El Rei Unit (XXI)

Anterior

21

Els quatre cervells mostrats per sobre de l'holometge variaven àmpliament en grandària i forma, sent el més gran oblong amb només un lleuger bony cap avall per unir-se al tronc cerebral i el més petit semblant més com una passa pallie muntada sobre el tronc latent d'un bolet. En tres dels cervells, esclats d'activitat florien simultàniament en colors brillants i idèntics i després s'esvaïen exactament a la mateixa velocitat. Fins i tot més significatives eren les ones alfa bidimensionals que s'arrossegaven per l'aire sota cada holograma. Tres dels patrons eren indistingibles, amb freqüències i amplituds iguals. La quarta ona, localitzava sota la forma blava sòlida d'un cervell humà, alternava entre una línia recta i una línia tan salvatgement erràtica que els pics s'esvaïen a l'holo de per sobre.

-Molt graciós, Jacen. -En Luke va arrufar les celles cap a la relaxi-cadira on es reclinava el seu nebot, mirant a través de la finestra d'observació d'una gran caputxa d'escaneig-. Deixaries, si us plau, de jugar amb el traçador de mapes cerebrals?

-Només estic demostrant una cosa. -El quart cervell es va tornar completament blanc-. Això no us dirà res. Heu de decidir per vosaltres mateixos si es pot confiar en nosaltres.

-La confiança no és la qüestió -va dir en Corran Horn. Juntament amb Luke, Mara i diversos Mestres Jedi més, estava drets a la sala d'aïllament de la infermeria de l'acadèmia Jedi en Ossus, on estarien lluny dels ulls curiosos del consell assessor de l'Aliança Galàctica-. Simplement estem intentant descobrir què us va passar.

-No té res a veure amb els kíllikz -va dir en Tesar.

-Vam utilitzar massa l'agrupament -va dir la Tahiri.

-I ara no podem mantenir-nos uns fora de la ment d'altres -va acabar la Tekli.

Encara que en Luke amb certesa coneixia els problemes que l'agrupament havia causat en els supervivents del grup d'atac, sospitava que aquests nous símptomes tenien més a veure amb els kílliks que amb l'agrupament. Tot i així, això era un judici que seria millor que fes la Mestra sanadora de l'Orde Jedi.

En Luke es va girar cap a la Cilghal.

-Què opines?

La Mon Calamari el va mirar amb un dels seus ulls bulbosos.

-Crec que estan... equivocats.

-Equivocats? -va preguntar en Kyp Durron amb la seva acostumada falta de tacte-. O mentint?

Tesar Sebatyne va començar a llevar-se la caputxa d'escaneig.

-Aquest no...

-Tranquil, Tesar. -En Luke li va llançar a Kyp una mirada d'irritació. Ara era difícilment un bon moment per posar a prova la paciència d'en Tesar. El barabel havia sentit que ferien la seva mare feia menys de vint hores i l'únic que algú sabia sobre les circumstàncies era una vaga sensació que en Luke havia sentit de la Leia que suggeria que ella estava cuidant de la Saba. I que la Mara i ell s'enfrontaven al mateix perill a Ossus-. Estic segur que el Mestre Durron no pretenia qüestionar el teu honor.

Ignorant l'oportunitat per a una disculpa, Kyp va continuar mirant la Cilghal.

-D'acord, per què creus que estan... equivocats?

-Perquè l'activitat està en llocs equivocats.

La Cilghal va prémer una tecla i una estructura arrodonida del voltant de la mida de la punta d'un polze va començar a brillar en el més profund de l'holograma del cervell de la Tahiri.

-Amb l'agrupament, l'hipotàlem respon a les reverberacions emocionals en la Força -va dir la Cilghal. La forma rodona va començar a créixer i es va tornar vermella-. L'ús prolongat, o un ús molt intens, pot augmentar-lo i fer-lo hipersensible. Els agrupats poden tornar-se tan en sintonia uns amb els altres que les seves ments comencen ha llegir les reverberacions de manera molt semblant a com els receptors llegeixen les ones dels comunicadors. Això és quan l'agrupament es converteix en telepatia.

-Què hi ha dels canvis d'humor? -va preguntar en Corran.

La Cilghal va prémer una altra tecla. El que semblava com una espoleta amb dues cues llargues i corbes va aparèixer sobre la imatge de l'hipotàlem de la Tahiri.

-Quan l'ús és continuat, l'efecte s'expandeix a la resta del sistema límbic i els agrupats comencen a alterar els uns les emocions dels altres.

Els Mestres van mirar durant uns moments com la «espoleta» es feia més gruixuda i més fosca. Tots eren conscients dels riscos associats amb l'agrupament, però aquesta era la primera vegada que molts havien sentit la teoria de la Cilghal respecte al mecanisme real. En Luke tenia la sensació que alguns estaven mirant al seu interior, intentant endevinar com de sensible que els seus propis sistemes límbics es podrien estar tornant.

-I on està passant l'altra classe d'activitat? -va preguntar finalment Corran.

La Cilghal va prémer una altra tecla. Una estructura fibrosa i semblant a una coberta al voltant de deu centímetres de llarg va aparèixer sobre el sistema límbic de la Tahiri i sota tots dos hemisferis cerebrals. Estava, va notar en Luke, en una posició perfecta per actuar com a pont entre les seccions majors del cervell.

-L'estructura del cos callós ha canviat -va dir la Cilghal. Mentre parlava, l'hipotàlem i el sistema límbic va empal·lidir i una boirosa massa groga es va formar en el seu lloc-. Aquesta boira que veieu està composta per dendrites que pengen lliures. Això suggereix que Tesar, Tekli i Tahiri estan enviant polsos directament d'un cervell a un altre.

-I en Jacen? -va preguntar la Mara.

-Això és difícil de dir. -La Cilghal el mirà, que estava assegut sota la seva caputxa, fent jocs de colors amb l'holograma del seu cervell-. Però probablement no, atès que ell hi va estar només una fracció del temps que van estar els altres.

-Què hi ha d'aquests impulsos? -va preguntar Kyle Katarn. Amb el cabell castany, els ulls marrons i una camisa de marró clar ficada en uns pantalons marrons, semblava com un granger a punt de tornar als seus camps en comptes d'un dels membres més famosos i hàbils de l'Orde Jedi-. Estàs parlant d'impulsos de la Força?

La Cilghal negà amb el seu enorme cap.

-Probablement no. Pel que va dir el Mestre Skywalker, els kílliks no semblen ser sensibles a la Força. -Es va apartar dels controls i després va continuar-: Sospito que els impulsos es mouen a través de les seves aures.

-Les seves aures? -va preguntar en Kenth Hamner. Un Jedi alt amb una cara profundament arrugada i un port dignificat, tenia una ment intel·ligent i el costum de fer preguntes escèptiques-. Sempre he tingut la impressió que les aures eren bajanades Fallanassi.

-Doncs no -va dir la Cilghal-. Cada ésser està envoltat per una aura de subtils energies (calor, electricitat, magnetisme i fins i tot química) i algunes s'estenen fins als deu metres. Tinc un detector de multibanda que pot dibuixar la teva pròpia, si vols.

-Per ara, acceptarem la teva paraula -va dir en Luke. En aquest moment, estava menys interessat en proves que una teoria que funcionés-. Estàs molt confiada?

-No estic gens confiada -va dir la Cilghal-. Hauré de fer algunes proves per verificar la meva hipòtesi.

-Les proves són inútils -va dir la Tekli des de dins de la seva caputxa d'escaneig-. No revelaran res.

-El nostre problema és l'agrupament -va insistir la Tahiri.

-No necessitem probez que ens diguin això -va estar d'acord en Tesar.

Luke i els altres mestres van intercanviar mirades incòmodes, amb la seva preocupació mútua fent-se més esmolada en la Força. La insistència del trio a culpar l'agrupament estava començant a sonar irracional.

-Cilghal -va dir finalment en Corran-, vas dir que els seus cossos ca... er... el que fos que era havia canviat. Com va passar això? Va ser això també causat per les aures?

-Probablement no -va dir la Cilghal-. La majoria dels insectes depenen en gran mesura de les feromones per regular les seves vides, així que aquí és on primer resideixen les meves sospites.

