El Rei Unit (X)

Anterior

10

-Raynar Thul ja no existeix -va dir en Raynar. Estava ajupit, recolzant-se sobre els talons, al cor de la Sala del Primer, amunt d'una estrada circular on sempre seria visible per als centenars d'insectes ajudants que el seguien a on vulgui que hi anés. Els seus llargs braços estaven penjant sobre els seus genolls amb els revers de les seves mans descansant descuidadament a terra davant seu i els seus ulls estaven fixos, sense parpellejar, a la cara d'en Luke-. Nosaltres som UnuThul.

-Què estrany, doncs, que encara senti la presència d'en Raynar Thul dins de la teva -va dir en Luke.

Trobava difícil creuar la mirada amb Raynar, no per culpa d'aquells ulls que no parpellejaven o de la terrible horripilació d'aquella cara que els albergava, sinó a causa de les emocions conflictives que provocaven: l'alegria que Raynar hagués sobreviscut al seu segrest i el pesar pel que havia passat després, la fúria i l'angoixa que tants altres no haguessin tornat... especialment el seu nebot Ànakin. Encara despertava de nit resant per què hagués estat només un mal somni, perquè hi hagués hagut una manera millor de detenir els voxyn i que mai se li hagués demanat que autoritzés per a res la missió a Myrkr.

Però Luke va tenir cura de mantenir aquests sentiments ocults, enterrats en el més profund del seu interior on no es mostressin a la Força i compliquessin una discussió que ja era segur que seria difícil i plena d'emocions per ambdues parts.

-Raynar Thul pot estar ocult -va dir acuradament en Luke-. No ha desaparegut. Sento això amb claredat.

-Ens sorprèn, Mestre Skywalker, que no puguis sentir la diferència entre un fantasma i un home. -La mateixa presència tenebrosa que en Luke havia sentit a la cantina de Lizil es va elevar dins del cos d'en Raynar, no forçant a Luke a sortir, sinó evitant que sentís res més-. Raynar Thul es va esvair amb la Col·lisió.

-I llavors va néixer UnuThul?

-L'Espècie no neix, Mestre Skywalker -va dir en Raynar-. Un ou cau, una crisàlide es teixeix.

-Vols dir que hi va haver una metamorfosi? -va preguntar la Leia. Juntament amb Mara i Saba, estava asseguda amb les cames creuades amb Luke a terra de l'estrada. A Han, per descomptat, no se li va poder convèncer que s'assegués. Estava passejant per la vora de l'estrada, mantenint un ull alerta en els ajudants de baix i grunyint sobre la calor i la humitat i l'olor massa dolça del niu-. Aquesta és la història en les parets?

La Leia va fer un gest cap als colorits mosaics que decoraven l'interior de la Sala del Primer i els ulls d'en Raynar van centellejar amb delit, com un parell de brases blaves tornant a la vida en aquella resta fosa de cara.

-Ets tan observadora com et recordem, princesa -va dir ell-. Els Altres normalment no són prou observadors com per percebre la Crònica.

-La Crònica? -va preguntar en Luke.

Raynar apuntà per sobre l'espatlla d'en Luke, on una línia vermella corria cap avall pel sostre voltat fins a una taca blanca davant de l'entrada principal de la sala.

-Un vagó estel·lar va caure del cel -va dir en Raynar.

Quan Luke es va tornar per mirar, va veure el centelleig del casc pesat d'un vaixell de càrrega lleuger YV-888 bolcat que sortia per sobre de la vora d'un cràter encara fumejant. Però tan aviat com la seva mirada va caure directament sobre ell, la imatge es va dissoldre en el mateix creu de colors mig aleatoris que havia estat abans.

-Jo no veig res -es va queixar en Han.

-Només una paret de roca -va afegir la Saba, els ulls barabel eren incapaços de veure gairebé la meitat dels colors del disseny.

-No pots mirar-ho directament -va explicar la Mara-. És com una d'aquestes gelatines aèries de Bespin. Només apareix quan apartes la mirada.

-Ei, sí -va dir en Han.

La Saba xiuxiuejà per la frustració.

Luke va deixar que la seva mirada llisqués fins a la següent imatge i va veure a Raynar agenollat ​​sobre un insecte ferit, amb les seves palmes pressionades contra el seu tòrax trencat.

-No, Mestre Skywalker. Allà. -En Raynar va apuntar a una taca rosàcia a la paret adjacent, despertant el so d'un frec alt quan tots els insectes de la sala es van tornar per mirar en la direcció que ell estava apuntant-. L'Espècie no ordena tals coses de la mateixa manera que vosaltres, els altres, ho feu.

Quan Luke va girar el cap, va veure una figura cremada estesa en el fons del cràter de la col·lisió, envoltada per insectes expectants.

-A més del vagó estel·lar, Yoggoy va trobar a Raynar Thul, una cosa cremada i moribunda -va continuar Raynar-. Vam baixar per esperar a l'Última Nota de manera que poguéssim repartir la seva carn entre les nostres larves.

Raynar apuntà de nou a l'altre costat de l'habitació, fins a un altre mosaic que mostraven als insectes portant-lo cap a un petit enclavament d'espires similars a les de la ciutat de fora.

-Però ens va tocar dins i ens va omplir amb la necessitat de tenir cura del seu cos.

La següent imatge mostrava el cos cremat d'en Raynar en el fons d'una depressió de sis costats, enroscat en posició fetal i assistit per dos insectes de mida humana.

-Vam construir una cel·la especial i el vam alimentar i netejar com a les nostres pròpies larves.

Luke va haver de lliscar la seva mirada més enllà de la següent escena tres vegades abans que pogués estar segur del que estava veient. El mosaic mostrava només la cara d'en Raynar, envoltat per les parets d'una cel·la molt més petita, amb el seu coll estirat cap enrere i la seva boca oberta per acceptar un dinar de l'insecte proper.

-Després d'un temps, Raynar Thul ja no existia.

La imatge a la qual va apuntar a continuació mostrava a Raynar aixecant-se de la cel·la tal com era ara, el record ple de bonys, sense cara i fosa d'un home, amb els braços creuats sobre el seu pit, amb els peus junts i apuntant cap a baix, amb els ulls brillant sota les seves gruixudes celles com un parell de fredes llunes blaves.

-Una nova Yoggoy es va elevar.

La següent imatge mostrà a Raynar encanyant la cama d'un insecte ferit i la següent mostrava a diverses Yoggoy atenent a una sala sencera de membres del niu malalts i ferits.

-Vam aprendre a tenir cura dels malalts.

Diverses imatges mostraven al niu Yoggoy expandint-se i creixent, amb Raynar supervisant la construcció d'aqüeductes d'irrigació i un forn d'assecat.

-Abans, només importava el niu. Però Yoggoy és llest. Yoggoy va aprendre el valor de l'individu i Yoggoy es va fer més fort.

Llavors va arribar un grup crucial d'imatges. La primera mostrava a Raynar comerciant amb altres nius per menjar i equipament, el segon mostrava a diversos insectes de diferents nius reunits al seu voltant per escoltar-lo i en la tercera estava liderant un grup fins i tot més gran d'insectes, tots de diferent color, mida i forma, perquè iniciessin els seus propis nius.

-L'Unu va ser creat -va dir en Raynar.

-Què és exactament l'Unu? -va preguntar la Leia abans que pogués apuntar a un altre mosaic-. El niu governant?

Raynar va inclinar el cap cap a un costat i li va dirigir un espetec curt i negatiu.

-No de la manera en què creus. És el niu de nius, de manera que Yoggoy pugui compartir el nostre do amb tots els de l'Espècie.

-Sí? -va preguntar en Han-. I com funciona això?

