SkyeWalkers (III-4)

Anterior

III.4

—Mou-te!

Com uns ressorts, Obi-Wan i Anakin van saltar just mentre uns rajos bessons de centellejant incoherència atomitzaven les seves cobertures de les lliteres. I els Tarks, més que preparats, van llançar un esprai de foc incandescent directament en la seva trajectòria.

Però aquesta vegada, Obi-Wan i el seu Padawan estaven també preparats.

L'extensió del temps es va fondre sota l'arremesa de les voluntats dels Jedi bessons —germans d'armes, pare i fill en tot excepte en l'ocasió— mestre i aprenent alentint la realitat en un torb extrasensorial accessible únicament per la rendició d’aquesta font que uneix a tota la galàxia.

Les boles de foc rodant van consumir als guerrers Jedi a meitat del vol. Després, obrint-se pas a través de les melasses de la realitat material, Obi-Wan i Anakin varen fer erupció des del núvol de flames com els ocells de foc formax. Els sabres làser en llança portats com cossos dervixos perforant un buit a través dels rínxols calcinadors que llepaven la mera ombra de matèria sense protegir, socarrimant la túnica d’Obi-Wan i carbonitzant la seva mata de pèl.

La sorpresa dels drons va arribar a través de la Força. Però els Jedi no havien acabat. Mentre Anakin es desenrotllava de la seva rotació, el seu braç mecànic va assotar amb el sabre làser als comandos traïdorencs. El sabre penjant va donar la volta de punta a punta com un rotor despenjat fins que... va contactar. La densa armadura d'un dels soldats amb disruptors va aguantar mentre la fulla maragda tallava pel seu pit... però la fulla va continuar, cantant a través del coll d'un dels drons llançaflames i fonent a través de les tines de menjadors de sang nonats, trencant-les en un borboll de fluids embrionaris i mort ignominiosa.

Els comandos restants no van perdre ni un segon.

Fins i tot mentre el Jedi aterrava —Obi-Wan onejant la seva túnica exterior cremant com un matador kaleesh— dos pegats d'energia blava en cascada d'un DC-17m es van llançar cap a ell com eidolons amorfs. Els esclats atordidors de rang militar estaven dissenyats per atrapar als seus objectius com una xarxa, igual que segurament ho havien fet abans a la sala del tron. El general Jedi va alçar la seva espasa per interceptar el tret amèbic... quan de sobte el seu sabre làser va tossir, parpellejant fins apagar-se de l'existència.

La calor i la humitat extrems de la cova havien danyat la seva arma molt més del que havia imaginat.

—Oh... blast! —va cridar Obi-Wan.

Però el vel de la inconsciència mai va arribar.

En aquest mig segon, Anakin va rodar allunyant-se dels anells concèntrics que queien sobre ell i es va despenjar cap al camí d'aquells que volaven cap al seu mestre, tallant amb el sabre làser a dues mans a través de les ones paralitzants.

Immediatament, els anells atordidors van reaccionar, col·lapsant amb rapacitat en l'arma mentre Anakin movia la seva espasa làser en un moviment de remolí. L'energia furiosa es va embolicar al voltant de la seva fulla d'energia verda com una teranyina en un pal... agafant la seva mà esquerra sense armadura i instantàniament dormint el seu apèndix. Però amb la seva mà bona, la seva mà prostètica, Anakin va atrapar el seu sabre làser i va llançar el raig atordidor de tornada als seus assaltants.

Mentre l'armadura d'un dron absorbia el cop, el tret va desequilibrar al Guàrdia del Sol i Obi-Wan el va capitalitzar. Usant la Força, va bressolar la miríada d'instruments quirúrgics del laboratori i els va llançar volant cap als Tarks: fulles ryyk, serres làser i xeringues hipodèrmiques en un uníson barbàric, com un popurri de javelines primitives. Amb el seu braç, llavors va colpejar tota una taula de flascons i vials nocius en l'aire i —amb una empenta suau— va llançar els compostos malignes a un Tark específicament.

La mescla de químics tòxics va copejar la cara exposada de Nilo... encara que això no va resultar tan beneficiós com Obi-Wan podria haver esperat. Encegat i udolant, el disruptor del capità del comando va disparar salvatgement. El raig mortal va picar al terra, les parets, el sostre, rebotant frenèticament en els panells d’ultracrom. L'ordre va col·lapsar. Seccions senceres del laboratori, ja banyades en un foc famèlic, ara van centellejar en l'oblit mentre s'obrien forats en el terra i plovien segments del sostre.

Comandos i Jedi per igual es van ajupir per evitar ser desintegrats o aixafats, quan un dron es va ajupir directament en la línia de foc erràtica d’en Nilo. En un espectacle de llum aterridor, l'esclat del disruptor va mastegar famolenc a través del seu cos mentre el thyrsià cridava fora de l'existència.

—Anakin! Els joves! —va cridar Obi-Wan.

Una mirada pertorbada va creuar la cara del seu aprenent. Però Anakin va assentir... just mentre un gran bloc d’heliotropi queia xocant sobre la seva espatlla, creant un profund pop. El Padawan va xocar desorientat contra el terra dur, però no va ser un segon abans que les estrelles sortissin de la seva visió, i l'aprenent Jedi es va llançar alliberant-se dolorosament del bloc desmanegat.

...I directament cap al punt verd de la mira làser d'un Guàrdia del Sol.

El braç capaç de l’Anakin instantàniament es va disparar, i el mur afeblit de darrere del comando va fer un gemec monstruós. El soldat es va girar just a temps de veure-ho, juntament amb els tancs d'incubació, trencant-se sobre ell en un devessall dispensador de mort de mutants i pedra.

Per un moment, Obi-Wan va suposar el pitjor. Però llavors aquí estaven: les tines clòniques amb les còpies de deu anys de si mateix i de l’Anakin... encara intactes.

I, directament enfront d'ells... estava Nilo. L'últim dron dempeus a la meitat dels cossos jacents dels seus alternadament aixafats i separats camarades. La cara pàl·lida del capità de la Guàrdia del Sol estava fonent-se dels químics àcids, i un somriure jocós, retorçat, només deformava encara més el seu semblant maligne. Ja que a la seva mà, doblegada cap enrere com un shockballer professional, resplendí una esfera platejada de la grandària del puny inequívoc.

Un detonador de Classe-D. Capaç de vaporitzar a la meitat del laboratori fora de la realitat.

La meitat Jedi.

Obi-Wan s’adonà d'alguna cosa en la seva visió perifèrica. De sobte, el braç daurat de l’Anakin es va llançar cap endavant.

Obi-Wan va cridar:

—No! Espera...

Massa tard.

La va sentir. L'ordre silenciosa en la Força... com algú tustant una molla del seu sopar. Llavors, ho va sentir. Alguna cosa dins del detonador va fer clic.

Llavors... els Tarks morts, els joves clons de l’Anakin i Obi-Wan i el Capità Nilo —encara somrient— van ser fets trossos i empassats en un zeptosegon en el no-res impecable.

Un perfecte semicercle del terra del laboratori va desaparèixer, obrint-se cap al nivell inferior, juntament amb una secció idèntica del mur obrint-se cap als cels del clarejar del planeta. Un buit gelat més fred que el buit de l'espai va tallar en la Força com una ferida oberta.

Obi-Wan es va girar cap a Anakin.

Finalment va ser, per al general Jedi, massa.

Les morts sense sentit de Shard i la seva tripulació en el Golandras. Els milions de s’kytri famolencs i massacrats sense sentit. Klarymére i Kharys. Els clons...

Els... joves.

El buit opressor, incondicional de l'anihilació de Classe-D era palpable. L'afronta definitiva a la vida... i en la Força.

Les defenses d’Obi-Wan es van desintegrar per fi. Anakin... Anakin mai escoltava.

...I amb les seves defenses finalment va caure el seu componiment immaculat perfecte de guerrer. Una ràbia calenta, embafadora, li va inundar, i Obi-Wan no va lluitar contra ella... permetent-se aquesta fallada en el control mentre per fi sucumbia, i deslligava els anys de decepció i ira genuïna en el seu imprudent, impetuós, egoista Padawan...

—T'HO VAIG DIR, ANAKIN! RES DE DESINTEG...

—Aquest no vaig ser jo! —va dir Anakin.

I aquí és... quan Obi-Wan el va veure.

La porta segellada s'havia aixecat. I aquí estava Halagad. Una mà inquietament ferma —o millor dit, els monyons carbonitzats dels seus dits seccionats— inequívocament estesos cap a l'àrea atomitzada pel detonador... l'altra mà sostenint el sabre làser cap al terra.

La seva túnica i la seva capa estaven estripades. El seu Medalló d'Honor penjava sobre la seva armadura tacada de sang. Unes esquerdes en el seu equip de combat destrossat exposaven obertures penetrants en la seva cuixa, pit i braços. El que semblava alarmantment com mossegades enormes de les cobertures de la seva espatlla i bíceps revelaven trossos de teixit perdut, ennegrit com els seus dígits perduts per la cauterització. La seva mà intacta estava degotant i banyada fins a l'espatlla en algun icor viscós, d'un blau real, mentre que la seva cara, també, estava tacada de moc.

Excepte els seus ulls.

Els seus iris eren tan familiars, una suau tonalitat marró, com sempre havien estat. Però els blancs que els envoltaven ja no eren blancs. En el seu lloc s'havien convertit en uns espantosos receptacles d'escarlata fosc... plens a vessar de sang.

La mirada d'Halagad es va fixar en la seva fulla cobalt ardent, aquests ulls estigmàtics sense parpellejar, com si estigués a la vora de plorar carmesí.

—Magnus —va dir per fi—, està mort.

**

Al peu d'una serra anònima, Obi-Wan mirava al rostre indisputable de Jango Fett.

—Ni rastre dels drons thyrsians, General Kenobi —va dir l'home—. Però si que recuperem el cos en l'hangar. El que quedava d'ell.

Clons..., es va recordar a si mateix Obi-Wan. No Jango.

—Bon treball —va intervenir Anakin—. Que els seus homes ho posin en una cabina de camp d’estasis entròpica quan ens reunim amb el Resolt.

—Veuré que es faci personalment, comandant —el soldat clon es va girar per marxar-se, alçant el seu casc de vora blava sobre el cap mentre ho feia.

—Senyors? —va cridar ell, mirant per sobre de la seva espatlla.

—Sí? Què passa, Rex —va inquirir Obi-Wan.

—Mai —va dir el capità clon—, confiïn que un thyrsià faci el treball propi d'un mandalorià.

Malgrat tot, el llavi d’Obi-Wan es va tibar en mig somriure.

—Tractarem de recordar-ho, capità.

—Veuré que ho facin —Rex va tornar a posar-se el casc, i es va tornar cap a Anakin—. I vostè hauria de provar... —ktunktunk— ...una d'aquestes la propera vegada, senyor.

Conforme el soldat corria cap a un dels seus germans, Anakin va tocar la ferida tancada en el seu ull.

El Padawan va deixar escapar un alè demacrat.

—Juro que mai més demanaré clons més obedients —va dir ell.

—Rex i Cody tenen els seus moments —li va concedir Obi-Wan—. Però almenys sabem de quin costat estan.

Obi-Wan va observar mentre CC-7567 —Rex— i el CC-2224 ornamentat de groc —Cody— escortaven a les dues vastes meitats del cos sense vida de Zeta Magnus independentment en gravi-lliteres separades.

Mentrestant, altres soldats clon carregaven les restes del laboratori de Magnus —instruments, tancs de clonació i pupes de menjadors de sang— en una canonera de la República.

—Haurem de donar certes explicacions quan informem al Mestre Windu —va dir Obi-Wan. Halagad no va dir res.

Els havia explicat com havia ocorregut. Halagad havia perseguit al clonador i al seu droide de combat cap a l'hangar de la fortalesa, en el qual va declarar al Magistrat sota arrest. Una violenta batalla va ocórrer a continuació. Mentre el seu droide Tark-Blau preparava el caça estel·lar alienígena de Magnus, el ciber-genetista va atacar a Halagad de cap. Malgrat la seva grandària, el clonador va impulsar el seu físic copiós al combat amb l'elegància aclaparant d'una ballarina aquàtica quarren, portant la seva letal alabarda i un escut tlönian a joc amb una eficàcia homicida, fins i tot com un Jedi. Van enfrontar armes, i Magnus directament es va sopar el braç d'Halagad, mastegant un mos de la seva extremitat, armadura i tot, i tallant els dígits de la seva mà.

El sabre làser se li va escapar de la subjecció inexistent del Padawan... Magnus provocant-li mentre, un a un, el monstre feia desaparèixer els dits desmembrats en la seva gola com entremesos chandrilans.

D'acord a Halagad, des d'aquest punt, el seu record es va tornar boirós. Recordava a Magnus cridant la seva traïció al droide de sèrie T mentre els motors del caça estel·lar s'encenien i desenganxaven... ofegant al Magistrat simultàniament en un al·luvió de foc iònic radioactiu blau... no matant-lo, sinó transformant al clonador en una torre de demència ardent. L'acció d'Halagad —el seu sabre làser tornant al seu palmell de cop mentre aquest huracà d'infern irradiat piconava a parts iguals l'acer estripat i les flames ciàniques incineradores, la carn fonent-se del monstre volant des del seu cos immolat com projectils rostits— fins que Halagad es va llançar, tallant cap a dalt amb la seva espasa, l'empunyadura fins a l'espatlla, en l'infern vivent, empenyent a través de l'espectacular corpulència del genetista...

Però Magnus era imparable. I les gargamelles plenes ciber-ullals, moledores, del monstre van perforar la cara del Padawan...

I el següent que va saber Halagad, Magnus estada seccionat.

Sai tok... la maniobra de sabre làser per partir en dos a un oponent.

Igual que havia fet Obi-Wan amb Darth Maul.

No em va deixar opció, va dir Halagad. Tan sols pel seu aspecte, era difícil dubtar-ho. Però va haver-hi quelcom més que Obi-Wan va reconèixer en el seu comportament, quelcom ocult darrere d'aquesta mirada una vegada penetrant... un enfonsament familiar en les espatlles de l'home.

Era la mateixa mirada embruixada que Anakin tenia després d'enterrar a la seva mare a Tatooine... la mateixa mirada que havia vist en la Kharys mentre els menjadors de sang la deixaven òrfena just davant els seus ulls.

