El Rei Unit (XX)

Anterior

20

Fins i tot feta una bola en la posició primària de l'ou en el llit de la infermeria del Falcó, mirant directament cap endavant amb ulls vidriosos, la Saba semblava més enfadada per les seves ferides que adolorides per elles. Els seus llavis empedrats estaven retirats en un somriure burleta congelat, amb les puntes de la seva llengua viperina apareixent entre les seves dents, i les urpes de les seves mans estaven completament esteses. Mantenia la seva cua embenada embolicada fortament al voltant de les seves cames posteriors i si estava respirant, la Leia no va veure cap signe d'això en el seu nas constret i el seu pit immòbil.

-Sembla com si s'estigués morint -va murmurar l'Alema de dalt a baix de la Leia-. S'està morint?

-No ho sé. -La Leia va comprovar els monitors i va trobar un únic pic en la línia cardíaca. Hi havia una petita elevació en la carta respiratòria-. Crec que només és un tràngol curatiu.

-Bé, sembla com si s'estigués morint -va dir l'Alema.

La llengua de la Saba va sortir disparada i va fer petar l'aire, provocant un panteix sorprès en elles dues, i llavors va tornar al seu lloc entre les seves dents. Els ulls de la barabel van romandre fixos i vidriosos.

-Un tràngol curatiu -va concloure la Leia.

-Creus que sobreviurà?

La Leia va estudiar els embenats sedosos que cobrien la meitat del crani de la Saba.

-Amb aquesta ferida al cap, qualsevol altre estaria ja mort -va dir-. Però la Saba és una barabel. Qui sap?

L'única resposta d'Alema va ser un silenci llarg i preocupat.

Després d'un temps, la Leia va baixar els llums i li va dir a l'ordinador metge que l'alertés si alguna cosa canviava en l'estat de la Saba.

-Què et sembla una bona gerra de xocolata calenta? -va preguntar la Leia mentre tirava la cortina de privadesa en la infermeria-. Tenim alguna cosa del subministrament especial d'en Luke a bord.

-De veritat? Xocolata calenta! -va panteixar l'Alema. Sempre escassa, la xocolata calenta s'havia convertit en plaer de hutts després que els yuuzhan vong reformessin set dels vuit planetes capaços de fer créixer les beines rares necessàries per produir-la-. Què hi ha dels teus deures a la cabina?

-No et preocupis per això. -La Leia va agafar el braç de la twi'lek i la va portar cap endavant. El Falcó acabava de deixar Qoribu i s'estava preparant per fer el seu primer salt a l'hiperespai, però la Leia necessitava descobrir què estava passant realment a Jwlio, i com més aviat, millor-. Juun l'està ocupant per mi. En Han li està agafant afecte al petit tipus.

L'Alema va enroscar els seus lekku.

-Aquesta no és la impressió que percebo d'en Han.

La Leia li va dirigir un somriure significatiu.

-Això és perquè en Han encara no se n'ha adonat. -Van entrar a la cabina principal-. De tota manera, tenim temps. Seu.

La Leia va prendre diverses llavors blanques i de la mida d'un polze d'una caixa d'emmagatzematge i les va col·locar en el multiprocessador de la cuina. Va col·locar els controls en SECAR I MOLDRE, després es va girar, va col·locar un puny en el seu maluc i va començar a estudiar-la amb la mateixa expressió lleugerament interessada i lleugerament preocupada que havia estat utilitzant per aplacar els seus votants des dels seus dies com a jove senadora de l'Antiga República.

La Leia havia d'haver sabut que això no funcionaria amb l'Alema Rar. Àgil, bella i amb una aversió per la roba modesta, la twi'lek estava acostumada que la miressin. Ella simplement va tornar la mirada, fent que la Leia se sentís com si fos ella la que estava vestida només amb una camisa oberta pels costats.

El multiprocessador xiulà, permetent-li girar-se gràcilment. Va afegir molt edulcorant i una petita quantitat d'aigua i després col·locà els controls en AGITAR I ESCALFAR.

-Tens una manera complicada de fer xocolata calenta -Notà l'Alema-. Normalment, surt simplement del filtre del dispensador.

-Això és millor -va dir la Leia, tornant-se de nou cap a la twi'lek-. Confia en mi.

-I tant -va dir l'Alema-. Hi ha una raó per no fer-ho?

La Leia va començar a preguntar-se qui estava sent interrogada aquí. Va esperar fins que fos hora d'afegir la llet, després instruí al multiprocessador perquè ho escalfés lentament i es va reunir amb l'Alema a la taula.

-D'acord. -La Leia va assumir el seu millor to maternal i es va inclinar per apropar-se-. Llavors, què passa?

L'Alema va arrufar les celles, però no es va apartar.

-Què passa amb què?

-La raó per la qual ets aquí -va dir la Leia-. Les dues sabem que Juun podria haver-nos portat al Falcó més enllà de Yoggoy.

Finalment, una espurna de dubte va aparèixer a la cara de l'Alema. La Leia va estar temptada d'examinar els seus sentiments a través de la Força, però sospitava que la twi'lek sentiria la intrusió i tindria ressentiments per ella.

Alema va mirar cap al multiprocessador.

-No hauries de comprovar la xocolata calenta?

-La unitat xiularà. -La Leia va mantenir la mirada fixa a la cara de la twi'lek-. Vaig veure com reaccionaven la Jaina i en Zekk, Alema.

-Això no vol dir...

-Els tres tot just podíeu començar una frase sense que un altre l'acabés -va dir la Leia.

-És l'agrupament. -La resposta de l'Alema va sortir una mica massa ràpidament-. Realment ens unim així en la missió dels voxyn.

-Això és així? -La Leia tenia massa experiència per no veure l'intent de la twi'lek de canviar de conversa, però va decidir seguir-li el joc... per ara-. Quan vau començar a utilitzar l'agrupament de batalla amb els kílliks?

L'Alema va semblar genuïnament confusa.

-No ho hem fet. Què et fa pensar això? Ells ni tan sols són sensibles a la Força.

-Ho sé. -La Leia li va dirigir un somriure maternal-. Però hi ha una connexió mental, especialment amb tu. Ho vaig veure en el ball.

Alema li va llançar una mirada esperançada cap al multiprocessador i llavors va semblar adonar-se'n que la campana només retardaria l'inevitable.

-Potser n'hi ha una -va dir ella-. No és res del que siguis conscient. Comences a sentir com si pertanguessis allà i llavors d'alguna manera tu... de sobte simplement sembla que tens una ment més gran.

La Leia va començar a preguntar-se si hi havia algun desprogramador a l'Aliança Galàctica capaç d'encarregar-se de vuit Jedi.

-És difícil de descriure. -L'Alema havia d'haver sentit els pensaments de la Leia en la Força, perquè el seu to era defensiu-. Ets conscient de molt més. Veus fora del niu quan estàs dins o dins quan estàs fora. I el que sents... ho sents tot.

-He sentit que el brillestim és molt semblant a això -va comentar secament la Leia.

-Això és fins i tot millor -va dir l'Alema-. No et poses malalta. És completament inofensiu.

La Leia estava començant a veure per què l’encaterinament de la twi'lek amb l'Ànakin sempre havia posat al Han tan nerviós. Tot i que el multiprocessador no havia xiulat encara, ella es va tornar cap a la cuina i va agafar dues tasses buides de l'armari i després va col·locar un trosset d'escorça de sabor fort i una gota d'extracte de mongeta d'orquídia en cadascuna.

-Què és això? -va preguntar l'Alema, reunint-se amb la Leia a la cuina.

-Espècia -va dir la Leia.

Els ulls de l'Alema es van il·luminar.

-No d'aquesta classe -va dir la Leia-. Només per donar sabor.

El multiprocessador va xiular. Va omplir les dues tasses, les va cobrir fins a la vora amb pegats d'una pasta malva, feta d'arrel de malva autèntica, i li va lliurar una a l'Alema.

-Estàs equivocada, saps? -va dir la Leia-. No és inofensiu.

L'Alema va mirar la seva tassa i va semblar confusa.

-La Colònia -va dir la Leia-. O has oblidat l'atac contra l'Ombra? I l'ensorrament de la torre a Yoggoy?

-No pots creure que la Colònia és responsable. Taat pot no haver curat la Saba, però li van salvar la vida.

-Els sanadors Taat van haver de salvar la vida de la Saba perquè algú altre va intentar arrabassar-la-hi.

-No van ser els kílliks. La Saba va dir que va ser atacada per... -L'Alema arrufà les celles i després acabà-:... un home. La vas sentir.

-Ella pensava que era en Welk -va dir la Leia, proporcionant el nom que l'Alema no havia estat capaç de recordar-. La Saba també va dir que ell estava protegint un niu kíllik. Un niu amb dos kílliks blau fosc. -La Leia es va aturar i llavors demanà-. Qui eren?

-Aquesta part no té sentit -va dir l'Alema-. No hi ha kílliks blau fosc. Almenys que hàgim vist.

La negació hauria estat més convincent de no haver apartat l'Alema la mirada. La Leia va prendre un glop de la seva tassa, assaborint la seva dolçor sedosa mentre pensava en el que la twi'lek podria estar intentant ocultar.

-Té sentit per a tu -va dir finalment la Leia-. Però no vols dir-m'ho.

L'Alema va prendre un glop de la seva beguda, amagant-se de la Leia darrere de la vora de la seva tassa.

-Tots estem enfadats pel que li va passar a la Mestra Sebatyne. Per què ocultaria algú informació sobre això?

-Òbviament, perquè estàs intentant protegir els kílliks. -La Leia es va tornar cap a la taula i es va asseure, mirant a la twi'lek a través de l'habitació-. El que no puc imaginar-me és perquè volies venir amb nosaltres. Tens por de què anem a descobrir el secret que estan intentant protegir?

-Molt bona. -L'Alema va aixecar la seva tassa per indicar que estava parlant sobre la xocolata calenta-. Està millor d'aquesta manera.

La Leia va ignorar el compliment.

-O potser tens por que el que li va passar a la Mestra Sebatyne ens passés a nosaltres?

L'Alema va aixecar de nou la seva tassa, però va empassar massa ràpidament per gaudir del que estava bevent.

-Així que és això -va dir la Leia. No va poder evitar sentir-se una mica ferida davant el que la seva pròpia filla no s'hagués preocupat per la seva seguretat, però això era probablement perquè la Jaina sabia que ells podien cuidar-se sols... o això es deia a si mateixa-. Estàs intentant protegir-nos.

-Gens ni mica. -L'Alema va anar a reunir-se amb ella a la taula-. No necessiteu protecció. Almenys no dels kílliks.

-Els txiss tenen por d'alguna cosa -va apuntar la Leia.

-Sí. -L'Alema es va asseure al la Leia-. Tenen por que l'Aliança Galàctica descobreixi el que han estat fent a Qoribu.

-Tenen por dels kílliks -va dir la Leia-. I tu estàs ocultant la raó. Tots ho feu.

-No hi ha res a amagar -va dir l'Alema-. La xenofòbia txiss està ben documentada. I quan els insectes estan involucrats, és pur fanatisme. Només perquè una forma de vida tingui sis potes, ells creuen que són lliures d'aixafar-la.

-Bonic intent -va dir la Leia-. Però no estem canviant de tema.

L'alerta de salt va sonar suaument i el beuratge sedós de les seves tasses es va estremir lleugerament quan el Falcó va lliscar fins a l'hiperespai. La Leia va decidir que havia arribat l'hora de començar a pressionar.

-Alema, què eren aquests insectes que en Welk estava protegint?

L'Alema va fer un esforç per creuar la mirada amb la de la Leia.

-Saps tant com qualsevol.

-És força poc -Va dir la Leia-. Tinc una teoria. Aquests insectes eren exactament el que la Saba va pensar que eren: assassins de la Colònia.

L'Alema va negar amb el cap.

-Per què necessitaria assassins la Colònia?

-Perquè Unu vol els seus propis Jedi -va dir la Leia-. I això vol dir aturar-nos a nosaltres.

-No -va insistir l'Alema-. La Colònia mai assassinaria a ningú.

-És clar que sí -va dir la Leia-. Això és pel que Raynar estava disposat a deixar-nos marxar després que descobríssim la localització de Yoggoy. No creia que viuríem prou per revelar-ho a ningú més.

-Us va deixar anar perquè confiava que mantinguéssiu el secret. Unu no té res a veure amb els atacs contra vosaltres i l'Ombra. Aquest va ser...

L'Alema va arrufar les celles de nou, com si estiguessin intentant recordar el nom de l'atacant de la Saba.

-Welk -li va dir la Leia-. Em sorprèn que tinguis tants problemes per recordar el nom d'algú que us va trair.

-Això no vol dir res -va dir l'Alema-. M'estàs posant nerviosa amb aquesta bajanada sobre la Colònia intentant matar-vos, això és tot.

L'excusa era simplement prou convenient per elevar les sospites de la Leia.

-Ho sento. Potser pots recordar el nom del Mestre d'en Welk? Quin era el seu nom?

-Era la seva Mestra -va dir l'Alema-. Encara que bon intent.

-Recordes el seu nom?

L'Alema va pensar durant un moment.

