Senda Desconeguda (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Qui-Gon havia imaginat que el retrobament anava a ser desagradable, però no havia tingut en compte el dolor. Veure l'esperança dibuixada en el rostre del jove Obi-Wan li va fer sentir enfadat. Qui-Gon va lluitar per alliberar-se d'aquest sentiment. Sabia que estava sent massa sever.

No podia parlar. No volia que Obi-Wan notés l'enuig en la seva veu. Volia que les seves primeres paraules fossin tranquil·les.

Així que no va parlar i es va limitar a assentir lleugerament amb el cap a manera de salutació. Qui-Gon es va adonar que la fredor del gest havia dolgut al noi. Obi-Wan portava temps patint molt. Lentament, mentre caminaven, la ira d'en Qui-Gon es va anar esfumant i la compassió va ocupar el seu lloc.

-Em vaig sentir molt afligit en sentir el que havia passat amb la Cerasi -va dir tranquil·lament-. Sincerament, sento molt la pèrdua, Obi-Wan.

-Gràcies -va contestar Obi-Wan amb un fil de veu.

-Hi ha moltes coses de les que hem de parlar -continuà Qui-Gon-, però crec que ara només servirien per distreure'ns. Qualsevol problema entre nosaltres és nimi comparat amb la possibilitat que pugui tornar a esclatar una guerra en aquest planeta. Així que anem a concentrar-nos en els problemes de Melida/Daan.

Obi-Wan es va aclarir la gola.

-Hi estic d'acord.

- Què és l'últim que se sap de Nield i de Wehutti?

-Nield està agrupant als seus homes. Ara compta amb el suport de Mawat i dels Joves dels Abocadors. Està intentant que la Generació de Mitjana Edat es torni a unir ell. Circula el rumor que la guerra esclatarà molt aviat, just al lloc on la Cerasi va ser assassinada. També sé que els partidaris d'en Wehutti estan recuperant les armes. Wehutti s'ha anat a viure aïllat de tot.

Qui-Gon va assentir pensatiu.

- Wehutti dirigeix ​​als seus seguidors o aquests s'estan preparant pel seu compte?

-Crec que ni tan sols Wehutti està en contacte amb ells -va dir Obi-Wan-. No veu ningú.

-Doncs haurà de veure'ns a nosaltres -va replicar amb fermesa Qui-Gon.

* * *

La porta d'en Wehutti estava tancada amb clau i amb diversos panys. Qui-Gon va cridar amb força. No hi va haver resposta.

-Sabem que no vol visites -va dir Qui-Gon, traient el sabre làser del seu cinturó-. Però no necessitem invitació.

Qui-Gon va activar l'arma i la va usar per tallar els panys. Va empènyer la porta i aquesta es va obrir sense dificultat.

El passadís i les dues habitacions que hi havia a la planta baixa estaven buits. Amb cura, Qui-Gon i Obi-Wan van començar a pujar per les escales. Van recórrer habitació per habitació, fins que van trobar a Wehutti en un petit dormitori a la part posterior de la casa.

Hi havia safates de menjar cobrint el sòl, i unes gruixudes cortines impedien que entrés la llum. Wehutti estava assegut en una cadira encarada cap a una finestra, encara que no podia veure res a l'altre costat. Ni tan sols es va girar quan van entrar a l'habitació.

Qui-Gon es va interposar en el camp de visió d'en Wehutti i es va ajupir al seu costat.

-Wehutti, necessitem parlar amb tu -va dir.

Lentament, Wehutti es va tornar cap a Qui-Gon.

-Hi havia molta confusió. Per descomptat, jo estava preparat per disparar, però crec que no ho vaig fer.

Qui-Gon va mirar a Obi-Wan. Wehutti estava revivint el dia de la mort de la Cerasi.

-Hi havia més Joves dels que havíem calculat -continuà Wehutti-. Pensem que no hauríem d'utilitzar les armes. Crèiem que no anaven a anar armats. I no vaig pensar que la meva filla, la meva Cerasi, anava a ser-hi. Ella no portava cap arma, ho sabies?

-Sí -va dir Qui-Gon.

-L'havia vist feia poc perquè havia vingut a veure'm. Ho sabies?

-No, no ho sabia -va contestar Qui-Gon educadament.

-Vam estar parlant. Ella volia que deixés de lluitar contra els Joves. Jo no estava d'acord. No va ser una visita agradable. Però, llavors, ella va suggerir que no parléssim de les coses tal com eren, sinó tal com havien estat. De la seva infància. Ella havia viscut uns anys feliços abans que comencés la guerra, i jo ho vaig recordar tot de cop i volta. No hi havia pensat en això des de feia molt de temps.

Les llàgrimes van començar a lliscar per les galtes d'en Wehutti.

-Em vaig recordar de la seva mare i vaig recordar el meu fill. Cerasi era la nostra filla més petita. Li feia por la foscor, així que jo solia quedar-me en la seva cambra fins que s'adormia. M'asseia al costat del seu sac de dormir i li posava una mà a sobre perquè sabés que hi era. Ella tocava la meva mà de tant en tant, fins que es quedava adormida. Jo la cuidava -va sospirar Wehutti-. Era tan maca.

Tot d'una, l'home es va doblegar sobre la cadira i va col·locar les espatlles pegades als genolls. El seu cos patia sotracs a causa dels seus forts sanglots.

-Hi havia molta confusió -va dir amb veu entretallada-. Al principi no la vaig veure. Estava mirant a Nield. La meva dona està enterrada en aquesta Sala. Les seves cendres hi són. No podia permetre que la destruïssin.

-Wehutti, això està bé -va dir en Qui-Gon-. Vas fer el que havies de fer. Igual que la Cerasi.

Wehutti va aixecar el cap.

-Això és el que dius tu. El que diu tothom -Va repetir amb un to de veu neutre.

-I ara els teus partidaris s'estan mobilitzant per començar una altra guerra -li va explicar Qui-Gon-. Només tu pots detenir-los. Podries fer-ho, per la memòria de la Cerasi?

Wehutti es va girar cap a Qui-Gon. No hi havia expressió en els seus ulls, i la cara havia perdut el color. Només estava marcada pels solcs de les llàgrimes.

- I com ajudarà això ara a la Cerasi? No m'importa la guerra ni les batalles. És clar que no puc evitar que les coses succeeixin. Ja no sento odi. Ja no sento res.

-Però Cerasi hagués volgut que l'ajudessis -va dir Obi-Wan.

Wehutti es va tornar cap a la finestra coberta per les cortines.

-Hi havia molta confusió -va dir en un to de veu mecànic-. Estava preparat per disparar. Potser vaig arribar a fer-ho. Potser jo la matés, o potser no. Mai ho sabré.

Següent