar que ell també podia volar. La sobtada borinor d'unes ales que sonaven com una turboserra darrere d'ell es va esvair ràpidament i, quan es va atrevir a deixar de córrer i mirar enrere, la mosca s'havia anat.

Pel que sabia, la criatura podria haver estat femella, i s'havia anat volant a explicar-ho a al seu molt, moltíssim més gran i més enfadat cònjuge l'indignant segrest per part dels humans, i Anakin hauria de fugir tota la vida de les mosques caçadores gegantes.

Ahsoka estava preocupada per Rotta i el va treure de la motxilla.

No vull ni pensar en quan hagi de netejar-la.

Anakin va considerar que la cura del bebè ja estava en bones mans i es va dirigir cap al vaixell de càrrega.

En el panell de l’escotilla, cobert de marques de meteorits, es podia llegir «Crepuscle».

—Llestos —va dir—. Si us plau, engega't. Si us plau, encén-te. Si us plau, treu-nos d'aquí.

Si s'ha de jutjar pel seu aspecte, el vell trasto s'estava deteriorant ràpidament.

R2-D2 va rodar al costat de l’Anakin i va deixar anar una xiulada decebuda.

—Derrotista —Anakin li va donar una palmada al cap—. Hem estat pitjor. Ei, mocosa! Et vaig a mostrar com es fa el pont a una nau. Formació Jedi bàsica que tendeixen a ometre en el Temple.

R2-D2 es va ficar sota el fuselatge, va obrir una tapa i va començar a provar diverses sondes extensibles en les ranures. Ahsoka va arribar portant a Rotta en braços. Anava tota esquitxada d'aigua.

—Ho he esbandit una mica amb aigua de la meva cantimplora —va dir—. Ja saps, quan es fica a un hutt en un espai petit...

—Bona idea.

Ahsoka tenia bona fusta de Jedi i segur que anava a xocar amb més d'un en el Consell Jedi. Podia apostar-ho. Potser tots fossin iguals. Va pensar en Rex i en el seu grapat de soldats i li va fer un gest a R2-D2 perquè obrís l’escotilla.

Aguanta, Rex.

L’escotilla principal es va obrir i l'aire va xiular en colar-se pels tancaments hermètics. Anakin es va apartar perquè la rampa pogués baixar.

—Puc ajudar-li? —va dir una veu a la seva esquena.

Anakin es va girar. No era fàcil sorprendre-li, però hi havia estat ocupat i els droides no deixaven el mateix rastre en la Força que els objectes vius.

—Si de debò vols ajudar, vés-te’n. —Anakin es va posar alerta. Quina altra cosa se li hauria passat per alt?—. Eh! Però si ets...

—Tu ets l’androide guardià —li va interrompre Ahsoka, arrufant les celles, una mica irritada. Com a jugadora de sàbacc no valdria—. 4-A7, veritat? Pensava que vigilaves el monestir. Què fas aquí?

—Cuidar de mi mateix —va dir l’androide, ajupint el cap—. El monestir ha estat completament profanat una altra vegada. Pensava que aquests bandits Hutt ja eren bastant dolents, però l'exèrcit droide ha arribat a majors graus de profanació. —Mirà a Rotta—. Tu no ets cap ofensa, petit. El teu camí en la vida encara pot ser innocent.

—Així que aquesta és la teva nau —li va dir Anakin, disposat a arribar a un acord o a emportar-se el que necessités, sempre que fos ara—. Te n'anaves?

—He recollit els pocs rotllos sagrats i objectes de culte que no han estat objecte de pillatge o destrossats i els vaig a posar fora de perill fins que trobi monjos que es vulguin fer càrrec d'ells. —4-A7 va indicar les caixes d'embalatge apilades prop d'allà—. Sí, tenia la intenció de sortir d'aquest miserable lloc, i al més aviat possible.

—Nosaltres també. —Anakin estava preparat per fer callar a Ahsoka, que mirava amb mals ulls a 4-A7 i semblava estar tramant alguna cosa—. Llavors, ens podem anar plegats. Si no estàs pensant en una destinació concreta, a mi se m'ocorren algunes.

—És una proposta raonable, senyor. Si us plau, embarquin en la meva nau i posin còmode al nen. Els monjos als quals servia pensaven que el fet d'oferir ajuda a un altre ésser sense esperar res a canvi era la forma més elevada de culte.

