POSTLUDI
En els confins més llunyans de la galàxia, profund en la principalitat
coneguda per a una selecció com els Mons Foscos...
En el cor de l’opulent palau Rennek, embolicat en
vestimentes no diferents d'aquelles dels Sentinelles Mags d’Onderon...
En un immens tron d’auròdium, incrustat de joies... reposa
un monstre de similars dimensions i apetits sense prejudicis.
Sostenint una safata de ionita al costat d'ell, portant una
ampolla de vi d'espècia, un costat de diamants arkanians que feien la boca
aigua, i una pila de carn crua hi havia un soldat estoic, de pèl blanc i sense
pigments. Un mercenari, per ser precís.
—Ja saps que Mongo Beefhead no és bo per a tu —va dir el
Guàrdia del Sol.
Armat amb un parell de bastons excavadors asogians, el
monstre va punxar un únic diamant de la diminuta muntanya de joies en el seu
plat... escodrinyant amb ulls daurats, per ventura, a la recerca
d'imperfeccions.
Un autòmat esbudellat, blau reial, va entrar en la càmera,
passejant amb una brusquedat que delatava la seva aparença tibant, robòticament
musculada... empenyent-se al costat dels centenars de cossos suspesos que
perfilaven la sala del tron.
Conforme el droide de combat s'inclinava teatralment davant
el seu amo, el monstre per fi va lliscar la gemma arkaniana pel seu gavatx
repulsiu, com el d'un dianoga... alliberant un sospir profund.
—Quines notícies portes, Tark-Blau? —va preguntar aquesta
base d'òxid de reixeta.
—Lamento informar al meu Magistrat —va dir el droide tàctic
amb preàmbuls, estereofònic i femení—, que els Cavallers Jedi han destruït als
drons.
—A tots ells?
—El cimbell transgènic accelerat també, senyor.
El thyrsià de pèl blanc al costat del tron, estudiant les
files de cilindres de clonació que perfilaven la càmera amb els seus propis
trets cendrosos, es va aclarir la gola.
—Home... —es va aventurar sòbriament el Guàrdia del Sol—. ...droide
i monarca per igual no és sinó una composició de tecnicismes. Enaltit per les
seves promeses. Per citar a aquest gran pensador, Plaristes.
—Ai... —va replicar el monstre—. ...el temps,
l'insignificant temps, és aquest mateix tirà davant el qual tots som humils —netejant-se
la boca infernal, va estendre una mà pantagruèlica—. Ara, Sarsius, la meva urpa
drumheller, si us plau, ja que tinc una promesa que complir... a un Lord Fosc.
El mercenari voluntariós va fer el que li van ordenar.
Mentre uns dits monstruosos movien les cordes d'aquest
meravellós instrument, un so mel·liflu tal i amb la intenció de ser només per a
les oïdes dels déus de l'espai va omplir la càmera... arribant, per la ciència
alienígena, a tots els mons d'aquest barbàric regne... i emetent en la galàxia
coneguda per tots els seus ciutadans... en cada llar, en cada lloc de treball i
a cada plaça, en cada menjador i establiment, i cada nau estel·lar i cada
vehicle... per gaudir.
I en aquesta tempesta de rapte melòdic, Sarsius Torne va
reflectir sàviament:
—Mai... enviïs a un clon fer el treball propi d'un antropòfag.
I mentre el primer planeta de la República promès moria,
ofegant-se en plagues...
El monstre... tocava.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada