Els Defensors dels Morts (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Ja de tornada al túnel van començar els preparatius. Nield i Cerasi es van unir a la resta dels Joves i van començar a conversar amb ells. Obi-Wan estava assegut tranquil·lament a la taula, observant. La determinació en les seves cares li deia que qualsevol que fos el resultat de l'acció, els Daan i els Melida s'anaven a portar una gran sorpresa a l'alba del dia següent.

Qui-Gon caminava en l'altre extrem de l'habitació, donant mostres d'una estranya impaciència.

-Si necessiteu ajuda per a l'estratègia... -va començar a dir.

La Cerasi es va tornar.

-No -va dir tallant-. No necessitem ajuda.

-Una altra opinió podria servir només per afermar els teus plantejaments -va dir en Qui-Gon tranquil·lament.

Aquest cop, la Cerasi no es va molestar a tornar-se. Nield ni tan sols va aixecar el cap.

-Nosaltres no volem la teva ajuda, Jedi -va dir la Cerasi, fins i tot més fredament que la vegada anterior.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon per tractar d'endevinar la seva reacció i va veure que el seu Mestre lluitava per contenir la seva irritació. Encara que Qui-Gon podia ser impulsiu, no tenia mals sentiments. La irritació va disminuir, i ell va recuperar la seva habitual expressió de calma.

-Padawan, vaig a explorar els túnels -va dir a Obi-Wan en veu baixa-. És millor no fiar-se totalment dels Joves a l'hora de guiar-nos. Espera aquí.

Obi-Wan va assentir. Per una vegada no volia acompanyar a Qui-Gon. Volia quedar-se i veure com planejaven els Joves la batalla.

La Cerasi va dividir als nois en grups i els va assignar tasques. Construïen armes a partir de trossos d'altres. La seva arma més important era una potent fona que llançava boles làser. Les boles només provocaven coïssor si li donaven a algú, però si xocaven contra un objecte dur emetien un so similar al d'un tret làser.

Durant la resta de la tarda, Obi-Wan va tractar d'acostumar-se al so de les explosions. Les joguines bèl·liques eren part de la infància dels Melida i els Daan. Els Joves estaven modificant-les per ampliar els seus efectes sonors. Treballaven fent tubs de míssils pintats en habitacions que partien del túnel principal, i omplint-los de còdols.

La Cerasi treballava en una cantonada amb una pila de fones, perfeccionant la seva forma amb un esmolat ganivet i provant amb boles de materials lleugers. Les boles volaven pels aires i colpejaven el mateix bloc de pedra amb una increïble precisió. La Cerasi treballava sense descans.

-M'agradaria ajudar -va dir l'Obi-Wan, apropant-se-. No amb l'estratègia -va afegir ràpidament-. Ja veig que ho tens tot sota control, però puc ajudar-te amb això.

La Cerasi es va apartar un floc de cabell de la cara i va somriure lleugerament.

-Crec que he estat molt dura amb el teu Cap-Mestre, no?

-En realitat no és el meu cap -va explicar Obi-Wan-. No existeixen caps entre els Jedi. És més un guia.

-D'acord, el que tu diguis, però si em preguntes, et diré que la gent gran sempre pensen que saben fer millor les coses. Sempre creuen tenir raó.

Va apropar-li un ganivet.

-Si ets capaç de fer-los tan esmolats com els meus, acabarem aquest treball de seguida.

Obi-Wan es va asseure i va començar a passar el tall del ganivet per la dura fusta.

- Creus que tenim moltes opcions de guanyar demà?

-És clar -va dir la Cerasi fermament-. Confiem en l'odi dels dos bàndols. Només hem de crear la il·lusió de la batalla. Els dos bàndols reaccionaran sense parar-se a verificar d'on vénen els trets. Ells esperen que la guerra es reprengui en qualsevol moment.

-La teva batalla podrà ser fictícia, però el perill no ho serà -va assenyalar Obi-Wan-. Els dos bàndols tenen foc real amb el qual disparar.

La Cerasi va moure el cap.

-No em fa por.

-La consciència del perill pot protegir-te si no és tan forta que et paralitza -va replicar Obi-Wan.

La Cerasi va exhalar un esbufec.

- Aquest és un dels ensenyaments del teu Cap-Mestre?

Obi-Wan es va posar vermell.

-Sí. I he descobert que és veritat. La consciència del perill és un instint que fa que siguis més curós. Qualsevol que entri en batalla i no tingui por està boig.