-Això té sentit -va dir la Mara-. Els nius estaven saturats de feromones.

-Estàs dient que una olor pot canviar l'estructura cerebral dels nostres Jedi? -va preguntar en Corran.

-Les feromones no són només olors -va dir la Cilghal-. Són agents químics molt poderosos. Disparen un ampli espectre de comportaments, i canvis físics, en gairebé tots els animals de la galàxia.

-I et canvien el cervell? -va repetir en Corran, encara poc convençut.

-Tot et canvia el cervell -va dir la Cilghal-. Cada vegada que aprens alguna cosa nova o desenvolupes una habilitat o crees un record, el teu cervell desenvolupa noves connexions per emmagatzemar i accedir a la informació. Sota l'estímul adequat, és molt concebible que parts d'ell es puguin modificar completament.

-Així que -va preguntar la Mara-, passes prou temps al bany de feromones i el teu cervell es reconnecta a si mateix?

-Exactament -va dir la Cilghal-. Especialment si les feromones treballen a través del nas. En la majoria de les espècies, l'olor és una entrada directa al cervell.

-I estàs segura que aquests Cavallers Jedi simplement estan equivocats sobre el que els va passar? -va preguntar en Kyp, fent de nou la pregunta sense cap bona raó que en Luke pogués veure-. No podrien estar mentint?

-No estem mentint! -Tesar es va aixecar, traient-se la caputxa i apuntant amb una arpa en direcció a Kyp-. No mentim!

Preocupat perquè en Kyp estigués sentint alguna cosa que ell no sentia, Luke es va obrir cap a Tesar i les altres en la Força. Va sentir ràbia, confusió i fins i tot un petit rastre de la doble presència d'un Unit, però no deshonestedat. Fins on podia dir, el trio creia que estaven dient la veritat.

En Luke va enviar un suau empenta de la Força urgint a Kyp a disculpar-se, però el Jedi pelut el va ignorar i va tornar la mirada que Tesar estava llançant en la seva direcció.

-Llavors demostreu-ho -va dir en Kyp-. Digueu-nos per què vau acceptar tornar de Qoribu.

La punta de la llengua viperina d'en Tesar va sortir ràpidament entre els seus llavis i la fúria en els seus ulls de pupil·les verticals canvià lentament a admiració.

-Molt bé, Mestre Durron -va dir en Tesar-. No ho vam veure venir gens.

-M'alegro de tenir encara alguna cosa que ensenyar -va dir en Kyp-. Aneu a respondre?

-I tant -va dir la Tahiri, sortint de sota de la seva pròpia caputxa-. Tot el que havíeu de fer era preguntar.

-Llavors estem preguntant -va dir la Mara.

-Vam venir a persuadir al consell perquè ajudés als kíllikz -va dir en Tesar-. La Colònia només pot detenir els txizz a través de la guerra.

-I els Jedi poden exercir pressió -va afegir la Tahiri-. És el millor per a tothom.

-Això serà una cosa que haurà de decidir el consell de mestres -va dir Kenth-. I quan ho faci, acatareu nostra decisió?

-No estem equivocats sobre això -va dir la Tahiri evitant la qüestió.

-Els txizz estan cometent genocidi -va afegir en Tesar-. Hem d'intervenir.

-Immediatament. -La Tekli es va aixecar la caputxa i va venir a col·locar-se amb els altres, deixant mostrat només el cervell d'en Jacen, actualment daurat i latent, a l'holometge-. No estem obligats com a Jedi a protegir els febles?

-Els Jedi estem obligats a una gran quantitat de deures, sovint contradictoris -va dir en Kenth-. Que és pel que sol·licitem el consell dels Mestres. Ho preguntaré de nou, acatareu la nostra decisió?

El trio guardà silenci i llavors la Tahiri i la Tekli van baixar la mirada.

-Això -va dir en Tesar- depèn de quina sigui la decisió.

Kenth i Corran remugaren visiblement.

Però Kyp Durron va somriure.

-Bé, és una resposta honesta.

-Tant com això és possible en ells -va dir la Cilghal. Es va tornar cap al Luke-. No m'agrada qüestionar la seva integritat, Mestre Skywalker, però qualsevol cosa que ens diguin és sospitosa. Hem d'assumir que el seu judici ha estat compromès pel mateix poder que els va cridar per allunyar-los en primer lloc.