La va tenir també Obi-Wan... des de Qui-Gon?

I estava també... la freda marca estigmatitzant en els ulls d'Halagad, negant-se a rentar-se amb la resta de la sang indi de Magnus. Obi-Wan havia vist una marca comparable només dues vegades abans. Una vegada, durant la seva joventut en el temple, quan un adolescent sikurdià va entrar en una ira violenta després de negar-se-li continuar entrenant com a Cavaller Jedi. Unes línies irregulars com a llampecs s'havien necrosat pujant pel coll i els tentacles del noi, i gairebé talla al Mestre Tera Sinube.

I l'altra vegada va ser dins de l’Entyrmion... amb la marca com una llàgrima que s'havia materialitzat en la cara de la Kharys després del seu arravatament sagnant.

Cada marca es manifestava de forma diferent. Però cadascuna venia d'una ràbia antinatural que cremava des de l'interior, explotant els capil·lars del cos aleatòriament.

Cada marca venia... d'una rendició total al Costat Fosc de la Força.

—No vam tenir elecció, mestre —va dir Anakin. Els efectes de l'explosió atordidora desapareguts, va col·locar una mà reconfortant sobre l'espatlla d'Halagad—. Vam fer el que vam haver de fer. I ara Skye és lliure. Pot ser que el Mestre Windu no ho entengui, però el Canceller Palpatine ho farà.

Era cert. Skye era lliure. Durant les exèquies per Klarymére i la tripulació del Golandras, la Portaveu Nebaél va prometre honrar la petició del patriarca d'eterna fidelitat al trio Jedi. Però els Clans de les Terres Altes i les Terres Baixes havien sofert unes baixes indicibles durant l'atac a la ciutadella de Magnus.

Estem agraïts per la seva assistència, Estrangers, i honrarem la nostra obligació cap a vostès, havia aclarit Nebaél. Però aquesta catàstrofe només ha demostrat els nostres pitjors temors. Allà on trepitgen els caminants, esclaten les tempestats de destrucció. Skye mai més, en bona consciència, donarà la benvinguda a un altre caminant.

Pel costat bo, el Ministeri de Ciència havia conreat amb èxit un antídot per al Clan Estranger biològicament alterat. Encara que massa tard per poc per als molts mutants arrasats en la batalla, els exiliats rituals supervivents d’Skye tindrien una altra oportunitat.

Així va la «victòria» en la guerra, va pensar Obi-Wan.

O és en... les guerres clon?

Va recordar els simulacres d’Anakin i ell mateix atomitzats en el laboratori, Nilo i els traïdorencs Tarks, i, per descomptat, el propi Magnus... el producte dels capritxos perversos dels clonadors arkanians. El Despatx d'Intel·ligència del Senat va insistir que la Confederació estava desenvolupant legions de superarmes, incloent a un droide de combat responent als comandos d'operacions encobertes de la República... però alguns creien que els Separatistes tenien plans de generar el seu propi exèrcit clon. La impossible omnipresència i evasió de Dooku des que la guerra havia començat havia fet créixer rumors de l'existència d'un «Dooku Clon,» i fins i tot havia saltat el rumor que els Supercomandos Mandalorians, delmats pel propi comte feia anys, estaven sent ressuscitats com una força de xoc Separatista per part del fill de Jango. Obi-Wan encara recordava al «fill» de Fett, el clon sense alterar Boba, del seu temps a Kamino... un noi massa jove per liderar cap exèrcit d'elit. Tot i així, el general Jedi no sabia ja què creure.

Obi-Wan va sospirar.

—Com creu que Magnus va intercanviar els seus guerrers clon amb els nostres? —va preguntar Anakin.

Una vegada que has vist a un clon, s'hi havia mofat el tirà, els has vist tots. Francament, part d’Obi-Wan havia evitat mirar a les cares indistingibles dels soldats clon... no havia volgut veure a través de les seves màscares sense expressió al rostre fred com la pedra de Jango... no havia volgut mirar a través dels trets del caça-recompenses mort i veure aquests clons als quals ordenaria les seves morts pel que eren.

Gent.

Joves.

Com Anakin. Com Halagad.

Un exèrcit de... germans.

—Mestre... —va dir Halagad per fi—. El Mestre Windu va dir que els Tarks van venir directament de Kamino, recorda? Això significa que ell o l'Agent Trachta podrien saber qui va autoritzar la transferència.

Obi-Wan li va fixar amb una mirada calculadora... incapaç, a pesar seu, d'ignorar la mirada inquietant del Padawan. L'Agent Trachta, un membre d'intel·ligència ambiciós, sovint servint com l'enllaç entre el Consell Jedi i el Director del DIS Armand Isard.

—És possible, comandant —va admetre Obi-Wan.

Halagad va semblar encongir-se visiblement davant la seva resposta... i Obi-Wan es va adonar que accidentalment havia tornat a nomenar al Padawan pel seu rang militar formal.