-Què té això a veure amb qualsevol altra cosa? -va preguntar llavors-. Tots dos estan morts.

-Llavors no va ser en Welk qui va atacar la Saba? -va preguntar la Leia.

L'Alema va negar amb el cap vigorosament.

-No podria haver-ho estat. Va morir quan el Volador es va estavellar, juntament amb... la seva Mestra.

Ara va ser el torn de la Leia d'arrufar el nas. La veritat, almenys el record d'Alema d'ella, semblava estar canviant davant els seus ulls.

-Llavors qui va ser?

-Hi ha d'haver estat un espia txiss -va dir l'Alema.

-Amb un sabre làser?

-Pot haver-lo robat -va dir l'Alema-. O va poder trobar-lo.

-Això és possible -va dir acuradament la Leia-. Però no seria una explicació més simple que en Welk hagués sobreviscut a la Col·lisió?

L'Alema va negar amb el cap i el seu to es va tornar ardent.

-Raynar va ser l'únic que les Yoggoy van trobar a la Col·lisió.

-Això no vol dir que Raynar fos l'únic que va sobreviure -va insistir la Leia-. No t'ho va dir en Jacen? Va estar allà. Va veure a Raynar treure a Welk i a Lomi de la col·lisió.

-Jacen va dir això -va admetre ella-. Però és impossible. Quan el Volador es va estavellar, ell era a la Baanu Rass amb nosaltres. O presoner de la Vergere a Coruscant.

-És cert -va dir la Leia-. Tot i així, va veure el que va passar a la Col·lisió. No sé com, però ho va veure.

-Va dir que ho va veure. -L'Alema es va aixecar com si anés a marxar i llavors es va girar de nou cap a la taula-. Això no fa que sigui cert.

La Leia estava perplexa per l'estranya reacció.

-Quan vaig estar a la Col·lisió, ell em va parlar. Al mateix temps era a Jwlio -va dir ella-. Així que tendeixo a creure'l.

-Te'l creuries. -L'Alema va començar a passejar-se -. És el teu fill.

-I he vist el que pot fer. -Acuradament, la Leia va preguntar-: Per què és tan important per a tu creure que en Jacen està equivocat?

-Per què és tan important per a tu creure que no ho està?

-Estic intentant descobrir qui ens ha estat atacant. -La Leia estava parlant amb una veu suau i gens amenaçadora... i preguntant-se amb qui exactament estava parlant. Potser hi havia hagut més que una expressió esperançada del que la Leia s'havia imaginat quan l'Alema havia confós l'escorça d'espècia amb el brillestim-. I estic bastant segura que en Welk està involucrat. Possiblement la Lomi...

-No importa el que en Jacen creu que va veure -va dir l'Alema-. Tots dos estan morts.

-I tu saps això?

L'Alema va assentir.

-Com? -va preguntar la Leia.

-Nosaltres... -La cara de l'Alema es va tornar blanca i va començar a fer petits sons d'espetecs en el més profund de la seva gola-. La Colònia ho sap.

-La Colònia ho sap. -La Leia va fer un esforç per deixar que es veiés el seu escepticisme-. Alema, de què estàs intentant protegir-nos?

-De res! -La twi'lek va donar un cop de puny a la taula-. No teniu res a témer, si simplement feu el que nosaltres us diguem!

-Nosaltres qui, Alema?

Els ulls de l'Alema es van obrir molt i llavors es va posar dreta i es va quedar dempeus al costat de la taula sorpresa, amb la seva boca movent-se però sense que cap so abandonés els seus llavis. Els noghri van aparèixer silenciosament a l'entrada de la cabina. La Leia els va assenyalar que esperessin amb el parpelleig d'un ull i llavors va deixar que el silenci pengés mentre acabava la seva xocolata calenta.

Finalment, va deixar la seva tassa buida i va aixecar la mirada.

-Bé, me n'alegro de veure que comprens per què aquesta declaració està tan malament.

-I tant -va dir l'Alema-. Nosaltres... jo... em disculpo.

Va girar i va deixar la cabina tan ràpidament que els noghri prou feines van tenir temps per apartar-se del seu camí. Hi hauria temps suficient per treure-li la veritat en el viatge de tornada a Ossus i la Leia havia descobert prou per ara. Va tancar els ulls i es va obrir a la Força cap al Luke, esperant que aquesta vegada la seva sensació d'ell fos una mica més sòlida, que pogués comunicar algun rastre del perill ocult que l'Ombra podria haver portat de tornada des de Qoribu.

Següent