-Bé, doncs considera'm boja, padajedi -va dir la Cerasi fermament-. Però no tinc por.

-Ah -va replicar suaument Obi-Wan-. Entraràs sense por a la batalla, segura que el teu feble adversari sucumbirà.

Repetia els grandiloqüents plantejaments dels morts a les Sales de l'Evidència, i la Cerasi ho sabia. Ara va ser ella la que es va posar vermella.

-Més saviesa Jedi. És extraordinari que segueixis viu si sols recordar d'aquesta manera la gent i les ximpleries que diuen -va dir finalment la Cerasi, amb un somriure-. D'acord, tens raó. No sóc millor que els meus avantpassats, anant a cegues a una batalla que sé que vaig a perdre.

-Jo no he dit que anessis a perdre.

La Cerasi va romandre quieta un moment, mirant amb deteniment a Obi-Wan per primera vegada.

-Bé, pot ser que tingui por el dia de la batalla, però avui em sento preparada. Aquest és el primer pas cap a la justícia. No puc quedar-me asseguda esperant. Tens alguna sentència per això?

-No -va admetre Obi-Wan.

La Cerasi no s'assemblava a ningú que hagués conegut fins al moment.

-La justícia és una bona raó per lluitar. Si no cregués això, no seria un Jedi.

La Cerasi va deixar la fona que manipulava.

-Ser un Jedi significa per a tu el que per a mi ser part dels Joves -li va observar amb els seus ulls verds, examinant-lo-. Suposo que la diferència és que els Joves no tenim guies. Hem de guiar-nos a nosaltres mateixos.

-Ser un aprenent és un viatge que representa un gran honor per a qui l'emprèn -va replicar l'Obi-Wan.

Però aquestes paraules li van semblar fluixes. Estava acostumat a dir-les i creure-les completament. Convertir-se en un Jedi era un propòsit que portava molt endins, però en unes hores amb els Joves havia vist un nivell de compromís que l'havia confós tant com commocionat.

Per descomptat que hi havia trobat compromís en els estudiants del Temple Jedi, però en algun d'ells havia trobat orgull. Eren l'elit, escollits entre milions per ser entrenats.

Cada vegada que Yoda trobava orgull en un estudiant Jedi, buscava la manera de desemmascarar-lo i conduir-lo pel bon camí. L'orgull tenia sovint la seva base en l'arrogància, i aquesta era una característica que no es podia donar en un Jedi. Part de l'entrenament Jedi es basava a eliminar l'orgull i substituir-lo per seguretat i humilitat. La Força només fluïa en aquells que estaven connectats amb qualsevol forma vivent.

Aquí, en els túnels, Obi-Wan va trobar una puresa que només havia intuït en les converses amb Yoda, o en la seva observació d'en Qui-Gon. Aquesta puresa es trobava en la gent de la seva edat, i no havia de furgar per trobar-la. Simplement la posseïen. Potser va ser perquè la causa en què creien era quelcom més que un concepte en les seves ments. Hi havia crescut en la seva sang i en el seu ossos, havia nascut del seu sofriment.

Es va posar a la defensiva perquè va pensar que la Cerasi havia atacat la seva dedicació a la vida Jedi.

-Nield és el líder dels Joves -va assenyalar-. Així que vosaltres també teniu un cap.

-Nield és el millor estrateg -va dir la Cerasi-. Si no tinguéssim algú que ens organitzés, aniríem cadascú pel seu costat.

- I algú que us castigués? -va preguntar l'Obi-Wan, recordant com Nield gairebé havia escanyat a un noi.

La Cerasi va dubtar. La seva veu era ara més suau.

-Nield pot semblar rude, però ha de ser-ho. Ens van ensenyar a odiar abans que a caminar. Hem de ser ferms si volem superar-lo. La nostra visió d'un nou món només pot sobreviure si l'odi desapareix. Hem d'oblidar tot el que ens han ensenyat. Hem de començar de zero. Nield sap això millor que ningú. Potser perquè ho ha passat pitjor que cap de nosaltres.

- En quin sentit? -va preguntar Obi-Wan.

La Cerasi va sospirar i va deixar a terra l'arma en la qual estava treballant.

-L'últim holograma que va activar, del qual es burlava, era el del seu pare. Va anar a la batalla amb els tres germans d'en Nield. Van morir tots. Nield només tenia cinc anys. Un mes després, la seva mare va començar a preparar-se per ser part de la següent gran batalla i el va deixar amb una cosina, una noia jove que va ser més una germana per a ell. La seva mare va anar a lluitar i la van matar. Després, els Melida van envair el seu poble. La seva cosina va escapar i se'l va endur a Zehava. Allà, van viure uns anys de pau, però llavors els Daan van atacar el sector Melida i la seva cosina va haver d'anar a lluitar. Tenia disset anys, suficients per anar a una batalla. Va morir. Nield es va quedar al carrer i es va haver de defendre per si mateix. Tenia vuit anys. No quedava ningú que pogués ocupar-se d'ell. A partir de llavors va viure sol, però sempre va trobar refugi i menjar. Ara ja no vol tornar a dependre de ningú. Pots culpar-lo d'això?

Obi-Wan es va imaginar a tots aquells que havien volgut a Nield i havien mort, un darrere l'altre.

-No -va dir suaument-. No el culpo de res.

La Cerasi va sospirar.

-La qüestió és que jo vaig créixer pensant que els Daan eren bèsties, gairebé inhumans. Nield va ser el primer Daan que vaig conèixer. És l'únic que ha unit als orfes Daan i Melida. Va anar pels centres en què ens cuidaven i ens va anar reunint, prometent pau i llibertat. I després es va assegurar que la tinguéssim. Si haguéssim continuat en els centres hauríem acabat en un abocador.

-En un abocador? -va preguntar Obi-Wan.

-Tots dos, els Daan i els Melida, agafen als nois dels orfenats i els destinen per treballar a les fàbriques o per a l'exèrcit, si són prou grans -va dir la Cerasi -. O treballen o lluiten. És fàcil trobar-los als centres de les grans ciutats. A les ciutats petites o en els pobles els nens s'escapen.

- On van?

La Cerasi va arrufar les celles.

-Viuen de la terra i del pillatge. Hi ha autèntiques tribus de nens més enllà de les muralles de la ciutat. Nield ha treballat intensament per organitzar-los també. Es mantenen en contacte a través de comunicadors robats. No volen més guerra. -La Cerasi es va girar cap a ell -. Em preguntaves quines eren les nostres possibilitats d'èxit, i si ho sabés et contestaria, però, amb sinceritat, no puc ni pensar en els avantatges i en els inconvenients. Guanyarem perquè hem d'aconseguir-ho. El nostre món està sent completament devastat, Obi-Wan. I som els únics que podem evitar-ho.

Obi-Wan va assentir. Començava a comprendre-la. Va veure que la seva brusquedat ocultava en realitat uns sentiments molt profunds.

-Podries ajudar-nos -va continuar la Cerasi-. Tu tens relació amb el Consell Jedi, i ells amb Coruscant. Podries demostrar a la galàxia sencera que la nostra causa és justa. El suport dels Jedi ho significaria tot per a nosaltres.

-Cerasi, et prometo suport Jedi -va dir l'Obi-Wan amb fermesa.

Sorprenent-se a si mateix, va posar les mans sobre les de la noia.

-Encara que només puc prometre el meu.

La seva mirada directa va sostenir la de l'aprenent.

- Per què no véns amb Nield i amb mi demà? Anem a fer la primera incursió en territori Daan.

Obi-Wan va dubtar. Com aprenent de Jedi trencaria les regles si accedia a fer-ho sense el permís d'en Qui-Gon, però si li ho preguntava, Qui-Gon no ho permetria, gairebé amb tota seguretat.

Ja havia trencat les regles prometent-li a la Cerasi el suport per la seva causa. Aquesta promesa podria entrar en conflicte amb la missió dels Jedi.

Però no es va poder contenir. La causa dels Joves li tocava directament el cor. Com a Jedi, mai havia lluitat per la seva pròpia família, el seu propi món o la seva pròpia gent. Lluitava per allò que en Yoda i el Consell, i ara Qui-Gon, decidien.

Cerasi i Nield havien decidit ells mateixos quina era la seva causa. Obi-Wan sentia una mica d'enveja. Havia passat molt temps amb persones que eren més grans que ell i havia sentit parlar molt sovint de la seva saviesa. Però ara se sentia prop d'una cosa molt diferent. Podia considerar-se part d'una comunitat; fins ara no s'havia adonat de quant trobava a faltar a un grup de nois i noies de la seva edat.

Les mans de la Cerasi eren càlides; els seus dits, fins i delicats. Tot d'una, els va entrellaçar amb els d'ell i va estrènyer. Obi-Wan va poder comprovar la seva fortalesa.

- Vindràs? -va preguntar.

-Sí -va contestar-. Hi aniré.

Següent