El Rei Unit (IV)

Anterior

4

Com més s'acostava el Falcó al seu destí, més desconcertada estava la Leia. L'oval de foscor de la mida d'un polze que havien trobat quan van emergir de l'hiperespai (en les coordenades que li havien tret a Corran Horn, que estava supervisant les operacions en absència d'en Luke), era ara una paret de tenebres que s'allargava fins a totes les vores de la coberta de la cabina. Però els escàners del terreny mostraven un poti-poti d'asteroides, boles de gel i trossos polsosos que anaven des de cent metres a diversos milers, tots units per una xarxa de puntals de metall i tubs petris. Encara que l'estructura encara no s'havia ensorrat sota la seva pròpia gravetat, una estimació a grans trets de la seva massa va ser suficient per fer que Leia es preocupés.

L'escorta del Falcó (un eixam de petites naudards pilotades per quelcom amb antenes i grans ulls bulbosos) de cop i volta es va apartar i va desaparèixer en la foscor dels voltants. Una línia dentada de llums es va il·luminar davant, unint-se al llarg cap a una única llum daurada a la punta.

-Aquest deu ser el senyal de guia que les naudards ens van dir que busquéssim -va dir la Leia. El diagrama del terreny a la pantalla mostrava els llums corbant-se sobre l'horitzó d'un petit asteroide carbònic localitzat en la vora exterior del cúmul-. Segueix el llum ambre. I frena. Podria ser perillós entrar-hi.

-Entrar on?

La Leia va enviar un duplicat del diagrama del terreny a la pantalla del pilot. Han desaccelerà amb tanta força que fins i tot els compensadors d'inèrcia no van poder evitar que fos llançada contra l'arnès de seguretat.

-Estàs segura d'això? -va preguntar ell-. Allà baix sembla tan segur com la gola d'un rancor.

La imatge de les seves pantalles era la d'una boca dentada de cinc quilòmetres envoltada per una vora trencada d'asteroides, amb masses fosques de pols i pedres rebotant fins a l'obertura en un lent moviment vague. Tot i que la imatge de l'escàner s'estenia només dos-cents metres de l'avenc, la part que mostrava era un buit retorçat i estret envoltat per protuberàncies escarpades i buits foscos.

-Estic segura. -La Leia podia sentir la presència del seu germà en algun lloc en el més profund del poti-poti d'asteroides, calmat, alegre i curiós-. Luke sap que som aquí. Vol que entrem.

-De veritat? -En Han girà el Falcó cap als llums i es va dirigir cap endavant-. Alguna vegada li hem fet res a ell?

Mentre passaven sobre la línia, la Leia va començar a albirar centelleigs d'una superfície negra i granulada acuradament neta de la pols fosca que normalment tenia metres de gruix en els asteroides carbònics. Un cop, va pensar que veia alguna cosa creuant ràpidament un cercle de llum, però en Han els estava mantenint massa per sobre de l'asteroide per estar segura i hauria estat massa perillós demanar-li que s'acostés per fer una ullada més de prop. Va apuntar una videocàmera cap a la superfície i va intentar augmentar la imatge, però l'obertura era massa polsegosa i fosca per a una imatge clara. Tot el que va veure va ser una pantalla plena de grans no massa diferents de l'estàtica del sensor.

Tot just havien passat la primera línia quan dos més es van il·luminar, guiant al Falcó cap a un lloc més profund dins de l'abisme. La nau sotragà mentre en Han evitava, només mig amb èxit, un bloc de pols i llavors un espantat xiuxiueig va escapar entre els llavis de la Leia quan les siluetes dentades de dos petits penyals van començar a créixer en el finestral davanter.

-No et quedis aquí asseguda xiuxiuejant. -La mirada d'en Han va romandre fixada a la pantalla, on la resolució de l'esquema del terreny no era prou bona per mostrar els dos objectes-. Digues-me què passa.

-Aquí! -La Leia apuntà al finestral-. Just aquí!

En Han aixecà la mirada de la pantalla.

-D'acord, no hi ha necessitat de preocupar-se tant. -Calmadament va girar el Falcó sobre el seu costat i va lliscar entre les dues pedres un instant abans que el parell s'unís i llavors va tornar a mirar a la seva pantalla-. Tenia els ulls en ells.

La veu d'en Han era tan arrogant i segura que la Leia va oblidar per un moment que aquest no era el mateix contrabandista descarat que havia estat corrent a defensar-la des que ella encara estava lluitant contra l'Imperi, l'home dels somriures torts i els sarcasmes en el moment adequat encara podien elevar-la en un núvol vermellós de passió o en una boira vermella de fúria. Ara ell era més savi, i més trist, potser una mica menys disposat a ocultar la seva bona voluntat darrere d'un exterior cínic.

-El que tu diguis, noi volador. -La Leia va apuntar cap a les fileres de llums, els que havia decidit que serien massa perillós investigar-. Vull fer una passada de prop d'una d'aquestes.

Els ulls d'en Han es van obrir molt.

-Per què?

-Per veure amb quina mena de tecnologia estem tractant aquí. -La Leia va posar una expressió coqueta i després va preguntar amb veu innocent-: Això no és massa arriscat per a tu, oi?

-Per a mi? -En Han es va humitejar els llavis-. De cap manera.

La Leia va somriure i, mentre en Han virava cap a la línia, va desviar energia extra cap als escuts de partícules. Potser el desafiament de baixar volant jugant-se el tot pel tot a un forat fosc i retorçat ple de restes l'ajudaria a dissipar el seu humor primmirat.

En Han es va moure per sobrepassar una dotzena d'obstacles, obrint-se camí a través de l'abisme cap a la segona línia de llums... i va ser llavors quan C-3PO, tornant d'una comprovació postsalt de l'hipermotor, va arribar a la coberta de vol.

-Ens estem estavellant!

-Encara no -va grunyir en Han.

-Tot està sota control, 3PO. -L'atenció de la Leia estava centrada en l'asteroide de davant, on els llums havien començat a centellejar lentament mentre el Falcó s'aproximava-. Per què no vas enrere i continues supervisant les comprovacions de manteniment?

-Possiblement no podria, princesa Leia! -C-3PO es va col·locar a la cadira del navegant darrere d'en Han-. Em necessiten a la cabina.

En Han va començar a replicar, però es va aturar quan una bola de gas congelat va sorgir surant fins al camí del Falcó.

-Veu? -demanà C-3PO-. El capità Solo gairebé falla aquest objecte!

-Vaig fallar aquest objecte -va etzibar en Han-. Altrament, estaria enganxat a la coberta just ara.

-El que volia dir era que va fallar en veure-ho fins a l'últim moment -va explicar C-3PO-. Vagi amb compte. N'hi ha un bastant gran venint cap a nosaltres des de quaranta-set punt 6-6-8...

-Estigues-te quiet! -Han va girar al voltant d'un megàlit oblong de la mida d'un creuer pesat i després va afegir-: M'estàs distraient.

-Llavors potser hauria de fer que li comprovin les seves sinapsis -va suggerir C-3PO-. Un temps de processament lent és indicatiu de circuits vells. Hi ha un altre objecte a trenta-dos punt 8-7-8 graus, inclinació cinc punt...

-3PO! -La Leia es va girar per mirar-li-. No necessitem ajuda. Ves a la cabina principal i apaga't.

La barbeta de C-3PO es va enfonsar.

-Com vulgui, princesa Leia. -Es va posar dempeus i mig es va tornar cap a la sortida-. Només estava intentant ajudar. L'última avaluació mèdica del capità Solo va mostrar una pèrdua del temps de reacció de vuit mil·lisegons i jo mateix m'he adonat que...

La Leia es va deixar anar el cinturó de seguretat.

-... que sembla estar tornant-se...

Ella es va aixecar i va prémer l'interruptor de circuits del droide.

-... Bastant dubiii t a a a.

La frase va quedar sense acabar en esdevenir un rugit baix mentre C-3PO perdia energia.

-Crec que és hora de fer que les seves rutines de complaença siguin depurades. -Ella va empènyer al droide fins al seient davant del lloc del navegant i li va cordar el cinturó-. Sembla estar desenvolupant un problema persistent.

