CAPÍTOL
9
Xànatos estava completament quiet. Es
mantenia suspès per la Força i l'aigua li cobria fins a la cintura. No
necessitava moure els braços o les cames. El pèl negre mullat li baixava per
les espatlles. Els seus cruels ulls blaus, tan clars i freds com el gel, van brillar
en la tènue llum. Les ombres de l'aigua dibuixaven reflexos parpellejants en la
seva túnica negra.
Qui-Gon i Obi-Wan ja havien activat
els seus sabres làser. Estaven esperant.
Però Xànatos no es va acostar per reptar-los.
Somreia.
- Vas trigar molt més del que pensava
en adonar-te que era jo -va dir a Qui-Gon en to burlesc-. Aquest noble cap teu
pot arribar a ser molt lent, però jo sóc tan ximple que segueixo pensant que
ets intel·ligent.
Qui-Gon semblava tranquil. Xànatos
tenia el sabre làser activat però el mantenia a un costat. No semblava estar en
posició d'atac, però Obi-Wan coneixia bé el seu estil de combat. Si Xànatos
s'acostava, a Qui-Gon li bastaria un petit gir per fer front a l'atac.
Qui-Gon no va respondre a Xànatos. El
seu rostre era la viva imatge de la tranquil·litat. Era com si ni tan sols l'hagués
escoltat.
Obi-Wan sabia que no podien atacar
mentre Xànatos estigués a l'aigua. Si saltaven a per ell, els sabres làser
s'apagarien en entrar en contacte amb l'aigua[1]. Xànatos també ho sabia.
Potser per això temptejava a Qui-Gon, provocant-li perquè ataqués.
- Ni tan sols em respons? -va cridar
-. Segueixes enfadat? Però què dolent ets amb mi, Qui-Gon.
-No sabia que estiguéssim tenint una
conversa -va respondre en Qui-Gon, avançant un pas -, però és el que passa
sempre amb tu, Xànatos..., prefereixes el so de la teva pròpia veu.
Obi-Wan va veure les galtes d'en Xànatos
enrogir per un moment, però després el va veure riure.
- Què avorrit ets, Qui-Gon. Els teus
nimis intents segueixen sense donar en el blanc. Mai vas ser molt intel·ligent.
I segueixes confiant en nens per fer la teva feina. A tu mai se t'hauria
ocorregut això dels túnels.
Tot d'una, Xànatos va donar un gran
salt i va volar pels aires impulsat per la Força. La seva capa negra regalimava
aigua. Va activar el sabre làser en un instant, però Obi-Wan estava preparat i,
quan Xànatos va aterrar sobre la plataforma, ja s'havia apartat.
En aquest moment va veure com s'escapava
Bant de la plataforma. Anava desarmada i, sens dubte, nedaria a la recerca
d'ajuda. Només havia esperat que Xànatos es mogués.
El sabre làser vermell d'en Xànatos
va xocar contra la llum verda d'en Qui-Gon. El brutal brunzit va ressonar a tot
el túnel. Xànatos havia aterrat a l'esquerra d'en Qui-Gon, i Obi-Wan es va
afanyar a cobrir el flanc del Jedi.
Xànatos era un gran lluitador. La
seva força era sorprenent. Quan el sabre de l'Obi-Wan es va enredar amb el seu,
el xoc gairebé el va tirar cap enrere. Era tot el que podia fer per mantenir-se
dret. La plataforma es va cobrir de seguida amb l'aigua que s'escorria dels
seus peus i les seves túniques, i es va tornar relliscosa. Obi-Wan amb prou
feines podia mantenir-se dret.
Xànatos era tan ràpid com fort, i tan
aviat estava esquivant els atacs de l'Obi-Wan com s'acostava per atacar a Qui-Gon.
Obi-Wan va notar que Qui-Gon havia
aconseguit que Xànatos retrocedís cap a les escales. El Mestre Jedi havia
augmentat la feresa del seu atac, i el seu temible adversari havia començat a
baixar. Obi-Wan va endevinar el motiu de l'estratègia. Si Xànatos s'acostava
prou al dipòsit, hauria de retrocedir si volia agafar impuls per les seves
envestides i, en fer-ho, es debilitaria o correria el risc que el sabre làser
se li apagués.
L'estratègia
no ha de ser descoberta, va pensar l'Obi-Wan. Haurien de distreure a Xànatos
perquè no s'adonés de com de prop que estava l'aigua.
Obi-Wan es va unir a la lluita,
intentant que Xànatos perdés l'equilibri mentre el conduïa cap a l'aigua. Els
graons estaven relliscosos. Era difícil aconseguir espai per colpejar amb
força. Xànatos començava a cansar-se, però Qui-Gon estava concentrat, movent-se
amb agilitat i obligant-lo a baixar un altre esglaó.
Mentre lluitava mà a mà amb Qui-Gon,
Obi-Wan va sentir aquell ritme familiar entre ells. La Força fluïa amb
intensitat i els mantenia units.
Per sobre del soroll del combat, el
brunzit dels sabres làser i la seva pròpia respiració, Obi-Wan va escoltar un
so. Va començar com una remor sorda en la distància, però en qüestió de segons
s'havia convertit en un estrèpit.
Era el sistema de depuració de
l'aigua. Una enorme onada escumosa s'acostava a ells des d'un conducte del
dipòsit.
- Salta, Obi-Wan -li va ordenar
Qui-Gon.
Utilitzant la Força, tots dos van
saltar al temps a la plataforma superior.
Obi-Wan es va girar immediatament per
enfrontar-se a Xànatos, que sens dubte estava darrere seu.
Però Xànatos no havia saltat per
salvar-se. Amb un somriure, va desactivar el seu sabre làser i va saltar des
del graó al centre del torrent. En un segon, el corrent se'l va empassar.
- S'ofegarà -va dir Obi-Wan, perplex
davant l'actuació d'en Xànatos.
- No -va dir Qui-Gon, amb els ulls
fixos en l'aigua-. Tornarem a veure'l.
[1]
No és la primera vegada que això
passa amb els llibres més antics, amb posterioritat fan que els sables láser no
s’apaguin amb l’aigua i ho deixen com un defecte de fabricació d’en Luke
Skywalker pel fet de viure en un món desèrtic, no sent aquest el cas. (N. del
T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada