El Rei Unit (Pr)

El Rei Unit

Niu Fosc I

Troy Denning

Un grapat de joves Jedi, incloent la Jaina i Jacen Solo, han desaparegut en les Regions Desconegudes en resposta a una estranya trucada d'ajuda que només ells podien sentir. Ara els txiss han presentat una queixa formal, acusant als Jedi desapareguts de barrejar-se en una disputa fronterera entre els txiss i un agressor no identificat.

Al Luke no li queda més remeis que anar a les Regions Desconegudes per intentar controlar els danys. Han i Leia el segueixen, intentant protegir els seus fills del que podria ser un greu perill. Però cap d'ells està preparat per al que troben allà.

Una colònia alienígena s'està expandint cap a la frontera txiss. El líder del niu és un usuari de la Força i està cridant als seus vells amics a què l'ajudin, fins i tot encara que això porti a una guerra a gran escala...

PRÒLEG

El sentiment havia tornat, una sensació de desesperació que cremava en la Força com un estel llunyà, clara i brillant i com un far. La Jaina Solo va trobar que la seva mirada es desviava a través del finestral de la nau de justícia, cap a fora en direcció al buit puntuat de blau que surava darrere del cilindre que girava lentament del Centre de Detenció Segmax Vuit. Com abans, la sensació va venir de la direcció de les Regions Desconegudes, una crida per... què? I de qui? El toc era massa eteri per dir-ho. Sempre ho era.

-Jedi Solo? -La inquisidora es va acostar a l'estrada dels testimonis-. Li repeteixo la pregunta?

Una dona alta i encarcarada amb el cap afaitat i amb profundes línies en les cues dels seus ulls grisos, Athadar Gyad tenia el comportament brusc d'una oficial militar retirada. Era un posat comú entre els buròcrates insignificants de l'Autoritat de Reconstrucció, fins i tot quan l'única anotació en el seu full de servei era un nombre de reclutament planetari de feia dècades.

-Quan vostè va abordar la Dama de Nit amb el Jedi Lowbacca i...

-Ho sento, inquisidora. Vaig sentir la pregunta. -La Jaina va moure la seva mirada cap a l'acusat, un enorme yaka amb una cara gairebé humana i sense expressió. Portava un crani ithorià gravat a la coberta lateral del seu implant cibernètic-. La tripulació d'Estrella Roja va intentar rebutjar-nos.

Una espurna d'impaciència va aparèixer als ulls grisos de la Gyad.

-Els van atacar amb armes làser, no és correcte?

-Correcte.

-I va ser necessari que es defensessin amb els seus sabres làser?

-De nou correcte.

La Gyad va romandre en silenci, convidant tàcitament al seu testimoni a què expliqués la batalla. Però la Jaina estava més interessada en la sensació de desesperació que sentia en la Força. S'estava tornant més forta per moments, més urgent i espantada.

-Jedi Solo? -La Gyad es va col·locar davant la Jaina, bloquejant la seva vista de la sala d'interrogatoris-. Si us plau dirigeix-me la seva atenció.

La Jaina va fixar en la dona una mirada gelada.

-Vaig pensar que havia respost a la seva pregunta.

La Gyad va retrocedir gairebé imperceptiblement, però va continuar el seu examen com si no hi hagués ressentiment en la veu de la Jaina.

-Què portaven posat en aquell moment?

-Les nostres capes -va dir la Jaina.

-Les seves capes Jedi?

-Són només capes. -La Jaina havia estat en suficients estrades de testimonis en els últims anys per saber que la inquisidora estava intentant reforçar un cas feble amb la mística del seu testimoni Jedi, un signe inequívoc que la Gyad no entenia, o respectava, el paper dels Jedi en la galàxia-. Els Jedi no portem uniformes.

-Segurament, no pretén suggerir que un criminal d'intel·ligència d'Estrella Roja va fallar en reconèixer... -La Gyad va fer una pausa per reconsiderar la manera en què plantejava la frase. Els inquisidors del tribunal se suposaven que eren investigadors imparcials, encara que en la pràctica la majoria limitava els seus esforços a presentar suficients evidències per tancar l'acusat-. Jedi Solo, pretén suggerir que la tripulació podria haver cregut legítimament que vostès eren pirates?

-No sé el que creien -va dir la Jaina.