Anakin era a punt d'intentar dissuadir a 4-A7 perquè es desviessin o tornessin per rescatar als seus homes, però va decidir que era millor deixar-ho per quan ja s’haguessin enlairat. L’androide potser havia inclòs als soldats clon en el cistell dels pagans saquejadors i Anakin no volia una discussió en la pista d'aterratge ni veure's obligat a utilitzar la Força. La nau s’enlairaria i Rotta i Ahsoka estarien en ella i, quan hagués decidit els detalls, ell aniria a rescatar a Rex i als seus soldats supervivents. Tot el que s'interposés en aquest pla era dolent.

Es va posar al costat de l’escotilla i va indicar a Ahsoka amb un gest que pugés a bord de la nau. R2-D2 encara anava d'un costat a un altre comprovant el tren d'aterratge i emetent xiuletades crítiques. Ahsoka va posar un peu en la rampa, es va quedar immòbil i va baixar la vista a les seves botes sense mirar-les, com si agusés l'oïda per escoltar alguna cosa. Quan va tornar a aixecar els ulls, els tenia molt oberts, amb les pupil·les completament dilatades, però no de por o de sorpresa, sinó amb una mirada fera, com de caçador que ha detectat una presa o un enemic.

De vegades no es comportava com una nena massa gran, i això era el més desconcertant.

—Mocosa?

—R2 —va dir amb total tranquil·litat—. R2, agafa'm al pudentet. Pots? Només serà un momentet.

Anakin no va fer cap pregunta estúpida i va seguir el seu exemple.

—El teu olfacte finalment t'indica alguna cosa? —Mirà com R2-D2 agafava la motxilla i s'allunyava de la nau rodant—. Res de tirar-lo, entesos?

Ahsoka va mantenir els braços solts als costats del cos i va donar un altre pas per la rampa. Anakin va intentar endevinar què podia haver-la espantat, però no ho va aconseguir; les zones de combat estaven plenes d'interrupcions en la Força.

—Senyor, ens hem d'anar ara —va dir 4-A7—. Els combats són cada vegada més intensos. No ens interessa quedar atrapats aquí.

—No —va dir Ahsoka—. No ens quedarem aquí.

Havia desenfundat la seva espasa làser abans de posar la primera bota metàl·lica en la rampa. De sobte, dos droides de batalla van aparèixer en l’escotilla, barrant-los el pas. Anakin va treure la seva arma i es va tornar per comprovar si R2-D2 estava bé, però el droide estava perfectament i 4-A7 hauria de superar a Anakin per poder arribar a ell.

Els droides de batalla van obrir foc contra Ahsoka, que va carregar contra ells, intentant desviar els trets, i els esqueixà abans de desaparèixer dins de la nau. Anakin anava a seguir-la, però estava clar que la seva padawan controlava la situació i ell tenia un altre assumpte del qual ocupar-se. Es va girar cap a 4-A7.

—Gairebé ho vas aconseguir. —Anakin va dirigir la seva espasa làser cap a l’androide. No sabia què més podia haver ocultat aquest «guardià»—. Ets l’androide de la Ventress, veritat? Ella t'ha enviat per matar al hutt.

4-A7 encara mantenia un tranquil aire de suficiència, fins i tot ara que la seva emboscada havia fracassat.

—Suposo que només estic obligat a donar-li el meu nom, nombre de model i codi dels components...

Anakin va sentir que el foc havia cessat abruptament.

—Divertit.

—No tinc instruccions de matar al petit hutt. Estic desarmat.

—Llavors ets espia. Ens seràs encara més útil quan t'extraguem la informació...

Ahsoka va arribar corrent cap a ells subjectant l’espasa làser amb tanta força que els seus artells s'havien posat blancs. Durant un moment va semblar haver-se quedat sense paraules, però ell sabia que molt aviat trobaria algunes, i que serien bastant dures.

Haurà de fer alguna cosa amb aquest caràcter. Tal vegada jo no sigui el mestre més indicat per a ella.

—Ets un traïdor —va dir. Mentre movia els llavis, Anakin va poder veure les petites dents assassines, aquestes que normalment no mostrava—. Un traïdor.

—No, no sóc un traïdor —va dir 4-A7—. Simplement no estic del seu costat. Serveixo a un altre govern, no menys vàlid que el vostre. En qualsevol història sempre hi ha més d'una versió, joveneta.

Ahsoka no tenia una resposta per a això. Anakin va caure en el compte que ara tenia un problema logístic, com hagués dit Rex.

Hi aniré, Rex. Resisteix.

Hauria d’emportar-se a l'espia amb ell, perquè no podien deixar-ho allà i, a més, els espies no eren presoners comuns. Eren perillosos cada segon del dia, i un androide espia... No volia ni pensar-ho. Podia ser un parany-bomba o un dispositiu de sabotatge o fins i tot un sistema de vigilància.

