Senda Desconeguda (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

El rumor es va estendre ràpidament per tots els racons del Temple. S'havia detectat la presència d'un intrús al recinte. Alguns asseguraven que ell o ella havia estat vist en el propi Temple. Els estudiants més joves estaven atemorits, i els propis Cavallers Jedi mostraven la seva preocupació. El Temple es trobava en situació de màxima alerta. Com havia aconseguit entrar? Era el Temple vulnerable?

-La seguretat interna del Temple és molt severa -va dir Qui-Gon a Tahl durant una de les seves investigacions-, però potser deixa molt a desitjar si l'amenaça ve de l'exterior.

Tots dos caminaven per un dels passadissos, portant a DosJota a l'esquena.

- Què vols dir? -va preguntar la Tahl.

-Vull dir que els sistemes de seguretat no estan preparats per impedir que un intrús s'introdueixi en el Temple, si algú, des de dins, vol que així sigui. El sistema està programat suposant que cap Jedi permetria l'accés d'una amenaça de l'exterior.

-Una rampa amb una inclinació de quinze graus a dos metres de distància -va dir DosJota.

Tahl es va mostrar enfadada durant un segon, però enseguida va tornar a centrar-se en el plantejament d'en Qui-Gon.

-Ni tan sols sabem amb seguretat que hi ha un invasor -va dir, frustrada-. Hem intentat arribar al fons dels incidents i ha estat impossible. Tot se sap per algú que ha sentit la història explicada per algun altre, que, al seu torn, ni tan sols recorda qui li ho ha explicat...

-La petjada de qualsevol rumor, per pròpia naturalesa, és difícil de seguir -va argumentar Qui-Gon-, potser l'invasor compti amb això, o potser vol que creguem que es tracta d'una invasió des de l'exterior.

A través del sistema de comunicació, una veu calmada i amb un to neutre va dir:

-Codi catorze, codi catorze.

-El senyal d'en Yoda -va dir la Tahl-. Ha passat alguna cosa.

Els dos Jedi es van donar la volta. Tahl es va agafar al braç d'en Qui-Gon per poder avançar més ràpidament.

- Mestra Tahl! Si us plau, camini més a poc a poc! -va dir DosJota en un to musical-. No puc seguir-los!

- Perd-te! -li va cridar Tahl per sobre de l’espatlla-. Tenim pressa!

-No em puc perdre, senyora -va contestar DosJota, apressant-se per seguir-los-. Sóc un androide de navegació.

Qui-Gon i Tahl van accelerar el pas i van arribar a una petita sala de conferències, on havien acordat trobar-se amb Yoda per donar-li les últimes novetats. Era la sala més segura del Temple perquè estava equipada amb un escàner que controlava en tot moment diversos dispositius de seguiment.

Quan van entrar a la sala de parets blanques, Yoda ja els estava esperant.

-Porta a punt de tancar-se en uns dos segons -va dir DosJota a la Tahl.

-DosJota... -va contestar Tahl a punt de perdre la paciència.

-Esperaré fora, senyora -es va oferir DosJota.

La porta va lliscar a la seva esquena i es va tancar. Yoda semblava preocupat.

-Males notícies tinc -va dir-. Un altre robatori d'informar he. Els Cristalls de Foc Sanadors robats aquesta vegada estat han.

- Els Cristalls? -va preguntar Qui-Gon bocabadat-. Però si es guarden amb unes mesures de seguretat molt estrictes.

Tahl va respirar amb força.

- Qui sap el que ha passat?

-El Consell només -va dir en Yoda-. Però què aquesta noticia aviat se sàpiga nosaltres temem.

Quan Qui-Gon pensava que la situació no podia empitjorar més, les coses començaven a anar pitjor. La gravetat dels robatoris anava en augment. Aquesta podia ser la clau.

Aquesta era la clau, va pensar Qui-Gon. No era una casualitat. Tot estava planejat.

Aquesta vegada, el robatori havia colpejat directament en el cor del Temple. Els Cristalls havien estat un tresor Jedi durant milers d'anys. Es guardaven en una habitació de meditació a la qual tenien accés tots els estudiants. La font de calor i de llum d'aquesta habitació procedia dels propis Cristalls, al centre de cada un dels quals cremava una flama eterna.

Quan els estudiants s'assabentessin del robatori perdrien la confiança i deixarien de veure el Temple com un lloc inexpugnable. La seva pròpia creença en la Força trontollaria.

-Trobar a qui va fer això vosaltres haureu -va dir en Yoda-. Però alguna cosa més important descobrir cal.

- El què, Yoda? -va preguntar Tahl.

-Esbrinar per què heu -Va dir Yoda amb preocupació-. A la llavor de la nostra destrucció em temo que el perquè s'amaga.

Yoda va marxar de l'habitació. Quan va haver sortit, la porta es va tancar.

- Per on comencem? -va preguntar Tahl a Qui-Gon.

-Per la meva habitació -va respondre Qui-Gon-. Tinc notes apuntades a la llibreta. I a partir d'ara portarem sempre amb nosaltres el que escrivim. Si els Cristalls són vulnerables, també ho som nosaltres.

Qui-Gon i Tahl van entrar a l'habitació. El Mestre Jedi temia que en arribar no trobessin el quadern, però estava en un calaix al costat del seu llit, just on ell l'havia deixat. En el Temple no existien ni claus ni panys.

-Està bé -va dir-. Tornem a...

Qui-Gon es va aturar a observar la Tahl. Era obvi que no li estava escoltant. S'havia quedat parada al mig de l'habitació. El seu rostre mostrava un gest de gran concentració. Va esperar per no interrompre-la.

- No ho olores? -va preguntar ella-. Algú ha estat aquí, Qui-Gon. A l'habitació es percep l'essència de la teva persona... i la d'algú més. Un invasor.

Qui-Gon va mirar al seu voltant. No havien tocat res. Va activar el seu quadern. Totes les seves notes codificades hi eren. Les entrevistes amb els estudiants, els sistemes de seguretat. Algú podria haver desxifrat el codi i llegir-lo? Tampoc importava molt. No hi havia anotat conclusions, només fets. Però algú havia estat allà.

Tot d'una, Qui-Gon es va sentir molt satisfet. Tahl va notar el seu canvi d'humor i es va girar. Cada vegada era més extraordinari tot el que podia percebre sense necessitat de veure-ho.

- Què passa? -va preguntar.

-Acabes de trobar la manera de capturar al lladre -va respondre en Qui-Gon.

 Següent