dimarts, 3 de març del 2020

Última oportunitat (LVII)

Anterior


57
EL CHEVALIER, ARA

El metall calent del blàster va cremar el palmell i els dits d’en Han. Va seguir disparant. Un altre droide va col·lapsar a un o dos metres, mentre el fum sortia del seu connector ocular cremat. Tres més van passar al costat d'ell.
—Han! —La veu de Lando va brollar sobtadament a través d'un rugit d'estàtica en la seva oïda—. Han, vinga! —Se sentia com si hagués perdut l'alè.
—Lando? —va cridar Han, disparant a un altre droide i després llançant una cadira a un més—. On estàs?
—Han! El transmissor pot arribar a... Chandrilà, Han. Beex... el maleït droide del caf... Ben, Leia.
«Ben. Leia».
Han es va parar sobre la taula sense ser conscient d'això. «Leia. Ben». Va apartar a un droide del seu camí i després a un altre. Es va ajupir, va arrencar un braç de metall ardent del cos que havia estat parcialment tallat i va batre amb ell a un tercer droide.
—Has de... —Lando va panteixar a través de l'estàtica— detenir les naus d'artilleria. No deixis que Gor s'allunyi en elles. No et preocupis per mi. Detingues a Gor!
Han va girar-se i va colpejar en la cara a un altre droide amb el braç metàl·lic i després li va disparar en el pit. Alguna part distant seva li va advertir que no podria resistir això durant molt temps, mantenir cada exhalació cantant dins del seu pit, però no importava: Ben i Leia estaven en perill. El dispositiu d'aquest maleït maniàtic era a punt de destruir la seva família. Li va etzibar a un altre i va acabar aixafant a un que s'havia llançat a la càrrega contra ell quan de sobte tots els droides es van quedar congelats.
Els seus ulls vermells es van atenuar. Després espetegaren i es van apagar per complet.
Han es va quedar bocabadat davant la cambra sobtadament pacífica, mentre els crits exultants de Kaasha s'elevaven des del passadís.
Les llums regulars van tornar a parpellejar i el brunzit del motor va cobrar vida al voltant d’en Han. Es va sentir com la primera ràfega de cel obert després d'estar lligats al planeta durant mesos. Taka va treure el cap.
—Ho vaig aconseguir! Uau! Què ha succeït?
—No ho sé —va dir Han, mentre corria de pressa cap al corredor—. Però haig d'arribar a la cabina ara!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada