El Rei Unit (XXVI)

Anterior

26

A la cantonada més propera dels terrenys d'entrenament de l'acadèmia, els estudiants més joves estaven practicant salts de la Força, col·locant-se en la marca amb celles arrufades i llançant-se després un darrere l'altre sobre un encreuament de raigs de tres metres. La majoria superava el raig vermell amb una simple capbussada en arc i després queia en l'àrea d'aterratge de cap, depenent dels repulsors de seguretat perquè frenés les seves caigudes. Però uns quants, especialment de les espècies més àgils, executaven gracioses piruetes i queien drets. Alguns dels nens de la fila es van adonar que en Luke i la Mara sortien del túnel d'accés i van començar a apuntar i a murmurar, de manera que en Luke va brindar uns quants assentiments d'aprovació quan els següents saltadors van superar el raig.

-Aquests són els woodoos -va explicar en Luke al seu convidat, l'Aristocra Chaf'orm'bintrani de l'Ascendència Txiss-. Són els nostres estudiants més joves.

-Els més joves? -Uns quants centímetres més baix que en Luke, l'Aristocra era relativament petit per ser un txiss, amb una cara blava angular que començava just a perdre fermesa per l'edat-. Quina edat tenen?

-Els woodoos generalment tenen entre cinc i set anys, Formbi -va dir la Mara, anomenant a l'Aristocra pel seu nom central-. Encara que a causa de la varietat d'espècies, la velocitat de maduració és marcadament diferent.

-Sí, bé, nosaltres no tindríem aquest problema a l'Ascendència. -En Formbi va creuar les seves mans darrere de la seva esquena i va mirar a través de la pista de carreres cap als nens-. Quin és el seu fill?

En Luke va sentir la punxada al pit de la seva esposa tan clarament com la del seu propi, però quan la Mara va respondre, la seva veu no va trair cap rastre de les seves emocions.

-El nostre fill no assisteix a l'acadèmia Jedi.

-Què estrany. -En Formbi va continuar mirant als woodoos-. El meu arxiu cataloga la seva edat com set anys.

-En Ben s'està retirant de la Força en aquest moment. -A pesar del que li feia mal, en Luke no tenia intenció d'ocultar el fet. Això hauria implicat que estava avergonyit i no ho estava-. No sabem per què.

En Formbi es va girar.

-No sabia que els nens poguessin fer això.

-La majoria no poden -va dir la Mara-. Ben demostrà un poder excepcional des del seu naixement. Això només confirma com de dotat que és.

-Ja veig -va dir en Formbi-. Sento, llavors, que triï no desenvolupar el seu potencial.

-Nosaltres no -va dir en Luke. Va sentir elevar-se la ira de la Mara, però el somriure a la cara d'ella va continuar sent educada. Aconseguir la cooperació d'en Formbi anava a ser bastant difícil sense permetre que les bones maneres txiss es convertissin en un problema-. Els nens han de voler estar a l'acadèmia per tenir èxit. No forcem ningú a assistir i fem tot el que podem per animar-los a gaudir el temps que passin aquí.

-Fins i tot podem arreglar el fet d'aconseguir una feina per als seus pares a Ossus. Alguns són assistents d'entrenament aquí a l'acadèmia -va dir la Mara-. I animem als estudiants a desenvolupar-se al seu propi ritme. Així que quan en Ben estigui llest, les seves capacitats naturals li permetran consolidar-se molt ràpidament.

-No tinc cap dubte. -En Formbi es va tornar cap als terrenys d'entrenament, mirant més enllà dels woodoos cap a on els rontos estaven practicant la telecinesis tirant-se els uns als altres saquets de llegums-. Però estic segur que no m'han trucat perquè vingui aquí a discutir les tècniques d'entrenament Jedi.

-De fet, així és -va dir en Luke. També li havien demanat a Soontir Fel que vingués, però ell havia declinat l'oferta educadament, explicant que no li faria cap bé a cap dels generals de l'alt comandament de la Flota de Defensa confraternitzar amb els enemics de l'Ascendència-. Volem que comprengui què comporta l'entrenament d'un Jedi modern.

-Esperant impressionar-me tant que persuadiré al Cercle Governant perquè els deixi manejar el problema de Qoribu? -va preguntar en Formbi.

-Precisament -va dir la Mara-. I va ser una invitació, no una trucada.

-Té gràcia -va dir en Formbi-. El seu missatge ha esmentat la Brask Oto.

-És cert -va dir en Luke. La Brask Oto era una estació de batalla txiss que la Mara i ell havien salvat en un viatge anterior a territori de l'Ascendència-. Volíem que sabés que era autèntic.

En Formbi va somriure.

-Com vaig dir, una trucada. Nosaltres els txiss sempre tornem els deutes d'honor. -Va fer un gest amb una mà cap a l'interior del complex d'entrenament-. Si us plau, impressionin-me.

En Luke va obrir el camí a través de les pistes de carreres fins a la passarel·la lliscant que envoltava els camps interiors i llavors va sentir una xiulada alarmat darrere d'ells. Va tornar la mirada per trobar a l'R2-D2 creuant un gir desnivellat, amb una pota aixecada i perillosament a prop de bolcar-se.

-El seu droide sembla bastant borratxo -va observar en Formbi.

-Un fallada de memòria està causant estralls en els seus sistemes. -En Luke es va obrir a la Força i va dur a l'R2-D2 fins a la passarel·la lliscant-. No vull que el reparin fins que trobem una manera d'extreure certa informació emmagatzemada en el xip.

En Formbi va mirar amb expressió divertida mentre el droide es posava a la passarel·la lliscant darrere seu.

-I aquesta informació és tan valuosa que ha de mantenir el droide amb vostè en tot moment?

Luke s'ho va pensar durant un moment i després va parlar.

-Sí. -La veritat era que l'R2-D2 seguia programat per a un reemplaçament de xip, així que en Luke havia decidit mantenir-lo a prop fins que el millor pirata informàtic de l'Aliança Galàctica, Zakarisz Ghent, arribés per fer-li un bypass al programa de seguretat que protegia el xip de memòria-. Podria resoldre un misteri molt vell per a nosaltres.

-Llavors li desitjo sort -va dir en Formbi. Apuntà a un cercle de banthes de dotze anys que estaven asseguts amb les cames creuades al voltant d'un únic nerf d'aspecte feliç, movent els seus dits i enviant la bèstia contenta remenant-se d'un costat a un altre-. Què a l'espai estan fent?

-Influenciant ments -va explicar la Mara-. Així és com desenvolupen les seves habilitats persuasives.

Formbi li va dirigir una mirada esmolada.

-Confio que no sigui així com pretenen persuadir-me.

-La tècnica només funciona en els febles mentals -va dir en Luke-. I cap Jedi consideraria mai un feble mental a un Aristocra txiss.

-Bé -va dir ell-. Sóc donat a creure que els Cavallers Jedi rarament són ximples.

-Generalment intentem treure-li això amb l'entrenament abans que algú es converteixi en Cavaller Jedi, sí -va dir la Mara.

-Llavors per què insisteixen a involucrar-se a Qoribu? -La veu d'en Formbi era casual, com si fos només una pregunta sense importància-. El conflicte no és una preocupació de l'Aliança Galàctica.

-Els Jedi servim a la Força. -En Luke estava fent-li l'ullet a l'R2-D2, assegurant-se que s'escapolia-. Les nostres preocupacions arriben molt més enllà de l'Aliança Galàctica.

La mirada d'en Formbi es va tornar dura.

-Fins a l'Ascendència?

-Fins a la Colònia almenys -va dir en Luke.

En Formbi va apartar la mirada, concentrant la seva atenció en un grup d'uns catorze anys que estaven utilitzant els seus sabres làser per desviar trets làser reals d'un costat a un altre. Aquests estudiants no tenien sobrenom. Una vegada que els estudiants construïen els seus primers sabres làser, eren coneguts simplement com a aprenents.

-No comprenen res sobre la Colònia -va dir en Formbi gairebé absent-. Si ho fessin, ens ho deixarien a nosaltres.

-Comprenem que el que estan fent a Qoribu s'acosta a violar la llei txiss -va dir la Mara-. Llevat que l'Ascendència s'hagi apartat d'una tradició de mil anys.

-Molt ha canviat en l'Ascendència. -La veu d'en Formbi es va tornar resignada-. Però no tant. Segueix sent il·legal que els txiss siguin els agressors.

-Sempre he admirat això de l'Ascendència -va dir en Luke.

-En realitat, ho trobo bastant pintoresc -va replicar en Formbi-. Però, en no tenir desig de trobar-me exiliat, seguiré la llei. Fins i tot si això significa la destrucció de la pròpia Ascendència.

Una fila d'estudiants de deu anys va aparèixer davant, corrent cap al Luke i els altres contra el lliscament de la passarel·la lliscant. Formbi va començar a apartar-se de manera que ells poguessin passar, però la Mara va utilitzar la Força per empènyer-lo suaument cap a l'altre costat.

-Si us plau, Aristocra -va dir ella-. Es decebran molt si els robem la seva oportunitat de lluir-se.

Formbi va mirar la noia grassoneta kitonaka al principi de la línia i llavors va aixecar les celles quan de sobte va saltar sobre la passarel·la lliscant, va fer una tombarella sobre el cap d'ell i va aterrar gràcilment, encara que de manera pesada, darrere d'ell. La resta dels estudiants van seguir el seu exemple, brillant d'orgull mentre feien tombarelles sobre en Luke i els altres. Una vegada que en Formbi es va acostumar al joc, fins i tot animava als estudiants en pretendre encongir-se una mica abans que cadascú saltés.

-Gràcies per donar-los el gust, Aristocra -va dir en Luke-. Els menjadors brunziran aquesta nit amb com van atreure realment la seva atenció.

-Va ser un plaer -va dir en Formbi-. Sempre que comprenguin la diferència quan ja siguin Cavallers Jedi.

-La comprendran -va dir la Mara-. El valor txiss és llegendari per aquí, que és pel que estic tan intrigada per la seva por cap als kílliks.

-Si està intrigada, és només perquè ignora l'autèntica naturalesa de la Colònia.

-Llavors il·luminin-nos -va dir en Luke-. Com més aviat comprenguem els Jedi la situació, abans trobarem una solució i acabarem amb la nostra presència a Qoribu.

-I si no hi ha solució?

-Seria millor descobrir això ara -va dir en Luke-, abans que més dels nostres Jedi es tornin com Raynar.

Formbi va arrufar les celles.

-Qui és Raynar?

-Raynar Thul -va dir la Mara-. Va desaparèixer en combat durant la guerra. Es va presumir que era mort, però aparentment la seva nau es va estavellar dins de la Colònia.

-Un niu de kílliks el va rescatar i li va salvar la vida -va dir en Luke.

-Li va salvar la vida? -Formbi va sonar sorprès-. Quan va desaparèixer aquest Raynar? Fa al voltant de sis anys?

-Prop. -En Luke va començar a tenir un mal pressentiment-. Va ser fa poc més de set.

-Ja veig. -La mirada d'en Formbi es va tornar introvertida-. Això ho explica.

-Explica què? -demanà la Mara.

-Els cossos de reconeixement de la Flota de Defensa han estat vigilant la Colònia durant segles -va dir en Formbi-. S'ha estat expandint lentament al llarg del temps, però no es va considerar una amenaça.

-Fins fa poc -va resumir la Mara.

-Correcte -va dir en Formbi-. Els insectes, els kílliks, com els anomenen vostès, són clarament intel·ligents, però habitualment han mostrat poca preocupació per la vida. Quan estava ferit, els seus companys simplement l'abandonaven i quan el menjar era escàs, columnes senceres simplement vagaven fins a morir.

-I això va canviar fa sis anys -va dir en Luke.

En Formbi va assentir.

-Els primers nius satèl·lits van aparèixer en la nostra frontera i vam començar a donar-nos compte d'un increment exponencial de la població. Imagini la nostra sorpresa quan vam descobrir que ara tenien hospitals per tenir cura dels malalts i que estaven utilitzant el comerç interestel·lar per alleujar l'escassetat d'aliments cíclica que va mantenir un cop sota control les seves poblacions.

-I això va espantar tant a l'Ascendència com per enviar Esfulladors per ajudar a la natura? -va preguntar la Mara.

-No. -En Formbi va acceptar el criticisme de la pregunta sense emoció visible-. No prenem aquesta decisió fins més tard, després que descobríssim com de perillosos que eren.

La passarel·la lliscant els va portar més enllà d'una vall enfonsada, on un grup d'aprenents adolescents estaven drets meditant sota l'ull vigilant d'un Cavaller Jedi que els entrenava. Estaven envoltats per vint adults, que els estaven cridant insults i els tiraven míssils que anaven des de les sobres de la cuina a unes boles punxants.

-Per tots els cels! -va panteixar en Formbi-. Quina classe d'exercici és aquest?

-És un exercici de concentració -va dir orgullosament en Luke. Estava comptant que aquesta part del viatge persuadís a Formbi de parlar bé d'ells al planeta capital txiss, Csilla-. Els joves Jedi han d'aprendre a desafeccionar-se de les seves emocions, a romandre centrats independentment del sentin en aquell moment.

-Hi ha diverses versions -va afegir la Mara-. Un dejuni de cinc dies mentre la resta de l'acadèmia fa festejos al voltant d'ells, nedar durant tres dies en una piscina d'aigües termals molt calentes i tota una nit fent-los pessigolles a la qual tenen prohibit riure.

-Això pot sonar ximple, però realment és la prova més difícil -va dir en Luke-. I si fallen, repeteixen els altres exercicis.

En Formbi els va mirar com si li haguessin dit que eren Senyors Sith.

-La seva gent fa que els ssi-rruk semblin amables!

-Els Cavallers Jedi sovint es troben en situacions tumultuoses -va replicar en Luke-. El seu judici ha de romandre encertat, sense importar el que sentin.

-El judici encertat és la millor arma d'un guerrer -va estar d'acord en Formbi-. Tot i que no entenc què tenen els Jedi contra el riure.

La passarel·la lliscant els va portar més enllà de l'exercici de concentració i la presència de l'R2-D2 va començar a esvair-se. Luke va mirar cap enrere i, descobrint que el confús droide estava mirant en la direcció equivocada, va utilitzar la Força per fer-ho surar altra vegada cap al grup.

La Mara ja estava interrogant una altra vegada a Formbi.

-... Va convèncer a l'Ascendència que els kílliks eren perillosos?

Formbi va dubtar durant un moment.

-Recorda la nostra primera trobada, quan els vaig donar la benvinguda a bord de l'Enviat Chaf per examinar les restes del Vol d'Expansió?

-Com podríem oblidar-ho? -va dir en Luke-. Tota la missió va ser una estratagema per atraure els vagaari perquè ataquessin, de manera que vostès poguessin fer-los la guerra legalment.

-L'elecció va ser d'ells -va dir en Formbi a la defensiva-. Però si. I resulta que recorden quantes famílies governants hi havia en aquell moment?

-Nou -va dir la Mara instantàniament. Quan es tractava de política, rarament oblidava un fet-. Però cinc anys després, quan vam visitar Csilla, el nombre era de quatre. Vaig assumir que la discrepància era resultat d'una guerra amb els vagaari.

-No directament -va dir en Formbi-. Però la Tercera Guerra Vagaari ens va portar a una escassetat de treballadors i això va portar a la discrepància.

-Em temo que no ho entenc -va dir en Luke-. Les pèrdues d'algunes famílies van ser tan grans que...?

-Diverses famílies van començar a contractar nius sencers de la Colònia. Semblava la solució perfecta. Els insectes eren abundants, treballadors i reticents al risc. Això va ser un parell d'anys abans que el seu Raynar arribés i comencessin a tenir cura dels supervivents. -Formbi es va estremir davant de com havia sonat això i llavors es va afanyar a afegir-. Per descomptat, vam tenir cura de no aprofitar-nos-en.

-I tant. -En Luke tenia el trist pressentiment que veia on portava això-. No sabien això dels Units?

-Vam prendre precaucions -va dir en Formbi-. Precaucions molt estrictes.

-Així i tot això no va funcionar -va resumir la Mara.

-Va funcionar -va replicar en Formbi-. Fins que algú va començar a sabotejar-les.

-Els kílliks? -va preguntar en Luke.

En Formbi va arrufar les celles.

-No valorem més els ximples que els Jedi, Mestre Skywalker. Les precaucions romanien únicament sota el nostre control.

Hi va haver un moment de silenci.

-I? -va preguntar llavors la Mara.

-Realment no ho comprenem -va admetre en Formbi-. Poden haver estat rivalitats interfamiliars. Tot el que sabem és que les precaucions es van trencar i, abans que ens adonéssim, dues famílies senceres s'havien convertit en Units.

-Només dues? -va preguntar en Luke-. Què hi ha de les altres famílies desaparegudes?

-Tres de les famílies s'havien tornat críticament dependents de la feina dels insectes -va replicar en Formbi-. Hi va haver una disputa sobre el millor curs d'acció.

-L'Ascendència va tenir una guerra civil? -va panteixar en Luke.

-Els Txiss no tenim guerres civils, Mestre Skywalker -va replicar en Formbi-. Tenim desacords. L'assumpte es va resoldre abans de la seva visita a Csilla, encara que crec que van ser testimonis d'algunes reverberacions.

-L'atac contra Soontir Fel? -va preguntar la Mara-. Vaig pensar que allò era degut a l'ajuda que ell va proporcionar a l'Aliança Galàctica contra els yuuzhan vong.

-És fàcil estar en desacord amb les polítiques d'algú que ha destruït la teva família -va dir en Formbi-. Fel té el costum de ser massa compassiu per al seu propi bé.

La passarel·la lliscant els va portar fins al camp d'entrenament que havia estat la destinació d'en Luke tot el temps, una pista revolta plena de trampes, perills i obstacles. Dos equips d'aprenents majors (amb un equip sent gran i fort i l'altre petit i ràpid) estaven corrent d'un costat a un altre per la pista, utilitzant raquetes de mànec llarg, armes làser atordidores i telecinesi en la Força per passar-se mitja dotzena de boles-jet crepitants d'un a un altre per l'aire. Enmig de cossos que xocaven i demostracions de poder acrobàtiques, un únic àrbitre estava lluitant per mantenir l'ordre.

Fent-los gestos a Formbi i la Mara perquè el seguissin, Luke va sortir de la passarel·la lliscant. Llavors va allargar una mà mental i va col·locar a l'R2-D2 al seu costat. No obstant això, Luke no es va llançar a descriure el joc. Encara tenia algunes preguntes sobre els problemes que els kílliks havien causat a l'Ascendència txiss.

-Estic començant a veure per què l'Ascendència no vol a la Colònia envaint la seva frontera -va dir en Luke-. Van ser els kílliks responsables també de la destrucció de l'Imperi de la Mà?

En Formbi es va tornar.

-Què li fa pensar que l'Imperi de la Mà ha estat destruït? -va preguntar amb veu sorpresa.

Al Luke no li va enganyar ni per un moment. Podia sentir la consternació de l'Aristocra a través de la Força. I també podia sentir-la la Mara.

-El Baró Fel, per començar -va dir ella-. Ell no hi hauria abandonat els seus deures mentre l'Imperi de la Mà existís.

-Potser va ser merament absorbit -va suggerir en Formbi.

-Després d'haver estat apallissat fins que no en va quedar res -va dir la Mara-. Sabem que Nirauan ha estat abandonat. Alguna cosa ha d'haver passat.

Formbi sospirà amb resignació.

-L'Imperi de la Mà va servir al propòsit que Mith'raw'nuruodo pretenia. Encara que no era contra la Colònia, com vostès suggereixen.

-Els vagaari, doncs? -va pressionar la Mara-. Els yuuzhan vong?

-Això és realment tot el que estic en llibertat de dir -va respondre en Formbi amb cansament-. Excepte, potser, que la Colònia és un dels Terrors que romanen en les Regions Desconegudes. No se sorprenguin de veure alçar-se de nou l'Imperi de la Mà, quan se'l necessiti.

-Ja veig -va dir en Luke, entristit de tenir una confirmació del que només havia sospitat fins ara-. Sé que tres dels nens Fel van sobreviure, però què va ser d'en Chak...

-Només dos van sobreviure -va dir en Formbi-. Jagged i Wyn. Chak, Davin i Cherith estan tots morts.

-Em sap greu sentir això -va dir en Luke-. M'agradava molt Chak.

-Però què hi ha de la Cem? -va preguntar la Mara, arrencant la pregunta de la part alta del cap d'en Luke-. Ella també va morir?

-Cem? -Un somriure astut va aparèixer a la boca d'en Formbi-. Cem és nom de noi.

-Disculpi'm -va dir la Mara-. En realitat mai ens vam conèixer.

-He de pensar que no. -El somriure es va fer més ample i astut-. Cem seria el fill ombra dels Fel.

-El fill ombra? -va preguntar en Luke.

-Desconegut públicament -va explicar en Formbi-. Secret, de fet. És una precaució comuna txiss per evitar que els enemics exterminin a una família governant per complet.

En Luke va començar a tenir una sensació de culpabilitat en el seu estómac.

-Com de secret?

-Força -va replicar en Formbi-. De fet, aquesta és la primera vegada que he sentit parlar d'un Cem Fel. M'imagino que vostès li van sentir el nom a la Wyn.

-Jacen li va sentir dir -va replicar la Mara-. Com podia saber-ho?

-Wyn és coneguda per comptar secrets -va dir ell.

-I ara nosaltres ho hem complicat -va dir en Luke-. Espero que mantingui el nom en secret.

-I tant. -La veu d'en Formbi era sincera-. I no haurien de sentir-se malament. Soontir Fel és intel·ligent. Sovint sospito que en Wyn revela només el que ell desitja que reveli.

-Gràcies.

En Luke li va tornar el somriure, esperant ocultar els seus dubtes sobre les certeses de l'Aristocra. Va fer un gest cap al camp d'entrenament, on l'equip petit s'havia fet amb el control de les sis boles-jet i s'estaven internant profundament en territori oposat.

-I ara, potser em permeti explicar-li el joc que estem veient.

-Si us plau -va dir en Formbi-. Sembla refrescantment bulliciós.

-L'anomenem Skorch -va explicar en Luke-. En realitat és l'àrbitre el que està sent entrenat. Cada equip té un grup de metes secretes, com ara recollir tres boles o d'enviar dos a una meta i una a una altra, i el treball de l'àrbitre és descobrir aquestes metes i veure que tots dos bàndols guanyen.

-Si això és possible -va dir la Mara-. En alguns escenaris d'Skorch, les metes són mútuament excloents. Llavors l'àrbitre ha de veure que tots dos equips arriben a un nivell equivalent de victòria.

L'àrbitre, un defel de pèl negre amb uns ulls tan vermells com els d'en Formbi, va aparèixer de sobte de darrera d'una paret i va tirar a terra a una petita rodiana. Ell va interceptar la bola-jet que venia en direcció a ella i la va enviar cap a l'altre costat de la pista.

-L'àrbitre també pot arreglar una pèrdua completa per a tots dos bàndols -va dir en Luke-. Tot i que aquest és l'últim recurs. Tot just es considera adequat.

-Quin joc tan estrany -va dir en Formbi.

R2-D2 va emetre una sèrie de discordants xiulets, després va aixecar la seva antena del receptor i va començar a moure-la.

Luke va arrufar les celles.

-R2 -li cridà-, torna aquí. -Quan l'R2-D2 va continuar cap al camp d'Skorch, Luke es va excusar i va aconseguir al droide-. No m'has sentit? Estem a la meitat d'alguns assumptes molt importants.

R2-D2 va xiular una replica tallant.

-Estic segur que els teus assumptes també són importants -va dir en Luke-. Però hauràs de dur-los a terme per allà, amb nosaltres.

R2-D2 va pivotar sobre una pota i després trinà una pregunta.

-Si no pot esperar, tu hauràs de fer-ho -va respondre en Luke-. No estàs en condicions de passejar pels camps d'entrenament tu sol.

Una altra pregunta.

-Sí, a Ossus -va dir en Luke-. On creies que estàvem?

R2-D2 va llançar un sospir confús i llavors, va tornar a contracor amb Luke. La Mara estava explicant la teoria darrere de l'Skorch mentre dos jugadors, un wookiee i un squib, forcejaven amb l'àrbitre defel en un intent d'evitar que interferís amb el joc.

-Les úniques regles són les que l'àrbitre pot persuadir que acceptin els jugadors -estava dient ella-. I la seva única regla és que no pot utilitzar el seu sabre làser contra cap jugador.

-Sona com un joc perillós -va observar en Formbi-. Quants jugadors moren jugant-ne?

-Aquests són aprenents majors -va dir en Luke-. Poden cuidar-se sols.

-I sempre hi ha tràngols curatius -va afegir la Mara.

-Els tràngols curatius són bons -va estar d'acord en Luke-. La idea és ensenyar als nostres Cavallers Jedi a cercar agendes secretes i a desenvolupar solucions que funcionin per a tothom. -Es va girar cap a Formbi-. Això és el que esperem fer a Qoribu.

-Molt noble. -Formbi es va apartar del joc-. Però no he vist res que em convenci que comprenen als kílliks millor que nosaltres. Més aviat el contrari, de fet.

-No hem tingut tant de temps per a estudiar-los com vostès -va replicar la Mara-. Però la nostra científica en cap ja ha desenvolupat una teoria sobre com es creen els Units...

-I sobre com funciona la ment col·lectiva dels kílliks -va dir en Luke.

-Que és? -va preguntar en Formbi.

En Luke va sentir que la pregunta era una prova.

-Creiem que els Units es creen quan les feromones kílliks alteren l'estructura bàsica del cos callós del cervell -va dir ell-. Aquests canvis permeten als Units rebre senyals d'impulsos directament dels cervells kílliks, els quals, presumim, tenen la mateixa capacitat.

-I quin és l'agent de transferència?

En Luke va dubtar. Podia sentir que estaven prop de guanyar-se el suport d'en Formbi, però aquí estaven creuant de la teoria a la suposició i no volia minar el seu progrés en fer una asseveració que sonés a bogeria.

La Mara estava en desacord. Ell podia sentir-ho a través del seu vincle de la Força, urgint-li a assumir el risc.

-Creiem que els impulsos són transferits a través de les aures -va dir en Luke-. Però estem tenint problemes a identificar quina part exactament.

-Totes elles -va dir en Formbi-. La calor, l'electricitat, el magnetisme, probablement la química... almenys això és el que creuen els nostres científics. Però això no explica la Voluntat.

-La Voluntat? -va preguntar la Mara.

-Fins on sabem, només els individus del mateix niu comparteixen una autèntica ment col·lectiva -va dir en Formbi-. Els nostres científics ho descriuen com una mena de telepatia molt avançada on un individu té accés als pensaments i les impressions de sensacions del niu sencer.

En Luke va assentir. Així era justament com Tekli i Tahiri descrivien l'experiència, encara que ell no anava a admetre això davant Formbi.

-Això és el que les nostres investigacions suggereixen.

-Però els insectes de nius diferents s'han de comunicar els uns amb els altres per via del llenguatge, just com fem nosaltres -va dir en Formbi-. La ment col·lectiva no sembla estendre's molt més enllà dels confins del niu.

-Que és exactament el que esperaries si el mitjà de comunicació és la seva aura -va dir la Mara-. Per participar en la ment col·lectiva, un individu sempre hauria d'estar a l'abast de l'aura d'un altre insecte i aquest hauria d'estar prop d'un altre...

-Precisament -va estar d'acord Formbi-. La ment col·lectiva pot estendre's a través d'una àrea gran, sempre que la cadena d'insectes no es trenqui.

R2-D2 va començar a xiular per cridar l'atenció.

-Ara no, R2 -va dir en Luke. No volia donar-li a Formbi temps per reconsiderar el que havia estat explicant-los-hi-. Si us plau, continuï, Aristocra.

Formbi va mirar al droide i després va assentir.

-Però tota la Colònia sencera sembla estar subjecta a una única Voluntat. Ens hem adonat que els nius de tot el sector estan treballant alhora, perseguint un propòsit únic i unificat.

-Deixi-m'ho endevinar -va dir en Luke-. Expandir la Colònia.

-Molt bé -va dir en Formbi.

-I aquesta Voluntat va aparèixer fa al voltant de sis anys? -va preguntar la Mara-. Quan van començar a desenvolupar hospitals i el comerç interestel·lar?

-Correcte de nou -va replicar en Formbi-. I, francament, estem intrigats.

-Com és això? -va preguntar en Luke-. Potser nosaltres puguem ajudar a aclarir alguna cosa.

Formbi va somriure.

-Sí. Soontir va suggerir que respondrien bé a un intercanvi d'informació i creiem que aquest misteri és particularment apropiat per als Jedi.

-Farem el que puguem -Va dir la Mara, deixant clar què volia dir exactament amb puguem-. Tot i que, com vaig dir abans, no hem tingut tant de temps per estudiar els kílliks com vostès.

-Això ha estat un avantatge per a vostès, li ho asseguro -va dir en Formbi-. Si fossin llestos, ens deixarien la nostra part de la galàxia per a nosaltres i evitarien la Colònia sigui com sigui.

-Nosaltres els Jedi intentem ser valents igual que savis -va replicar benignament en Luke-. Ara, com podem ajudar-lo?

-Els nostres científics estan tenint problemes per comprendre com exerceix el seu control la Voluntat sobre tota la Colònia -va dir en Formbi-. Les distàncies relatives són massa grans perquè funcioni a través de les seves aures, com funciona la ment col·lectiva.

-Els kílliks no són sensibles a la Força, si això és el que estan pensant -va dir en Luke-. Almenys no els que hem conegut.

-Necessitarien ser-ho? -va preguntar Formbi-. Si cada niu tingués només un Unit que pogués sentir la Voluntat, no estaria el niu sencer subjecte a ella?

-Possiblement -va concedir la Mara. Luke va sentir l'alarma d'ella creixent tan clarament com la seva pròpia. S'estava tornant massa evident que Unu, el niu d'en Raynar, era la font del que els txiss estaven anomenant la Voluntat-. Però aquesta Voluntat central hauria de ser d'una magnitud més forta que les voluntats dels nius individuals.

-I podria ser-ho -va dir en Luke, recordant com de poderós que Raynar s'havia tornat a la Força-. Un Unit dotat podria ser capaç d'atreure el potencial de la Força de tot el seu niu sencer.

-Vaig pensar que deia que els kílliks no són sensibles a la Força -va dir en Formbi.

-Ho va dir -va respondre la Mara-. Sensible a la Força vol dir que tens l'habilitat de fer ús de la Força. El potencial de la Força és només una altra manera de dir «energia vital».