-No ho entendries -va dir en Raynar-. Cap altre ho entendria.

Hi havia més, un atac per part d'un niu que ho desaprovava, un temps de fam quan els nius que florien arrasaven els seus mons, l'inici de la Colònia quan l'Espècie començà a expandir-se a través de l'espai local. Però Luke va prestar poca atenció. Estava lluitant amb el que ja havia descobert, amb la por que Raynar romangués tan perdut per a ells com sempre i que la Jaina i els altres aviat estarien igual de perduts, i amb la creixent alarma que sentia per allò en el que el jove Cavaller Jedi s'havia convertit. Els Jedi no havien de ser líders d'una civilització galàctica. Era massa fàcil abusar del poder que brandaven, massa fàcil utilitzar la Força per imposar la seva voluntat als altres.

Va sentir la Mara tocant-li a través del seu vincle de la Força, urgint-li a mantenir la seva desaprovació sota control.

-Què li va passar als Jedi Foscos que et van segrestar? -va preguntar ella a Raynar.

Raynar va baixar el seu nas fos.

-Els Jedi Foscos?

-Lomi i Welk -li va recordar en Luke. Va tenir cura de mantenir la seva desaprovació ben soterrada dins de si mateix, en el cas que Raynar pogués sentir els seus sentiments millor del que ell podia sentir els d'en Raynar-. Els Jedi que vau rescatar en la missió de Myrkr.

-Lomi i Welk... -Els ulls d'en Raynar es van tornar inquiets-. Eren... problemes. Vas dir que ens van segrestar?

-Van robar el Volador amb tu a bord -va dir la Mara-. Has d'haver-te imaginat això a hores d'ara. Van enganyar a Lowbacca perquè deixés la nau i llavors la van robar quan tu estaves inconscient dins.

Mentre la Mara parlava, la mirada d'en Raynar va seguir apartant-se de la cara d'ella i després tornant a ella i la seva presència a la Força també es va tornar confusa. La part familiar, la part que en Luke reconeixia, es va elevar repetidament fins a la superfície, només per ser empassada de nou un moment després per l'essència més tenebrosa i poderosa que s'enfrontava a ell cada vegada que intentava examinar a un membre de la Colònia.

-Recordem la Col·lisió, però no als Jedi Foscos. Creiem que ells... que ells deuen estar morts -va dir en Raynar després d'uns moments.

-No els recordes per a res en el Volador? -va preguntar en Luke-. Vas haver de d'haver-los vist abans que us estavelléssiu.

La presència tenebrosa es va elevar de nou dins d'en Raynar i va empènyer al Luke fos per tal poder que ell va sentir com si s'estigués caient.

-Recordem la Col·lisió -va dir en Raynar-. Recordem les flames i el dolor i el fum, recordem la por i la solitud i la desesperació.

La finalitat en la veu d'en Raynar portà un tens silenci a l'estrada, un silenci que en Han trencà gairebé instantàniament quan es va girar cap a Raynar amb un dit estirat.

-Què hi ha de la Jaina i els altres? -demanà-. Els recordes a ells?

-I tant -va dir en Raynar-. Eren els nostres amics. Això és pel que els vam cridar.

-Eren? -En Han es va acostar a Raynar-. Ha passat alguna cosa? Si estàs intentant convertir-los en Units...

-Han! -La Leia va detenir-lo amb un gest (ella era probablement l'única persona en la galàxia que podia fer això) i llavors es va girar cap a Raynar-. I bé?

-Jaina i els altres estan bé. -Raynar es va dirigir al Han-. Però eren els amics d'en Raynar Thul. No estem segurs de com se senten cap a nosaltres.

-No has respost a la pregunta -va observar en Luke.

-La Colònia té necessitat d'ells -va replicar en Raynar-. Només els Jedi poden evitar una guerra amb els txiss.

En Han va començar a completar l'amenaça que havia fet abans, però la Leia ràpidament es va aixecar i el va arrossegar fins a la vora de l'estrada.

-Els txiss ens han dit que hi ha un conflicte fronterer -va dir en Luke-. Però no perquè.

La cara rígida per les cicatrius d'en Raynar va mostrar tics de sospita.

-No sabem perquè. El sistema en què hem entrat està a més d'un any-llum de la base txiss més propera i hem establert nius només en font d'aliments. Els seus exploradors estan sols en tots els planetes de minerals. Fins i tot els hem ofert treballar en les seves mines, a canvi de menjar i subministraments.

-Deixa'm endevinar -va dir en Han des de la vora de l'estrada-. Els txiss no estan interessats?

-Pitjor. Han enverinat els nostres mons de menjar. -Inclinà el seu cap desfigurat i va fer un so d'espetecs en el més profund de la seva gola, un so que va ser repetit pels cops de mandíbules dels insectes ajudants de baix-. Els nostres nius estan morint-se de fam i no entenem per què.

En Luke va trobar estranya la confusió d'en Raynar.

-Esteu només a un any-llum de la seva frontera. No creus que podrien estar preocupats sobre les vostres intencions? O volen reclamar el sistema per ells mateixos?

-La Colònia no els està aturant -va dir en Raynar-. Són lliures per prendre el que necessitin.

-Sempre i quan vosaltres sigueu lliures de prendre el que necessiteu? -va preguntar la Leia.

-No necessitem les mateixes coses -va respondre en Raynar-. No hi ha raó per lluitar.

-No hi ha raó que tu puguis veure -va dir la Mara. Luke va sentir que ella estava tan desconcertada com ell per la ceguesa d'en Raynar a les preocupacions territorials txiss-. Potser hauríem fer una ullada al que està passant allà. On està aquest sistema?

La mirada sense parpellejar d'en Raynar es va tornar cap a la Mara.

-Desitgeu anar-hi?

-Vas dir que necessiteu ajuda -li va recordar en Luke-. Potser nosaltres puguem resoldre la situació.

-Sabem el que vam dir.

Els ulls d'en Raynar es van tornar foscos en les vores i de sobte Luke no va poder veure res més. La presència tenebrosa va començar a obrir-se a la seva ment, intentant obrir-se camí a empentes dins dels seus pensaments per llegir les seves intencions. Luke es va sorprendre del seu poder i va haver d'obrir-se profundament a la Força per estimular la seva pròpia fortalesa. Encara que l'examen era difícilment subtil o refinat, es va sentir com si estigués sent impulsat per mil Raynars i ell va témer durant un moment que, en la seva sorpresa, seria aclaparat pel seu complet poder.

Llavors va sentir la Mara abocant la seva pròpia fortalesa en ell i la Saba i fins i tot la Leia. Junts van empènyer a la mà fosca cap enrere. Luke es va trobar mirant de nou als ulls blaus i sense parpelles del seu amfitrió i finalment va començar just a comprendre com de difícil que seria arribar fins a Raynar Thul.

-A què estàs esperant? -demanà en Han, aparentment sense adonar-se de les celles suades i les mans tremoloses dels seus companys-. Digues-nos on és el sistema... tret que tinguis por del que trobarem.

-No tenim res a témer de tu, capità Solo. Jaina i els altres són lliures per anar-se'n en el moment que ho desitgin. -Raynar va flotar fins a posar-se dret i llavors inclinà el cap davant Luke i els altres Jedi-. Com ho sou vosaltres, Mestre Skywalker. Assignarem un guia perquè us escorti de tornada fins al niu Lizil.

-No anem a tornar al niu Lizil. Encara no. -Luke va mirar als ulls d'en Raynar, aquest cop preparat per enfrontar-se a un examen amb una paret de la Força pròpia-. Vam venir a investigar el que la Jaina i els altres estan fent.

-Sou benvinguts a quedar-vos a Yoggoy tot el temps que vulgueu -va dir en Raynar-. Però ho sentim. No podeu veure als nostres Jedi.

-Els vostres Jedi? -esbufegà en Han-. Quan el Nucli es torni fosc!

La Leia li va fer senyals perquè retrocedís i després es va acostar a Raynar, amb la seva barbeta aixecada en senyal de desafiament.

-Per què no? Perquè descobrirem que no has estat enterament honest? Perquè els txiss tenen més raó de la que tu ens estàs dient?

-No. -La boca d'en Raynar es va redreçar, potser en un intent de somriure-. Perquè sabem com de bona que ets, princesa Leia. I perquè serveixes a la necessitat en comptes de la virtut.

-Espera un moment -va objectar en Han-. La Leia ha estat fora de la política molt de temps. Això es tracta només de nosaltres.

-De veritat? -En Raynar es va girar cap al Luke-. Què busquen els Jedi?

-Pau -va respondre en Luke instantàniament.

-Pau a l'Aliança Galàctica -li va corregir en Raynar-. Sabem on ha estat construït el nou Temple Jedi.

-Això no vol dir que siguem els servents de l'Aliança Galàctica -va dir en Luke.

-Mestre Skywalker, recorda qui eren els pares d'en Raynar Thul. Sabem com funcionen els diners -Raynar es va posar dret-. Has d'inclinar-te davant les necessitats d'aquells que paguen les factures. I, en aquest moment, l'Aliança Galàctica necessita que et giris d'esquena al que és correcte.

-Correcte des del punt de vista de qui? -li va replicar en Luke, posant-se també dret-. Allò correcte i equivocat, el bé i el mal, la llum i la foscor... la major part del temps són il·lusions que no ens permeten percebre la realitat més gran. Els Jedi han après a distanciar-se d'aquestes il·lusions, a buscar la veritat sota les paraules. Deixa'ns anar...

-No.

Raynar es va acostar al Luke i de sobte la presència fosca va tornar, pressionant contra ell, intentant empènyer-lo cap a la vora de l'estrada. Luke es va obrir a la Força i va empènyer, mantenint-se ferm fins que en Raynar va estar tan a prop que els seus peus es van tocar i es van quedar allà mirant cadascun als ulls de l'altre, dos estranys que havien estat, en una altra vida, Mestre i pupil.

-Hem sentit a parlar sobre aquesta nova Força vostra -va dir en Raynar-. I ens desesperem. Els Jedi s'han cegat al propi costat fosc.

-Gens ni mica -va dir en Luke-. Hem après a veure més clarament que mai, a reconèixer que el costat fosc i el costat lluminós emanen del mateix pou... dins nostre.

-I quin costat és el que desitja trobar la Jaina i als altres Cavallers Jedi? -va preguntar Raynar-. El costat que sap el que està bé? O el que serveix a l'Aliança Galàctica?

-El costat que serveix a la voluntat de la Força -va respondre en Luke-. A tot arreu.

-Llavors la servirà millor deixant que la Jaina i els altres arreglin això -va dir en Raynar. Es va girar d'esquena i es va dirigir cap als graons-. Com hem dit, sou benvinguts a quedar-vos a Yoggoy tot el temps que vulgueu.

-M'hi jugo a què sí -va dir en Han anant darrere seu-. I quan ens convertim en Units...

-Gràcies. -La Leia va subjectar-lo pel braç i va estirar-lo cap enrere-. Estem ansiosos per aprendre més sobre la Colònia. Després que ho hàgim fet, potser puguem discutir això una mica més?

Raynar es va aturar a la part superior de les escales i va mirar cap enrere, amb la seva cara cremada inclinada en un angle lleuger.

-Potser, però no ens faràs canviar d'opinió, princesa. Et coneixem massa bé. -La seva mirada va tornar a moure's fins al Luke-. Us coneixem a tots massa bé.

Següent