-No hi ha necessitat. -El Falcó va sortir disparat cap a la dreta i després es va estremir quan una bola de pols esclatà contra els seus escuts-. De tota manera ningú escolta els droides.

-Exacte. Què sap 3PO?

La Leia va besar al Han a la galta i després va tornar al seu propi seient.

-Sí.

En Han va somriure amb el mateix somriure ansiós que havia estat fent que l'estómac de la Leia papallonegés des que Palpatine era Emperador.

En Han girà al Falcó darrere dels llums i va començar una aproximació pronunciada cap a la superfície. La línia va començar a centellejar més brillantment, il·luminant la superfície desigual i platejada de l'asteroide platejat. En el terreny darrere de la primera balisa, la Leia va veure les línies arremolinades d'una escotilla iris tancada, feta d'alguna membrana dura que es bombava lleugerament cap a fora sota la pressió de l'atmosfera interna de l'asteroide. La mateixa llum estava sostinguda a la part alta d'un pedestal cònic d'un metre de llarg que semblava estar arrossegant-se a través de la superfície de l'asteroide sobre sis potes semblants a pals. A la part davantera de l'aparell, les lents d'un gran casc ovoide reflectien la brillantor de la següent balisa de la línia.

-Cuques! -va grunyir en Han i va negar amb el cap-. Per què havien de ser cuques?

-Ho sento -va dir la Leia. En Han normalment evitava els nius d'insectes. Tenia alguna cosa a veure amb una religió aquàtica que havia començat ell una vegada al planeta desèrtic de Kamar. Aparentment, una multitud d'enfadats insectes kamarians l'havien atrapat mesos després de la seva ràpida partida, portant-lo captiu i demanant-li que convertís a Kamar en el paradís aquàtic que els havia mostrat. Això era tot el que la Leia sabia sobre l'incident. Ell es negava a parlar de com havia escapat-. No passarà res. Luke sembla sentir-se còmode amb ells.

-Sí, bé, sempre vaig saber que el noi era una mica estrany.

-Han, hem d'entrar -va dir la Leia-. Aquí és on la Jaina i els altres van venir.

-Ho sé -va dir en Han-. Això és el que realment em posa els pèls de punta.

Van arribar al final de la línia i van passar sobre l'insecte que sostenia en alt la llum ambre. Llavors la Leia va veure una segona escotilla d'iris i van deixar enrere l'asteroide. Molt més endavant, girant cap avall per les parets del passatge que s'estrenyia sempre, tres línies més de balises es van il·luminar. En Han es va mantenir a prop de les parets, lluint-se per a la Leia en seguir el contorn de la impredictible topografia de la conglomeració.

Després d'un temps, les línies van començar a tornar-se vagues i borroses mentre la pols, sent arrossegada dins lentament per la feble gravetat de la conglomeració, es feia més espessa fins a formar un núvol gris. En Han va continuar seguint la paret de prop, tot i que ara era per fer més fàcil que l'escàner del terreny penetrés en la boira polsegosa.

Un disc nebulós de llum daurada va aparèixer en el fons del tub, quan la seva llum es va fer més brillant, la Leia va començar a veure figures d'un metre d'altes amb vestits de pressió amb forma d'insectes treballant al llarg de les parets del passatge, arrossegant grans fardells a través de la superfícies de l'asteroide, reparant els tubs petris que mantenien unida la confusa estructura o simplement alçant-se en un forat buit i mirant-la des de darrere d'una membrana transparent.

-Saps, Han? -va dir ella-. Aquest lloc està començant a posar-me els pèls de punta.

-Espera fins que sentis la repicadissa de les pinces -va dir en Han-. Aquestes coses realment faran que et congelis fins a la medul·la.

-La repicadissa de les pinces? -La Leia va mirar cap al seient del pilot, preguntant-se si hi havia alguna cosa que en Han no li estava dient-. Han, com reconeixes...?

Han la va interrompre.

-No. Només estic dient que... -Ell va aixecar les espatlles i es va estremir davant algun record que havia mantingut enterrat durant tota la seva vida de casats i després acabà-: No és una cosa que vulguis experimentar. Això és tot.

El núvol de pols finalment va començar a fer-se més fi, revelant que el disc de llum de sota era una escotilla protuberant de membrana de més de cent metres d'ample. Diverses dotzenes d'insectes sortien des del centre de l'escotilla, traspuant una gruixuda capa de gel verdós d'una vàlvula a la part del darrere dels seus vestits de pressió. En Han va maniobrar cap enrere sobre els impulsors i llavors, quan el portal no va mostrar signes d'obrir-se, els va detenir a uns vint metres sobre el centre.

Els insectes van arribar a la vora i van donar la volta, amb les lents dels seus cascos foscos voltats cap amunt en direcció al Falcó. Aviat, el gel va començar a gotejar en filets verds.

-A què esperen? -En Han tornà els palmells de les seves mans cap amunt i va fer un gest impacientment-. Que les obrin ja!

Una vegada que gel es va haver evaporat, els insectes van tornar al centre del portal i van començar a moure's d'un costat a un altre sense rumb fix.

-Hi ha alguna cosa en els canals de comunicació? -va preguntar en Han.

La Leia va comprovar dues vegades l'escàner de canals.

-Només estàtica de fons. I no molta. -No va suggerir que intentessin trucar a l'Ombra. Algunes espècies d'insectes eren sensibles a les ones del comunicador, un fet que havia portat a alguns malentesos tràgics en els primers dies de contacte entre els verpins i la resta de la galàxia-. Podria despertar a 3PO. Ell podria ser capaç de dir-nos alguna cosa sobre amb qui estem tractant aquí.

En Han va sospirar.

-Tenim una altra elecció?

-Podríem seure aquí i esperar que passi alguna cosa.

-No -va dir en Han, negant amb el cap cansadament-. No pots esperar més que una cuca.

La Leia es va aixecar i va connectar l'interruptor del circuit del droide. Després que la llum hagués tornat als seus fotoreceptors, ell va seure recte tornant el cap cap enrere i cap endavant mentre es calibrava amb el que l'envoltava i després finalment va fixar la seva mirada en la Leia.

-Tant de bo deixés de fer això, princesa Leia. És d'allò més desorientador i una d'aquestes vegades la meva taula de localització d'arxius es tornarà corrupte. Podria perdre traços de la meva personalitat!

-Això no seria massa dolent -va replicar en Han.

-3PO, necessitem la teva ajuda -va dir la Leia, no permetent-li al droide temps per processar el sarcasme d'en Han-. Estem tenint problemes per comunicar-nos amb l'espècie indígena.

-I tant! -va respondre alegrement C-3PO-. Com estava dient abans que vostè em debilités, sempre m'alegro d'ajudar. I amb certesa vostè és conscient que domino...

-Més de sis milions. Ho sabem -el va interrompre en Han. Apuntant cap a fora-. Només digues-nos com comunicar-nos amb les cuques.

-Cuques? -C-3PO es va posar dret i es va tornar cap a la massa giratòria d'insectes-. No crec que aquests siguin cuques, capità Solo. Semblen ser un híbrid intel·ligent de coleòpters i himenòpters, que sovint utilitzen danses complexes com a mitjans de comunicació.

-Danses? No em diguis! -En Han retornà les seves mans a la palanca de control i a l'accelerador-. Llavors, què ens estan dient?

C-3PO estudià els insectes durant un moment, després va emetre un barboteig i es va moure cap endavant en direcció a la consola de control.

-I bé? -demanà en Han.

-Què estrany. -C3PO continuar estudiant les criatures-. No tinc registres que això ocorregués abans.

-De què passés què? -La Leia es va col·locar al costat del droide-. Què estan dient?

-Em temo que no puc dir-li-, princesa Leia. -C-3PO va mantenir els seus fotoreceptors fixos per sota dels ulls d'ella-. No tinc ni idea.

-Què vols dir amb que no tens ni idea? -demanà en Han-. Sempre estàs presumint sobre quantes formes de comunicació domines!