-Totes les coses vives generen energia en la Força -va explicar en Luke. Estava començant a veure que Formbi havia jugat amb ells, just com ho havia fet durant la investigació de les restes del Vol d'Expansió-. Però sospito que això ja ho sabia. La informació és fàcil d'aconseguir en qualsevol terminal de l'HoloRed de l'Aliança Galàctica.

-Però és bo tenir la nostra teoria examinada pels experts -va dir en Formbi, intentant encara mantenir la xarada-. I sembla un intercanvi raonable, considerant el que els vaig donar.

-Ho hauria estat, si això és tot a pel que va venir. -En Luke es va tornar cap al camp d'Skorch, agafant-se un moment per contenir les seves creixents emocions. La fúria que sentia era amb ell mateix, per no veure abans del joc d'en Formbi, abans que li haguessin parlat d'en Raynar-. Però va venir buscant un nom, per la font de la Voluntat.

Formbi va separar les seves mans i es va col·locar al costat d'en Luke.

-Van ser vostès el que em van trucar a mi.

En el camp d'Skorch, l'equip petit tenia de nou el control de les sis bola-jet i estaven corrent cap a la meta de l'equip més gran. L'àrbitre defel estava coixejant darrere d'ells amb un braç pelut sintopegat al seu genoll.

-Té el que va venir a cercar -va dir la Mara-. Però no seria intel·ligent actuar en base a aquesta informació.

Formbi la va mirar amb sorpresa.

-M'està amenaçant?

-Li està dient que matar Raynar no tornarà a la Colònia al que era -va dir en Luke-. Si l'assassina, tot el que tindrà és un trilió d'insectes enfadats als qui no els hi importa morir. Els Jedi no seran capaços de salvar-los.

-En realitat, no estàvem comptant amb això -va dir en Formbi-. Els Jedi no tenen assumptes...

R2-D2 va emetre un crit penetrant i llavors va començar a bressolar-se enrere i endavant sobre les seves potes fins que en Luke va mirar cap avall.

-R2, et vaig dir...

L'holoprojector de l'R2-D2 es va activar i una imatge borrosa de la Leia va aparèixer davant seu. Per un moment, en Luke va pensar que era el vell missatge que ella havia gravat per a l'Obi-Wan. Llavors es va adonar que estava vestida amb un mico blanc en comptes d'un vestit cerimonial i el seu pèl estava solt per la seva esquena avall en comptes d'estar recollit en aquells monyos sobre les orelles que solia portar.

-Luke? -La seva veu era grinyolant i tot just audible-. Estàs... aquí?

-Sí -va respondre Luke-. R2, d'on ve això?

R2-D2 trinà una rèplica tallant.

-Sé que està sent retransmès a través del transistor de l'HoloRed de l'Acadèmia -va dir en Luke. Es va deixar caure sobre un genoll-. Leia, on ets?

-Luke? -va dir la imatge de la Leia-. No puc... a tu. Però... important.... Kílliks van atacar la Saba... polissons en... crec... darrere teu i... potser Ben.

-Polissons? -va panteixar la Mara. Una imatge del seu fill sostenint un contenidor buit de gel de carn centellejà de la seva ment a la d'en Luke i llavors va arrencar a córrer cap a la sortida-. Ben!

-... vigila -va dir la imatge de la Leia.

La imatge es va tornar immòbil, òbviament esperant una rèplica.

-Digues a l'oficial de comunicacions que ho admeti i que demani que ho repeteixi -li va instruir Luke a l'R2.

-... dir si... -va dir la Leia-... de nou més tard.

La imatge es va apagar, deixant a l'R2-D2 brunzint per la frustració.

-No passa res, R2. Hem sentit prou. -Luke es va tornar per trobar a Formbi mirant-lo amb una expressió a mig camí entre presumpció i preocupació-. Em temo que haurem d'acabar amb la nostra visita.

-És clar -va replicar en Formbi-. Sona a què estaran bastant ocupats... com ho estaré jo.

-Això és així? -En Luke va usar la Força per trucar a un parell d'aprenents perquè deixessin el joc d'Skorch i escortessin a Formbi i cuidessin de l'R2-D2-. Poden ajudar-lo en alguna cosa els Jedi?

-En realitat no -va dir en Formbi-. El Cap d'Estat Omàs va ser prou amable com per enviar una escorta perquè m'acompanyés a la seva oficina de Coruscant.

-Ja veig -va dir en Luke-. Assumeixo que discutiran la situació de Qoribu.

Formbi va somriure i va inclinar el cap en senyal d'assentiment.

-Discutir seria la paraula equivocada, em temo.

Següent