—Puc indagar en això —va dir Halagad—. General.

No havia estat intencionat...

...veritat?

—Però l'autèntica qüestió —va empènyer Anakin—, són aquests... joves en el laboratori. Fins i tot si Magnus pogués fer créixer clons nostres en hores, no vam estar inconscients ni tan sols trenta minuts.

—Sí... —va dir Obi-Wan.

—Va haver de ser un truc —va suggerir Anakin... no especialment convençut.

—Però si no —va raonar Obi-Wan—, hauria hagut de tenir accés previ a mostres de la nostra sang i teixits. De grau analític. No rares, però generalment restringides a les configuracions mèdiques.

—Van haver de ser mostres preses abans que ens uníssim a Hal, llavors.

—Llavors tenim una pista.

—Jo puc indagar en això —va dir Anakin—. I, mestre... hi ha una mica més. La noia, Kharys.

—Sí?

—Ella... percebo que ella encara està viva.

El general va arrufar les celles. El criat lleial de la noia, Aragh, li havia dit a Obi-Wan que els cossos massacrats dels s’kytri havien caigut del cel a tropell, alguns tractant fútilment d’arribar a la Muntanya Krisklar per morir. Qui sap quants jeuen podrint-se al sol en els cingles sobre nosaltres, va dir Aragh. El criat havia pentinat el paisatge personalment al voltant de Canaitith a la recerca d'algun senyal de la Kharys, inútilment.

—Anakin, jo...

—Ella està viva, mestre —va insistir el seu aprenent—. I... crec que hauríem de portar-la amb nosaltres.

Les celles d’Obi-Wan es van afilar.

—Portar-la amb nosaltres?

—Per entrenar-la.

—Entrenar-la? —es va fer ressò Obi-Wan—. Tu no ets ni tan sols un Cavaller Jedi encara.

—No vull dir per fer-la el meu aprenent —va aclarir Anakin.

—Bé, certament espero que no estiguis suggerint que la faci meva. Tinc tots els aprenents Padawan que puc manejar.

—No, vull dir... ella va salvar les nostres vides. Algú més en el temple podria prendre la responsabilitat...

—Algú més pot prendre la responsabilitat?

—Això no, no, això no és el que vull dir.

—Què és el que vols dir, Anakin?

—Ella és... poderosa en la Força, mestre! —va pregar ell—. Ella està... sola.

Per una estona, el general Jedi no va dir res, i Anakin va semblar il·luminar-se amb esperança. Però llavors, Obi-Wan simplement va sacsejar el cap.

—Ho sento —va dir ell—. La vas veure en les coves. No és estable.

—No és estable? Obi-Wan, Halagad acaba de seccionar al nostre objectiu i vaporitzar a unes versions joves de nosaltres! I creu que Kharys és inestable?

Anakin abruptament es va congelar amb la boca oberta mentre els seus ulls clars com el cristall es trobaven amb la mirada desolada i sagnant d'Halagad.

Anakin va apartar la mirada.

—Ho sento.

Però Halagad no va dir res.

—La meva resposta final és no —va dir Obi-Wan—. La noia simplement és...

—Simplement què, mestre? —Va deixar anar Anakin—. Simplement una altra «patètica forma de vida?»

Obi-Wan va fer un esforç per no encongir-se. Hi havia sermonejat a Halagad freqüentment sobre mancar de sensibilitat... però ningú era més sensible que Anakin.

Excepte potser Qui-Gon.

—...Ella simplement és massa gran —va acabar Obi-Wan—. I entén-ho Anakin, pot ser que jo ocasionalment m'expressi bruscament, però els Jedi hem de ser acurats amb que les nostres compassions es dilueixin massa. Valoro profundament a aquells individus més propers a mi, fins i tot mentre sóc... extremadament conscient de les meves limitacions.

Per un tibant instant, els ulls d’Anakin van buscar els del seu mestre, ferventment movent-se a la recerca del més lleuger senyal de falta de sinceritat. Llavors... les galtes del Padawan es van inflar de submissió, i la seva mirada acusadora va flaquejar.

Obi-Wan es va permetre una mica d'alleujament. La seva confessió més sincera semblava haver-ho aconseguit, suavitzant al seu emocionalment volàtil aprenent.

Això és, fins que el seu altre aprenent va parlar.

—El General Kenobi té tota la raó —va asseverar Halagad, els seus ulls capcots—. La noia és massa gran per ser entrenada.

De nou amb la boca oberta, aquesta vegada en xoc, Anakin va dir:

—Estàs bromejant, Hal. Veritat?

Halagad es va llepar els llavis.

—Ani... —Ell va alçar la mirada amb aquells ulls carmesins, apuntant al seu cap embenat amb el monyó d'un dit a mig seccionar—. Sembla que estigui bromejant?

Qualsevol similitud a la fràgil calma de l’Anakin va ser aniquilada.

—Hal, tu eres gairebé tan gran com jo ho sóc ara quan et vas convertir en Padawan!

—I no va ser fàcil —contraatacà Halagad—. Vaig estar estudiant i entrenant per convertir-me en un Jedi tota la meva vida abans de trobar a un mestre.

Anakin va fer una ganyota, agafant el seu cinturó amb ambdues mans.

—D’holollibres per a bebès i contes de fades.

Halagad va arrufar les celles.

—Germà, no tots van ser llibres per a bebès... i va ser molt més del que alguns skugs gemegant van fer abans de ser proclamats com un nen del destí.

—Padawans... —va dir Obi-Wan.

—Llavors què, pastor de nerfs? —Va respondre Anakin—. Tu ets l'excepció a les regles?

—Una excepció, sí. O creies que tu eres l'única, milord?

Anakin va assentir... somrient fredament.

—Ho pillo —va dir ell—. Així que ara tu vols ser l’Escollit. És això?

Una onada de confusió va onejar en la Força. La cara d'Halagad es va enfosquir... només per resoldre's en una conclusió despietada.

—No, vorenc. No necessito cap estúpida profecia que em digui que sóc especial per poder oblidar que vaig néixer sent un esclau inútil.

Sense advertiment, l'armadura daurada de l’Anakin es va estendre cap endavant... agafant el medalló d'Halagad.

—Clar... tot el que tu necessites per sentir-te especial, pastor de nerfs, és aquest estúpid maó sobre el qual baveges com la teva senyora de deu crèdits. Fins al dia en què també et cansis d'ell.

—Skywalker... vigila la teva boca xucla-escòria.

—Padawans, és suficient! —va dir Obi-Wan—. Sou Jedi i comandants del Gran Exèrcit de...

—Vigila la teva —va dir Anakin—. Assassí de joves.

—Almenys jo no salivo mentre lentament els rosteixo enfilats en el meu sabre làser, Escollit.

—No, tu simplement els abandones... com ho vas fer amb Tia i Nial.

Llavors va succeir.

Els palmells d'Halagad van xocar contra el pit de l’Anakin, i ell es va trontollar cap enrere... encara aferrant-se al Medalló d'Honor. La cadena d’auròdium de la medalla es va resistir valentament, després... xas.

Tot va ser silenci, mentre els tres Jedi miraven perduts al disc daurat a la mà freda, mecànica de l’Anakin.

I llavors... el rebot.

Halagad va tirar de l'arma del Jedi del seu cinturó i, interceptant els seus ulls, va aixafar l'espasa làser blava prestada fins a l'última fracció del seu poder als peus de l'altre Padawan. Anakin va saltar instintivament mentre alguna cosa en el seu sabre làser esclatava mentre colpejava el terra. Halagad llavors va agafar el seu propi sabre làser de la cintura d’Anakin, allunyant-se fins i tot mentre el cilindre donava una tombarella en l'aire fins a la seva mà embenada, desfigurada.

Obi-Wan estava fora de si... i era a punt de reprendre a Halagad quan Anakin, avaluant la seva arma danyada, va oferir la seva pròpia anàlisi càndida de la situació.

—FILL DE GOSSA DEL LLOT FORNICA-CUCS!

Paraules. Un balbuceig progenitor només en el sentit més literal.

Però amb les coses anant fora de control en espiral, Obi-Wan ara es va tornar per reprendre a Anakin...

I aquí va ser quan va venir l'inequívoc relat crispat d'un xiuxiuejant xas...hiss.

Malgrat la mirada de sorpresa en la cara de l’Anakin, va reaccionar en un esborrall difús. El Medalló d'Honor es va lliscar de la seva mà mentre els seus braços s'entrecreuaven, atrapant el seu sabre làser als seus peus i el de la cintura d’Obi-Wan telecinèticament, encenent ambdues espases blaves en una X defensiva fins i tot abans que la medalla hagués besat el terra.

Tot i així, la infernal càrrega d'Halagad va ser simplement massa poderosa.

El ferro d'energia de jade va caure xocant, devastant la defensa de l’Anakin mentre el seu propi sabre làser danyat espurnejava instantàniament i moria. Conforme la seva esquena colpejava el terra, el seu braç mecànic va fer una subjecció mortal al voltant de l'espasa d’Obi-Wan mentre ambdues espases brillants, la seva i la d'Halagad, llançaven espurnes a un pèl del tall —la diana— en la cara d’Anakin, el rostre d'Halagad retorçat en una ira maligna.

—La meva mare GOSSA DEL LLOT està MORTA! —grunyí Halagad—. El meu pare FORNICA-CUCS està MORT! Van ser... VAN SER MENJATS VIUS! Per aquest... monstre del mal psicòtic, putrefacte, inflat de fem que vaig enviar al Molator! —La devastació va inundar els seus ulls—. Ho entens?! Arrogant, esclau bastard amb cor de pedr...