Anakin va sentir que se li acumulaven els problemes en comptes de solucionar-se. I el temps era or.

—Anem —va dir, i es va disposar a portar a l’androide a l'interior de la nau amb la intenció que R2-D2 el desactivés, com si es tractés d'una complexa bomba.

Però Ahsoka encara deixava anar espurnes. Si hagués tingut pèl, l’hauria fet malbé irremissiblement. Tenia aquesta forma de ser, absolutament calmada que, en un instant, es transformava en una explosió de moviment. En aquest moment, era una estàtua.

—Així i tot, ets un traïdor —va dir. Mai aixecava la veu, però les esses s'havien convertit en una xiulada—. Encara així, estàs ajudant a un monstre.

—Si de debò creus que la República i l'Orde Jedi són absolutament bons, i que la Confederació és absolutament dolenta, llavors ets fins i tot més perillosa del que pensa la meva mestressa.

Ahsoka va passar del hieratisme a l'explosió i brandà l’espasa làser.

Anakin es trobava massa a prop i va saltar cap enrere instintivament quan el cap de 4-A7 va xocar contra el terra i va rebotar abans de rodar fins al peu de la rampa. En el silenci que va seguir, Anakin va poder sentir la veu de l’androide repetint alguna cosa.

Va córrer cap a ell i es va ajupir per escoltar, intentant comprendre què acabava de passar. La veu de 4-A7 s'apagava, repetint fragments de les seves últimes paraules. Anakin havia agafat el cap de molts, molts droides durant la guerra i mai li havien impressionat, però aquest cap decapitat, amb les llums encara enceses, parlant amb la seva veu tan humana, li va tocar en el més profund del seu ésser.

—... ets fins i tot més perillosa..., ... ets fins i tot més perillosa..., ... ets fins i tot més perillosa...

La veu es va apagar del tot i les llums es van extingir.

Ahsoka estava al costat, dempeus. Ell la va mirar, una vegada.

—Repugnant —va dir ella.

—Una memòria volàtil —Anakin havia d'ocupar-se de les seves altres tasques, el hutt i Rex—. Els droides espia no emmagatzemen les seves dades quan són exterminats, per raons òbvies. Crec que les transmeten.

—Així que ara és ferralla.

Anakin va veure a R2-D2 pujar la rampa amb Rotta. Si un hutt podria quedar traumatitzat en la infància, aquest nen anava a ser un cas perdut, després del que havia vist en els últims dies.

—Bé —va dir Anakin—. Ja tens alguna cosa per explicar.

Va tancar l’escotilla darrere d'ells. R2-D2 va haver d'emprar alguns dels seus trucs de droide astromecànic per encendre els propulsors, però per fi es van enlairar d'una sola peça.

Ferralla.

On acabava la ferralla i començava l'ésser?

—Has fet un bon treball, R2 —li va dir—. Gràcies, company.

R2-D2 va xiular dient que havia estat un plaer.

PATI DEL MONESTIR DE TETH

Rex havia deixat de pensar ja feia diversos minuts, però encara estava dempeus i seguia disparant.

Els trastos no li havien abatut. Va intentar agafar una recarrega. Havia perfeccionat la tècnica de recolzar la boca de la seva arma descarregada en una ranura de la carcassa de l’AT-TE per tenir-ho llest mentre llevava el paquet d'energia gastat i el reemplaçava per un altre amb una sola mà, sense haver de deixar de disparar amb el fusell amb l'altra mà.

Quina habilitat per aprendre en els seus últims minuts de vida.

—A baix, senyor! —li va dir Attie, ajupit a la seva esquerra, i va lliscar una càrrega dins del morter—. Aquí va una sorpresa...

Rex va obeir. Es va ajupir i es va girar cap al morter.

—A cobert! Foc! Buuum! A cobert! Foc! Buuum! A cobert! Foc!

Les explosions s'havien convertit en un mur de soroll i fum. Els sis homes estaven disposats en quadrat i lluitaven en quatre fronts. Confiaven en la generosa provisió de càrregues de morter que encara els oferia l’AT-TE espatllat, intercalades amb el foc dels fusells i ràfegues antiblindatge. Zeer es va ficar de quatre grapes en les restes del caminant per prendre's un respir, mentre treballava en alguna cosa. Quan va sortir portava un llançaflames.

—Nou i millorat —va dir—. Elimina els trastos difícils i resistents que altres llançaflames no aconsegueixen eliminar.

En les situacions de màxima pressió, Zeer tenia a mà d'un bon repertori de frases apreses, com si tingués preparat un guió quan estava sobreexcitat o massa espantat per pensar. Feia que semblés un relaxat humorista. Però Rex sabia que no era així. El joc no podia parar perquè, quan paraven, la partida acabaria, i ells també. Van continuar movent-se i van deixar de pensar més enllà del segon següent, i fins i tot Rex, que sabia com anava a ocórrer, estava igual d'atordit. I se sentia orgullós.

Eren una illa ofegant-se en un oceà de droides.

—Que acabi això —va dir Coric per a si. Lluitava cap a l'altre costat, gairebé esquena amb esquena amb Rex, buidant carregador rere carregador amb un fusell de repetició per una bretxa en la barrera—. Això ha de finalitzar en algun moment.

Rex li va fer un gest a Zeer.

—Espera a veure això. Delícies de droide flamejat. —Volia que els droides de batalla estiguessin una mica més a prop abans de passar a l'acció—. Coric, estàs preparat?

—Sempre ho estic, senyor.

—Bon noi.

Rex havia programat el circuit de comunicació del seu casc perquè fos repassant automàticament totes les freqüències. Només li parava esment de forma subconscient. Va llançar una granada per sobre de la barrera per guanyar un segon de gràcia i col·locar-se en posició, i va tornar a obrir foc amb els dos fusells. Anaven caient droides, però en el lloc d'on havien sortit hi havia molts més. Oceà. Sí, era una bona paraula per descriure-ho. L'escena que tenia lloc davant d'ell estava en continu moviment, amb ones i amb les esquitxades de metralla i fum de droide.

Mai pararan.

Encara tenia cinc homes i haver resistit a un exèrcit de droides durant tanta estona era una gesta excepcional. Quina pena que mai ningú arribés a saber-ho.

No pots deixar de confiar en Skywalker.

Hagués estat bé disposar de peces d'artilleria pesada. I potser també d'una mica d'ajuda des de l'aire, cosa que estava començant a tenir aquesta aura mítica de les salses picants, un luxe pel qual tothom sospirava, però que mai estava en el menú. Gairebé no va sentir la trucada que li va arribar a cau d'orella. El casc estava començant a funcionar malament.

—Cinc-zero-u.

No estava espatllat, realment sentia alguna cosa.

—Aquí vint-dotze aèria... Temps estimat fins a l'objectiu catorze-zero-set.

Ara sabia què havia estat dels droides voltor. Kenobi estava aquí amb el batalló d'atac 212. Era l'ajuda que va pensar que mai anava a arribar a temps i se sentia encantat, incrèdul i estranyament decebut al mateix temps.

El foc enemic es va detenir. Rex es va ajupir.

En el relatiu silenci, doncs encara hi havia focs cremant i metall roent al voltant, els sis homes van escoltar.

—Arriba Kenobi —va dir—. Escolteu les larty...

Es va sentir el «chang-chang-chang» d'un parell de peus de droide caminant sobre la catifa de trastos abatuts.

—Carn de canó de la República! —va cridar una veu de droide—. Rendiu-vos! No podeu resistir.

Era el comandant droide. Rex va mirar a través d'una bretxa i va veure les marques grogues en el tors.

—Llavors no van a cantar-nos un himne de lloança en homenatge al nostre viril valor de clons... —va murmurar Coric.

Rex es va posar dempeus i es va enfrontar al comandant droide separat per un abisme d'uns vint metres.

—A qui estàs cridant carn de canó, ferralla?

—Rendeixin-se immediatament.

Tal vegada els droides estiguessin programats per a això i potser sí que els volguessin a ell i als seus homes com a esquer per Skywalker. Fos el que fos segurament mancaria d'importància en qüestió de minuts.

Rex va ajustar el seu fonocaptor extern al màxim. I ho va sentir: l'inconfusible brunzit del propulsor d'un LAAT/i. Munts de propulsors de LAAT/i. I la xiulada dels caces. I una bonica i familiar nota sibilant...

—Tant de bo haguessis preguntat abans —li va dir suaument Rex—. Perquè llavors...

Els droides que seguien al comandant van aixecar la vista tots alhora.

Després un míssil va aconseguir la seva posició i van explotar.

—No haguéssiu estat superats en nombre.

Els LAAT/i van aparèixer per tota la vora de l'altiplà com si arribessin en fila. Això era volar; havien d'haver vingut fregant les copes dels arbres per aparèixer d'aquesta manera. Algunes de les larty van descendir i van deixar de disparar, mentre els soldats del comandant clon Cody es despenjaven fins al pati disparant des d'abans de posar un peu en el terra. L'oceà canviava de color, de droide apagat a taronja i blanc.

—Sempre puntuals —va dir Nax—. No ve Skywalker?

Un interceptor Jedi va aparèixer del no-res sobre el monestir i va aterrar amb un soroll estrident sobre la teulada plana d'un edifici annex. Rex esperava veure saltar a Skywalker, aturant les bales amb la seva espasa làser, però quan la coberta es va obrir, la túnica marró i la brillant fulla blava que va saltar de la teulada com una ràfega i va aterrar, amb la perfecció d'un gimnasta, just al costat d’en Rex, era el General Kenobi.

—Al moment precís, senyor.

Rex recarregava, ara amb les dues mans.

—Evidentment no tan precís, capità —li va contestar Kenobi. Un droide va aparèixer per sobre de la barricada i amb un impuls de la Força el va tirar cap enrere com si li molestessin els curiosos—. Només queden aquests homes?

—Senyor.

—Ho sento. I on està Skywalker?

—La seva última posició coneguda era algun punt del monestir, senyor, però això va ser fa algunes hores. No hem tornat a tenir contacte.

—Vaig a buscar-lo.

—Vigili amb una dona amb un tall de cabell del mateix estil que el meu i una espasa làser vermella de dos extrems.

—Ventress...

—Li donarà una bona pallissa de la meva part, senyor? Em va fracturar algun os.

—Compti amb això.

Kenobi se’n va anar. A Rex li hagués agradat tenir encara tanta energia, però se sentia defallir. Gairebé li semblava que la batalla que ara tenia lloc al voltant d'aquest santuari fràgil i temporal que havia estat per a ells l’AT-TE estava ocorrent en algun altre lloc. El seu comunicador de canell va xiular.

—Capità Rex, aquí el General Skywalker.

A Rex se li va encongir l'estómac. Així que està viu. El cuir cabellut se li va estarrufar d'alleujament.

—Endavant, senyor.

—Perdó per haver desaparegut. He estat una mica ocupat.

Rex va suposar que ja sabia que havien aparegut Kenobi i Cody disparant tots els làsers.

—Ja li funcionen les comunicacions, senyor?

—Mmm, sí... Tenim un problema, Rex. El nen hutt s'està posant més malalt. He sol·licitat un transport i vaig a traslladar-ho a la nau de l'Almirall Yularen. Encara no podem reunir-nos amb vosaltres. Ho sento.

Sovint Rex sentia pena per Skywalker. De vegades semblava que el sentiment de culpabilitat feia aflorar el millor d'ell.

—La missió és el primer, senyor —va contestar—. De totes maneres, haurà de fer cua, perquè els nois de Cody han agafat els millors llocs. No podem sortir a buscar la cuirassa de ratlles taronges. Danya la vista.

Va haver-hi una pausa crepitant, molt breu, però eloqüent.

—Llavors, ja no ens necessiten?

—Estem bé, senyor. Bona sort amb el hutt. Vaig a informar al General Kenobi que està bé, perquè acaba de sortir a buscar-ho pel monestir.

—No volia fer-li perdre el temps.

—Oh, no crec que li importi, senyor. —Fins i tot ara que ja té la seva pròpia padawan, segueix important-li el que el seu mestre pensi d'ell—. Probablement aprofitarà l'oportunitat per xerrar dels vells temps amb la Ventress.

Skywalker es rigué, encara que no li havia fet gràcia. Rex va tallar la comunicació.

—Bé, això és un alleujament —va dir Coric.

Els sis homes, tot el que quedava de la Companyia Torrent, legió 501, estaven dempeus enmig del caos que tan sols uns moments abans havia estat el seu fort, i podria molt bé haver estat la seva tomba, i es van sentir estranyament irrellevants. El 212 havia pres el control i estava acorralant als droides. L'adrenalina els estava baixant i, encara que encara trigarien una estona a calmar-se del tot, Rex ja es notava aquesta desassossegant i buida sensació de pèrdua.

—Sí, sabem què se sent quan no et necessiten, senyor.

—Bé, aquest final és diferent al del seu holovídeo, sergent —li va dir Attie—. I vivim feliços i menjarem perdius.

—No —va dir en Del—. La majoria de nosaltres no podrà fer-ho.

Rex va enfundar les pistoles i va agafar el seu fusell.

—En aquest cas —va dir— retem-los homenatge tal com ho fa la cinc-zero-un. Eliminant fins a l'última llauna que hi hagi en aquesta roca.

Demà podrien tornar a començar.

Següent