Rogue One NJ (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Baze va veure a Jyn sortir de l'Ala-U, va arrufar les celles com a mostra de desaprovació. Ja havia estat en situacions així, amb un grup de soldats al límit. Si volien sobreviure, havien de treballar junts, fer equip; però, en comptes d'això, era com si la gent que suposadament liderava el viatge volgués mantenir-los en la incertesa.

Però estava massa trist com perquè li importés. Més aviat, els seus pensaments tornaven una vegada i una altra a la seva pobre, estimada i absolutament destruïda Jedha.

Ell havia nascut i crescut allà; sense importar com de tan lluny hagués estat d'ella en algunes ocasions, sempre havia estat el centre del seu univers. Tota la gent amb qui havia crescut. Els sacerdots. El temple. S'havien anat. No quedava gens.

L'única excepció era Chirrut.

Cert, Chirrut era el seu millor i més vell amic. Els dos compartien un vincle que res del que hagués passat en les seves vides havia aconseguit fracturar. Fins i tot, d'alguna manera aquest vincle havia sobreviscut a la destrucció de la seva llar.

Però a on pertanyien ara? I, encara més important, què podien fer per venjar-se dels monstres que havien assassinat a tants?

Baze estava tan immers en els seus propis pensaments que per poc i se li escapa que Chirrut es dirigia a la rampa de sortida de la nau. Va entendre que Chirrut li havia donat a Jyn suficient avantatge, ja hauria d'estar bastant lluny, així que es va aixecar i era a punt de sortir de la nau també.

Encara que, per la qual cosa a Baze concernia, Chirrut no aniria enlloc sense ell, molt menys cap a aquesta tempesta. Es va posar dempeus i va caminar lentament darrere del seu amic.

Quan van sortir de l'Ala-U, Baze va fer un cop d'ull al voltant per assegurar-se que Jyn efectivament s'hagués anat. Pel que sembla, a Chirrut això no li importava, sinó que simplement es va llançar a la pluja donant copets amb el seu bastó en el terreny desconegut enfront d'ell. Tal vegada així era com podia sentir cap a on s'havia anat ella. Això no li sorprendria a Baze.

—A on vas? —Baze li preguntà. Era una bogeria que un cec passegés per les muntanyes en ple ruixat, als afores d'una base imperial. I tots dos ho sabien.

—Vaig a seguir-la —va dir Chirrut—. El camí que va seguir és clar.

Baze va suposar que entenia la seva decisió. Aquesta dona tenia la missió que els havia anunciat a tots ells, ara es disposava a complir-la. Quant a Cassian, Baze no estava tan segur.

—Sol? —va dir Baze—. Bona sort.

No volia fer això. No volia que Jyn, Cassian i el pilot imperial passegessin al voltant i es perdessin en la pluja. Que es traïssin un a l'altre. Baze solament volia romandre sec i planejar la seva venjança.

—No necessito sort —va dir Chirrut—. Et tinc a tu.

Baze li va llançar una ganyota al seu amic. Sabia que no podia deixar que Chirrut sortís de la nau sol. Li havien posat en evidència. No li quedava una altra més que seguir-lo, volgués o no.

Següent