Mai va acabar. Per Anakin, el sensible Anakin —nascut en l'esclavitud, fill de la profecia, un home completament incapaç de deixar morir o morir davant les seves veritats infantils— s'havia guardat tota la seva por verinosa, tota la seva ràbia immoladora, tot el seu sofriment devorador —el seu secret més profund, més desesperat i sufocant— per al final.

—ELLA VA MORIR EN ELS MEUS BRAÇOS! REBUIG DE JEDI GEMEGANT! PERÒ ALMENYS TU VAS TENIR UN PARE!

Paraules... només paraules.

Però van explotar d’Anakin amb l'energia sísmica desenfrenada del poder de mil volcans. La càrrega psíquica va esclatar en Halagad per l'aire i gairebé li va empalar amb el seu propi sabre làser mentre volava des de la seva mà mutilada.

Com un tro, Anakin es va llançar dempeus sobre el seu indefens germà Jedi, el sabre làser d’Obi-Wan en mà. Va llançar l'ardent espasa làser cap enrere i per sobre del seu cap com l'aparició de la mort...

—ANAKIN! ANAKIN, NO!

...i cridant cap avall.

Un crack implacable va colpejar tot el cos d’Anakin, com una flota de vespes colossals de la grandària de naus estel·lars suïcidant-se cap a la lluna, fent-li patinar sobre la mordaç graveta.

Obi-Wan va baixar el palmell de la seva mà dreta inquieta mentre Anakin alçava la mirada, els ulls salvatges amb recriminació.

—Heu perdut el cap per complet?! —va dir Obi-Wan—. Apagueu els vostres sabres làser, i doneu-me'ls! Immediatament!

Al principi cap Padawan es va moure. Només estava el brunzit calcinador del sabre làser d’Obi-Wan a la mà d’Anakin, l'esquena d'Halagad al seu, i la fulla d’Anakin furiosament escopint espurnes entre ells, frenèticament tractant de tornar-se a encendre.

Els combatents es van avaluar l'un a l'altre com dracs krayt rivals, panteixant i llançant un alè calent.

Llavors, la melodia aquosa de la retirada va sonar mentre Halagad apagava el seu sabre làser.

Anakin immediatament va fer el mateix, i al moment es va alçar dret. Però mentre Halagad s'aixecava, ell li va lliurar la seva arma a Obi-Wan primer. Els seus ulls hemorràgics es van encongir en escletxes fosques sobre Anakin... però, abans d'un moment, es van suavitzar en alguna cosa gairebé simpàtica.

—Almenys —va dir Halagad—, tu tens un pare.

L'afirmació va surar en l'èter mentre Halagad es tornava senyaladament cap a Obi-Wan, interceptant els seus iris fumats... el general Jedi trobant la seva mirada amb una neutralitat disciplinada.

Halagad va apartar primer la seva mirada plena de sang i, amb la seva mà bona, va recollir el seu medalló del terra.

—Tot bé per aquí, general? —va dir una veu pel comunicador d’Obi-Wan.

—Assumptes Jedi —va dir Obi-Wan—. Tot està bé, Cody.

Però Halagad ja s’estava marxant —coixejant— cap a la canonera de la República.

Anakin va alçar la seva mà en la direcció de l'altre Padawan.

—Va simplement a deixar-li lliurar-se així?

Obi-Wan es va tornar cap a Anakin. El palmell estès.

—Dóna-me’l.

Anakin va vacil·lar, els seus ulls perforant els d’Obi-Wan. El salvatgisme s'havia anat d'ells, però en el seu lloc, Obi-Wan va reconèixer un buit terriblement inexpressiu... com si el seu aprenent li estigués avaluant.

...Però el mentó d’Anakin es va enfonsar, i ell va lliurar l'arma del seu mestre.

Obi-Wan va ancorar tots dos sabres làser al seu cinturó. Es va ajupir i acuradament va agafar l'espasa trencada de l’Anakin... retirant la seva cèl·lula d'energia sense esforç.

—Anakin, pot ser que siguis o pot ser que no siguis l’Escollit —va dir Obi-Wan, el seu to dur com el duracer—. Però si alguna vegada actues així contra un germà Jedi de nou, certament no seràs cap germà meu.

Obi-Wan va sentir una severa sacsejada de por recorrent al jove, i va haver de reprimir el sentiment de culpa que va tallar a través del seu cor. De sobte, la reprimenda del Consell Jedi contra les inclinacions tenia sentit perfectament.

Tornant la seva esquena cap a Anakin, ell també va anar cap a la nau.

Però no havia donat ni una dotzena de passos quan el to ressentit del seu alumne va estirar la distància com un llaç.

—No sóc cap nen, Obi-Wan —va cridar Anakin—. Quan recuperaré el meu sabre làser?

Obi-Wan es va detenir a mig camí, el sabre làser del seu Padawan encara aferrat al seu puny. El jove mestre va semblar tornar-se amb una cura inquietant fins que finalment aquells ulls platejats, vells més enllà de la seva edat, van travessar al seu alumne amb una mirada que podia provocar la fissió d’un àtom nuclear.

El desafiament de l’Anakin va flaquejar... ni per un segon.

Llavors, amb una estranya mirada de tristesa, Obi-Wan es va tornar cap a la nau... un home incapaç de resignar-se davant una terrible veritat inevitable.

**

Anakin estava sol, silenciosament observant els impossiblement alts coms d’Skye. Va exhalar un alè pesat, entretallat.

De sobte, va sentir tenir nou anys de nou... preguntant-li a Qui-Gon què era un midiclorià.

—Ani?

Per mig segon, va imaginar que la veu era la de la Padmé. Però quan Anakin es va girar, només va veure a un àngel fràgil i malparat.

—Estàs viva... —va dir ell.

Anakin va posar els seus ulls sobre la noia —els seus dits agafats amb inseguretat en els artells interns dels dits oposats, la pell llima adolescent de la Kharys cremada, tallada i fortament magolada, les seves ales estripades i el seu pèl xopat de sang— aquesta petita marca en forma de pera marcant la seva galta, aquests vívids ulls verds masegats per...

Por.

Va ser al final, per a Ani, massa.

Un instint infantil li va colpir inesperadament. Anakin va baixar el cap, els ulls ardents, prement la mandíbula amb tot el seu poder incalculable... determinat a no cedir a la naturalesa, sense importar-li si totes les seves dents es destrossaven.

—Què passa? —va preguntar la noia.

—Res —va dir ell—. No passa res... —quan finalment ell va alçar la mirada, va aconseguir formar un somriure—. Quant temps has estat aquí? No et vaig percebre.

—Una estona —va dir ella, assenyalant a un gran penyal—. Estaves... distret.

—Temia... que t'haguéssim perdut.

Ella va entrecreuar els dits.

—Vaig detonar el míssil de commoció, amb la Força del Gran Vent... però l'esclat encara em va colpejar. Em vaig donar contra les roques i vaig quedar inconscient.

—Tu ens vas salvar —va dir ell.

—Tu vas tractar de salvar al meu pare... havia de tornar.

Ell va assentir.

—El teu pare tenia raó... seràs una gran matriarca.

Ella va somriure.

—Jo... et vaig veure barallar-te amb els teus germans Jedi —va dir ella—. Estàs bé?

—No són els meus germans. No realment —els seus braços van caure als seus laterals mentre es tornava de nou cap a les infinites serres. La seva mà esquerra es movia inquieta, un reflex nerviós dels seus dies com a esclau de Watto—. Jo només... trobo a faltar a la meva mare.

—I al teu pare?

—No. Jo no tinc d'això.

Kharys es va quedar en silenci. Però Anakin coneixia bé aquest silenci. Un silenci tan exacte que es traeix a si mateix com l'artefacte de la deshonestedat.

Quan es va tornar cap a ella, unes perles de cristall estaven silenciosament obrint-se pas a través del laberint de ferides de la seva cara jove, bella.

Caminant cap a ella, Anakin va prendre les seves mans.

—Kharys —va dir ell—, t'ho prometo, quan acabi aquesta guerra... trobaré una forma que t'entrenin com a Jedi.

Alçant la mirada, els seus ulls ondulants maragda van buscar els seus.

—Una Jedi... Com tu?

—Com jo. T'agradaria això?

La cara de la noia es va encendre amb emoció. Ella va passar els seus braços al voltant del coll de l’Anakin, embolicant-li de cap a barbs en el suau cuir de les seves ales.

—Sí!

—Gua, està bé —va dir Anakin—. Està bé. Bé, mentrestant, vull que siguis pacient. Com una bona Jedi. Torna amb el teu clan, i tan aviat com pugui... tornaré a per tu.

—Està bé! —va dir ella—. Està bé!

Les seves ales gegantesques van infligir una poderosa sacsejada, i de sobte Kharys es va disparar cap amunt cap al cel mel·liflu i allunyant-se, com si pretengués fer immediatament el que ell li havia dit.

Només, mentre Anakin posava la seva mà sobre el seu gest, escudant els seus ulls dels rajos de Marat Prime, la va veure surant en l'aire. Les seves ales batien rítmicament mentre una mirada d'indecisió creuava la seva cara.

Llavors, abans d'adonar-se, la noia va baixar en picat i va pressionar els seus llavis contra els d’ell.

Durant un pressentiment, els seus ulls maragda van rivetar en el seu blau cel. Llavors la jove va sortir disparada de tornada al firmament, dirigint-se cap a un dels cims distants en el vast paisatge... sense mirar mai enrere.

Anakin estava llavors sol de nou entre els interminables sistemes de muntanyes d’Skye.

Ell va somriure... inconscientment flexionant la seva mà prostètica. Llavors ell també es va tornar i es va dirigir cap a la nau.

La seva reina li estava esperant.

 Següent