Senda Desconeguda (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Obi-Wan va caminar exhaust pels carrers de la ciutat. Portava tres dies treballant intensament al capdavant de l'Àrea de Seguretat. Hi havia resultat esgotador, però el resultat final havia estat que barris sencers de la ciutat havien quedat desarmats. Ja només quedaven uns pocs reductes aïllats. La majoria de les armes estaven guardades en enormes magatzems sota grans mesures de seguretat. Era més segur allunyar-les de la ciutat fins que el Consell decidís si calia destruir-les. Hauria de plantejar aquesta qüestió en la propera reunió.

Començaven a caure uns lleugers flocs de neu d'un cel metàl·lic. Era gairebé hivern i la gent necessitava combustible per als mesos que venien, però encara no havien fet res al respecte.

Nield s'havia limitat a reclutar cada vegada més treballadors per acabar amb tots els mausoleus de la ciutat. Obi-Wan, que ara es passava la major part del temps al carrer, havia notat l'enuig de la gent. Les preocupacions de la guerra havien canviat per les que provocava la supervivència. Els Joves no ajudaven a reconstruir els edificis ni a alimentar les famílies. El descontentament creixia. La Generació de Mitjana Edat els havia ajudat a guanyar la guerra, però ara donaven suport cada vegada menys als Joves i, encara que eren menys nombrosos, tenien molta influència. Els Joves no podien perdre el seu suport.

Hem de fer alguna cosa, va pensar l'Obi-Wan.

Va veure un grup dels Joves dels Abocadors que baixaven corrent per un carrer com si es dirigissin a un lloc a corre-cuita. Obi-Wan va cridar a un d'ells.

- Joli!, Què passa?

Un noi baix i rabassut es va tornar.

-Mawat ens ha cridat -va dir-. Avui enderrocaran una altra Sala de l'Evidència. La que està al Carrer de la Glòria, prop de la plaça principal

Quan va acabar de parlar va córrer darrere dels altres.

Obi-Wan va sentir una esgarrifança. En aquesta sala de l'Evidència es guardaven els monuments i els hologrames dels ancestres Cerasi. El noi va recordar com de preocupada que s'havia mostrat la jove per no tenir una família. Potser hauria d'avisar-la del que anava a passar.

Obi-Wan va oblidar la seva debilitat i va córrer cap als túnels. Va lliscar per la cova propera al mausoleu i va córrer cap a la volta. Cerasi estava asseguda a la tomba que els Joves utilitzaven com a taula de reunió.

-Ja ho he sentit -va dir a Obi-Wan.

Obi-Wan va reduir el seu pas a mesura que s'aproximava a ella.

-Podem demanar-li que no ho faci.

Cerasi es va retirar un floc de cabells que li queia prop dels ulls.

-Això no seria just, Obi-Wan.

El jove es va asseure en una pedra prop d'ella.

- Quan vas anar per última vegada a la Sala?

Cerasi va sospirar.

-No em recordo. Abans de venir a viure als túnels... Fa tant que ja ni puc recordar la cara de la meva mare. El seu record s'està esvaint de la meva memòria -es va tornar cap a Obi-Wan-. Crec que en Nield té raó. Odio les Sales de l'Evidència tant com ell, o almenys les odiava; però no odio a la meva família, Obi-Wan. La meva mare, les meves ties, els meus oncles, els cosins... Tots els que vaig perdre hi són. Les seves cares, les seves veus... No tinc altra forma de recordar-los. I no sóc l'única. Molta gent a Melida/Daan no té res amb el que recordar als seus éssers estimats excepte aquests mausoleus. Hem bombardejat les nostres cases, les biblioteques i els edificis públics... No tenim cap record dels naixements, els casaments i les morts. Si destruïm tots els nostres hologrames, la nostra història es perdrà per sempre. Acabarem trobant a faltar part del que estem destruint ara?

Els ulls de la Cerasi van buscar els seus, però ell no tenia cap resposta que oferir-li.

-No Estic segur -va dir a poc a poc-. Potser en Nield està sent massa estricte. Potser els hologrames es puguin conservar d'alguna manera. Potser en una volta a la qual només es pugui accedir amb un permís. Així no estaríem fomentant els valors de la guerra i de la violència, però els escolars podrien accedir als monuments, que conservarien la història de Melida/Daan.

-És una bona idea, Obi-Wan -va dir Cerasi molt contenta-. És un compromís. I és una cosa que podem oferir a la gent de Zehava.

- Per què no el convencem perquè aturi això momentàniament fins que haguem pres una decisió?

L'alegria va desaparèixer dels ulls de la Cerasi.

-No voldrà -Va dir en un to seriós.

-El consell podria plantejar aturar les activitats del grup d'en Nield fins que el tema es porti a debat i s'estudiï més profundament. Tenim aquesta opció. Nield haurà de fer-nos cas.

Cerasi es va mossegar el llavi.

-No crec que pugui fer-ho. No puc oposar-me a Nield oficialment. Els Joves es dividirien en dos bàndols. Necessitem estar junts. Si els Joves ens dividim significarà la fi de la pau a Melida/Daan. No puc arriscar-me a arribar a això.

-Cerasi, la ciutat s'està enfonsant -va dir Obi-Wan amb desesperació-. La gent vol tornar a la seva vida anterior. Aquesta és la pau que volen. Si Nield s'ocupa només de la destrucció i no de la reconstrucció, la gent s'aixecarà en contra seu.

Cerasi va deixar caure el cap entre les mans.

- No sé què fer!

Tot d'una, Mawat va entrar a l'habitació.

- Obi-Wan! -va cridar-. Et necessitem!

El jove es va posar dret.

- Què passa?

-Wehutti ha organitzat als Majors perquè protestin per la destrucció de la Sala del Carrer de la Glòria -va dir Mawat-. S'ha congregat una gran multitud de gent allà. Et necessitem urgentment perquè autoritzis als Joves a agafar les armes. Hem de defensar el nostre dret a demolir els mausoleus!

Obi-Wan va negar amb el cap.

-No us vaig a donar armes, Mawat. Si ho faig, la protesta acabarà convertint-se en una massacre.

Mawat, en un gest de frustració, es va passar les mans pel seu llarg i vermellós pèl.

- Però ara estem desarmats gràcies a tu!

-Gràcies a la decisió unànime del Consell -va intervenir la Cerasi-. Obi-Wan té raó.

Mawat es va girar disgustat.

-Gràcies per res.

- Espera, Mawat! -va cridar Obi-Wan-. He dit que no us vaig a donar armes, però no que no us vagi a ajudar.

Següent