52
EL CHEVALIER, ARA
—Ara, mira —va dir Taka, mentre corria pel passadís al
costat d’en Han—, no vull que tinguis cap noble idea sobre salvar-me la vida
tan sols perquè vaig salvar la teva, està bé?
—Jo ja vaig salvar la teva! —va protestar Han entre
panteixos—. Estem a mà ara!
Taka va fer un gest qualsevol amb la mà.
—No em mal interpretis, va ser fantàstic el que vas fer.
—Fantàstic?
—Però no estic segur que això exactament pugui comptar com...
Ei!
Una esquadra de droides de seguretat va tombar en la
cantonada davant d'ells disparant els seus blàsters. Un tret va esclatar tan
prop d’en Han que va poder sentir l’olor de l'aire cremant-se al seu pas.
—D'on van obtenir blàsters? —va cridar, al mateix temps que
es detenia immediatament—. Enrere! Retrocedeix!
Tots dos s’escapoliren per cobrir-se mentre el foc làser
s'estavellava implacablement contra la paret enfront de la qual acabaven
d'estar.
—Han degut d'entrar en el celler d'armes —va dir Taka—. Ara
què?
—Has vist quants eren?
—Almenys mitja dotzena.
—Massa per donar-los d'un en un, si prenem en compte la
manera en què aquests tipus resisteixen.
Taka va treure el cap per la cantonada.
—Amb un detonador correríem el risc d’emportar-nos part de
la nau.
—Sí, probablement —va dir Han i va sacsejar el cap.
—Què et semblen tres detonadors?
—Eh? Tres? Per què llançaríem tres si un...?
—No nosaltres —va dir Taka, agafant a Han i tirant-lo a la
cantonada—. Florx.
El petit home porcí estava ajupit en un buit del corredor, a
l'altre costat, amb tres detonadors tèrmics a les mans.
—Florx! —va cridar Han—. No!
—Haig de disparar-li? —va preguntar Taka.
—Què? No! No podem fe...
Florx va activar els detonadors amb sorprenent rapidesa;
després va saltar i va llançar els tres als droides que s'acostaven.
—Ara a córrer —va dir Han i ho va fer immediatament.
—Em referia a la cama o alguna cosa així —va rondinar Taka,
mentre corria a tot córrer darrere d’en Han—. Jo no anava a...
La primera explosió va sorgir amb un tremend cop, seguit per
un bum! ressonant que va enviar a
Han, Florx i Taka a volar cap endavant, mentre el fum i les flames feien
erupció pel corredor darrere d'ells.
—L’han hagut de despertar quan van entrar en el celler
d'armes —va dir Taka, ajudant a Han a aixecar-se del terra. Florx va passar de
pressa al costat d'ells i va desaparèixer en la cantonada.
—Haurien de saber que mai cal despertar a un ugnaught
dormit.
—Han? —la veu de Kaasha era frenètica en
l'intercomunicador—. Què ha passat allà? Esteu...?
—No! Va ser l’ugnaught. Però tal vegada vulguis córrer cap a
la cambra d'emmagatzematge just ara; els droides definitivament tenen les seves
mans plenes. I digues-li a Peekpa que segelli el corredor del perímetre de
babord.
—Entesos!
Taka va tirar de la màniga d’en Han.
—Ug... encara estem...
—Espera! —va cridar Han en l'intercomunicador—. Digues-li
que ho faci una vegada que hàgim sortit d'aquí!
—Entès —va dir Kaasha—. M'estic dirigint a la computadora
d'anul·lació.
—Ajup-te —cridà Taka i va empènyer a Han a un costat, just
quan un esclat de blàster va passar xisclant. Han va girar-se cap a l'extrem
encara fumejant del passadís, en el qual el tors sense cames d'un droide de
seguretat amb els ulls vermells s'arrossegava cap a ells.
Han i Taka van deixar anar trets sobre ell i el van
convertir en una pila socarrada de metall abans que pogués fer un altre tret.
—Aquests paios no es rendeixen —va protestar Han—. Anem. Ens
arrossegarem de retorn a través del celler de càrrega i veurem si podem arribar
a l'àrea principal per recolzar la Kaasha.
—Per cert, estic convençut que t'acabo de salvar la vida de
nou.
—Sí, bé —va començar Han. La nau va llançar un gemec i
després un crit quan alguna secció de la paret interna probablement es va
convertir en pols. Van tenir sort que no acabés amb ells, però això no
significava que la nau romandria sencera per molt temps—. Som-hi —va dir mentre
feia passar a Taka per l'espai bigarrat del que venien i després s'aixafava
darrere.
—Peekpa? —va cridar Han una vegada que es van obrir pas cap
al corredor de la cabina tènuement il·luminat—. Estàs allà?
Els seients dels pilots estaven buits. Han només va poder
contemplar a través de la finestra frontal la batalla que continuava en els
romanents. Una sèrie de blips va
sorgir del panell de control, probablement advertint sobre la imminent
destrucció de tot el costat d'estribord del Chevalier,
si no era que de la pròpia nau. Però on estava Peekpa?
En Han va fer un pas cap endavant i va fer un senyal a Taka
perquè es quedés a prop.
—Pak tak li! —El petit
cap de la Peekpa sorgir darrere d'un dels seients de la cabina, agitant els
braços—. Reebatank pak tak li!
Han es va quedar congelat. Una caixa de metall gran va caure
de les ombres, va passar rabent al costat del seu rostre i es va allotjar en la
paret amb un cop metàl·lic. Va sospirar.
—Res més?
Peekpa va negar amb el cap, fent-los senyals.
—Pat tak shada tak.
—Com ho vas saber? —va murmurar Taka.
—Alguna vegada has estat a Endor? El lloc és un gran parany
per a babaus peluts. Després d'un temps, comences a acostumar-te al fet que has
de veure per on camines quan estan a prop.
Peekpa es va encongir d'espatlles i va explicar alguna cosa
que cap d'ells va comprendre, mentre Han segellava el corredor i revisava una
de les fonts d’energia.
—Encara res —va arrufar les celles—. Però almenys...
—Han! —va cridar Kaasha per sobre del so distant del foc
dels blàsters—. Estic voltada i no puc arribar al control d'anul·lació. Mira si
tu pots aconseguir-ho pel celler principal.
—Anem —va dir i es va aixecar—. Peekpa, queda't en els
controls. Encara no hem acabat amb això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada