Senda Desconeguda (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

-Demano una votació per interrompre les accions de l'Àrea de la Nova Història pel que fa a la demolició de les sales de l'Evidència -va cridar la Cerasi. La seva veu ressonà en totes les parets mig esfondrades de l'edifici.

Per una vegada, l'habitació del Consell romania en silenci. Els Joves es van quedar sorpresos davant la petició d'una votació per oposar-se a Nield. El grup format per Cerasi, Obi-Wan i Nield era considerat com una única persona pels Joves. La divisió entre els amics era sorprenent.

Els ocells volaven sobre els seus caps en el cel blau. De tant en tant, algun entrava pel sostre obert, s'acostava i els seus aguts refilets omplien l'aire.

La Deila es va posar dempeus.

-Secundo la moció.

L'habitació es va omplir de crits i preguntes. Obi-Wan només podia entendre algun dels comentaris.

"Els mausoleus han de ser destruïts! Nield té raó!" o "Cerasi té raó! Necessitem construir edificis, no derruir-los!"

La cara d'en Nield romania blanca i impassible mentre escoltava els crits. Cerasi s'agafava les mans. Part de la seva tasca al capdavant del Consell consistia a controlar les masses.

Al final, es va posar dempeus i va colpejar la taula amb la pedra que solia utilitzar per cridar a l'ordre.

- Silenci! -va cridar-. Asseieu-vos i quedeu-vos callats!

A poc a poc, els nois i les noies van tornar a les seves seients. Tots miraven la Cerasi amb gran expectació.

Ella es va aclarir la gola.

-El Consell votarà el tema proposat. Voteu si per detenir les demolicions, i no per continuar amb elles -Cerasi es va girar cap a Mawat-. Tu comences.

-Eh, jo estic d'acord amb Nield -va dir Mawat-. Les demolicions han de continuar. Voto no a la moció.

Cerasi es va tornar cap al següent membre del Consell, i després al següent. Quan va arribar el seu torn, anaven empatats a quatre vots.

Cerasi va dirigir una ràpida i nerviosa mirada a Obi-Wan. Només quedaven tres persones per votar: Cerasi, Nield i Obi-Wan. Cerasi votaria a favor d'interrompre les demolicions. Nield en contra.

Obi-Wan havia de resoldre l'empat.

-Voto si -va dir Cerasi inalterable.

Tots van mirar a Nield.

- Jo voto no perquè continuï la pau i la seguretat a Melida/Daan! -va dir amb un to de veu altisonant.

En aquest moment tots els ulls de la sala es van clavar en l'Obi-Wan, que va escoltar sobre el seu cap el desagradable cant dels ocells i el soroll del vent. El seu cor bategava amb força.

-Jo voto si.

-S'aprova la moció -va dir la Cerasi, empassant saliva amb dificultat-. L'Àrea de la Nova Història cessarà temporalment les demolicions dels mausoleus fins nou estudi de la qüestió.

Durant un instant, ningú es va moure. Llavors, Nield es va posar de sobte dret.

- Demano una nova votació! -va cridar-. Per fer fora Obi-Wan del Consell!

Obi-Wan es va estirar.

- Què? -va cridar la Cerasi.

Nield es va tornar cap a la multitud.

- Per què té Obi-Wan dret al vot si no és ni Melida ni Daan?

- Obi-Wan és un de nosaltres! -va cridar Cerasi sorpresa.

- Nield té raó! -Mawat s'havia posat dempeus. Li brillaven els ulls.

- Voteu una altra vegada! -va cridar un dels simpatitzants d'en Nield.

Obi-Wan estava tan sorprès que no podia ni moure's del lloc. Mai hagués imaginat que Nield fos capaç de dir allò. Nield i ell eren com germans. Només perquè no estiguessin d'acord, això no tenia per què canviar. Almenys per a ell.

Cerasi va tornar a la càrrega.

-Els membres del Consell han estat escollits per a un any. Nield no pot fer fora cap de nosaltres només perquè hagi votat en contra seva. Obi-Wan va ser un heroi de guerra i va ser triat per una majoria aclaparadora -colpejà la taula amb la pedra-. S'ha aprovat la moció. Aquesta reunió ha acabat.

Es va posar dempeus i va indicar als altres membres del Consell que fessin el mateix. Però la multitud estava enfadada. Els crits i les protestes ressonaven a la sala. Algú de les files de darrere va empènyer a un altre i va començar una baralla.

- Hem de decidir sobre el nostre destí! -continuava cridant Nield -. Els Melida i els Daan junts!

Els crits es van fer més forts. Obi-Wan seguia dempeus al seu lloc, encara incapaç de moure's. No sabia què fer. Tot d'una, s'havia convertit en un estrany.

Va mirar la Cerasi, que observava la multitud amb la cara pàl·lida i agafant-se a la vora de la taula amb les mans. Es trobà amb la seva mirada desesperada. La unitat dels Joves s'estava desintegrant davant els seus propis ulls.

* * *

Durant els dies següents, Obi-Wan i Cerasi van veure com els Joves es disgregaven sense solució. Nield no els parlava. S'havia traslladat a l'exterior i dormia en un parc amb Mawat i els Joves dels Abocadors. Amb el cor destrossat, Obi-Wan i Cerasi intentaven pal·liar els efectes de la divisió que havien creat.

No podem permetre que això ens separi, suplicaven.

Però la divisió només augmentava.

Nield tractava de convèncer a Mawat per aconseguir que els Joves dels Abocadors li donessin suport. Si tenia vots suficients, podria dissoldre el Consell i constituir un de nou. Culpava a Obi-Wan de ser un estrany que no tenia dret a prendre decisions sobre Melida/Daan.

-Si guanya, la guerra podria tornar a començar -va xiuxiuejar la Cerasi a Obi-Wan una nit en la qual estaven asseguts junts a la volta-. Si la Gent Gran s'assabenta que estem dividits, faran servir això en contra nostra i ens dividiran encara més.

-Hauria de dimitir del meu càrrec en el Consell -va dir Obi-Wan-. És l'única solució per acabar amb aquest problema.

Cerasi negà amb el cap.

-Nosaltres lluitàvem perquè crèiem que podíem acabar amb la rivalitat entre tribus. Recordes el nostre eslògan, "Nosaltres Som els Únics"? Si ara comencem a discriminar pel lloc de naixement, en què es diferenciaria dels prejudicis tribals?

-De tota manera, la meva renúncia podria ser un remei temporal -va argumentar Obi-Wan.

- És que no ho veus, Obi-Wan? -va preguntar la Cerasi amb desesperació-. Ja és massa tard.

Obi-Wan es va aixecar d'un salt i es va posar la capa. Els arguments de la Cerasi li feien sentir-se còmode, però ell necessitava respostes que Cerasi no podia donar-li. Li va donar la bona nit i es va encaminar cap a l'exterior dels túnels.

La nit era freda. Obi-Wan va pujar a una teulada per estar més a prop de les estrelles. Va buscar a l'interior de la seva túnica i trobà la pedra de riu que Qui-Gon li havia regalat al seu tretzè aniversari. Com sempre, la pedra estava calenta. La va estrènyer entre les seves mans per escalfar-les. Obi-Wan va tancar els ulls. Gairebé podia sentir la presència de la Força. Aquesta mai l'havia abandonat. No podia. Havia de recordar-ho.

Necessitava a Qui-Gon. El seu Mestre no era l'acompanyant més xerraire del món, però Obi-Wan no s'havia donat compte fins ara de com en confiava dels consells d'en Qui-Gon. Uns consells que li haguessin anat bé en aquest moment.

Quan era el padawan d'en Qui-Gon només havia de concentrar-se per entrar en contacte amb ell. Ara ho intentava i no ho aconseguia.

Les coses se li estaven anant de les mans. Tot allò pel que havia lluitat estava ara en perill, i ell no sabia com arreglar la situació. Podia parlar amb molta gent a Melida/Daan, però cap prou madur com per poder confiar en ell i resoldre el problema. Fins i tot Cerasi semblava perduda.

Si existia una amenaça de guerra, podria demanar-li al Temple que li enviés un Jedi perquè actués d'intermediari per aconseguir la pau? Li enviarien a Qui-Gon? S'atreviria ell a demanar alguna cosa així?

I en cas que ho fes, vindria Qui-Gon?

Següent