Captius del Temple (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Obi-Wan es va sentir alleujat quan va escoltar la porta xiuxiuejar a l'esquena. No hi hauria aguantat davant els mestres ni un segon més. En cap moment va pensar que la seva primera trobada amb ells aniria tan malament.

Va veure una prima figura a l'altre extrem de la sala a la qual havia sortit, i es va sentir una mica més relaxat.

- Bant! -va cridar.

- T'estava esperant -va dir la Bant acostant-se, amb els ulls platejats il·luminats. La seva pell color salmó contrastava amb la túnica blau pàl·lid.

- Quina alegria veure algú agradable -va dir l'Obi-Wan. Bant el va observar detingudament.

- No ha anat bé.

- No podria haver anat pitjor.

Ella va abraçar-lo, i va percebre l'olor de sal i de mar, una olor única que sempre associava amb Bant; perquè, en ella, fins i tot la sal feia una olor dolça. La noia era calamariana, i per tant amfíbia, i necessitava la humitat per viure. La seva habitació estava sempre plena de vapor, i es banyava diverses vegades al dia.

- Anem-hi -va murmurar la Bant.

Ell no va haver de preguntar on. Van agafar el turboascensor i van descendir fins al nivell del llac. Era el seu lloc especial. Quan acabaven els llargs dies de classes i entrenament, no hi havia res que li agradés més a Bant que ficar-se en l'aigua per donar-se un llarg bany. Obi-Wan s'unia a ella sovint, encara que de vegades es quedava assegut a la riba, veient com ella lliscava elegantment sota l'aigua verdosa.

Van sortir del turboascensor i van anar cap el que semblava un preciós dia assolellat a la superfície d'un planeta. Però tots dos sabien que el sol daurat en el cel blau era realment una bateria de focus disposada a l'elevada cúpula del sostre. El sòl sota els seus peus tenia matolls florits i arbres frondosos. La zona del llac estava deserta. Obi-Wan no veia ningú nedant ni passejant per cap dels molts senders.

- S'ha demanat als estudiants que quan no estiguin en classe romanguin a les seves habitacions, als menjadors o en les sales de Meditació -va dir la Bant-. No és una ordre, és només un prec. L'atac a Yoda ha augmentat les precaucions.

- Va ser una cosa estremidora -va dir l'Obi-Wan.

- I què ha passat amb tu? -va preguntar la Bant-. Què t'ha dit el Consell?

L'amargor va inundar a Obi-Wan.

- No m'acceptaran de nou.

Bant el va mirar sorpresa.

- T'ho han dit ells?

Obi-Wan va mirar el llac amb els ulls cremant.

- Bé, no, no amb aquestes paraules, però la seva actitud era molt severa. Diuen que he d'esperar. Què faré, Bant?

Ella el va mirar amb els seus enormes ulls platejats plens de compassió.

-Esperar.

 Ell es va girar impacient.

- Sembles Yoda.

Ella li va posar una mà al braç.

-Però, Obi-Wan, el que vas fer va ser una ofensa greu. No tant com per provocar una expulsió irrevocable -va afegir ràpidament en veure l'expressió de l'Obi-Wan -, però el Consell haurà de posar a prova la teva sinceritat. Es reuniran amb tu diverses vegades. Són compassius, Obi-Wan, però han de protegir de totes totes l'Orde Jedi. I és bo que això sigui així. El camí dels Jedi pot ser molt difícil, i el Consell ha d'assegurar-se que estàs totalment compromès. Que tots estem totalment compromesos.

- Jo estic totalment compromès -va dir Obi-Wan acalorat.

- Però com pot el Consell estar segur d'això? -va preguntar la Bant dolçament -, i com ho pot estar Qui-Gon? Perquè aquest compromís ja ho vas acceptar abans, quan et vas unir a ell per primera vegada.

La ira li va inundar. Una ira que naixia de la frustració. Sabia que Bant no volia ferir-li. Ara ella el mirava amb ulls afectuosos i preocupats, i amb por d'haver-li ofès.

- Ja veig que tu també em culpes -va dir ell ràpidament.

- No -va dir ella amb calma-, t'estic dient que portarà més temps del que creus, potser més temps del que et sentis capaç de suportar; però el Consell cedirà i veurà el que jo veig.

- I què veus? -va preguntar Obi-Wan irònic-. A un nen ple de ràbia? A un ximple?

- A un Jedi -va dir ella suaument, i era el millor que podia haver dit.

Tot d'una, un pensament va venir al cap de l'Obi-Wan. Que passaria si el Consell volia que tornés, però en Qui-Gon no? En el cas que el Consell li permetés tornar a ser un estudiant Jedi, ell ja tenia tretze anys i, per tant, havia passat el límit per ser escollit per un Cavaller Jedi com a padawan. Qui havia de triar-lo si no era Qui-Gon?

Ell no volia un altre Mestre, va pensar Obi-Wan desesperat. Volia a Qui-Gon.

Sense que Obi-Wan se n'adonés, havien arribat passejant fins a l'altra riba del llac, on hi havia una petita cala en què a Bant li agradava nedar. La jove va entrar a l'aigua i va somriure en notar la fredor del líquid en els turmells.

-Explica'm coses de Melida/Daan -va dir-. Ningú sap el que va passar allà. Què va ser el que va fer que et comprometessis amb la seva causa i ens abandonessis?

Obi-Wan es va quedar gelat. Potser va ser l'indici de somriure que va veure a la cara de Bant en formular la pregunta; o com es reflectia la llum en l'aigua; o els seus ulls platejats, que el miraven plens de confiança; o la quantitat de vida en aquell instant, tan bell, que gairebé el va encegar.

No podia explicar-li allò de la Cerasi. Amb tanta vida envoltant-li, com podia parlar de la mort?

I, de sobte, Obi-Wan es va quedar sense paraules. Mai havia tingut cap problema a l'hora de parlar amb Bant. Però què podia explicar-li?

A Melida/Daan vaig veure una amiga morir davant meu. Vaig veure la vida en els seus ulls estremir-se i desaparèixer. La vaig agafar en els meus braços. Vaig sentir que un altre estimat amic em donava l'esquena. Un camarada d'armes em va trair. I jo vaig trair al meu Mestre. Una cadena de traïcions i una mort que han marcat el meu cor per sempre.

No podia dir-li aquestes coses. Estaven enterrades en el més profund del seu cor.

Quan tot això hagi acabat l'hi explicaré. Quan tinguem temps.

- Però jo vull saber de tu -li va dir ell canviant de tema-. Sembles diferent. Has crescut des de l'última vegada que et vaig veure?

- Potser una mica -va dir la Bant, encantada. Sempre li havia molestat la seva curta estatura-. Ara ja tinc 11 anys.

- Aviat seràs una Padawan -es va mofar l'Obi-Wan. Però la Bant no va agafar el to burleta. Es va posar seriosa i va assentir.

- Sí. Yoda i la resta del Consell pensen que estic preparada.

Obi-Wan es va quedar d'una peça. Donada la seva baixa alçària i el seu caràcter confiat, Bant sempre havia semblat fins i tot més jove del que era. Sempre havia anat darrere d'ell i dels seus col·legues, Reeft i Garen Muln.

-Ets massa jove per ser escollida -va dir ell.

- No és l'edat el que marca el punt d'inflexió, sinó la capacitat -va respondre la Bant.

- Ara sembles Yoda una altra vegada.

Bant va deixar anar una rialleta.

- Estic citant a Yoda.

- I què passa amb Garen? -va preguntar l'Obi-Wan.

- Garen està rebent un seminari de pilotatge avançat - va respondre ella-. Yoda opina que té uns reflexos especialment aguditzats. Els Jedi necessiten pilots per a les missions. Ara està a classe en el simulador, per això no ha vingut a veure't.

- I on és en Reeft? -va preguntar Obi-Wan somrient-. Al menjador?

Bant va riure. El seu amic dresselià era conegut per gaudir enormement del menjar.

- Va ser triat padawan d'en Binn Ibes. Està fora en la seva primera missió.

Una punxada va recórrer a l'Obi-Wan. Així que en Reeft ja era un padawan, Bant ho seria aviat i a Garen li havien escollit per a missions especials. Tots els seus amics avançaven ràpidament mentre ell es quedava en el mateix lloc. No, pitjor encara, mentre ell retrocedia a cada pas. Havia estat el primer a abandonar el Temple i ara anava a ser el que es quedés a la plataforma d'enlairament, dient adéu als seus amics a mesura que s'anessin anant un darrere l'altre. Es va donar la volta perquè Bant no pogués veure la tristesa a la seva cara.

- I què passa amb Qui-Gon? -va preguntar la Bant -. Saps si ell t'acceptarà de nou quan el Consell ho faci?

Així era la Bant. Sempre s'ho feia per donar a la diana. I atès que ella parlava amb el cor a la mà, esperava que la resta fes el mateix.

- No ho sé -va dir l'Obi-Wan, i es va ajupir per passar una mà per l'aigua, intentant ocultar la seva cara.

- Saps? -va dir la Bant-, al principi Qui-Gon m'imposava una mica. Em feia una mica de por, però després em vaig adonar de com d'amable que és. Estic segura que les coses s'arreglaran entre vosaltres dos.

- No sabia que coneguessis a Qui-Gon -va dir l'Obi-Wan sorprès.

- Sí -va dir la Bant-, vaig ajudar-lo a ell i la Tahl amb la investigació dels robatoris quan estaves a Melida/Daan.

Picat per la curiositat, Obi-Wan es va tornar per preguntar-li per allò, però un estrany soroll el va interrompre. Bant i Obi-Wan van aixecar la mirada. Un so grinyolant va solcar l'aire.

Van mirar cap amunt. Al principi només van veure el que era d'esperar: el sol brillant al cel blau. Llavors, tot va semblar succeir al mateix temps. La llum va baixar d'intensitat i, de sobte, un objecte va travessar el cel amb un estrèpit. Un cel que va resultar ser una pantalla falsa. Els esquelets de les passarel·les i les bateries de focus van quedar al descobert. Part d'un túnel horitzontal es va quedar penjant en l'aire.

- És el turbotransport! -va dir la Bant horroritzada-. Està a punt de caure!

Següent