La Gyad va estrènyer els seus ulls i va estudiar-la en silenci. Malgrat el consell d'en Luke Skywalker després de la guerra d'evitar involucrar els Jedi en les preocupacions mundanes del nou govern, el desafiament de reconstruir la galàxia obligava a gran part de l'Orde a fer justament això. Simplement hi havia massa missions crítiques que només un Jedi podia dur a terme, amb massa conseqüències terribles per a l'Aliança Galàctica i la majoria dels buròcrates de l'Autoritat de Reconstrucció havien arribat a veure a l'Orde Jedi com poc més que un braç d'elit de la policia interestel·lar.

-Estava massa ocupada lluitant per examinar els seus pensaments -va explicar finalment la Jaina.

La Gyad va deixar escapar un sospir teatral.

-Jedi Solo, no és veritat que el seu pare un cop es va guanyar la vida com a contrabandista?

-Això va ser una mica abans que jo nasqués, Inquisidora. -La resposta de la Jaina va provocar un xiuxiueig de rialles de l'àrea dels espectadors, on dos dels seus companys Cavallers Jedi, Tesar Sebatyne i Lowbacca, estaven asseguts esperant que ella terminés-. I què tindria això a veure amb el preu de l'espècia a Nal Hutta?

La Gyad es va tornar cap a l'estrada dels magistrats.

-Instruiran, si us plau, a la testimoni que respongui...?

-Tothom sap la resposta -la va interrompre la Jaina-. S'ensenya a la meitat de les classes d'història de la galàxia.

-I tant que sí. -La veu de la inquisidora es va tornar artificialment compassiva i ella va apuntar al captiu yaka-. Seria possible que vostè s'identifiqués amb l'acusat? Que estigui poc disposada a testificar contra un criminal a causa de la pròpia relació ambivalent del seu pare amb la llei?

-No. -La Jaina es va trobar prement la barana de l'estrada dels testimonis com si pretengués doblegar el fred metall-. En els últims cinc anys estàndard, he capturat a trenta-set senyors de la guerra i he detingut més de cent contrabandistes...

Tot d'una la sensació de desesperació es va fer més tangible en la Força, més clara i familiar. La mirada de la Jaina es va tornar cap al finestral i no va acabar la seva resposta.

* * *

-Espereu.

La Tahiri Veila va aixecar una mà i els dos yuuzhan vong que estaven davant seu van callar. Els dos grups d'espectadors la van mirar expectantment, però ella va romandre tranquil·la i va mirar al cel blau de Zonama Sekot. Durant les últimes setmanes, havia començat a sentir un pressentiment distant en la Força, un temor que creia lentament, i ara aquesta sensació s'havia desenvolupat fins a una cosa més... fins a l'angoixa i el pànic i la desesperació.

-Jeedai Veila? -va preguntar el més petit dels qui parlaven. Amb un ull cec i una cara plena de bonys i asimètrica, era un dels enaltits, una classe inferior desfigurada coneguda una vegada com els avergonyits. S'havien guanyat el seu nou nom elevant-se per sobre dels seus opressors de classes superiors per ajudar a acabar amb la guerra que gairebé havia destruït als yuuzhan vong i a la galàxia civilitzada-. Passa alguna cosa?

-Sí. -La Tahiri es va forçar a tornar l'atenció al grup. Els ulls d'ells, vorejats de blau, i les seves cares arrugades li semblaven més familiars que el reflex de la dona de cabells rossos que veia al mirall cada matí, però això difícilment era una sorpresa, atès el que li havia passat durant la guerra. Ara era tan yuuzhan vong com humana, almenys en la seva ment i en el seu esperit-. Però no té res a veure amb això. Contínua.

L'enaltit (Bava, va recordar ella), va inclinar el cap profundament, baixant deliberadament fins a l'altura d'ella.

-Com estava dient, Jeedai Veila, quatre vegades aquesta setmana hem agafat a Sal Ghator i als seus guerrers robant dels nostres jardins.

La Tahiri va aixecar una cella.

-Els vostres jardins, Bava? -La'okio se suposava que era una vila comunal, un experiment on les contencioses castes de la societat yuuzhan vong aprendrien a treballar juntes, i a confiar les unes amb les altres-. Vaig pensar que els jardins pertanyien a tots.

-Hem decidit que a cada grashal se li permeti plantar un terreny per a si mateixos -va dir amb menyspreu Bava en direcció a Ghator i després va continuar-. Però els guerrers són massa vagues per treballar el seu propi terreny. Esperen que nosaltres ho fem per ells.

-No podem fer-ho nosaltres mateixos! -va objectar en Ghator. Mig metre més alt que la Tahiri i amb gairebé tres vegades el seu pes, encara portava els tatuatges i les cicatrius rituals d'un antic subaltern-. Estem maleïts pels déus. Res del que plantem creixerà.

La Tahiri va lluitar per no deixar anar un sospir.

-No em digueu que us heu tornat a separar per castes. Se suposa que esteu vivint en grups barrejats.

Mentre la Tahiri parlava, va sentir el toc familiar d'una chadra-fan buscant-la en la Força, volent saber si ella també sentia la creixent fortalesa de la sensació. Ella es va obrir al contacte i va concentrar els seus pensaments en la misteriosa por. La Tekli no era particularment forta en la Força i el que la Tahiri percebia com una crida sonora tot just semblava un murmuri per a la petita chadra-fan. Cap d'elles es va preocupar d'obrir-se a la seva companya Danni Quee. Encara que podia ser sensible a la Força, fins ara la Danni havia demostrat ser insensible a la sensació.

-Viure en grashal barrejats és brut -va dir en Ghator, atraient l'atenció de la Tahiri de tornada als problemes de La'okio-. No se li pot demanar als guerrers que dormin a la mateixa brutícia que els avergonyits.

-Avergonyits! -va dir en Bava-. Nosaltres som enaltits. Som nosaltres els que vàrem desemmascar l'heretgia d'en Shimrra, mentre que vosaltres els guerrers els vau portar a tots a la ruïna.

La vora blava al voltant dels ulls d'en Ghator es va fer més gran i més fosc.

-Vés amb compte amb la teva llengua, raal, no sigui que t'enverini fins que causar-te la mort.

-No hi ha verí a la veritat. -En Bava va llançar una mirada d'amagat en direcció a la Tahiri i després va dir amb menyspreu: Vosaltres sou ara els avergonyits!

La mà d'en Ghator va enviar a Bava rodant a través de la rugrass tan ràpidament que la Tahiri dubtava que pogués haver-la interceptat d'haver volgut, i ella no volia. Els yuuzhan vong sempre tenien les seves pròpies maneres de solucionar els problemes, maneres que la Danni Quee i la Tekli i que potser fins i tot el propi Zonama Sekot mai comprendrien completament.

En Bava va deixar de rodar i tornà el seu ull bo en la direcció de la Tahiri. Ella li va tornar la mirada i no va fer res. Havent-se elevat des del seu estatus de pàries a través dels seus esforços per acabar la guerra, els enaltits estaven demostrant estar ansiosos per trobar una altra casta que ocupés el seu lloc. La Tahiri va pensar que podria ser bo recordar-los les conseqüències de tal comportament. A més, la sensació s'estava fent més forta i més clara. Tenia la sensació que venia d'algú que coneixia, algú que havia estat intentat arribar fins a ella, i fins a la Tekli, durant molt de temps.

Vine ràpid... La veu es va elevar dins de la ment de la Tahiri, clara i distintiva i misteriosament familiar. Vine ara.

* * *

Les paraules van semblar esvair-se fins i tot mentre en Jacen Solo les percebia, enfonsant-se sota el llindar de la seva consciència i esvaint-se en les pantanoses capes inferiors de la seva ment. No obstant això el missatge va romandre, amb la convicció que havia arribat el moment de respondre a la crida que havia estat sentint durant les últimes setmanes. Desencreuà les cames (estava assegut amb les cames creuades en l'aire) i va baixar els seus peus fins al terra del cercle de meditació. Una cadena de suaus cruixits va sonar mentre ell esclafava les petites enfiladisses blada que s'escampaven fora de les unions dels bloc de larstone del paviment.

-Ho sento, Akanah. Me n'he d'anar.

Akanah va respondre sense obrir els ulls.

-Si ho sents, Jacen, no te n'has d'anar. -Una dona petita de complexió color oliva i pèl fosc, semblava més a prop de l'edat d'en Jacen que les seves pròpies cinc dècades estàndard. Estava asseguda flotant al centre del cercle de meditació, envoltada de novicis que estaven intentant imitar-la amb diversos graus d'èxit-. La pena és un signe que no t'has lliurat al Corrent.

En Jacen va considerar això i després va baixar el cap en senyal d'acceptació.

-Llavors no ho sento. -La crida continuava en la Força, com la punxada d'una agulla esmolada que es clavava en el més profund de l'interior del pit d'en Jacen-. I me n'he d'anar.

Ara l'Akanah va obrir els seus ulls.

-Què hi ha del teu entrenament?

-Estic agraït pel que m'has mostrat fins ara. -En Jacen es va girar per anar-se'n-. Continuaré quan torni.

-No. -Mentre l'Akanah parlava, la sortida del cercle de meditació es va esvair darrere d'una paret esquitxada d'enfiladisses-. No puc permetre això.

En Jacen es va aturar i es va tornar per mirar-la de front.

-Les il·lusions no són necessàries. Si no vols que torni, no tornaré.

-El que no desitjo és que te'n vagis. -L'Akanah va surar fins a ell i va baixar els seus propis peus. Estava tan immersa en el Corrent Blanc que fins i tot les delicades fulles de blada no van cruixir sota el seu pes-. És massa aviat. No estàs preparat.

En Jacen es va forçar a romandre pacient. Després de tot, era ell qui havia buscat als fallanassi.

-He completat molts entrenaments, Akanah. El que he après és que cada orde creu que el seu camí és l'únic camí.

-No estic parlant de monjos i bruixes, Jacen Solo. Estic parlant de tu. -Els seus ulls foscos es van creuar amb la mirada d'ell-. Els teus sentiments sobre això no són clars. Algú et crida i tu vas sense saber per què.

-Llavors tu també ho vas sentir?

-No, Jacen. Ets tan maldestre al Corrent com el teu oncle. Els teus sentiments deixen ondulacions i les ondulacions es poden llegir. Aquesta crida ve del teu germà?

-No. Ànakin va morir a la guerra. -Havien passat vuit anys i en Jacen finalment podia dir aquestes paraules amb alguna acceptació, amb algun reconeixement del propòsit a què havia servit la mort del seu germà en la Força. Havia estat el punt d'inflexió de la guerra, quan els Jedi finalment van descobrir com lluitar amb els yuuzhan vong i no convertir-se ells mateixos en monstres-. Això ja t'ho he dit.

-Sí, però és ell? -L'Akanah s'hi va acostar, i el nas d'ell es va omplir de l'aroma de les plantes waha que creixien en la piscina per banyar-se del temple-. Després que algú s'hagi enfonsat sota el Corrent, un cercle d'ondulacions roman darrere seu. Potser són les ondulacions el que sents.

-Això no fa que el que sento sigui menys real -li va rebatre -. De vegades, l'efecte és tot el que podem conèixer de la causa.

-Recordes les meves paraules només per poder-les utilitzar per discutir amb mi? -La mà de l'Akanah es va elevar com si anés a colpejar-li l'orella i la seva pròpia mà es va elevar reflexivament per bloquejar-la. Ella va negar amb el cap amb disgust-. Ets un estudiant terrible, Jacen Solo. Sents, però no aprens.

Era una reprimenda a la qual en Jacen s'havia acostumat durant els seus cinc anys de recerca de l'autèntica naturalesa de la Força. Els Jensaarai, els Aing-Tii, fins i tot les Bruixes de Dathomir, tots li havien dit coses similars, normalment quan les seves preguntes sobre les seves visions de la Força es tornaven massa exploradores. Però l'Akanah tenia més raons que els altres per estar decebuda amb ell. Colpejar a un altre seria un anatema per a qualsevol Adepte del Corrent Blanc. Tot el que l'Akanah havia fet era aixecar la mà. Havia estat Jacen qui va interpretar l'acció com un atac.

En Jacen va inclinar el cap.

-Aprenc, però de vegades ho faig a poc a poc. -Ell estava pensant en les dues aparicions que ja havia vist del seu germà mort, la primera a la caverna on una bèstia a Yuuzhan'tar el va utilitzar per atreure-li fins a la seva gola i la segona a Zonama, quan Sekot havia adoptat la forma de l'Ànakin mentre parlaven-. Creus que li estic donant forma en aquesta crida, que jo imposo el meu propi significat a les ondulacions que sento.

-El que jo cregui no és important -va dir l'Akanah-. Relaxa't, Jacen, i mira el que hi ha realment en el Corrent.

En Jacen va tancar els ulls i es va obrir al Corrent Blanc d'una manera molt semblant a com s'hauria obert a la Força. Akanah i els altres Adeptes li van ensenyar que el Corrent i la Força eren coses separades i això era veritat, però només en el sentit en què qualsevol corrent era diferent de l'oceà on surava. En el seu tot essencial, eren el mateix.

Jacen va realitzar un exercici per tranquil·litzar-se que havia après dels Oients Theran i després es va concentrar en la crida. Encara hi era, un crit tan agut que feia mal, amb una veu que recordava i no podia identificar... vine... ajuda... una veu masculina, però una que va reconèixer com no pertanyent al seu germà.

I també hi havia alguna cosa més, una presència familiar que en Jacen coneixia, no enviant la crida, sinó obrint-se juntament amb ella. Jaina.

En Jacen va obrir els ulls.

-No és l'Ànakin... o les seves ondulacions.

-Estàs segur?

Jacen va assentir.

-La Jaina també la sent. -Això era el que la seva germana estava intentant dir-li, ho sabia. El seu llaç de bessons sempre havia estat fort i només s'havia tornat més fort durant els seus viatges-. Crec que ella pretén respondre.

L'Akanah semblava dubtosa.

-Jo no sento res.

-Tu no ets el seu bessó. -Jacen es va girar i va caminar cap a la paret-il·lusió que ocultava la sortida, només per trobar a l'Akanah, o la il·lusió de l'Akanah, bloquejant-li el camí-. Si us plau, demana-li als pydyrians que baixin la meva nau de l'òrbita. M'agradaria anar-me'n tan aviat com sigui possible.

-Ho sento, però no. -Els ulls de l'Akanah es van creuar amb la mirada d'ell i la va sostenir gairebé físicament-. Tens el mateix poder que un cop vaig sentir en el teu oncle Luke, però sense la llum. No te n'has d'anar abans que hagis trobat una.

Jacen es va sorprendre per l'aspra avaluació d'ella, però difícilment es va sorprendre. La guerra contra els yuuzhan vong havia portat als Jedi a una comprensió més profunda de la Força, una que ja no veia la llum i la foscor com costats oposats, i ell havia sabut abans de venir que els fallanassi podrien trobar aquesta nova visió pertorbadora. Aquest era el perquè ell l'hi havia ocultat... o pensar que l'hi havia ocultat.

-Em sap greu que ho desaprovis -va dir en Jacen-. Però ja no veig la Força en termes de llum i foscor. Abasta més que això.

-Sí, hem sentit el aquest «nou» coneixement dels Jedi.

El to de l'Akanah era desdenyós.

-I em preocupa de tot cor veure que la seva estupidesa ara rivalitza amb la seva arrogància.

-Estupidesa? -Jacen no volia discutir però, en ser un dels primers a advocar per la nova comprensió, es va sentir obligat a defensar el seu punt de vista-. Aquesta «estupidesa» ens va ajudar a guanyar la guerra.

-A quin preu, Jacen? -La veu de l'Akanah va romandre amable-. Si els Jedi ja no miren a la llum, com poden servir-la?

-Els Jedi serveixen a la Força -va dir en Jacen-. La Força abasta la llum i la foscor.

-Així que ara estàs més enllà de la llum i la foscor? -va preguntar l'Akanah-. Més enllà del bé i del mal?

-Ja no sóc un Cavaller Jedi en actiu -va respondre en Jacen-, però si.

-I no comprens l'estupidesa d'això? -Mentre l'Akanah parlava, la seva mirada va semblar tornar-se més profunda i fosca-. L'arrogància?

El que Jacen entenia era que els fallanassi tenien una visió força estreta i rígida de la moralitat, però no va dir això. La crida seguia punxant-li dins, urgint-li al fet que es posés de camí, i l'últim que ell volia fer ara era perdre el temps en un debat que no faria canviar d'idea a ningú.

-Els Jedi només se serveixen a si mateixos -va continuar l'Akanah-. Són prou pomposos per creure que poden utilitzar la Força en lloc de sotmetre-s'hi i en aquest orgull han causat més patiment del que han evitat. Sense llum que et guiï, Jacen, i el poder que sento en tu, temo que en causaràs fins i tot més.

Les paraules franques van colpejar-lo com un atac, menys per la seva aspror que a causa de la genuïna preocupació que ell sentia darrere d'elles. L'Akanah realment temia per ell, realment temia que ell es convertís en un monstre fins i tot més gran que el que havia estat el seu avi, Darth Vader.

-Akanah, agraeixo la teva preocupació. -En Jacen va allargar el braç cap a les seves mans i es va trobar sostenint només l'aire buit. Va resistir la temptació de trobar el seu cos real en la Força. Els Adeptes del Corrent Blanc consideraven aquests actes com intrusions només ina mica per sobre de la violència-. Però no trobaré la meva llum aquí. Me n'he d'anar.

Següent