56
EL TRANSMISSOR, PHYLANX REDUX, ARA
La veritat del que havia de fer es va desembolicar en la
ment de Lando com una cançó trista.
—El clarejar de la nova hora ha arribat —va cridar Fyzen
Gor—. Mentre parlem, milers i milers de droides estan despertant a la seva
veritable crida, als seus destins.
Lando va desenganxar la seva motxilla propulsora. Una vegada
que Gor havia inserit el seu xip en la unitat d'emmagatzematge del Phylanx,
tots els droides de la cambra havien voltejat els seus ulls vermells i
brillants cap al seu líder. Els quatre detonadors no serien suficients per si
sols, no; però amb un tanc ple d'alguna cosa inflamable, el Phylanx quedaria
incinerat. La primera explosió el deixaria fora de combat i probablement
atraparia una de les canonades que portava qualsevol que fos el combustible
propulsor que el mantenia avançant. Això iniciaria una sèrie d'explosions
secundàries i terciàries que destruirien tot el contenidor de deixalles. Per
descomptat, sense una manera de posar distància entre ell i la destrucció,
Lando acabaria arrasat juntament amb ell.
—Milers d'anys han passat penosament —va gemegar Fyzen—, la
cruel marxa de la història, en què la servitud i l'esclavitud eren l'única
existència que un droide coneixia. Ara! Avui! En aquest moment: comença una
nova història! Consagrada en la sang d'un milió d'éssers orgànics absurds,
patètics i retorçats, la galàxia reneix en si mateixa, neta i lluenta! Sagrada!
Lando es va ajupir, alliberant tots els detonadors tèrmics
del seu cinturó i després els va enganxar en la motxilla propulsora. Si això
funcionava, se salvarien vides incomptables, però un rostre seguia mirant-li
fixament: Kaasha Bateen. «Quin Lando ets tu?», havia preguntat ella, i la
veritat era que ni el propi Lando havia estat segur, fins ara. Era tots dos, si
calia ser honest. Però, ara, quan més importava, l'elecció es va tornar clara
com el cristall. Lando va somriure. Kaasha viuria. Tants viurien.
Va activar els quatre detonadors tèrmics. Es va posar
dempeus. Ulls vermells van girar al voltant davant els blips aguts que van
rebotar com a ressò per tota la cambra. Lando va llançar la motxilla propulsora
cap a la paret més llunyana. Després es va donar la volta i, encara que sabia
que no tenia cap cas, va córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada