El Rei Unit (XXVII)

Anterior

27

La Leia havia sentit que es deia que cap captor podia empresonar un Jedi més temps del que el Jedi desitgés estar empresonat i estava començant a comprendre quina gran veritat. Fins i tot amb l'Alema estesa inconscient al magatzem número dos, amb els quatre membres emmanillats als amarradors de la càrrega i dos noghri enfadats guardant-la amb armes làser atordidores T-10, la Leia es trobava constantment coixejant de tornada amb una nova manera de confinar la seva presonera. El seu cap i el seu turmell estaven bategant amb més força a cada minut que passava i l'últim que volia era començar a lluitar de nou amb la twi'lek.

Ara la Leia estava sostenint un parell de manilles atordidores Automàtiques sèrie LSS 1000 de l'armari de seguretat. Eren altament il·legals, és clar, però eren l'equipament estàndard a bord del Falcó. Després de comprovar el monitor de signes vitals al canell de l'Alema per assegurar-se que la twi'lek encara estava inconscient, la Leia va coixejar fins a col·locar-se darrere del seu cap.

Un sotrac sobtat va baixar corrent pels lekku de l'Alema. Els seus ulls van començar a moure's sota les seves parpelles i ella va començar a murmurar amb una veu espantada i de to alt. Al principi, la Leia va pensar que la twi'lek estava cridant incoherentment en un somni, però llavors va reconèixer un parell de paraules twi'lek (les de «nit» i «herald») i va comprendre que l'Alema estava en realitat parlant en somnis.

La Leia es va tornar cap al panell de l'intercomunicador.

-3PO, activa la gravació d'àudio en el magatzem 2.

-Com vulgui, princesa -va dir ell-. Però necessitaré deixar desatesa a la Mestra Sebatyne durant uns moments.

-Mentre ella encara estigui estable -va dir la Leia.

-Oh, està força estable -va dir C-3PO-. Els seus signes vitals han estat surant prop del zero durant hores.

Un moment després, un llum vermell es va activar en el panell de l'intercomunicador. L'Alema va continuar murmurant en la seva llengua materna, alguna cosa sobre «l'Herald de la Nit», i els seus membres van començar a donar estrebades dels seus lligams. La Leia va mirar al monitor de signes vitals i va veure que la twi'lek havia entrat a l'estat REM. Li va fer gestos als noghri perquè la cobrissin, després es va ajupir sobre els seus talons i va subjectar les manilles als seus lekku.

-Ets una dona dura, Leia Solo -dir en Han, entrant al magatzem-. En certa manera m'agrada.

-Només estic anant amb compte -va dir la Leia. Va col·locar l'energia al màxim i després es va aixecar lentament i retrocedí-. Dubto que poguéssim enganyar-la dues vegades.

-Segur que podríem -Va dir en Han-. El treball en equip i la traïció venceran a la joventut i l'habilitat en qualsevol moment.

-L'Alema no és tan jove. I jo diria que ens guanya àmpliament en el departament de traïció -va dir la Leia. Va creuar el magatzem, buidat perquè l'Alema no tingués res a llançar amb la Força, i es va aturar al costat d'en Han-. Vaig pensar que Juun i tu estàveu traçant el següent salt.

- Ho hem estat intentant -va dir en Han.

-Intentant? -Després de reparar el sabotatge de l'Alema, havien sortit de la nebulosa per trobar-se mirant al cor cremós del Nucli Galàctic, a no més de vint anys-llum de l'Aliança Galàctica-. Vas dir que estaríem en el Corredor Rago en un salt més.

-Ho estarem -va dir en Han-. Però cada vegada que el connectem, l'ordinador de navegació detecta una fluctuació i s'apaga.

-Estàs segur que estem en el lloc correcte? -va preguntar la Leia. Preocupada per la possibilitat d'una fuita, havia insistit en supervisar les precaucions de seguretat mentre Juun actuava com copilot-. Jae no traçarà un mal salt?

En Han negà amb el cap.

-Definitivament és el mateix lloc en el qual vam parar en el camí de sortida. Rago està a cinc anys-llum més endavant i les cartes estel·lars coincideixen amb les que emmagatzemem a l'ordinador de navegació. L'única diferència és la fluctuació.

La Leia va llançar una mirada nerviosa a l'Alema, que continuava murmurant i donant-se cops contra els seus lligams.

-Podria ser alguna cosa sortint del Corredor cap a nosaltres? -va preguntar llavors.

-És clar -va dir en Han-. Si té la massa d'una flota de batalla.

-Veig el que vols dir.

La Leia va estudiar l'Alema durant un altre moment i llavors va tornar a comprovar els signes vitals de la twi'lek. El monitor va mostrar que estava profundament en l'estat REM, però la Leia va seguir sospitant. Va treure una hipodèrmica de tranquidescans de la butxaca del seu vestit de vol i la va pressionar contra el coll de l'Alema.

-Guau! -va dir en Han-. Té una ferida al cap!

-És jove. -La Leia va prémer l'injector i el va mantenir fins a baix fins que la hipodèrmica va deixar de xiuxiuejar-. Un petit coma no li farà mal.

-Recorda'm que no provoqui al teu costat dolent -va dir en Han.

L'Alema va deixar de forcejar i va guardar silenci i els seus signes vitals van caure en la gamma del coma. La Leia va obrir l'ull de la twi'lek amb el polze només per assegurar-se i llavors va assentir quan no hi va haver reacció.

-A veure si encara estem tenint aquesta fluctuació de massa.

En Han va aixecar les celles.

-Creus que ella estava...?

-No ho sé -va dir la Leia. Deixant instruccions perquè els noghri li disparessin a la twi'lek al primer senyal de problemes, ella va marxar del magatzem-. Però mai fa mal anar amb compte.

-No creus que t'estàs passant?

-Han, ella va sabotejar el Falcó i em va donar una pallissa -va dir la Leia-. I hi ha moltes possibilitats que el meu missatge no arribés fins al Luke i la Mara. Si l'Ombra tenia un polissó a bord, o si la Tahiri i els altres han anat fins a tan lluny com l'Alema, podríem arribar ja massa tard.

-D'acord, és el que hi ha -va dir en Han-. Però...

-Han, entens com de bona que és l'Alema? -La Leia es va aturar i el va girar perquè la mirés de front-. Com d'afortunats que vam ser de deixar-la inconscient?

-Sí, ho entenc. -Hi havia retret en la veu d'en Han-. Però encara hem de mantenir-la amb vida.

-Fins i tot si això significa que podria escapar i fer-nos esclatar a tots fins convertir-nos en pols d'estrelles?

-Sí, fins i tot si significa això -va dir en Han-. Perquè el que li va passar a ella li està passant probablement a la Jaina i a Zekk i potser la Cilghal pugui aprendre alguna cosa de l'Alema per ajudar-nos a arreglar-ho.

-Això és pel que estàs tan preocupat per ella? -La Leia es va alegrar de sentir la crueltat en la veu d'ell, de saber que tantes dècades de contesa i perill només li havien tornat més astut i caparrut-. Estava començant a pensar que t'havies tornat tou.

Ella li va agafar el braç i es va dirigir cap al corredor d'accés. Havien perdut tant durant la guerra que era impossible creure que havien acabat més forts o més feliços. Però havien emergit junts, amb una comprensió millor de l'altre i un vincle que havia sobreviscut a la mort d'un fill, d'un company íntim i de més amics del que la Leia podia nomenar. No importava com d'alarmant que fos aquesta última crisi, no importava com d'espantats que estiguessin per la Jaina, s'enfrontarien junts. I junts farien tot el que fos necessari per prevaler.

Van arribar a la coberta de vol i van trobar a Juun mirant a la pantalla del navegador, tan absort en representar estrelles i en càlculs continus que no es va adonar de la presència dels Solo. La Leia va poder veure que estava intentant una anàlisi d'un ampli espectre de variables amb un paràmetre d'exactitud de deu mil·lèsimes. Amb els seus ulls sortits i els plecs de les seves galtes eixamplats per la frustració, semblava com si anés a fer explotar un circuit abans que ho fes l'ordinador de navegació.

La Leia va acostar la seva boca a l'orella d'en Han.

-Espero que hagis estat fent còpies de seguretat del nostre diari de bitàcola de navegació.

-Pots apostar-hi -va dir en Han-. Vaig saber el que estaves pensant en el minut en què ens vam adonar que estàvem aterrant en un planeta abandonat.

-De debò? -En realitat, la Leia havia estat massa ocupada intentant disparar en fred els motors del repulsor per estar pensant molt en alguna cosa, però no anava a admetre això davant seu. No volia que ell pensés que Juun era millor copilot que ella-. Estàs bastant segur de tu mateix, oi?

-Sí. -Han va mostrar un somriure arrogant-. I vaig cartografiar tot en l'abast del sensor en el camí de sortida. -El somriure es va fer més gran i més arrogant-. Podria haver una altra dotzena d'estrelles dins de la nebulosa.

-Una dotzena? -va panteixar la Leia. Llavors, sense esperar que en Han veiés com de bé que realment la coneixia, va assumir un to més trist-. Així que podria haver cinc o sis planetes habitables, més unes quantes llunes, si tenim sort.

-Cinc o sis? Hi haurà una dotzena. Fins i tot dues! -La indignació en la veu d'en Han es va esvair ràpidament fins convertir-se en preocupació-. Però voldrà colonitzar-la algú aquí? Encara està fora de l'Aliança Galàctica i no és fàcil arribar.

-Els ithorians aniran a l'instant -va dir la Leia-. El planeta en el qual vam aterrar és perfecte per a ells. I, donat el que senten per la violència, és l'única oportunitat que tenen d'evitar la Llei de Reclamació.

-Sempre i quan els conglomerats de rehab no ens el robin una altra vegada.

-La Llei de Reclamació no s'aplica fora de l'Aliança Galàctica -va dir la Leia-. A més, qui els hi va a dir?

En Han va assentir tranquil·lament cap al lloc del navegant, on Juun estava murmurant per a si mateix i negant amb el cap per la frustració. Finalment, es va colpejar la templa amb el lateral del seu propi puny i ploriquejà quelcom en sullustà que la Leia no va agafar del tot.

-Simplement haurem de mantenir-lo a prop -va murmurar ella-. Almenys fins que haguem recol·locat als ithorians.

En Han deixà caure la barbeta.

-Realment saps com amargar el moment. -Va entrar a la coberta de vol i, mirant a la pantalla per sobre d'en Juun, va preguntar-: Llavors, què tenim...?

Juun va saltar del seu seient, amb la part superior del seu cap evitant la barbeta d'en Han només per la virtut de la seva curta alçada, i llavors es va girar per mirar-los.

-Què estan fent entrant d'amagat d'aquesta manera?

En Han aixecar les mans.

-Tranquil. No estava tractant de donar-te una sobrecàrrega d'energia.

-En realitat, Jae, hem estat aquí xerrant des de fa un parell de minuts. -La Leia es va inclinar per mirar a la pantalla-. Sembla que has estat treballant dur.

Juun es va relaxar en certa manera.

-He estat fent una anàlisi gravitacional completa, per procediment d'emergència per solucionar problemes.

-Has tret res a part d'un mal de cap? -va preguntar en Han.

-Res que tingui sentit. -Juun va tornar al seu seient i va començar a obrir columnes d'observacions de desviació estel·lar-. La llum definitivament està sent distorsionada a una velocitat constantment creixent, el que significa que o hi ha un cos renegat molt gran i completament invisible just davant...

-O alguna cosa gran està a punt de sortir de l'hiperespai -va acabar la Leia-. Vas fer una anàlisi de velocitat de canvi?

-Per descomptat. -Juun va teclejar una ordre i va obrir un gràfic de traçat d'angles de la desviació contra el temps-. Segons això, l'espai-temps hauria de separar-se just...

El pèl de la Leia se li va posar de punta, després un centelleig iridescent va il·luminar l'interior de la cabina i petites serps d'electricitat estàtica van començar a obrir-se pas a la carrera pels seus camins neuronals cap avall. L'alarma de proximitat bramà en connectar-se. Ella es va llançar cap al seient del copilot, però va perdre peu i va surar a la meitat de l'aire durant un moment, amb els ulls adolorits per la brillantor del centelleig platejat de davant, amb el seu estómac girant al seu interior com l'aigua per un desguàs.

Llavors la Leia va xocar amb la cadira del copilot i es va trobar mirant pel finestral a la blancor de duracer d'una immensa esquerda plena de cilindres. El seu estómac se li va pujar a la gola quan Han portà al Falcó a un ascens d'emergència i les seves costelles van començar a bategar per un impacte que no recordava rebre.

-Què és això? -va cridar en Han.

La Leia va activar la seva pantalla tàctica i va trobar la meitat superior omplint-se ràpidament amb codis de transponedors. Li va portar un moment trobar el propi codi del Falcó, envoltat com estava per altres d'un color similar.

-Jo... Jo crec que és una flota de batalla -va dir la Leia.

-De qui?

Una línia dentada d'el·lipsoides blancs familiars va aparèixer al llarg de la vora inferior del finestral. Disseminats entre ells hi havia el doble de petites fletxes blanques.

-Hapans. -La Leia no es va molestar a confirmar la seva conclusió amb una recerca de cerca. Havia vist les distintives naus massa vegades (a Dathomir, Corèllia i fins i tot a Coruscant) per necessitar corroboració-. Aquests són Noves i Dracs de batalla.

-Sí -va estar d'acord en Han-. Què estan fent aquí fora?

-Anar a Lizil -va dir en Juun-. Què si no?

El canal de comunicació crepità en encendre's.

-Aquí el Drac de batalla de Hapes Kendall trucant al transport de l'Aliança Galàctica Tret llunyà -va dir una veu amb un accent hapanià molt marcat-. Atureu-vos i prepareu-vos per a un embargament temporal.

-Embargament! -En Han va mantenir el seu curs-. Serà millor que els fem saber qui som en realitat.

La Leia ja estava allargant la mà cap als controls del microxip.

-Tret llunyà, aquesta és la seva última advertència...

-Drac de batalla Kendall. -La Leia va activar l'autèntic codi microxip del Falcó-. Aquí Leia Organa Solo a bord del Falcó Mil·lenari.

La veu hapana es va tornar més insegura.

-El Falcó Mil·lenari?

-Sí -va dir la Leia-. Sento la confusió, però normalment viatgem d'incògnit. Estic segura que ho entén.

-Per descomptat -va dir la veu.

-Bé. Si ens assignen un vector segur, ens apartarem i els deixarem continuar el seu camí.

-Ho sento, princesa. Tenim ordres...

-Llavors li suggereixo que em deixi parlar amb qui sigui que les estigui donant -va dir la Leia-. La Reina Mare Tenel Ka ha estat una convidada freqüent a la meva taula. Estic segura que no estaria contenta de descobrir que vam ser detinguts per una qüestió de... procediment.

Una nova veu va arribar pel canal de comunicació.

-La Princesa Leia Organa Solo? -va preguntar ell-. La mare del Jedi Jacen Solo?

-Correcte. -Incòmoda per la manera en què l'home havia emfatitzat el cognom d'en Jacen, la Leia es va obrir a la Força i va estar alleujada de no sentir que el seu fill estigués en cap part de la flota-. Amb qui tinc l'honor de parlar?

-Perdoni'm -va replicar l'home-. Sóc el Dukat Aleson Gray, novè cosí de la Reina Mare i Duch'da de Lady AlGray de les Llunes de Relephon.

-Gràcies -va dir la Leia-. L'hi recordarà la Reina Mare la propera vegada que ens trobem.

-És vostè molt amable. -El to d'en Gray era educat però dubtós-. Estic segur que podem confiar que guardi la nostra trobada aquí en estricte secret.

-És clar -va replicar la Leia-. No voldríem posar en perill els reforços de la Colònia.

El comunicador va quedar en silenci.

-Maleïda sigui, no havies de dir això -va grunyir en Han-. Sabem on van.

-Però no perquè -va dir la Leia-. Si la guerra esclata, necessitem saber-ho.

-Per què? -va preguntar en Han-. No podrem dir-ho a ningú si estem atrapats a la panxa d'un drac de batalla.

La veu d'en Gray va tornar de nou pel comunicador.

-En realitat, la nostra missió està més a prop de mantenir la pau que de ser reforços.

La Leia li va llançar al Han un somriure presumit.

-Sí, això és el que em va donar a entendre. Necessita dades de navegació fins la porta de la Colònia?

-Això no serà necessari -va respondre en Gray-. Tenim un curs fins al niu Lizil i el seu fill ens va assegurar que algú estaria esperant...

-El nostre fill? -va interrompre'l la Leia.

-Sí. -En Gray va sonar confós-. El nou consort de la Reina Mare. Va ser ell qui, uh, la va convèncer d'intervenir.

Un cop alt va sonar des del seient del pilot. La Leia va tornar la mirada per trobar al Han amb una mà sobre el front.

-Creus que el coneixes -va dir en Han negant amb el cap-. I llavors ell intenta iniciar una guerra.

Següent