Rogue One NJ (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

Jyn va sortir de la sala de conferències, Bodhi la va seguir al seu pas. Es van obrir camí d'allà fins a l'hangar, on van trobar a Chirrut i a Baze esperant-los.

—No et veus feliç —va dir Baze.

No tenia ni idea. De fet, en el camí des que va deixar la sala del consell, ella havia tractat de calmar-se una mica.

—Prefereixen rendir-se —va dir Jyn, mirant cap enrere, d'on van sortir.

—I tu?

—Ella vol lluitar —va dir Chirrut.

—Jo també —va dir Bodhi—. Tots volem.

Chirrut va sospesar això.

—Se sent una intensitat en la Força.

Jyn va mirar als altres i en veritat va considerar prendre-se'ls de debò. Seria una bogeria, cert?

—No crec que nosaltres quatre siguem suficients.

Baze li va assentir a Bodhi.

—Quants necessitem?

—De què estàs parlant? —Ja havia comptat a Bodhi, i el pilot imperial no tenia amics a la base rebel, desertor o no.

Baze va assenyalar darrere d'ella. Quan es va voltejar per veure què hi havia, va veure a més d'una dotzena de soldats aparèixer de les ombres més fosques de l'hangar.

Era el grup amb l'aparença més rude que Jyn mai havia vist. I això que ella havia passat temps en els pitjors tuguris on passejaven l'escòria i la malvolença de la galàxia. Un del grup era el sergent que havia encapçalat l'equip del seu rescat de la presó. Vestia l'uniforme dels soldats d'operacions especials, com la major part dels altres.

Cassian estava al capdavant, amb K-2SO just darrere.

—Ells mai t'anaven a creure —li va dir a Jyn.

Ella li va retornar una mirada reticent.

—Sí, és clar. Gràcies pel suport.

—Però jo et recolzo.

Ella va entretancar els ulls per digerir la idea.

—Jo et crec —va dir ell—. Ens agradaria ajudar-te. Almenys alguns de nosaltres. —Mirà als altres—. La majoria de nosaltres hem fet coses horribles en nom de la Rebel·lió. Espies. Sabotejadors. Assassins.

Jyn va recórrer amb la mirada els rostres que s'oferien de voluntaris. Gairebé tots ells eren humans, excepte K-2SO i un alienígena anomenat Pao, un drabatan de Pipada. Criat com a humà, tenia la cara i la pell d'una sargantana deshidratada. Però no importava d'on provenien, tots es veien disposats a lluitar.

—Tot el que vaig fer ho vaig fer per la Rebel·lió —va explicar Cassian—. I cada vegada que acabava alguna cosa, volia oblidar-ho. Em vaig dir que tot era per una causa en la qual creia. Una causa que valia la pena.

Els soldats darrere d’en Cassian van assentir per demostrar que sentien el mateix.

—Sense això, estem perduts. Tot el que hàgim fet haurà estat debades. No podria bregar amb mi mateix si em dono per vençut ara. Ningú de nosaltres podria.

Jyn no sabia què dir. El fet que Cassian, d'entre totes les persones, estigués disposat a posar la seva fe en ella, igual que els altres soldats, l'afalagava. Mai havia tingut a tanta gent disposada a arriscar les seves vides només perquè creien en ella.

Creien en ella.

Però l'alt comandament de l'Aliança ja havia dit que no a la seva petició d'actuar. Com podrien aconseguir res sense el suport de l'Aliança? Sense les seves armes? Les seves naus?

—No anem a estar còmodes —li va dir Bodhi.

Ella va arrufar el front, confosa pel que volia dir amb això.

—Anem a estar una mica atapeïts, però tots hi cabrem. Sí podem anar.

Es referia al navili de càrrega imperial. El que havien robat. El que fàcilment podrien tornar a robar.

Cassian no era dels quals dubtaven davant una oportunitat, encara que fos una tan mínima com aquesta.

—Bé —els va dir als altres, que estaven alineats, disposats a seguir-ho—. Prenguin el seu equip. Agafin tot el que no estigui registrat.

Van dubtar un moment abans de començar a moure's. Ell va onejar les mans per espavilar-los.

—Ara, som-hi!

Jyn va somriure, una cosa que no va pensar que faria en aquest dia. Es meravellà amb els soldats i amb com de ràpid que havien decidit alçar-se i seguir lluitant, sense importar les probabilitats d'èxit. Va ser llavors quan va entendre el que havien estat fent durant tot aquest temps. Per a ells era una cosa natural.

K-2SO, que ja tenia tot el necessari, li va parlar mentre els soldats es dispersaven.

—Jyn, estaré aquí amb tu —li va dir—. Cassian va dir que havia de fer-ho.

Ella només va sacsejar el cap davant el comentari. I no perquè el robot hagués estat brutalment honest, doncs ja estava acostumada, sinó per la forma en què Cassian havia convocat als altres per recolzar-la.

—No estic acostumada al fet que la gent em recolzi quan les coses es posen fumudes —li va dir a Cassian.

Ell li va respondre alçant casualment les espatlles i somrient amablement, com si no fos per a tant.

—Benvinguda a casa.

A Jyn li va semblar un comentari estrany, però quan es va adonar que una altra vegada estava somrient, va entendre quan adequades eren les paraules de Cassian. Havia passat molt temps des que va sentir que pertanyia a algun costat. La mort del seu pare l'havia conduït a aquesta nova llar.

Ara, aquesta tripulació, aquesta gent era més la seva llar que qualsevol altre lloc des que Saw la va abandonar. Malgrat com de boja semblés la missió que els havia unit, ella havia descobert que l'entusiasmava.

 Següent