Tesar va mirar obertament en direcció a la Cilghal.

-Estàs dient que no es pot confiar en nosaltres?

Ella va creuar amb ell la mirada tranquil·la.

-No és culpa vostra, però si. Això és exactament el que estic dient.

Tesar va mirar de Cilghal al Luke i a Kyp i de tornada al Luke i després va colpejar amb la seva cua i es va retirar fins a la seva relaxi-cadira.

La Tahiri va ocupar el seu lloc.

-No ens mereixem això. -Ella va mirar directament als ulls d'en Luke-. No teniu raons per tractar-nos com si fóssim Sith.

-Probablement no -va dir en Kenth-. Però fins que s'expliquin aquests misteriosos atacs a Yoggoy i Qoribu, no fa mal ser curosos.

-Per zuposat -va dir en Tesar amb veu rasposa des de la seva cadira-. Aquest no voldria que ens teméssiu.

Luke es va tornar cap a la Cilghal

-Tal vegada ens explicaries les teves preocupacions?

La Mon Calamari va assentir.

-És molt simple. L'agrupament sempre ve de fora. Saps que estàs escoltant els pensaments d'una altra persona i reaccionant a les emocions d'una altra persona. Però això... aquesta unió és com si vingués de dins. Les coses que els nostres Cavallers Jedi veuen a través d'ella, o senten o oloren o assaboreixen, semblen com coses que estan sentint ells mateixos. Fins i tot els pensaments que comparteixen semblen elevar-se dins de les seves pròpies ments.

-Així que no saben si els seus pensaments són els seus propis o d'una altra persona? -va preguntar la Mara. En Luke podia sentir que ella estava tan preocupada com ell, que tenia por que els seus joves Cavallers Jedi ja estiguessin perduts per a la Colònia-. No poden simplement ignorar els pensaments de fora, com podem nosaltres en l'agrupament?

-Em temo que això és correcte - va dir la Cilghal-. Amb tota probabilitat, és impossible saber la diferència.

Els Mestres van estudiar la Tahiri i als altres joves Jedi en silenci, amb les seves cares traint la mateixa decepció i preocupació i inseguretat que en Luke sentia. La Cilghal probablement podia trobar una manera d'anul·lar els canvis en la seva estructura cerebral. Però els pacients clarament anaven a estar poc cooperadors i això faria que la recuperació fos un procés llarg i difícil.

-Bé -va dir finalment en Kenth-, això explica moltes coses. Amb certesa no han estat comportant-se com ells mateixos.

-Potzer no -va admetre en Tesar. Es va inclinar cap endavant, tenint cura de romandre assegut i poc amenaçador-. Però això no vol dir que estiguem equivocats sobre Qoribu.

-Pregunteu-los-hi als Mestres Skywalker -va dir la Tekli-. Tots dos van veure Jwlio. Ells poden dir-vos el que els txiss li han fet a la lluna.

-És força just -va dir en Luke-. Mara i jo no vam estar prou a Jwlio per reunir molts fets, però està clar que els txiss estan intentant fer fora els kílliks del sistema.

-I és igualment clar que els kílliks no tenen els recursos per anar-se'n -va afegir la Mara-. Per com pinten les coses, el resultat serà la guerra o l'exterminació, probablement totes dues.

La Tahiri va resplendir, Tesar assumí un somriure reptilià i la Tekli va portar les seves orelles cap a davant.

-Per què? -va preguntar llavors Corran.

Tesar es va aixecar.

-Per què què?

-Per què estan fent això els txiss? -preguntà-. Són xenòfobs i reservats, però no són expansionistes. Si estan intentant fer fora els kílliks, han de tenir una raó.

-Tenen por que la Colònia s'expandeixi al seu territori -va dir en Tesar-. Això és el que diuen els seus Unitz.

-Hi ha més -va dir la Mara-. Si tot el que li preocupés als txiss fos la seguretat fronterera, simplement esperarien a què un niu aparegués en el seu propi territori i llavors atacarien.