-Això és força impossible, capità Solo. Els droides som incapaços de presumir. -C-3PO va tornar la seva atenció a la Leia-. Com estava explicant, els meus bancs de memòria no contenen registres d'aquest idioma en particular. No obstant això, les anàlisis sintàctiques, les comparacions dels passos i les recerques de patrons suggereixen que això és, realment, un idioma.

-Estàs segur? -va preguntar la Leia-. No podria ser un vagareig aleatori?

-Oh, no, senyora Leia. El patró i el període de circulació té una correspondència estadística que és prou significativa i el balanceig oblic de les inclinacions de cap suggereix una sintaxi molt més sofisticada que el bàsic. O fins i tot que el shyriiwook. -C-3PO es va tornar cap al finestral-. Estic bastant segur de les meves conclusions.

-Llavors escoltem-les -demanà en Han-. Qui són aquests paios?

-Això és el que estic intentant explicar-li, capità Solo -va dir C-3PO-. No ho sé.

Tots es van quedar en silenci, amb C-3PO documentant acuradament la misteriosa dansa mentre que la Leia i en Han intentaven veure com encaixava això en el misteri de perquè els supervivents de la missió de Myrkr havien estat cridats aquí. Res d'això tenia algun sentit. Semblava gairebé impossible que els insectes poguessin tenir algun vincle amb l'equip d'atac de Myrkr. I fins i tot la Leia podia sentir que no eren prou forts en la Força per enviar la crida de la qual la Jaina i els altres havien informat.

C-3PO es va apartar sobtadament de la coberta.

-He identificat la unitat sintàctica bàsica! És molt simple, una qüestió de posicionar l'abdomen en un dels tres nivells per indicar si un pas és...

-3PO! -el va interrompre en Han-. Pots dir-nos per què no estan obrint la porta?

C-3PO va inclinar el cap lleugerament.

-Vaja, no, capità Solo. Per fer això, hauria de comprendre què estan dient.

En Han va grunyir.

-Què passa amb el codi de parpelleig imperial que aquestes naudard estaven utilitzant?

-Desafortunadament, els seus vestits de pressió no semblen estar equipats amb llums estroboscòpics -va explicar C-3PO-. Però estic fent progressos amb la seva llengua-dansa. Per exemple, he establert que estan repetint el mateix missatge una vegada i una altra.

-Exactament el mateix missatge? -va preguntar la Leia.

-I tant -va dir C-3PO-. Altrament, hauria dit similar a...

-Llarg o curt?

-Això és bastant impossible de dir -va dir C-3PO-. Fins que pugui establir el nombre mitjà d'unitats requerit per expressar un concepte...

-Quant porta repetir el missatge? -La Leia va mirar amb els ulls mig tancats a l'escotilla protuberant, estudiant els seus segments membranosos-. Segons? Minuts?

-Tres Punt 5-4 segons de mitjana -va dir C-3PO-. Però sense un context, aquesta dada és completament inútil.

-No completament inútil. -La Leia va tornar al seient del copilot-. Avança lleugerament cap endavant, Han. Vull veure una cosa.

Mentre en Han obeïa, la Leia va mirar cap a l'escotilla protuberant, buscant alguna fallada en el seu raonament. Els insectes de sobte es van organitzar en el centre de la membrana, després van començar a moure's cap a les vores i van tornar a abocar gel verd.

-Segueix endavant -va dir la Leia-. Sé el que han estat dient.

-Això és força improbable! -va objectar C-3PO-. Fins i tot jo no tinc prou dades per establir una gramàtica, molt menys per intentar una traducció exacta.

En lloc de discutir, la Leia va allargar la mà cap a les palanques dels interruptors que controlaven els escuts del Falcó. En Han mirà cautelosament la seva mà, però va continuar cap endavant. Quan l'escotilla va començar a blegar-se cap a dins, la Leia va baixar els escuts i, un moment després, la membrana flexible es va enganxar fortament contra el Falcó pel buit extern.

En Han va deixar sortir l'alè.

-Bona idea.

-Sí, Princesa Leia, va ser una traducció força extraordinària. -C-3PO va sonar destrossat-. Quantes formes de comunicació va dir que domina?

Següent