Els Defensors dels Morts (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Cerasi els va conduir de nou a través dels túnels, però aquesta vegada en direcció contrària a la que havien vingut, directes cap al territori Daan.

-Cerasi coneix cada racó d'aquests túnels -va explicar Nield mentre la seguien.

El seu sobtat enuig havia desaparegut tan aviat como va arribar.

-Va ser la primera que va venir a viure aquí.

- Per què? -va preguntar Qui-Gon.

-Va entendre el que estava succeint, com em va passar a mi -va contestar Nield-. No podem viure a dalt. A baix tenim brutícia i humitat, però almenys també tenim esperança.

Les seves dents van blanquejar la foscor en somriure.

-Potser us sembli estrany, però som més feliços aquí.

-No és estrany en absolut -va dir l'Obi-Wan.

- Heu construït vosaltres els túnels? -va preguntar Qui-Gon-. Semblen nous.

Nield va assentir abans de ficar-se per una petita obertura que els va conduir a un túnel nou.

-Els vam fer centímetre a centímetre, peça a peça. Van ser construïts durant la Divuitena Batalla de Zehava. Els Daan van construir túnels per a l'aigua i el clavegueram i van passar a través dels cementiris subterranis de la Desena Batalla, treballant per les nits per entrar en territori Melida. Va ser llavors quan la ciutat va quedar partida en Nord i Sud. Van guanyar la batalla.

-La Dinovena Batalla va passar uns escassos sis mesos després -va comentar la Cerasi-. Les batalles mai acaben. Mai ho faran a menys que nosaltres actuem.

La Cerasi es va aturar. Es filtrava llum a través d'un forat a la pedra.

-Aquí.

Qui-Gon va mirar el sostre corbat del túnel.

- On?

La Cerasi va treure una troca de corda del seu cinturó, la va llançar amb destresa cap amunt i, amb un moviment mínim del seu canell, la va enganxar en un sortint del sostre. Després va comprovar que estava ben enganxada i va mirar amb un somriure a Qui-Gon.

-No et preocupis, està preparada per aguantar fins i tot el teu pes.

Cerasi va començar a pujar per la corda, col·locant una mà a continuació de l'altra. Quan gairebé havia arribat al sostre, es va deixar anar de la corda i va ficar els dits en una obertura de la roca. Es va quedar allà, penjant de cara a l'obertura.

-Està lliure -els va dir en veu baixa.

Es va tirar enrere i va començar a balancejar-se. Utilitzant l'impuls, va donar un cop de peu a la roca, que es va moure, i amb un segon impuls va aconseguir desplaçar-la encara més. Qui-Gon va sentir el soroll de la pedra arrossegant-se al pis superior. En el següent balanceig, la Cerasi va ficar els peus amb facilitat en l'obertura. Després es va doblegar per ficar la resta del cos pel forat.

L'operació havia durat uns trenta segons. Qui-Gon va admirar l'agilitat i la força de la Cerasi.

La jove va treure el cap.

-No hi ha ningú.

Un a un, els tres van pujar per la corda i després van lliscar a través del forat. No tenien la mateixa habilitat i elegància que la Cerasi, però tots van aconseguir entrar.

Qui-Gon va comprovar que es trobaven en una nau d'emmagatzematge situada dins d'un edifici de servei, en la part posterior d'un lloc abandonat. Era un lloc molt apropiat per amagar l'entrada als túnels.

Ara era en Nield qui els guiava, ja que coneixia bé l'àrea Daan.

-No us preocupeu -va dir als Jedi-. Sóc Daan, així que sé on sóc. Esteu segurs en territori Daan. Els Daan almenys no volen prendre-us com a ostatges.

Ara que Qui-Gon disposava de més temps, va poder estudiar amb més deteniment el territori Daan. No era molt diferent del Cercle Interior. Hi havia edificis bombardejats, abandonats i amb barricades, i escassetat d'aliments a les botigues. Tothom intentava fer la seva vida quotidiana, però portaven armes velles. Ningú semblava més jove de seixanta anys o més vell de vint.

-Solia ser una ciutat molt bonica -va remarcar Nield, i es va notar tristesa en la seva veu-. He vist dibuixos i recreacions hologràfiques. Ha estat completament reconstruïda set vegades. De quan jo era molt petit, recordo jardins i arbustos, fins i tot un museu que no tenia res a veure amb els mausoleus.

-Durant cinc anys no hi va haver barricades -va comentar la Cerasi-. Els Daan i els Melida es van barrejar en tots dos sectors. En alguns barris vivien uns al costat dels altres. Fins que va començar la Vint-i-Cinquena Batalla de Zehava.

- On són els teus pares, Cerasi? -va preguntar Obi-Wan.

La Cerasi va fer un gest difícil de desxifrar per a Qui-Gon. Va semblar dubtar abans d'explicar una part de la seva història personal.

-El seu odi els va destruir, com a molts altres. La meva mare va morir mentre conduïa un vehicle militar. Al meu germà el van enviar al camp, a treballar en una fàbrica de municions. No he tornat a saber res d'ell.

- I el teu pare?

La cara de la Cerasi va perdre el color.

-Està mort.

Aquí hi ha una història, va pensar en Qui-Gon. Es va adonar que cadascun dels Joves havia viscut una de similar, plena de dolor i tragèdia, amb la pèrdua primerenca dels seus pares i amb la seva família trencada. Aquest era el seu llaç d'unió.

Més endavant, Qui-Gon va veure un reflex d'aigua blava. Van baixar per un ample bulevard, als costats dels quals es veien els forats causats per les bombes de protons en caure.

-Aquest és el llac Weir -va dir en Nield-. Jo venia aquí a nedar quan era petit. Ara pots veure el que els Daan han fet amb ell.

A mesura que s'acostaven, Qui-Gon va observar que el fragment blau que havia intuït entre dos edificis es feia més ample; el llac era bastant gran. Hauria estat un lloc força agradable, de no ser pels edificis de pedra baixos i negres que flotaven sobre les aigües.

-Una altra Sala de l'Evidència -va dir en Nield amb disgust-. És l'últim lloc amb aigua en quilòmetres a la rodona, però ara ningú pot gaudir-ne excepte els morts.

El vent va moure el cabell d'en Nield mentre mirava cap a l'aigua. La seva expressió d'enuig s'havia convertit en una de tristesa, i Qui-Gon va intuir que estaria recordant algun moment del passat. Tot d'una, es va adonar de com de jove que era Nield. Sota terra, el seu comportament havia fet que semblés més gran, però ara s'adonava que havia de tenir la mateixa edat que l'Obi-Wan.

Qui-Gon va fer una ràpida mirada a la Cerasi. La seva bonica cara estava pàl·lida, gairebé sense color, però va poder veure a la nena que va ser un dia. Va pensar amb dolor que tots eren massa joves. Massa joves per a la missió que s'havien imposat, per resoldre els errors comesos durant segles i salvar un món destruït per la tensió i les lluites.

-Anem -va dir en Nield-. Escoltem el que ens expliquen els morts feliços.

Va començar a caminar, i tots van seguir. Va entrar per la porta de pedra i va passar ràpidament per les fileres, de monument en monument. Activava tots els hologrames, però no es parava a escoltar-ne cap. Les seves veus van omplir l'ampli espai, fent ressò amb les seves històries de venjança i odi. Nield va començar a córrer, pressionant els controls que activaven les històries dels morts.

Finalment es va parar enfront de l'últim holograma que havia activat. Era un home alt, vestit amb una armadura, i el pèl li arribava a les espatlles.

-Sóc Micae, fill de Terandi de Garth, del País del Nord -va dir l'holograma-. Jo no era més que un nen quan els Melida van envair Garth i van expulsar al meu poble als camps. Molts van morir, incloent...

- I per què van fer això els Melida, eh, boig? -Nield es va burlar de la figura-. Potser perquè els soldats Daan del País del Nord van atacar els assentaments Melida sense avisar, matant a centenars d'ells?

La història de l'holograma seguia endavant.

-... I la meva mare va morir aquell dia sense haver-se pogut reunir amb el meu pare. El meu pare va morir en la gran Batalla de les Planes, venjant el gran error Melida en la Batalla del Nord...

- Que havia passat un segle abans! -es va burlar Nield.

-... I encara avui jo lluito amb els meus tres fills. El meu fill menor és encara massa petit per venir amb nosaltres. Lluito avui perquè ell mai hagi de lluitar...

- Quina gran oportunitat! -va seguir burlant-se.

-Busquem la justícia, no la venjança. I per això sé que vencerem.

El guerrer va aixecar el puny i després el va obrir en un gest de pau.

- Bojos i mentiders! -va cridar en Nield. Es va separar amb violència de l'holograma.

-Sortim. No puc aguantar ni un minut més aquestes veus estúpides.

Van sortir a l'exterior. Uns núvols grisos començaven a acumular-se al cel, i l'aigua semblava gairebé tan negra com el gran edifici que surava sobre ella, projectant una gran ombra. Era difícil dir on acabava l'edifici i on l'aigua.

- Ho veus? -va preguntar Nield a Qui-Gon-. Mai s'aturaran. Els Joves som l'única esperança d'aquest món. Sé que els Jedi sou savis. Heu de veure que la nostra causa és justa. No ens mereixem una oportunitat?

Els ulls daurats d'en Nield refulgien d'emoció. Qui-Gon va mirar a Obi-Wan. Va veure que el noi no només s'havia commogut amb les paraules d'en Nield, sinó que estava fortament convençut.

Això complicava les coses. Tot i que les circumstàncies arribessin a tocar el cor d'un Jedi, era el seu deure mantenir-se fred i imparcial. La situació aquí era complicada i volàtil. Necessitarien tenir les coses clares per poder manejar bé al planeta. El seu instint li deia que era millor no prendre partit per cap dels bàndols.

Però també hi havia el tema de la Tahl. Rescatar-la era el motiu principal de la seva missió. Nield havia promès ajudar-los. Podia confiar en ell?

-Sé on tenen retinguda la Tahl -va dir en Nield, com si hagués llegit els pensaments d'en Qui-Gon -. Està viva.

- Pots portar-nos fins a ella? -va preguntar en Qui-Gon.

-Cerasi pot -Va dir Nield-, la vostra amiga està en un lloc segur, però jo tinc un pla. Mentre vosaltres rescateu la Tahl, els Joves llançarem un atac sorpresa.

-No estic molt segur que l'atac sigui molt sorprenent, ja que els Melida saben que els Jedi caminem per aquí -va dir en Qui-Gon-. Estaran esperant-lo.

-Però el que no esperen és un atac Daan.

- Els Daan atacaran? -va preguntar Obi-Wan.

-No -va contestar en Nield-, però això no significa que els Melida creguin que han estat ells. El nostre pla contempla realitzar atacs en tots dos sectors, el Melida i el Daan. Els Melida pensaran que els estan atacant els Daan, i trauran les seves forces al carrer per defensar-se. Els Daan faran el mateix. Us prometo que hi haurà confusió i caos. I llavors podreu rescatar la Tahl.

-Però tu no tens armes -va dir l'Obi-Wan-. Com penses atacar?

-Tenim un pla -va dir misteriosament en Nield-. Només us demanem que us quedeu a la volta i no entreu en contacte amb els Melida. Ara mateix us estan buscant per tot arreu. És millor que els seus esforços es concentrin en aquesta tasca, i així nosaltres podrem fer millor la nostra feina.

- Heu vist com de fàcil que serà això per a vosaltres? -Preguntà la Cerasi-. Només us demanem que no feu res.

-Nosaltres ens ocuparem de distreure'ls -va continuar en Nield-. I vosaltres de la Tahl. Sé que està greument ferida i que necessita cures mèdiques.

Enfadat, Qui-Gon va mirar l'aigua, tractant de guanyar temps. Sabia que en Nield l'estava manipulant, forçant-li a acceptar els seus plans per poder complir la seva missió. Estava sent manipulat per un noi.

I veia que l'Obi-Wan gaudia amb aquesta situació. Registrà un altre sotrac d'aprensió al llarg de la seva columna vertebral.

Es va girar cap a Nield i la Cerasi.

-D'acord -va dir-. Obi-Wan i jo esperarem que ens porteu la Tahl. El nostre objectiu prioritari era rescatar-la. Després de tot, esteu en el vostre dret. És suficient?

En Nield va somriure.

-Era tot el que necessitàvem.

Següent