-Exacte -va estar d'acord en Luke-. Una cosa sobre els kílliks espanta tant els txiss que no els volen en el mateix sector que un sistema de l'Ascendència.

-Hauríeu de preguntar als txiss sobre això -va dir la Tahiri.

-No hauríem de necessitar fer-ho -va apuntar en Kenth-. No és el primer deure d'un Jedi comprendre a ambdues parts en un conflicte?

La Tahiri va creuar la seva mirada amb la barbeta aixecada.

-Vam estar ocupats.

-Salvant innocentz.

-I mireu què va passar -va dir en Kenth-. Ambdues parts estan més a prop d'una guerra que mai.

-Potser -va dir la Tekli-. Però els nostres errors no haurien de condemnar els nius de Qoribu.

-I ells no haurien de comprometre als Jedi a cap acció que els mestres no han autoritzat. -Corran es va apartar del trio i es va dirigir als altres mestres-. La nostra primera preocupació ha de ser l'estabilitat de l'Aliança Galàctica.

-No. -Kyp Durron va sorprendre a tothom col·locant-se al costat de la Tahiri-. Els Jedi no som els mercenaris de ningú, ni tan sols de l'Aliança Galàctica. La nostra primera preocupació, la nostra única preocupació, és la nostra pròpia consciència. Hem de seguir-la a on sigui que ens porti.

Octa Ramis, que havia guardat silenci fins ara, va parlar per estar d'acord amb Kyp i llavors Kenth va estar d'acord amb Corran. Kyp va repetir la seva posició i la discussió va degenerar en un enfrontament. Tahiri, Tekli i Tesar van guardar silenci, acontentant-se amb deixar que els seus advocats discutissin el cas. Luke va mirar a Jacen, que continuava creant elegants remolins de llum en el seu holo cerebral i desitjà ser també lliure per ignorar l'enfrontament. El que realment volia estar fent era buscar un pirata informàtic que pugui accedir al sector bloquejat en la memòria de l'R2-D2, però els assumptes personals haurien d'esperar. L'enfrontament entre els mestres s'estava escalfant ràpidament.

Luke es va obrir camí fins al centre el grup.

-Ja n'hi ha prou. -El tumult va començar a emmudir i va dir-: Aquest no és el moment per a la discussió. Simplement estem aquí per fer-li un cop d'ull a les proves de la Cilghal i escoltar l'informe dels nostres Cavallers Jedi.

Un silenci avergonyit va caure sobre l'habitació mentre els mestres contemplaven els seus esclats d'emoció, llavors Kyp va enrogir i va deixar caure la seva barbeta.

-Vaig deixar que les meves emocions m'entusiasmessin. Em disculpo.

-No hi ha necessitat -va dir en Corran, donant-li copets a l'espatlla-. Tots estàvem una mica excitats.

-El Mestre Skywalker té raó -va afegir en Kyle-. Simplement estàvem aquí per escoltar.

-A mi no m'heu escoltat encara.

Jacen va sonar com si estigués a menys d'un metre del grup. Però quan Luke es va girar, només va trobar la imatge del cervell del seu nebot surant per sobre de l'holoprojector. El mateix Jacen romania assegut a la seva relaxi-cadira, amb els ulls mirant desenfocats a través de la finestra d'observació de la seva caputxa d'escaneig.

-D'acord, Jacen -va dir en Luke-. Estaríem molt interessats en sentir el teu informe.

L'holograma va bategar en una mostra brillant de color iridescent i la línia alfa de sota d'ell es va estremir alhora que una veu profunda i ressonant que tot just era reconeixedora com la d'en Jacen.

-Els Kílliks són amics perillosos, però no són enemics de ningú -va dir el cervell-. L'autèntic perill rau no en el que fan els Jedi, sinó en la seva decisió d'actuar per complet.

L'efecte va ser exactament el que havia pretès en Jacen. Un silenci pensatiu descendí sobre el grup i les mirades dels Mestres es van tornar cap a l'interior mentre buscaven el significat més profund de les paraules d'en Jacen.

Luke va caminar fins al panell de control.

-Molt graciós -va dir, apagant-lo-. No et vaig dir que deixessis de jugar amb el traçador de mapes cerebrals de la Cilghal?

 Següent